Dimecres, 3 de setembre de 2008
ESCOLES DEL MÓN: EL BRONX
El Bronx és, actualment, un dels districtes més perillosos de Nova York. Hi viuen principalment afroamericans i llatins.
Quan vaig preguntar al guia si podíem anar sols a passejar per allà, em va contestar: anar-hi pots anar però tingues la seguretat que el millor que et pot passar és que t’ho prenguin tot i que surtis il·lès d’un bala perduda si et trobes en mig d’un tiroteig.
No vaig tenir cap interès en comprovar si exagerava, per tant vam agafar un tour que tot just et donava una volteta, sense baixar en cap moment de l’autobús, i ensenyava la part menys dura del Bronx.
Els parcs eren plens de fotos de nens i nenes que havien mort, de manera innocent, quan hi jugaven mentre que bandes rivals es barallaven entre ells.
Cap taxi entra al Bronx i en moltes cantonades hi havia uns autobusos del govern que, de manera gratuïta, portaven a la gent a visitar als familiars que tenien en les diferents presons de l’estat.
Em va cridar l’atenció un edifici gris, envoltat amb filferro ple de punxes, i amb reixes a totes les finestres. Quatre cotxes de policia estaven aparcats davant. Era una escola de Primària.
Totes les escoles del Bronx tenen detector de metalls a l’entrada i protecció policial escolar (un cos creat exclusivament per vigilar aquests centres) a la porta.
Són escoles que no poden treballar amb normalitat ni seguir el programa oficial.
Degut a la impossibilitat de fer exàmens, avaluen als alumnes de Secundària, amb un sistema de presentació d’àlbums escolars. Si presenten el dossier amb un mínim d’ordre, bona presentació i escriptura llegible els aproven però la majoria no aprova els exàmens oficials que posa l’estat.
Una altra manera d’avaluar-los és fent el seguiment de tasques que els hi donen per realitzar en el centre. Cal que dediquin dues hores setmanals a servir a la cafeteria, o atendre la biblioteca o acompanyant als més petits en sortides escolars... tot intentant una implicació amb l’escola, una responsabilitat i una assistència.
Cada estudiant té un tutor-vigilant que és un altre alumne, més gran, que es troba amb situació familiar semblant. Moltes vegades fan més cas del que els hi diu aquest jove tutor que no pas del que diu el professor o els pares.
Malgrat aquest esforços educatius la majoria d’aquest nois acaben delinquint o morts en mans de bandes rivals.