Divendres, 27 d’octubre de 2006
La primera vegada que vam tenir nens xinesos a l’escola era una família nombrosa.
Quan van venir a matricular-los van aparèixer tots plegats: nens, nenes, pare, mare, tiets... tots eren iguals, no ens enteníem gens i ells només feien que somriure.
No sabíen gaire bé si volíen portar els nens o vendre’ns alguna cosa.
El més gran era un nen, la segona una nena i el nadó una altra nena, el problema era saber que era el tercer fill de la família, que tenia uns quatre anys.
Tots quatre eren idèntics, duien el mateix tall de cabell i anaven vestits iguals.
Saber el nom (Yun) no ens va ajudar gaire i preguntar-ho va ser feina inútil perquè no ens enteníem.
La primera qüestió era saber si ensenyar-li on era el lavabo de nens o el lavabo de nenes.
Al final vam decidir fer una ullada ràpida i solucionar el dilema.
La Yun era una nena.