Dimarts, 24 d’octubre de 2006
Avui ens ha vingut a veure una antiga alumna.
Ha passat per davant de l’escola amb el cotxe i no ha pogut resistir la temptació d’entrar-hi. Feia gairebé 30 anys que no tornava i nerviosa ha picat al timbre.
L’hem reconegut enseguida, en veritat ha calgut que primer digués qui era, i molt emocionada ens ha posat al corrent de les novetats familiars: s’ha casat, té dues nenes, les germanes estan bé i els pares tot just acaben de jubilar-se.
Ens ha fet il·lusió, la veritat, però quan ha marxat ens hem recordat dels problemes que ens havia portat la seva família.
La seva mare no volia que les nenes aprenguessin català i vam mantenir una lluita constant degut això.
Un bon dia la Directora, la meva mare, li va dir que si no volia català ja podia treure les nenes de l’escola... al següent curs van canviar les nenes per anar a una altra escola on encara es feia tot en castellà.
Us podeu imaginar que tota la conversa d’avui l’ha fet parlant en castellà.
M’he quedat amb el dubte de que si finalment va aprendre català.