Dimarts, 2 de setembre de 2008
ESCOLES DEL MÓN: ELS AMISH
Una mania que tinc, heretada totalment de la meva mare, és la de tafanejar escoles allà on vaig. D’una manera o altra sempre acabo fent una ullada ràpida per veure si puc treure’n alguna cosa interessant.
Aquest estiu he tingut l’oportunitat de veure tres realitats diferents d’escoles que, malgrat no treure cap idea degut a la singularitat de cadascuna d’elles, si que les he trobat suficientment interessants per comentar-les al blog.
La primera escola que vaig veure va ser la d’un poblet Amish.
Els Amish són una secta religiosa cristiana d’origen anabaptista que es van establir als EE.UU., sobretot a Pennsilvania, en el segle XIX.
Són descendents de suissos de llengua alemanya.
Segurament els coneixeu per la pel·lícula “Único testigo”.
Es caracteritzen principalment per què refusen qualsevol tecnologia moderna i viuen ancorats al segle XIX.
Es dediquen a treballar la terra i fer productes casolans i artesans, com ara conserves, pastissets, edredons... que després venen als turistes.
Van a l’escola fins els 14 anys i estudien la seva llengua que és un dialecte de l’alemany, matemàtiques, geografia i història i la Bíblia al peu de la lletra.
Només hi van pel matí ja que per la tarda els nens ajuden als pares en la feina del camp per arribar a ser bons grangers i les nenes aprenen les feines de la llar i poder ser així bones mestresses de casa.
Els edificis són boniques casetes de fusta, en ple camp i envoltades per un paisatge idílic.
Les fotografies, fetes per mi, no són massa bones ja que em va saber greu fotografiar aquelles adolescents treballant amb llums de gas, totes amb ulleres i vestides amb aquella mena de bates i còfia.
L’escola la veieu de fora ja que no vaig voler fer fotos als nens i a les nenes que ens saludaven. De ben segur nosaltres som els turistes extranys que anem a veure’ls, i ells estan acostumats, però no fent fotografies em va donar la sensació que respectava més la seva intimitat.
ESCOLES DEL MÓN: ELS AMISH
Una mania que tinc, heretada totalment de la meva mare, és la de tafanejar escoles allà on vaig. D’una manera o altra sempre acabo fent una ullada ràpida per veure si puc treure’n alguna cosa interessant.
Aquest estiu he tingut l’oportunitat de veure tres realitats diferents d’escoles que, malgrat no treure cap idea degut a la singularitat de cadascuna d’elles, si que les he trobat suficientment interessants per comentar-les al blog.
La primera escola que vaig veure va ser la d’un poblet Amish.
Els Amish són una secta religiosa cristiana d’origen anabaptista que es van establir als EE.UU., sobretot a Pennsilvania, en el segle XIX.
Són descendents de suissos de llengua alemanya.
Segurament els coneixeu per la pel·lícula “Único testigo”.
Es caracteritzen principalment per què refusen qualsevol tecnologia moderna i viuen ancorats al segle XIX.
Es dediquen a treballar la terra i fer productes casolans i artesans, com ara conserves, pastissets, edredons... que després venen als turistes.
Van a l’escola fins els 14 anys i estudien la seva llengua que és un dialecte de l’alemany, matemàtiques, geografia i història i la Bíblia al peu de la lletra.
Només hi van pel matí ja que per la tarda els nens ajuden als pares en la feina del camp per arribar a ser bons grangers i les nenes aprenen les feines de la llar i poder ser així bones mestresses de casa.
Els edificis són boniques casetes de fusta, en ple camp i envoltades per un paisatge idílic.
Les fotografies, fetes per mi, no són massa bones ja que em va saber greu fotografiar aquelles adolescents treballant amb llums de gas, totes amb ulleres i vestides amb aquella mena de bates i còfia.
L’escola la veieu de fora ja que no vaig voler fer fotos als nens i a les nenes que ens saludaven. De ben segur nosaltres som els turistes extranys que anem a veure’ls, i ells estan acostumats, però no fent fotografies em va donar la sensació que respectava més la seva intimitat.
2 comentaris:
És molt interessant de veureu-ho. Jo, escèptica de mena, al principi no m'acabava de creure que aquella gent renunciés a tot el que nosaltres tenim. Però a mesura que vam anar veient casetes i granges em vaig adonar de lo diferent que vivien.
Em va impressionar molt veure les noies adolescents de la meva edat treballant i aixecant tímidament la mirada cap a nosaltres. Què devien pensar elles? És just que una noia estigui destinada a la casa i als fills tenint a unes poques hores grans ciutats nord-americanes?
Marta
Ho sento però tu mateixa ho has dit, es tracta d'una secta ancorada en el segle XIX. Ara bé... no se que es pitjor si aquesta societat del XIX o la de l'escola del Bronx.
Publica un comentari a l'entrada