CONFERÈNCIA
Amb una Sala Polivalent plena (gairebé 100 persones) s’ha dut a terme la xerrada d’avui sobre "la cultura de l’esforç" amb Jordi Sedó.
Gràcies a tots els que vau assistir i als qui us vau excusar.
Resumir el que es va parlar és complicat ja que les idees anaven sortint com un ampli ventall.
Penso que amb el que vam escoltar podem fer una reflexió i mirar-nos el melic.
Va dir realitats que ens van fer somriure, o no, quan ens sentíem identificats.
Sempre és molt interessant escoltar parlar sobre ensenyament i parar-nos, uns moments, a considerar allò que fem amb l’educació dels nostres fills i dels nostres alumnes.
Es va parlar d’exigència, d’esforç, de disciplina, d’autoritat, de patiment, de motivació, de responsabilitat...
Les idees van quedar sobre la taula i a tots ens toca fer la reflexió i arribar a conclusions.
Ara us toca a vosaltres donar l’opinió.
El blog està obert per sentir la vostra opinió del que es va dir
16 comentaris:
Ha estat molt bé, en Jordi és una persona que parla sense embuts, tant crític és amb el sistema, com amb l'actuació que tenim els pares a vegades, com amb els mestres, no es casa amb ningú. A mi m'ha agradat molt, l'hagués estat escoltant 2 hores més. L'he trobat molt interessant, i ara.. toca reflexió.. per tots plegats, però.
Judit
Una agradable sorpresa lo de ahir a la nit.. jo també hagués estat dues hores mes.. vaig passar molt bona estona..reflexionarem.Bon dia a tothom!
Merche
Una persona sàvia, i contundent, i bona. Em van fer venir ganes de tornar a ser un nen per tenir la oportunitat de ser el seu alumne.
Em quedo amb una frase:
"Els nens són baixets però no són tontos, tenen una percepció finíssima, gairebé extrasensorial, de quan se'ls està enganyant."
Gràcies Montserrat a convidar-nos a la reflexió.
La conferència em va agradar molt, tant pel temes que es van tractar com per en Jordi Sedó, que trobo que la va fer molt amena (el temps se'm va passar volant!). És un goig sentir parlar amb una persona que coneix tant bé la temàtica i a més a més està avalat amb tants anys d'experiència. Després de tot el que va parlar jo m'hi he posat uns "deures", perquè penso que els pares podem contribuir a que el sistema millori i a obtenir el màxim resultat del potencial que tenen els nostres nens, perquè part de la culpa evidentment la tenim els pares:
-Ajudar a recuperar els valors que s'han perdut en el sistema actual, com poden ser el respecte als mestres, els hàbits d'estudi i la disciplina
-Fer entendre que han d'estudiar perquè en definitiva és enriquidor per a ells
-Quan fan alguna cosa malament o diuen alguna cosa que no han de dir, per molt espontània que sigui, els hem de fer saber que allò no està bé. Els hi hem d'ensenyar el camí correcte, ells no el coneixen.
-Els pares eduquem continuament. Especialment aquest comentari em va agradar molt, perquè penso que a vegades els pares ho podem oblidar. És molt important que ens sentin parlar amb educació i que també actuem de la mateixa manera, que actuem en civisme tant a la ciutat com al camp.
-I compte amb els premis o recompenses com a recurs perquè facin allò que haurien de fer perquè toca!
Hi ha una cançó del Serrat boníssima, la de "Esos locos bajitos" que diu que "als nens pel seu bé els hem de domesticar" i trobo que és una veritat com un temple!
Sílvia Z.
Va ser una conferència molt enriquidora, inclòs se'm va fer curta. Reflexions, quantes reflexions es poden fer, moltes, moltíssimes.
Rialles jo vaig ser una de les que vaig riure, per no plorar, hem vaig sentir identificada del tot en quan a demanar les coses i acabes enfadant i les acabo fent jo, mea culpa.
gemma
Jo em vaig quedar amb la reflexió: hem de treballar amb l'educació dels nens encara que estiguem cansats. Encara que entrem en conflicte no hem de deixar que ells facin el que vulguin... per mi això es important
Gràcies Montserrat per donar-nos l’oportunitat de gaudir de les paraules de Jordi Sedo. Paraules dures però a la vegada interessants i útils que segur no deixen indiferent a ningú.
