29/10/08

Dimecres, 29 d'0ctubre de 2008
TERCER DE PRIMÀRIA
Un dels cursos més complicats de tota la Primària és el tercer.
És un curs difícil i feixuc.
Els nens han d’aprendre moltes coses. Les lliçons són llargues i ja no en tenen prou amb les explicacions que escolten a la classe, ara cal estudiar i això és difícil.
Abans la majoria d’exercicis es contestaven en el mateix llibre. Ara cal copiar l’enunciat i respondre correctament en un full.
A tot això hem d’afegir que gairebé a cada hora tenen una mestra diferent, que dóna la seva matèria i demana i exigeix els seus propis continguts.
La feina s’acumula. Ja no els tractem com a nens petits. Cal exigir d’ells un alt rendiment, esforç, concentració i treball.
Jo no tinc la solució a la realitat escolar que han de viure els nostres alumnes, però si que us puc donar unes pautes que us poden ajudar a ajudar-los a ells.
- Paciència. Carregueu-vos de paciència. Cada vespre heu de mentalitzar-vos que hi ha uns deures per mirar, una agenda per controlar i una lliçó per preguntar.
- Complicitat. Intenteu que l’estona que esteu ajudant-los sigui el menys crispada possible. Tots estem cansats i amb ganes de quedar-nos tranquils al sofà però els vostres fills necessiten el vostre ajut i suport.
- Implicació. Pregunteu el que han fet, escolteu-los i interesseu-vos per la seva feina. Feliciteu els bons resultats i feu propostes de millora pels resultats menys bons.
- Bon humor. Ja que no tenim altra opció fem-ho amb el millor dels nostres somriures. De què serveix enfadar-vos cada vespre?
- Esperança. Aquesta feina que heu de fer ara té un final. No durarà tota la vida. Com més aviat us hi poseu més aviat aprendran a fer-la sols.

Penseu que tot el que esteu fent és una inversió de futur. Tots recollim allò que sembrem. Ànims, per sort, de ben segur, cap de vosaltres té més de tres fills, per tant, us ha de quedar energia suficient per treure endavant els estudis primaris dels vostres fills.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord, son molt bones pautes a seguir, i com dius és una bona inversió de futur,et deixo una cita que crec que plasma el comentari d'avui del blog, que diu...
"toteslas flors de demà son las llavors d'avui".

Dolors Casanovas.

P/ ja quedarem per portar-te els llibres, ja m'ha dit el Xavi que avui us heu vist a l'escola.
Una abraçada

Anònim ha dit...

Ja n'hem superat un de 3er, dur, és cert, però no se si no ho és més 5è, perquè ara ens ajuntem amb la passivitat de la pre-adolescència.. sense comentari.
El què és cert és, que si tu agafes l'hàbit de cada dia posar-te amb ells, ja ho consideres una feina més, i no fa mandra, ells també veuen que t'hi impliques i controles, la qual cosa fa que, amb ganes o sense, es posin a fer aquells deures, comentar aquella part de la lliçó que no han captat prou bé o estudiar per l'examen.
Recordo la frase de l'Eric després de cada examen: -papa/mama HEM TRET un .... perquè clar, la nota també és colectiva, que la feina la fem junts!!!
Judit

Anònim ha dit...

L'altre dia a casa feiem broma i els hi deia als meus fills que jo estic fent primer i tercer. Es una feina dura el guiar i controlar però ells han d'aprendre molt més que la matèria. A mi també m'agrada repassar algunes coses i aprendre de noves.
De vegades els pares ens veiem ofegats i és d'agrair que l'escola obri una finestra per respirar.
Moltes gràcies Montserrat i Dolors.

Noemi Massague

Anònim ha dit...

Que t´he de dir........MOLTES GRÀCIES. De fet ja intentem ja aplicar-ho tot, però et diria que estic també, aquest curs, adaptant-me a la capacitat de la meva filla. El primer exàmen de llengua castellana, no va estudiar res a casa, de fet no va portar ni el llibre, pots contar ja el "show" que vàrem tenir nomès per aixó, va estar ben tranquil.la tot el cap de setmana, jo tot el contrari, i pensava: "ja s´ho trovará...li estará bé, i com a ella li afecta molt una mala nota, després ja tindrem un curs més tranquil perque ja tindrà cura de no deixar-se les coses a l´escola i estudiar més". Va treure molt bona nota, i hem deia "veus mamà com m´ho sabia tot". Ara ja estem treballant més el fent que ha d´ entendre que és molt important l´hàbit d´estudiar o repasar les lliçons.Agraeixo de tot cor el vostre suport. Olga.

Anònim ha dit...

El curs d'3primària és un dels complicats? Bé, ho potser però... i 4t,5è i 6è? Crec que tots tenen molta informació nova a aportar, on els nens, es troben en moltes coses noves per aprendre.
El colapse de feina diària, els controls quasi setmanals fan que tota la FAMÍLIA estigui amb ells.
Això, fa fer "Família".
Ànims i bona feina!! Mon

Anònim ha dit...

Gràcies Montserrat.... de vegades necessites paraules com aquestes per seguir endevant ...

Anònim ha dit...

Voldría fer-te una pregunta com a professional, no te rés a veure amb el tema, o si ... Tu creus que el fracàs escolar està íntimament lligat amb el fet de que els nens tinguin com a llengüa materna el castellà?? Aixó ho he llegit en un diari. També deïen que la majoria dels castellano parlants tenen un nivell cultural mitjà-baix. Jo flipo, la veritat, però vull sapiguer la teva opinió.

Gràcies

Li

Anònim ha dit...

Nosaltres encara no hem arribat, pero ja prenc nota. Peró com tots els cursos tenen la seva complicació us faré testimonis de la meva felicitat. ja fa potser una setmana que aconsegueixo que el Sergi segui a la taula amb mi i la Neus cada vespre, per reseguir el seu nom. Estic molt contenta perque fins ara no parava quiet i fer-lo seure per fer qualsevol cosa era un suplici, pero aixó ha camviat desde fa uns dies, ara es ell mateix qui cada nit després de sopar em diu mama posa nom, potser ha estat la meva constancia de cada dia seguir les mateixes pautes, la veritat es que no ho se, pero estic feliç.
Francesca

Berenguer ha dit...

Potser no tinc gaire memòria, però jo no recordo cap dels meus pares fent els deures amb mi cada vespre. Altra cosa era controlar que els deures estéssin fets, atendre'ns si hi havia algun dubte, repassar algunes lliçons difícils...

Però no crec (i potser estic molt equivocat) que com a pares ens haguem de posar a fer els deures amb els nostres fills cada vespre.

El meu parer és que fer els deures és la responsabilitat dels nanos. I cal educar-los també en aquesta responsabilitat.

La responsabilitat dels pares és fixar les condicions perquè això es faci bé (temps, espai, calma), donar suport en la resolució de dubtes, i ajudar quan hi han dificultats.

Anònim ha dit...

Moltes gracies per el teu recolçament. Es d'agrair el gran interes que poses en l'educació dels nostres fills, això, i veure a la meva filla amb tantes ganas d'anar a l'escola fan que et sentis més tranquila. Espero que acabi el curs igual que ha començat. Gracies.
Josefina.