Dimarts, 6 d'octubre de 2009
PRE-BENJAMINS I BENJAMINS
I aquí tenim els dos equips de Futbol Sala que faltaven per presentar.
Són els Pre-Benjamins i els Benjamins.
Cinc equips que de ben segur ens donaran tardes memorables.
Què us pensaveu que els nostres Pollets no fan Educació Física??? ja ho crec que si!!!
Si volem tenir un gran planter hem de començar ben aviat. Ja vaig comentar que teniem uns Pollets molt agosarats.
9 comentaris:
Aquest planter és el futur de l´Escola del Carme!!!
Q bé s´ho passen aquest pollets, amb raó l´Abril quan arriba dilluns i divendres i veu q s´ha de possar el xandal li canvia la cara i l´omple amb un gran sonriure!!!
Gràcies x aquest moments!!!
Família Coll Borràs
Aquí la tieta d'un d'aquests pollets tan espavilats...!!!! Ja seguia el blog amb la Maria, i ara continuo amb l’Abril..!!! Fa molta gràcia veure-la tan contenta...!!!!
Ahir els grans li pregunten al Jofre, com ha anat gimnàstica? i el Jofre, que ni parla, tret d'entredir alguns mots, aixeca els hombros i rien diu BÉEEE!!! i clar.. els altres 2 vinga a riure... veient ara les fotos.. clar que s'ho va passar bé!!
Judit
Veient tots aquests futurs esportistes, i sense ganes d'ofendre a ningú.... m'atreviria a reivindicar les olimpiades per Barcelona 2020....;-)
Com es nota l'amor de pares. QUINS EQUIPS! Els de primer es que posan fin i tot cara de futbolistes professionals, felicitats a la Xenia aupa les nenes!
Quin planter que farem amb tots aquests equips, algú d'ells, de ben segur, futbolista.
Felicitats a tot l'equip de l'escola pel dia d'ahir. Jo recordo amb molt de carinyo el meu professor-director de l'escola el Sr. Perpinyà, ens donava Geografia a EGB, però sobretot era una bellíssima persona, ell tenia ja 70 anys, però continuava donan clases i és més, tambè feia l'entrada i sortida de l'escola. Quan jo anava a 5è, em van operar dels dos peus, i la meva mare amb els dos peus enguixats em feia anar a l'escola, doncs el Sr. Perpinyà quan arribava em pujava a coll i pujava les escales per arribar a la classe, tot un personatge i jo molt agraïda.
En aquell pensava que la meva mare es pasava fent-me anar a l'escola amb aquella situació, però ara que sóc mare hem penso que jo faria el mateix.
Moltes gràcies a la meva mare i al meu professor.
gemma
Què bonics aquests pollets!!Mirar aquestes fotos t´endolça la vida. Estan per menjarsel´s.MS
HI ELS PEIXOS KE NO SURTEN VOLEM VEURELS .CASTAÑO
uiiiii...que no havia vist aquets pollets!!!!
que macos que estan,quin sonriure més maco que tenen, com es nota que su passen bé...
L'Isaac cada matí puja ell solet al cotexet i diu " A COLE!, amb uns sonrriu de felicitat, d'agust que s'hi sent.
Gràcies per aquests moments....
Feu una bona feina!!!! Enhorabona!!!!
Publica un comentari a l'entrada