Dimarts, 13 d'octubre de 2009
AIXÒ NO ÉS LA GUERRA
Avui pensava en el recolzament familiar.
Quan els mestres tenim el suport dels pares és com portar un vaixell de vela i tenir el vent de popa. Suau i constant.
L’escola marca unes pautes de comportament, de deures, d’hàbits d’alimentació i normes, això és evident. Quan els pares doneu suport, aconseguim resultats satisfactoris i excel·lents.
Alguns de vosaltres no us podeu arribar a imaginar la gran importància que és per l’educació dels vostres fills i filles el vostre suport. De la mateixa manera que no us podeu arribar a imaginar el mal que feu quan no esteu d’acord en res del que marca l’escola.
L’escola no està en guerra amb vosaltres.
I si penseu que ho està llavors alguna cosa no funciona.
Avui, també, és d’aquells dies en que m’agrada tenir un blog adreçat als pares i mares de l’escola.
Els mestres ens queixem sovint de la falta d’aquest recolzament i jo tinc, gràcies al blog, l’oportunitat d’arribar directament a les famílies de la meva escola. I no tant sols de la meva escola sinó aquelles que em segueixen.
A l’escola no tan sols ensenyem continguts, si ho féssim no tindríem la meitat de problemes que tenim.
A l’escola ens involucrem en els hàbits de treball, en la constància, en els hàbits alimentaris, de comportament, en l’educació i en els valors.
El dia que deixem de fer-ho deixarem de ser mestres amb valor humà i llavors ompliré les aules d’ordinadors.
Vosaltres coneixeu els vostres fills tan bé com nosaltres, com a mínim els tenim sis hores diàries a l’escola.
El que a vegades oblidem és que ells també ens coneixen a nosaltres.
Els nens juguen amb aquesta dualitat.
Ells observen les vostres, i les nostres reaccions.
Si un nen es queda 10 minutets assegut al pati, si ha d’esborrar la feina i repetir-la, si ha de rebre una reprimenda en públic... és el millor que li pot passar.
Vol dir que algú intenta fer d’ell una persona forta i sana. Capaç d’enfrontar-se al que es trobarà fora del nucli familiar.
No cal que el defenseu constantment. No us tindrà a vosaltres sempre. No cal parlar d'injustícies. Injusticia??? En una escola de Primària no hi ha injusticia.
Quan una mestra treballa per aconseguir algun objectiu amb un nen, treballa dur, s’involucra, hi posa temps, esforç, busca recursos i aconsegueix un pas endavant heu de tenir en compte que una sola paraula vostra de ingratitud desmorona tot el que s’ha fet.
Si desmotiveu el professorat ho tenim tot perdut.
Treballem junts. Això no és la guerra.
15 comentaris:
crec que tens molta rao,esteu mes temps vosaltres amb els nostres fills que cap dels pares que portem els nens al cole i per aquesta rao no tindriem que desmoronar la vostre feina, encara que crec que no soc una mare que dongui mols problemes.
Una mestra, ja jubilada, em va dir una vegada que com més recolzament teniu dels pares més treballeu amb un nen, més us involucreu. Per això jo sempre estic al vostre costat treballant plegats, si més no davant del meu fill. Ell ha de tenir molt clar que el que vosaltres dieu s'ha de fer. aquestes són les normes. Aquesta és la societat.
Jo de petit anava a una escola de capellans i teniem de professor de francès el "Padre Alfonso". Aquest senyor anava amb un regle de fusta i un pito metal-lic, i quan no et sabies la lliçó et donava un cop de regla a les mans, quan no portaves els deures un cop de pito al cap, quan es llevava de mala lluna també et donava un cop de regla...o sigui que et castigava per tot. Va arribar un moment que vaig assumir que anar a classe de frances, era anar a que em castiguessin. Fins que un bon dia, el "Padre Adolfo" es va jubilar i va venir un professor nou, que ens explicava les coses i ens raonava el perque s'havien de fer els deures. Desde aquell moment hem va començar a interessar la classe de francés, i a dia d'avui, el parlo perfectament.
O sigui que si castiguem gratuitament, l'objectiu del càstig perd tota l'eficàcia, la majoria de vegades abans de castigar...s'ha de raonar.
Hi ha qui no accepta crítiques i creu que un mateix, i per extensió els seus fills, són la màxima perfecció. Persones que sense conèixer jutjaran i construiran barricades sense saber-ho.
M'agradaria que no passés, el respecte és quelcom molt important que a vegades s'oblida...
Nosaltres varem portar el nostre “cargol” a la vostre escola per el grau d’implicació que varem observar en les converses amb vosaltres. I tenim clar que nosaltres aprenem dia a dia tant de vosaltres com dels nostres fills. Nosaltres de moment no tenim cap discrepància però les critiques en qualsevol sentit han de esser preses com un altre punt de vista per l’objectiu comú : el nostres fills. Fem el que creiem millor per la nostra filla i vosaltres també. I això es un axioma.
