Dimecres, 17 de setembre de 2008
ADAPTACIONS, NORMES... ANÈCDOTES
Portem dos dies de curs i dóna la sensació, si més no a mi, que porto ja un mes.
Ha estat un començament de curs accidentat. El primer dia vam tenir un ensurt al pati que ha acabat amb la visita del Ratoncito Pérez abans d’hora.
Tots ens hem d’adaptar de nou i a alguns nens els hi costa més que altres. També és cert que a alguns pares i mares els hi costa.
Retornar a les normes a vegades no és fàcil però és necessari i molt important.
Normalment els nens agafen deseguida el ritme i es posen davant la feina amb ganes, sense qüestionar-se tot allò que es troben al davant.
És molt curiós, i un fet digne d’estudi, com els nens s’adapten amb rapidesa sense protestar i tenen un bon comportament a l’escola que es transforma, en alguns casos, en maleducació, intolerància i exigència a la que traspassen la porta de l’escola i surten al carrer, mentre que els reben pares protectors i permissius.
Però en una escola hi passen moltes coses cada dia com l’anècdota que ara us explicaré.
Avui han arribat tard a l’escola. Viuen al Maresme però sempre arriben puntualment, no recordo que mai hagin fet tard. Quan he obert la porta m’he sorprès en veure’ls arribar tan tard. Estaven neguitosos i força estressats.
- perdona, m’ha dit la mare, hem tingut un problema domèstic.
- Què us ha passat?
Els nens, avergonyits, han entrat ràpidament i la mare m’ha explicat: érem ja a Barcelona, a punt d’arribar, quan m’he girat i he vist que el nen anava amb mitjons. Li he preguntat que per què s’havia tret les bambes quan un crit ha sortit de la seva boca: No m’he posat les bambes!!!
La resta de la història la podeu imaginar: donar mitja volta; tornar a l’autopista...
3 comentaris:
jajaja, que buena la anecdota. Es bueno ver que a todos nos pasan estas pequeñas cosas, que tiene solucion.
Bienvenidos a todos, me alegro de estar de vuelta.
Saludar a los nuevos alumnos, y a sus papis, animarlos a que entre en el Post, que ya veran lo bien lo pasamos.
Un saludo a tod@s.
Cris
El final de les vacances, la tornada a la rutina escolar representa un esforç per a tots plegats -nens, pares i mestres-. Penso que els qui ho viuen més intensament son els nostres fills, pels qui la recuperació del ritme de classes i adaptació a les normes es converteix, sens dubte en l’assignatura més difícil del curs.
No se’m acudeix res millor que armar-nos de paciència, adoptar una actitud positiva, d’entusiasme i confiança cap a l’escola.
Ànim a tots i totes
La meva àvia sempre deia a lo bueno uno se acostumbra rápido, sin embargo a lo malo a todos nos cuesta acostumbrarnos. Després de tants dies de vacances costa potser una mica tornar a les rutines, pero jo crec que ens costa més els grans que no pas als petits. Referent a l'anécdota de la familia d'avuí, haig de dir-li que pitjor una que jo se de la que prefereixo no dir al nom que va arrivar a Barcelona un dia conduint amb sabatilles, i fins que no va baixar del cotxe no es va adonar.Força i ànims per tothom.
Francesca
Publica un comentari a l'entrada