Divendres, 19 de setembre de 2008
EL PLAER DE LA DESACREDITACIÓ
Vagi per endavant que amb el que vaig a dir no tothom si sentirà identificat, com sempre passa quan manifestem opinions delicades, però avui volia remarcar-ho especialment.
Hi ha una cosa que sempre m’ha costat molt d’entendre i és la desacreditació sistemàtica de la tasca que fem els mestres i de la manca general de reconeixement de la feina per part d’alguns pares i mares.
Us posaré un exemple entenedor: una mare parla a la porta de l’escola sobre un tema escolar. Els altres pares li donen tota la credibilitat d’allò que està dient quan, ni uns ni els altres, han contrastat cap de les informacions.
Se’m fa molt difícil entendre per què una persona es mostra tan crítica, sense tenir cap tipus d’informació abans de parlar, i com les altres ho poden creure sense qüestionar-se res.
Les mestres tenim coneixements professionals i experiència suficient que les famílies no tenen i és per això que es porten els fills a una determinada escola.
El col·lectiu de mestres és un dels més afectats pel desgast afectiu i emocional i part de culpa d’això són les dificultats i les batalles constants que hem de mantenir amb els pares, no pas amb les criatures.
Se’ns acaben les forces molt abans quan hem de respondre constantment a tot aquest ventall de comentaris en contra del que fem a l’escola, que no pas amb la lluita diària amb els nostres alumnes.
Desacreditar als mestres davant dels vostres fills els fa creure que ells també tenen aquest privilegi i es senten forts per desobeir les normes, no fer el que se’ls hi demana i convertir-los amb adolescents rebels en contra la societat.
Quan treballem i caminem plegats família-escola els problemes escolars es redueixen espectacularment però si anem per camins diferents anem perdent els nens i els adolescents pel complicat bosc de la vida.
11 comentaris:
Et dono part de la rao, pero sens dubte un dels punts debils de l'escola es la falta de comunicacio i d'informacio. Doneu molts temes per suposats i potser per aixo hi han aquests malsentesos. Penso que no costaria res a principi de curs repartir uns comunicats amb els canvis que hi hauran, el nom de la tutora de cada classe, els horaris, tema bates i xandalls etc. Ja se que ens diras que tot aixo ho trobem a la web pero malauradament no tots/tots tenim temps ni facilitats per accedir-hi. Gracies. Montse
La comunicació funciona sempre que quant tinguis dubtes preguntis. Crec que l'escola s'hauria d'anticipar i a l'inici de l'escola que tots els pares estiguessin informats de nom del professorat, si ja han de portar bata, quins dies el xandall, si el primer dia han de portar tots els llibres i el material,... En fi tenir totat la informació de l'inici de curs abans d'iniciar-lo.
Jo penso que es una de les escoles on es mes facil la comunicació ja que cada dia et veiem, hi ha escoles que cal demanar audiencia per parlar amb direcció. La web es un sistema fàcil, rapid, economic i a mes a mes no es gasta paper. Arriba a tots els pares separats, que es el meu cas, ja que no puc venir a buscar el meu fill cada dia. La gent que parla es perque te poca feina.
No crec que el tema del que parla avui sigui precisament quan han de portar la bata, o els dies de xandall o si cal portar els llibres el primer dia... això no "crema" al mestre ni a direcció, sino el fet de qüestionar-se i critcar gratuitament el que es fa sigui el sigui
Penso que la comunicació amb l'escola és excel.lent. En el meu cas, quan he hagut de dir alguna cosa, nomès m'ha fet falta veure o trucar per telèfon a la direcció de l'escola i la resposta ha estat inmediata.
És molt fàcil criticar i fins i tot, hi ha gent a la que li agrada passar així l'estona, exposen les seves queixes amb persones que opinen el mateix que elles i que no els portaràn la contrària, peró que tampoc els resoldràn el problema que poguin tenir.
De veritar, és molt més eficaç, quan es té una queixa o un problema anar directament a la Montserrat. Us ho asseguro!