Montserrat crec que tens molta rao. La veritat es que els nens estan mes temps a l'escola que a casa. Nosaltes estem molt contents amb la feina que feu amb el nostre fill Eric, per aquest motiu tenim que seguir les pautes a casa.
Tinc clar que l'escola i els pares tenim el mateix objectiu, i que a tots plegats ens importa l'educació dels nostres fills. El fet de discrepar en algunes actuacions amb l'escola no és dolent sempre i quan no es desautoritzi als professors davant dels nens. A vegades entre els pares també hi han desacords a l'hora de fer o actuar. És important la comunicació i no interpretar la opinió com una crítica.
Precisament ahir pensava en tot aixó, no se si heu tingut l'oportunitat de veure el programa que fan els dimart sobre l'escola dels anys 63 (San Severo), i la comparació podriem dir que fan després amb l'actual sistema educatiu, pero està clar que quan veus adolescents parlan i actuan de la manera que ho fan, gran culpa la tenim els pares que som els que hem de donar exemple, està clar pero que l'escola i la familia han d'anar lligades de la mà, donç si a casa s'actua d'una manera i a l'escola d'una altra, o a la inversa, està clar que en el nen l'únic que se li provoca es una gran embolic al cap. Crec que hi a vegades que potser no s'està d'acord, es que no passa aixó entre la própia parella de pares, la solució es parlar de manera civilitzada, parlant s'enten la gent, pero s'ha de tenir en compte que a l'educació els premis i els càstigs son fonamentals. I com tu be dius si a l'escola només us dediquessiu a impartir temari, sensa donar exemple de civisme, prefereixo no pensar en quins homes-dones en trovariem el dia de demà.
Francesca
Hi ha gent que només veu la palla a l´ull al.lié, per desgràcia és molt fàcil criticar... Crec que si una cosa no t´agrada tens dos opcions, o mirar el xq això no va bé i mirar de sol.lucionar-ho entre tots o bon vent i barca nova; em de fer el camí plegats ben agafats de la mà x pujar aquest nanos amb seny i educació xq es llebrin un bon futur, xo aixó només ho aconseguirem "tots a una com a fuenteovejuna"!!!
Família Coll Borràs
Es molt important que hi hagi una bona conexió entre els mestres i els pares per a una bona educació per als nostres fills.
I entre tots em de seguit unes pautes marcades.
Mare del pollet, Isaac.
Comparto contigo la necesidad de dejar actuar al colegio, creo que cuando se hace una elección (en este caso de escuela) se hace con todas las consecuencias, eso implica aceptar las enseñanzas (en toda su extensión) y sus métodos. Si bien creo que elegir supone compartir, es inevitable que surjan discrepancias. Por ejemplo no comparto la idea que parece desprenderse de que solo en el colegio va a aprender a ser independiente, fuerte y sano, y que el circulo familiar solo lo debilita,creo que es responsabilidad nuestra como padres convertir a nuestros hijos en personas honestas y , responsables que sepan pensar y actuar por si mismos porque han sido formados para ello, que sientan que los papas siempre estarán ahí, pero que sus actos y sus consecuencias serán unicamente suyos. Por supuesto nada sería posible si en el colegio no aprendiera más de lo mismo, por todo ello, desautorizar al profesorado, mostrar ingratitud hacia él o minusvalorar su trabajo sería una total falta de confianza en nosotros mismos que elegimos porque compartimos.
Nuria.
A l'escola manen les mestres, i prou. I davant del dubte, qui té raó és la mestra, i prou. Per això he dipositat la meva confiança en elles. I si hi ha alguna cosa que no em queda clara ho preguntaré a la mestra. I si hi discrepo, entendré que ella probablement té més elements que jo per saber què és el millor. Per això és una professional. I si el criteri no m'agrada, i l'escola tampoc, en buscaré una altra.
Tots els pares i mares volem educar els nostres fills/es de la millor manera i si ens preguntessin què vol dir educar segur que trobaríem diferents respostes. La majoria coincidiríem dient que, pretenem aconseguir que els nostres fills/es siguin feliços i a mes persones equilibrades, fortes, responsables, sociables,etc. Aixi que esta clar que tots volem el mateix i per tant es evident que entre pares i mestres s’ha de substituir el conflicte per la col•laboració de manera que els nostres fills/filles vegin que es troben en dos espais ben diferents però complementaris.
Totalment d'acord, gràcies per l'esforç, però això d'educar és molt difícil. Desautoritzar els mestres, mai, han de ser un referent pels nens i per ells un exemple a seguir. -Ho ha dit l'Angels...., res a dir doncs! Quan siguin adults ja apendran a veure a qui s'han de creure, de moment als mestres i als pares! espero que si mai hi ha res compteu amb mi per intentar arreglar conflictes, només així aconseguirem el millor per cada un dels nostres fills. Gràcies per la vostra tasca, molt complicada, cada nen i cada família un món, i a vegades ho posem una mica difícil...Rosa B.
A la Meva Escola tots hi aprenem: els nens dels mestres i dels pares, els pares dels nens i dels mestres i els metres dels nens i dels pares. Per aquest motiu es La Meva Escola.
Publica un comentari a l'entrada