Dilluns, 22 de setembre de 2008
GAUDINT D'UN MATÍ DE DILLUNS
Si saps observar bé donar una volta per l’escola pot ser força divertit. Alguna vegada ja us he comentat que és com fer de públic en un circ amb varis escenaris simultanis.
Aquest matí a la classe dels Pollets (P1) la Isabel i la Sheila anaven ensenyant els bits, amb les parts de la cara, a una colla de petits que se les miraven pensant que potser s’havien tornat una mica boges. El cas és que ningú plorava i això ja és molt.
A la classe dels Cargols (P2) la situació no era menys còmica. La Maria i l’Elsa cantaven, amb el millor dels seus somriures, la cançó del Bon dia. En un moment concret de la cançó diuen: Com esteu nens??? I ells han de respondre: Molt Bé!!!
Ja us podeu imaginar que ningú ha contestat i estaven tots mirant al parell de senyoretes, amb els ulls oberts com a plats i pensant... ves a saber que pensaven, millor no ho esbrinem.
La meva volta ha seguit tot mirant als Peixos (P3). Era l’hora de veure qui havia vingut a l’escola i qui no. La Laura ajudava al responsable del càrrec de passar llista i anaven agafant la foto d’un nen o nena i preguntava:
- Què ha vingut la Maria?
- Siii, responien tots (aquest cop si que responien)
- Bon dia, Maria!
- Bon dia! Ha de respondre la Maria

Aleshores es col·loca la foto al mural on hi ha el dibuix de l’escola, si no ha vingut es posa al mural del dibuix de casa.
Aquest ritual el fan 23 vegades, tantes vegades com peixos tenim.
He marxat abans de que acabessin de passar llista per veure que feien els Óssos.
Estaven repassant les lletres a la pissarra. Alguns escoltaven, altres badallaven, altres m’han somrigut quan m’han vist per la finestra que dona al pati, algú jugava amb els seus ditets... però cal tenir paciència, cada dia són més els que retornen a l’hàbit d’escoltar després de les llargues vacances.
Finalment he anat a veure els Lleons. Aquests ja estaven tots concentrats fent les fitxes, agafant el llapis molt fort, per por a que caigui, treien la llengua fora i fent l’esforç de fer la lletra més bonica possible. Mentre, un per un, van llegint a la taula i rient al descobrir que la lletra h és muda i han de fer veure que no hi és i preguntant, evidentment, per què hem d’aprendre aquesta lletra si no serveix per res.