Cristina
Estic d'acord amb l'anònim, que diu que el tema del que es parlar avuí no es el tema de les bates, ni del xandall, es tracta d'un tema molt més profund, i amb aixó no vull dir que al tema de les bates o dels horaris no sigui pas important, es clar que ho es, potser l'any vinent i tenin en conte el comentaris, la Montserrat actualitzarà la web per a que el primer dia d'escola tots tinguem aquests aspectes clars , ara bé hem de donar un vot a favor,ja que es el primer any que tenim els horaris de les convivències, jornades esportives, avans de les reunions que es fan. Però tornant al tema del que es fa realment referencia, donaré la meva opinió, he de dir que per parlar es necessari sempre escoltar les dues parts, donçs normalment l'experiencia m'ha demostrat que les dues acostuman a tenir part de raó. Quan jo era petita el meu pare sempre hem deia una frase que suposo que a molts que la llegiu us sonarà i estareu d'acord i a altres un semblarà una tonteria però que ara que jo soc mare estic totalment d'acord amb el meu pare. A casa l'autoritat la tenim els pares, i a l'escola l'autoritat la tenen els mestres, aixó no vol dir que hagis d'estar d'acord amb la opinió del mestre, evidentment que estarem en desacord a vegades pero si es així es tant sencill com parlar-ho a soles amb ells, aixó es com una parella que es baralla davant dels fills per un tema relacionat amb ells, les conseqüencies ja podeu imaginar quines seran.
Francesca
Aquesta societat te un gran problema, ens agrada criticar i no veiem els problemas que a lo millor hi tenim a casa.
Crec que tots tenen un part de raó els pares ens tornem molt exigents i ens sap greu que a lo millor renyin als nostre fills o a nosaltres mateixos per no portar el llibre, la bata o el xandal per falta de que els menuts no ens ho han dit. Quan he tingut algun dubte d'algun tipo he parlat amb la direccio en qualsevol moment sense la necesitat de demanar hora i sempre amb educació per tots dues parts m'ha solucionat els dubtes, aunque tambe ens hem trobat amb profesorat nou (i ja portem 2 anys) i no hem sigut informats, per lo qual a lo millor els pares demanem una reunió de presentació.
La escola igual que nosaltres o intenta fer lo millor que sap i si algú pot donar idees estic segura que la direcció la estudiaria. Sempre son d'agrair.
No conec cap escola amb blog diari, ni tampoc cap escola en que la rebuda i la sortida dels nens la faci un director personalment, i molt menys que SEMPRE estigui disposat a atendre qualsevol dubte o preocupació(molt important). Si la falta de comunicació és sàpiguer quin dia han de portar bata, el xandall, els llibres,...té una fàcil solució i sempre és pot suggerir educadament. És cert que és una escola particular, però per alguna raó més hem decidit que els nostres fills formin part d´ella. Desitjo que tot aquell que sap queixar-se i exigir sàpiga també agraïr. Olga.
Hi havia una vegada uns pares que buscaven una guarderia per a la seva menuda.
No es podien refiar d'obtenir plaça a l'escola bressol pública, així que varen rondar i rondar per les guarderies del barri, fins que van trobar una escola que tenia línia d'un any endavant.
Varen anar a veure la direcció de l'escola, que en l'entrevista els va dir, distretament: "És curiós, ara mateix no tenim cap nena a l'escola que estigui Olga".
Si la Direcció es coneix els noms de TOTS els nens de l'escola, varen pensar, ara mateix no hi pot haver millor lloc per dur la nostra nena que aquest.
I varen fer la matrícula.
Facis el qaue facis i de la manera que ho facis, sempre hi haurà algú que critiqui.
Laia
És trist, però estic d'acord amb un dels comentaris que diu que estem en una societat que ens agrada criticar. I sento tristesa perquè es tracta en la majoria de vegades de crítiques destructives i aquest tipus de crítica no genera res positiu si no un "mal rotllo" general i un desgast gratuït i gens merescut.I mira que és fàcil si tens un dubte esperar-te un minutet i preguntar-ho directament a la porta de l'escola i ja està!Un petonàs. Sílvia Z.
Publica un comentari a l'entrada