Dijous, 8 d'octubre de 2009
AVUI HA TINGUT SORT
Fa dies que no explico cap anècdota divertida de les moltes que passen a l’escola i m'agrada fer-ho.
Aquí en va una.
Jo entro sovint a les classes de manera ràpida i sense avisar. Moltes d’aquestes vegades n’atrapo algun fent alguna malifeta mentre que la Srta està atenent dubtes d’altres nens o revisant les seves feines.
Quan em veuen entrar dissimulen ràpidament i es concentren en la feina.
Avui he entrat a la classe dels grans. La Senyoreta explicava matemàtiques a la pissarra.
Just a l’obrir la porta, he vist que un nen estava agafant de la cartera una mena de revista petita, on sortien imatges del seu hobby preferit, que són els cavalls.
Al notar la meva presència ha sabut que allò jo li confiscaria, ja que havia d’estar atent a les explicacions i no mirar una revista. Per tant en comptes de guardar-la ràpidament a la cartera s’ha posat a ventar-se, vermell i mirant-me de reüll. La seva manera de ventar-se era força exagerada, suposo que per dissimular bé. Fins i tot bufava.
He anat cap ell, li he agafat la revisteta i llavors en el meu cap ha aparegut la imatge del que em va passar una vegada quan tenia més o menys la seva edat.
La meva professora d’Història va posar uns deures que a mi em van semblar massa i, com que la tenia d’esquena, vaig fer-li un gest no massa correcte amb els meus braços. Just en aquell moment es va girar i em va veure en ple acte maleducat. Per dissimular vaig començar a dir: uiii quin mal em fa el braç... uiii quin mal em fa el braç...
La meva mestra, inclús recordo que era la Candelaria Sobrequés, va fer veure que no m’havia vist i jo vaig sortir bé de l’embolic.
Quan he vist aquell nen vermell, dissimulant, ventar-se i mirant-me de reüll, tot barrejat amb el meu record d’infantesa, li he posat la revista dins la cartera.
He donat mitja volta i he sortit de la classe somrient.
Un cop a la porta m’he girat i em mirava també somrient i alleugerit.