Dilluns, 5 d'octubre de 2009
DIA INTERNACIONAL DELS DOCENTS
La Unesco va instaurar, l’any 1994, el dia 5 d’octubre com el Dia Mundial dels Docents.
Poc remunerada, molt sacrificada, poc valorada, molt criticada, poc respectada... però malgrat tot, aquesta professió és una de les més boniques.
Tinc la sort de treballar en allò que més m’agrada. Amb un claustre molt professional, famílies majoritàriament encantadores i un ventall de nens i nenes sans, trapelles, simpàtics i a vegades desesperants.
De fet tinc tots els ingredients casi perfectes per treballar amb les millors condicions que una mestra, en la nostra societat, pot trobar actualment.
Ja que avui és el Dia Internacional dels Docents us convido a recordar, un cop més, el millor mestre que heu tingut al llarg de la vostra vida. Serà el vostre homenatge a aquesta professió que ara vetlla pels vostres fills i filles.
9 comentaris:
Jo no puc pensar tan sols en un de mestre. Precisament la setmana passada vaig estar recordant amb el meu pare alguns del que més m'han marcat, ja sigui per un motiu o per un altre: el que sempre cridava, el que era massa bó, el que entrava ja per la porta dient la lliçó, etc. quasi tots ens deixen alguna mena de petjada a la vida; si no fos així no serien bons (penso).
Tinc la sort d'haver rebut una bona educació i es per aixó que m'esforço perque els meus fills, el dia de demà pensin el mateix.
Jo tambe crec que cada mestre ha deixat un valor en que pensar.
I estic segura que l’Eric l’hi pasara el mateix, desde P1 fins al final de la seva carrera d’estudis, els recordara amb per una cosa o un altra.
Feliç dia dels docents.
Noelia Massagué.
Personalment, admiro molt la pesona que és capaç de posar-se davant d'unes criatures, per ensenyar-los coses que en aquell moment no volen apendre.
Gairebé tots els mestres et marquen una mica. En el meu cas recordo especialment a la "Señorita Beatriz" una mestre de 6è de la que no tenia un bon record. En un sopar d'ex-alumnes, sentint-la parlar, i sobretot escoltant-la, va resultar ser la persona que més ha influit, sense jo adonar-me'n, en el que seria la meva vida acadèmica y laboral. Va ser molt gratificant i no vaig dubtar a dir-li. Possiblement el que no recordem és el que més ens marca.
Montse
AVUI EN DIA ES MOLT DIFICIL SER MESTRE. HI HA MOLTS PROBLEMES ENTRE PARES I MESTRES, S'HA DE VALORAR MOLT EL SEU TREBALL I HAN D'AGUANTAR MOLT.
CASTAÑO
Sempre he pensat que hi ha professions que son vocacionals, es a dir, segons quina mena de feines les poden fer molta gent, millor o pitjor pero es podan fer, en camvi hi ha moltes altres (mestres, metges..) que per ser bons ho han de portar dins, es clar que hi ha molts mestres, pero els que son bons son els que realment ho sentan. Al llarg de la meva vida d'estudiant com a la de tots han passat mestres bons i altres no tant, podria mencionar a dos molt bons, Mariví i Enric. El bon mestre es aquell que no sols ensenya el temari, sino que fa que t'entrin les ganes per apendre, el que fa de les seves clases una aventura, el que fa que t'agradi anar a l'escola, el que sense que tu t'anodis et va forman com a persona, el que t'ensenya normes de conducta, el que et camvia els bloquers amb tendressa quan ets petit, en definitiva, el bon mestre es aquell que li agrada la seva feina com la que més, i per aquest motiu la desemvolupa amb alegria i eficàcia.
Fracesca
y0 por suerte siempre he tenido buenos maestros pero en especial me marco mucho uno de primaria el maestro Manel era el director del colegio y el profe de mates era como creo que tienen que ser los profesores serio pero a la vez amable era profesor pero cuando hacia falta era amigo se hacia respetar y respetaba en fin a parte de enseñar mates enseñaba valores en especial quiero felicitar a todos los profesores que se parecen a mi profe de mates entre ellos a la srta Elena y Montserrat que con su esfuerzo diario hacen que tengamos esta escuela
Felicitats, doncs al col.lectiu de mestres i gràcies per la vostra feina. Avui m'has fet pensar i no recordo especialment cap mestre, recordo en bloc i amb tendresa els mestres de la EGB que vaig veure fa poc temps, i més seriosament els de la secundària. recordo cares, imatges i anècdotes, alguns no recordo ni el nom.... Amb més distància i admiració els de la carrera... A tots ells, a tots vosaltres, GRACIES!!! Rosa B.
Lo vostre si q ha de ser vocacional... s´ha de portar dins xq crec q és una professió q pot arribar a cremar molt, i x desgràcia els qui ho acaben pagant son els menys indicats, els nens, hi ha o vull pensar q hi havia i ara ja no, mestres q no sabien el q era ensenyar, x desgràcia tinc molt mal record de la meva época de bàsica, xo x sort a l ´àntic bup vai poder veure q no tots els professors són iguals, gràcies Maria Roig.
Patrícia Borràs
El Vietti, és clar
http://berenguercamps.blogspot.com/2008/05/alain-vietti.html
Publica un comentari a l'entrada