Dimecres, 24 de setmbre de 2008
LA MEDALLETA
De ben segur hi ha poques professions, i la de mestra és una d’elles, on no es perd mai la capacitat de sorprendre’t.
És dels més grans de l’escola i va venir al despatx. Des de la porta va demanar permís per entrar mentre em deia que em portava un regal.
Va buscar a la butxaca dels pantalons durant una bona estona i al final va treure un sobret blanc, força rebregat.
Els nens em regalen mil coses diferents: dibuixos, polseres fetes per ells, flors, bolígrafs de l’empresa dels seus pares, clauers... però mai m’havien donat el que em va donar ell.
Vaig agafar el sobre i de dintre vaig treure una medalleta d’una Verge.
- Oh! Que maco... vaig encertar a dir (sempre dic que maco a tot el que em regalen amb tanta il·lusió)
- Te la vaig comprar per tu, així et protegirà
- Ahhh ohhhh... molt bé! Moltes gràcies, ja m’anirà bé que em protegeixi

Per tant ara tinc a sobre de la taula de l’ordinador una medalleta, entre mig de tot tipus d’estris infantils, i que em miro amb molt de respecte mentre penso amb la raresa i curiositat de regalar, en els nostres temps, una medalla amb una Verge per què em protegeixi.
Què Déu ens agafi confessats!!!