Dijous, 12 de febrer de 2009
LA PUNTUALITAT
Personalment tinc devoció per la puntualitat. Em treuen de polleguera les persones que arriben tard, és una cosa que no he entès mai.
La puntualitat a l’escola és essencial, ja que contribueix a crear un ambient d’ordre, aprofitament pedagògic i és una exigència de respecte als altres companys que han arribat a l’hora.
És imprescindible que els nens adquireixin aquest hàbit i aquest és responsabilitat única i exclusiva de la família.
En aquest cas l’escola predica amb l’exemple. S’obre la porta 8 minuts abans de les nou del matí amb puntualitat britànica i s’hauria de tancar a les 9:00. Normalment és impossible tancar puntualment per què el timbre no para de sonar amb el degoteig dels que arriben tard.
Jo no puc castigar als pares que arriben tard, com a molt puc rondinar. Ells són els que arriben tard i han de trucar i molestar però, com que no els obres amb el bon dia habitual, marxen pensant que dec tenir un mal dia, que sóc antipàtica i que no n’hi ha per tant si un dia s’arriba tard.
El que no saben és que cada dia arriba tard algú, i molts de manera habitual.
El nen que arriba tard, o molt just, interromp o endarrereix el començament. Entra a l’aula quan tothom ja porta la bata posada i estan apunt de començar. S’ha de treure l’abric, posar-se la bata, buscar els deures o el llibre de llegir i col·locar-lo en el seu lloc... mentre tant els que han arribat a l’hora esperen als seus companys retardats.
Si els hi toca Educació Física no poden baixar al gimnàs fins que han arribat tots.
Arribar a l’hora molt en punt fa anar malament igualment per què tot es retrasa.
La solució és tan simple com sortir 5 minuts abans de casa... tan sols 5 minuts.
Si surt un imprevist encara si és a temps per arribar puntualment a l’escola.
S’educa en totes i cadascuna de les coses que fem en tots i cadascun dels moments del dia que esteu amb els vostres fills. L’esforç, un cop més, val la pena.
En Jordi Sedó ens ha deixat un comentari al post del dimarts.
6 comentaris:
Arribar tard, o amb el temps just, és un vici que tenim en aquest poaís que fa molt ràbia
Tens tota la raó, però crec que es tan fácil com fer la indicació que has fet avui al blog, te que ser una obligació com arribar a l'hora al treball. Els culpables en aquest cas som els pares per lo que no em sento aludida i primer de tot demano disculpas. Però de cara als nens et comento que del "respecte" a la "por" hi ha 1 pas. Al pares no crec que critiquem si no ens dius el bon dia (com castic) pero als nens sincerament els afecta per que és el primer que han de sentir a l'entrada de l'escola.
Desitjo que tots aprenem alguna cosa d'aquesta experiència.
Por??? que els nens tenen por??? Montserrat hauries de parlar un dia sobre això!!! Només cal veure com et criden pel carrer i el contents que estan amb les teves classes de música i a l'escola!!!
Tomamos nota para los dias que hemos llegado tarde alguna vez y hemos tocado al timbre.
Marta ha sido, creo, una de las causante de este post llegó tarde ayer y fue castigada. Me lo dijo por la noche, así que hoy ya ha procurado llegar de las primeras. Lección aprendida,tanto para los niños como para los padres que hoy muy a nuestro pesar nos vemos retratados. Sin embargo creo que no estaría de más que cuando un niño llega tarde y no es de los que lo hace de forma habitual, se le pregunte antes (aunque el castigo venga después), el porque del retraso, pueden así ir aprendiendo la diferencia entre excusas (injustificables) y razones (justificables). Comparto con Silvia que en estos casos a los niños les afecta como los recibes,te quieren (mucho y me consta) y te respetan con un puntito de temor, les importa más que nada lo que tu les digas, por eso por la calle gritan cuando te ven hasta que les sonries, les saludas o simplemente les miras.
Ojala la puntualidad se arreglara con salir 5 minutos antes, pero lo ideal sería precedir que el ascensor funciona y no habrá que bajar por la escalera (cuando se hace con dos niños un carrito carteras y bolso es realmente un deporte de riesgo) o que el metro no está estropeado o que la llave sta vez no se atascará en el portal, o simplente que Mamá acertará a la primera al hacerle las coletas........ enfin las excusas o razones son infinitas y del todo variopintas.....
De todas formas lo dicho entonamos mea culpa y tomanos nota para que no se repita.
Reconec que la puntualitat no és el meu fort, és més, he de fer un gran esforç per arribar a l'hora a qualsevol lloc...Tinc un amic que em diu que arribaré tard al meu enterrament!!Sílvia Z.
La puntualitat és important si, com d' altres aspectes del comportament de les persones, i crec està molt lligada amb la responsabilitat, valors que cal transmetre als nens per part de tots els que contribuim a la seva educació, pares i mestres. Però crec que també és molt important com transmetem aquests valors als nostres fills, si apliquem un càstig per arribar tard a escola, agafen por per no fer tard a l' ecola, però també per anar a música o a piscina....segurament és un cas particular de la meva filla, però cal considerar-ho quan es prenen aquests tipus de mesures.
Crec que no es pot fer esclau d' un rellotge a un nen de cinc anys, cal que aprenguin també a relativitzar la importància de les situacions en cada cas.
Amb tot el carinyo, això si...
Publica un comentari a l'entrada