Dimarts, 24 de febrer de 2009
PER QUÈ HAN D'ANAR DE CONVIVÈNCIES???
Vagi per endavant que no vull, amb aquest post, convèncer a ningú. Mai gosaria fer-ho, com a molt faria, com ara faré, una reflexió del per què crec que és interessant anar-hi.
Les raons són, entre moltes altres:
- convivència 24 hores amb els teus amics
- sortir de la rutina escolar
- conèixer l’ambient rural
- espavilar-se davant els conflictes
- compartir
- divertir-se
- aprendre que durant tres dies no ets el centre del món
- adonar-te que les teves necessitats han d’esperar torn
- emoció
- viure l’aventura
- espavilar-te sol
- menjar allò que et posen
- sortir amb llanternes a la nit
- menjar xuxes amagat dins el sac, vigilant que ningú ens descobreixi
- riure histèricament amb el teu company de llitera
- conèixer la faceta carinyosa-mama de les senyoretes
- fer activitats desconegudes fins ara
- abraçar el teu peluix dolçament durant un instant d’enyorament
- gaudir de la festa de la nit
- omplir els teus records d’infantesa de felicitats petites
I adonar-nos que:
- a casa tenim moltes coses que són nostres i no cal compartir
- que la nostra habitació és la més bonica
- que ens fan, quan tornem, el menjar que més ens agrada
- el conte del vespre
- el petó de bona nit
En definitiva, ensenyar a volar una miqueta, aprendre a valorar el que tenen, conviure i omplir la motxilla de vivències fantàstiques.
10 comentaris:
Els meus fills,els primers.
Jo sóc partidària del sí i ells encantats!!
Ahir quan van sortir de l'escola em van dir: "mama, has de posar una creu al si i signar."
Jo vull que vagi, però tinc clar que no l'obligaré..... Ja portava diversos dies dient-li i comentant-li els pros i els contres però sobretot lo bé que s'ho passaria.... sense saber que donaríeu el paper ahir. Va sortir dient-me que posés una X en el sí, em va estranyar i alegrar però volia que ens informessis si en l'ultim moment no volen anar que passa? També coincideix que la Marta i Miquel Unax compliran 6 anys en les colònies.... em dóna pena no estar per menjar un pastis amb ell i aixecarlo dient·li Felicitats.
Els meus també ho tenen força clar, que hi volen anar. S'ho passen sempre tan bé! esclar que nosaltres aquí els trobem molt a faltar, però aquest desconectar dels pares i espavilat, trobo que els hi va força bé.
Recodo quan la Neus va anar de convivències quan anava a P-3 com ara el Sergi, recordo que ho vaig passar força malament perque era la primera vegada que la Neus estava fora de casa a la nit, la vam trovar molt a faltar i aixó que per llavors ja teniam al Sergi, pero quan va baixar de l'autocar eufórica per com ho havia passat de bé, recordo que que vaig pensar i jo aquí pensant si plorava per la nit.... Amb el Sergi potser per ser el segon es diferent, evidentment els trovarem molt a faltar pero crec que es una experiencia molt satisfactoria per a ells i també per nosaltres. la Neus va tornar molt més espabilada i ja no tenia tanta mamitis. Ahir quan va sortir de l'escola em va dir mama pordré anar de convivències, jo li vaig contestar que aixó ho tenia que parlar també amb el Cristóbal, i aquesta nit a les tres del matí, si llegiu bé, a les tres del matí ens ha despertat per saber si la deixavam anar, i jo pregunto, després d'aquesta mostra d'il-lusió vosaltres us podriau negar? Donçs es clar que no.
Francesca
Estic d`acord amb tots aquests arguments a favor de les convivencies però personalment a preescolar les considero totalment innecesaries i com a mare patidora que soc si no en fessin a cap curs no les trobaria a faltar (els meus fills sí). MS
Tot plegat, viure una aventura que no oblidaran mai.
Jo encara recordo les meves convivències i el meu viatge de fi de curs, no ho canvio per res.
Laia
A la majoria de nens els agradaria que hi hagués convivències cada any! S'ho passen molt bé i tornen contentíssims!!! Crec que és bo per ells i també per nosaltres, els pares, saber que sense nosaltres també estan bé, de dia i de nit!
El primer año que MArta fue de convivencias lo pasó francamente mal, la dejamos decidir sabiendo que no sabía que decidía y no fue un acierto, para ella fue demasiado pronto. Creo que cada niño tiene su momento para salir del "nido" y el de Marta no lo era en absoluto, por mucho que en casa intentaramos convencernos de que lo iba a pasar bien. Nada mas bajar del autocar dos preguntas, ¿te lo has pasado bien? "si", ¿Querrás volver otro año? "no". La consecuencia fue que en P4 no quería ni oir hablar de excursiones y no fue a ninguna. Ni preguntamos ni intentamos hacerla cambiar de idea, era su decisión. Pero este año todo es distinto, no ha habido necesidad de preguntar, ni exponer pros o contras,está como loca, llena de ilusión y ganas de ir de convivencias. Esta vez estamos convencidos que será una experiencia, por un montón de razones, inolvidable.
Quina reflexió més bonica!!!!... de vegades els pares tenim por de deixar volar els nostres angelets... però és una bona experiència per a tots...
Publica un comentari a l'entrada