Sempre es diu que el més important en l’esport no és guanyar sinó participar; doncs a l’escola i a la vida igual el mes important no és l’èxit sinó esforçar-se per aconseguir-ho. Penso que seria un bon resum de la xerrada d’ahir, no?
De tan en tan ja va be que ens recordin que ser pares es dificil i que molt rapidament, podem oblidar que nosaltres som els responsables dels nostres fills; de que el dia de demà aquets petits personatges arribin a ser unes persones "persones" i no animals.
Una conferència molt enriquidora per tots els asistents.
Montserrat, tan sols una pregunta que em balla pel cap: "lo del carnaval no ho va dir per la nostra escola?" ¡espero que seguim fent la rua!
La veritat es que no se per on començar. Haig de dir que en moltes coses estic totalment d'acord amb el Jordi com per exemple en el tema de que s'ha perdut l'autoriat, molts valors, la falta d'educació, que no hauriem de dir les coses dues vegades, que mestres i pares han d'anar agafats de la ma i un llarg etc. El que tinc molt clar es que l'educació es feina dels pares, i es una feina molt dura, pero estic convençuda de que la recompensa es molt gratificant. Potser podría definir la conferencia com una experiencia enriquidora que ha potenciat encara més les ganes de formar en els meus fills. M'hagués agradat que el torn de preguntes hagués estat una mica més llarg (ja se que era molt tard), potser si hi ha una propera vegada ... La veritat es que hem vaig quedar amb les ganes de preguntar-li com ho feia per no castigar mai, quina estrategia utilitzava. Em va agradar trovar a les senyoretes del parvulari a la conferencia, observar com elles també s'implican ,estic convençuda que amb il-lusió, paciencia i ganes si treballem dur ho aconseguirem. Gràcies Montserrat i Jordi.
Francesca
Ell va dir que no castigava ALS SEUS ALUMNES!!! ser mestre es mes facil que ser pare
La veritat és que va estar molt bé, i va ser molt enriquidora,jo de moment m'he proposat que el meu petit es vesteixi cada matí solet encara que aixó em porti,els primers dies a correr una mica més a l'hora d'arribar a la feina.
Laia.
Llastima que es va fer curt!!!
Jo també la vaig trobar força interessant. El torn de preguntes el vaig trobar una mica curt, i hem vaig quedar amb les ganes de fer-li una consulta del tema de la motivació. Tinc clar la motivació ,diguem-li natural, que tenim als pares; la motivació que hem d´inclucar als nostres fills; peró i la motivació dels mestres?, dono per suposat el tema de la vocació, pero amb totes les noticies que ens arrivan, encara que siguin alienes a la nostra escola, sempre hem pregunto com molts mestres es plantejan el anar a treballar amb l´il.lusió perduda. A casa som conscients de la sort que tenen els nostres fills de poder assistir a una escola com la que van, i ho valorem força i ens esforcem força perquè així pogui ser, però també son conscients que hi ha un altra realitat, i un altre tipus d´escola en la que és realment dificil treballar. Montserrat, suposo que tu mateixa un dia ens puguis parlar d´aquest tema. Gràcies.
Jo també m'ho vaig passar d'alló més bé....ui! vull dir que vaig treure idees molt enriquidores....
Segurament no va dir res que no sabem peró de tant en tant va bé que ens les recordin i així tenir-le més presents.
Per cert,l'altre dia vaig llegir un article en el que parlava de l'important que són els mestres d'una escola davant d'altres factors com les instalacions per exemple. Em va fer gràcia aquesta frase: "Un bon professor sota un arbre pot fer maravelles".
Nona.
Benvolguts,
Us vull manifestar el meu sincer agraïment pels comentaris que heu fet de les modestes idees que em vau permetre posar damunt la taula i per les vostres encoratjadores paraules. Jo també em vaig sentir molt còmode i molt ben acollit.
Sapigueu que sempre que vulgueu comptar amb mi seré a disposició vostra.
Una salutació molt afectuosa.
Jordi Sedó.
Publica un comentari a l'entrada