Dilluns, 15 de setembre de 2008
TORNEM A L'ESCOLA!!!
Aquest és el post 500 del blog. Un número rodó per començar un nou curs.
Gairebé no em puc ni creure que hagi escrit 500 vegades i que hagi explicat tantes coses i sobretot, que encara en quedin per explicar.
Espero que el nou curs estigui ple de paciència, esperança, benaurança, reconeixement i eficàcia... i que entre tots gaudim de l’escola, del blog i de la vida.
Gairebé no em puc ni creure que hagi escrit 500 vegades i que hagi explicat tantes coses i sobretot, que encara en quedin per explicar.
Espero que el nou curs estigui ple de paciència, esperança, benaurança, reconeixement i eficàcia... i que entre tots gaudim de l’escola, del blog i de la vida.
Bon curs a tothom!!!
Dibuix d'en FRATO
8 comentaris:
Feliç retorn a l'escola. Espero que vingueu tots plens d'energia per ensenyar i aguantar les nostres petites criatures que tan malament us hem acostumat a l'estiu i que ara haureu de redreçar de nou.
Moltes felicitats pel post 500...és una feina sacrificada però que els que et llegim cada dia t'agraïm enormement i esperem llegir molts més posts teus.
Molt bona benvinguda a tothom, avui els nens estaven emocinats... hi haurà nens nous? hi serem tots? ho veurem quan surtin. Anant cap a casa, després de deixar-los, he vist en una escola del barri que feien una festa de benvinguda, amb pallassos.. he pensat que fem festes de fi de curs, però fer-la d'inici de curs també és una idea genial, una manera diferent de rebre a la gent, començar amb una festa agrada a tothom, no?
Ah! felicitats pels 500 post
Aquet matí he portat a la Neus al cole, al Sergi pobret volia venir, pero perque després diguin que no existeixen les coindidencies, tot l'estiu be i ahí amb febre, així que resignat s'ha hagut de quedar amb l'avia, així que anavam la Neus i jo pel carrer i li pregunto, Neus estàs nerviosa? i ella amb contesta no mama, i encara no havia passat un minut que em diu, mama em fa mal aquí, es referia a dalt de tot de l'estomac, jo he rigut i ella seriosa em diu, mama perque rius, em fa una mica de mal i tu rius, jo llavors li he dit que eran nervis, i ella amb diu ah mama donç llavors si que estic nerviosa. Haig de reconéixer que jo també ho estava, un any nou, l'edifici nou, fa que sentis que es fan grans, i la veritat es que fa pena veure com creixan tant ràpid, quan tant sols fa cuatre dies la portava per primer cop a P-1. Anims a tots per aquest nou curs i felicitats.
Francesca
Enhorabona ple post 500!!!
Mai oblidaré ni aquest post ni aquest dia;)
Laia
Extraordinàri exemple per allò que es diu que de mica en mica s'omple la pica. Moltes felicitats per escriure 500 vegades...i no repetir-te!
És una joia retrobar les rutines de caminar al matí per portar la Indianeta a l'escola.
Moltes Felicitats pel post 500; espero que n'escriguis molts mes.
El primer dia, sempre es un primer dia; encara que no ho vulguin reconeixer, tots estan super nerviosos, pero si ademés afegeixes el cambi a l'escola dels grans, aquest coctel es explosiu.
El pobre Xavi era 1.30 de la matinada que encara diambulaba pel passadis de casa. Fins que no l'hem possat al nostre llit no ha caigut rendit. Només feia que preguntes i més preguntes.
¡¡ Menys mal que li ha anat força be el dia!!
Feliç retorn per tothom!!Ja s'han acabat les vacances i tornem a les rutines, algunes de les quals són molt agradables (no tot és negatiu de la rutina, tot i que confesso que les vacances m'han semblat curtes!)...Una d'elles és poder portar el Pol al cole i llegir el blog de l'escola abans de posar-me a treballar...Em sembla mentida que ja siguin 500 els posts!!Enhorabona!!Sílvia Z.
Moltes felicitats pel post 500!!!, i feliç retorn a l'escola a tothom!!.
Dolors Casanovas
Publica un comentari a l'entrada