Divendres, 6 de febrer de 2009
SETMANA DE VACANCES AL FEBRER
Les escoles començaran les classes el 7 de setembre, és a dir, set dies abans que ara. Com a compensació, alumnes i professors gaudiran d’una setmana de vacances al mes de Febrer.
Aquesta és la proposta que ha fet el Departament d’Educació.
Jo no estic pas en contra de començar més aviat al setembre, al contrari. Les vacances d’estiu són llargues i feixugues. Els nens tornen a l’escola sense hàbits, amb força mandra després de tants dies d’oci i amb poques ganes de treballar. Cal però, no oblidar, que al nostre país fa molta calor i el rendiment escolar amb aquestes condicions climàtiques no és el més satisfactori i no es pot començar el curs amb tanta calor.
També és important recordar que l’any que la Setmana Santa caigui molt aviat ens trobarem amb un segon trimestre curt i amb l’afegitó d’una setmana de vacances.
El Sr Maragall pensa les seves “genials idees” des d’un despatx preciós, lluny dels nens i les seves necessitats, oblidant que tots els pares treballen, sense recordar massa com funciona una escola i evidentment sense parlar ni consultar mai amb cap mestre.
Aquesta setmana de vacances suposa reorganitzar moltes coses en el Centre, fer programacions de nou per no deixar temes a mitges, trenca un ritme escolar, quan estem a meitat de trimestre, i que ja hem de tenir encarrilat.
I jo també em pregunto: què faran els pares amb els seus fills durant aquesta setmana sense classes de febrer?
Pregunteu-li al Conseller!
Aquesta és la proposta que ha fet el Departament d’Educació.
Jo no estic pas en contra de començar més aviat al setembre, al contrari. Les vacances d’estiu són llargues i feixugues. Els nens tornen a l’escola sense hàbits, amb força mandra després de tants dies d’oci i amb poques ganes de treballar. Cal però, no oblidar, que al nostre país fa molta calor i el rendiment escolar amb aquestes condicions climàtiques no és el més satisfactori i no es pot començar el curs amb tanta calor.
També és important recordar que l’any que la Setmana Santa caigui molt aviat ens trobarem amb un segon trimestre curt i amb l’afegitó d’una setmana de vacances.
El Sr Maragall pensa les seves “genials idees” des d’un despatx preciós, lluny dels nens i les seves necessitats, oblidant que tots els pares treballen, sense recordar massa com funciona una escola i evidentment sense parlar ni consultar mai amb cap mestre.
Aquesta setmana de vacances suposa reorganitzar moltes coses en el Centre, fer programacions de nou per no deixar temes a mitges, trenca un ritme escolar, quan estem a meitat de trimestre, i que ja hem de tenir encarrilat.
I jo també em pregunto: què faran els pares amb els seus fills durant aquesta setmana sense classes de febrer?
Pregunteu-li al Conseller!
Tot plegat és tan àcid com menjar una llimona.
9 comentaris:
El problema es el mateix al setembre que al Febrer, malauradament els pares no tenim vacances ni al febrer ni fins al 15 de setembre.
Em sembla bona la idea de començar el 7 de setembre.
A mi en sembla unas vacançes estremadament llargues, molts pares ens veiem en la necesitat de tindre que recurrir a casals, al avis o inclús tindra que portanos als nens al treball. Si els profesors tenen que estar treballant preparant els nous cursos o lo que sigui, llavors... qui te vacançes? No ho entenc la veritat!
Si ha algú lloc on puguem queixarnos? La Sta.Elena ens va enviar a Madrid (en pla broma) el any passat a fer una manifestació ja que no tenen cap culpa les escoles, peró potser hi ha alguna manera de manifestar lo que pensem els pares.
Anim a tots el pares, de aqui res vindrá no la "semana Santa" sino les 10 dies de vacances D'abril....
Jo crec que un calendari escolar amb vacances del 23 de juny al 15 de setembre ha quedat obsolet amb la realitat actual. Abans la majoria de mamis no treballaven i les més afortunades marxaven per Sant Joan a l'apartament i tornaven per comprar els llibres. Però ara la realitat és una altra. La majoria de mamis treballen i això obliga a deixar-te el sou en casals o bé explotar als avis.
Amb tanta gent que hi planificant és increible que no trobin solucions. Això si hem de conciliar la vida familiar i laboral, però còm?
Certament es complicat pels pares, però realment com diuen hi ha cap vessant pedagògica en la setmana de vacances?
El que mes m'ha cridat l'atencio de tota la polemica que ha aixecat la porposta del nou calendari escolar es que el que mes ens preocupi sigui on aparcarem les criatures (es igual febrer o setembre)en lloc de plantejar-nos que es el millor per a ells a nivell educatiu.
Lourdes
La conciliació de la vida familiar i laboral és un problema social que caldria afrontar i fer els canvis necessaris però la proposta que estem escoltant aquests dies crec que és consequència de poca feina i no haver patit en la seva pell el problema que tenen moltes families a l`hora de sobrecarregar els avis o costejar-se els casals.
clar que ens plantegem que es el millor a nivell educatiu pero si els pares treballem no tenim on deixar els nens.
Segur que qui no es preocupa per aixo es perque o no treballa o la seva feina li permet no anar-hi o fer vacances quan sigui. Els altres no sabem que fer amb ells durant la nostra jornada laboral
Està clar que la vida ha canviat desde fa molt de temps, per regle general avuí dia treballem els dos membres de la parella, i el que hi ha que buscar es una solució, pero una bona solució i no aquesta que considero absurda. El problema el tenim tant al septembre con al febrer i a sobre ara compliquem la vida a tots els que formen part de l'escola, tant a alumnes, com a mestres com a direcció, però no es de estranyar perque qui pren aquesta mena de solucions no tenen ni idea sobre el tema i si realment en tenen ho disumulan molt bé. Estic segura que tots plegats tenim un munt d'idees de com solucionar aquest tema, així donçs proposo que cadascú pensi amb alguna que consideri coherent i si no et sap greu a tu Montserrat te les anem fent arrivant, després per exemple les pots penjar en aquest super blog que tenim totes juntes o si es molta feina es pot pensar una altre manera de fer-ho per a que cadascú pugui votar per exemple 5, aquestes cinc guanyadores(per dir algun número) les fem arrivar a més gent, amics, familiars i així en cadena amb moltes,moltes,moltes signatures, i després les fem arrivar a los hombres de despacho. No se si servirà per alguna cosa però com sempre s'ha dit la unió fa la força i una sola persona pot canviar la historia així que imagineu com podem fer-la canviar tots nosaltres junts. Sort que després de tot aixó ens quedan les fotos dels nostres peixos, segur que el Sergi avuí m'ho explicarà.
Bon cap de setmana.
Francesca
Tot plegat un merdé!!!!
Laia!!
Publica un comentari a l'entrada