EL DIA A DIA
Així de concentrats estaven els nostres Lleons de 5 anys, aquest matí, quan han començat a fer el quadern de sumes. El silenci a la classe era absolut ja que sinó és impossible que surtin ben fetes.
Quan la senyoreta els hi corregia i descobrien que el resultat estava bé, esclataven d’alegria.
Jo sóc de lletres i sempre em sorprèn que els nens manifesten molta més alegria quan obtenen bons resultats en matemàtiques que no pas en llengües.
Però no us penseu pas que els Lleons són els únics en concentrar-se amb la feina. Els nostres Pollets s’inicien ja amb els llibres. Els hi agrada molt mirar-los i s’entretenen molta estona. Sembla que tenen més afició als llibres que els pares i mares dels nostres alumnes, ja que, a excepció de deu persones, tots els altres han ignorat absolutament la biblioteca familiar. Recordeu que es predica amb l’exemple.
I no ens oblidem dels Cargols de 2 anyets que, tot fent dormir una nina, aprenen cançonetes.
6 comentaris:
Com sempre és un goig veure els nostres nens en el seu dia a dia a l'escola...I sabeu què he pensat?Ostres, d'aquí a un any el Pol ja estarà sumant?Sílvia Z.
Puff, a mi em fa gracia ara veure'ls, però tinc por de quan comencin amb les arrels quadrades i tots això. I això que jo sempre he sigut de números.... El miquel està molt emocionat amb els entrepans del mati, em comenta que tu Montserat els felicitats quan prova'n algú embotit nou. M'ha renyat una mica perquè no li havia comprat mortadel·la (que encara no ha provat)però bé, la setmana que be portarà, espero que tingui tanta il·lusió amb els números con amb els entrepans del matí...... je, je, je....
Es emocionat veure'ls fen la classe... gracies
Aquest matí m'he aixecat com sempre, de bon humor, i la veritat es que tot anava força be, he arrivat a l'escola i un ocellet m'ha dit avuí t'agradarà el bloc, així donçs encara que sempre tinc costum de mirar-ho a aquesta hora mentre anava cap a la feina he pensat ara quan arrivi em conectaré pero no ha pogut ser, perque sols entrar per la porta ha estat d'aquells dies que pensas millor m'hagués quedat a casa dormint així que no he tingut pas temps de poder-me conectar intentant resoldre conflictes, a mig matí m'ha arrivat un e-mail d'una amiga que m'ha estampat un gran somriure a la cara i m'ha recordat que si mirava el bloc m'agradaria pero sabeu quan intenteu fer una cosa i sempre hi ha quelcom o algú que vol complicar-te l'existencia i no hi ha forma de poder fer al que has de fer? Donçs tampoc he tingut sort i fins ara no he pogut veure el bloc. No cal que digui que sempre es meravellós veure els nostres lleons en acció, ni cal tampoc que digui que m'ha alegrat al dia tant complicat que tenia, i com no, he hagut de rectificar i dir que si ha valgut la pena llevar-se del llit, per sort s'han pogut resoldre tots els "problemes" i ara disfruto d'aquestes meravelloses imatges gràcies a tu Montserrat. Per cert jo també espero que avuí la Neus hagi disfrutat del seu entrepà de pavo que ja ser que no li agrada pero segur que el dia de demà em donarà les gràcies per haver-la ensenyat a menjar de tot i si no es així a mi amb quedarà el consol de saber que ho tenia que fer, sols espero que no li hagi plorat ni suplicat a la seva senyoreta Marta per deixar de menjarse'l, si es així ho sento per la mala estona que t'haurà fet passar. Pel que fa al tema de la biblioteca faig un crit a tots aquells que encara no heu contribuit a aquesta bona causa que esta a les nostres mans, val realment la pena, ahir mateix la Neus i jo vam estar llegint una estona el llibre que jo vaig escollir i desde aquesta màgnifica idea de la biblioteca móvil pels pares la Neus cada dia vol llegir més estona.
Que tingeu tots un bon dia.
Francesca
Per cert Montserrat que he oblidat preguntar-ho i potser demà no ho recordaré, ara que estant aprenent a sumar poden fer servir els dits?, Es que a casa la Neus veig que els utilitza i com jo recordo que quan era petita no se perque no em deixavan, no se si realment l'haig de deixar perque ella diu que si la deixan pero com a vegades diuen una mica de mentirijillas...
Francesca
Gracies.Es genial que ens deixis les finestres obertes de l'escola per veure com treballen i a la vegada com disfruten del seu aprenentatge pero trobo a faltar el meu peixet :-( Montse
Gracies per les fotografies.
Noelia Massagué.
Publica un comentari a l'entrada