Dimecres, 12 de gener de 2011
SNOWBOARD
Aquest dissabte, 15 de gener, a les 17:00 hores al Palau Sant Jordi hi ha la Inauguració i la competició de “Big Air” de la prova de la Copa del Món de Snowboard.
En aquesta competició els “surfers” es llancen des d’una rampa situada a 31 metres d’alçada i realitzen salts acrobàtics de gran espectacularitat.
Disposo d’unes quantes invitacions, no gaires, per a tots aquells que hi vulguin assistir.
Les aniré repartint, a tots aquells que me les demaneu, a mida que vagi rebent els correus electrònics fins que les esgoti.

Dimarts, 11 de gener de 2011
L'ESQUELET MANELET
Avui els Lleons estudiaven que és un esquelet i que són les articulacions.
La millor manera és manipulant i adonar-se que, per dins, nosaltres tenim aquesta forma.
Els hi he portat l’esquelet Manelet.
Recordo que no fa pas massa quan entrava amb un esquelet a la classe molts xisclaven i s'espantaven. Ara els nens ja no tenen por de res i menys d’un esquelet que jo carrego amunt i avall per l’escola. De fet s’han posat a riure i tots el volien tocar.
Els dibuixos els hi ha quedat d’allò més bé.

Dilluns, 10 de gener de 2011
NO PERDEM EL TREN
Comencem el llarg segon trimestre.
Sens dubte el més important del curs escolar.
Tot el que no es fa o s’aprèn durant aquests mesos difícilment es recupera en el tercer.
Ara és el moment de que tots hi posem el coll.
Recordeu revisar cada dia les agendes, controlar els deures, llegir i preguntar les lliçons a diari.
Molta feina i difícil? Ja ho crec però ningú us ha dit mai que seria fàcil.
Estic llegint un llibre boníssim, que em van portar els Reis,i que em té enganxada tot el vespre. Només he deixat un moment de llegir-lo per escriure el post d’avui.
Hi ha un fragment que volia compartir amb vosaltres sobre el fet de que les coses siguin difícils.
Diu així:
La paraula “difícil” és un dels més grans i més freqüents obstacles en la ment de les persones.
És una paraula “perdedora”.
En realitat significa: “No penso fer-ho. Estic aquí per fer coses fàcils”. Però... recorda que allò que mai has fet no pot ser difícil.
Som-hi!!! Els reptes m’apassionen, em donen vitalitat i em mouen. Difícil? Mai. No us vull a cap de vosaltres fora del tren.

Diada de Reis
SOMRIURES
He dibuixat un somriure.
Un somriure d’emoció quan ens hem preparat per rebre els Reis.
Un somriure nerviós quan els esperàvem.
Un somriure feliç quan els hem vist.
Un somriure d’agraïment per compartir aquests moments.
Un somriure dolç de complicitat.
Un somriure tendre d’innocència.
Un somriure ple de sinceritat.
Un somriure que va escalfar el meu cor.
M’heu dibuixat un somriure i és per això que us estimo.

Dilluns, 3 de gener de 2011

JA ARRIBEN!!!

Diumenge, 2 de gener de 2011
BALANÇ I PROPÒSITS
Al final, després de dir que mai ho faig, he fet balanç personal de l’any que hem acabat. Ja coneixeu la frase: mai diguis, mai més.
La culpa ha estat d’un llibre ("Em dono permís per...") que fa molt de temps em va deixar una bona amiga (si, ja te’l tornaré) i avui de casualitat l’he trobat.
Aquest any m’han passat coses molt bones, coses bones, coses dolentes i coses molt dolentes.
No les comentaré ara aquí totes, no patiu, però aquestes coses m’han fet arribar a unes conclusions que compartiré amb vosaltres.
Començo el bonic camí que veieu a la foto amb dues maletes i una motxilla.

Una va plena de nous propòsits. L’altra la porto buida per anar omplint-la al llarg del trajecte.
La motxilla la porto a l’esquena i sóc jo mateixa.
Dins la maleta plena hi ha aquestes premisses que vull recordar tot l’any:
- Sóc respectuosa amb la gent i mereixo també respecte.
- No carregaré amb problemes aliens que no puc carregar.
- No desaprofitaré cap oportunitat i gaudiré de totes.
- Continuaré amb allò bo que conec però també amb el millor que coneixeré.
- Hi ha violetes per tothom... no ens barallem
- No dedicaré cap moment, ni energia, a justificar-me.
- M’allunyaré de les persones que creen problemes amb facilitat.
- Tots mereixem segones, terceres i quartes oportunitats... no accepto la idea d’errors irrevocables.
- Recordaré cada dia l’Infant que porto a dins.
- Riuré amb tots els nens i nenes que cada dia m’acompanyen. La meva feina és positiva i m’agrada.
- Tot té sentit. Tot val la pena. La vida és bonica.´
- Estimaré als qui em volen estimar.
- Tot és més simple i més fàcil.

Som-hi!!! Anem plegats. Al cap i a la fi d’això es tracta.
No et quedis fora del camí.

CAP D'ANY 2010

Res no acaba i tot comença, el millor està per arribar

Dimarts, 28 de desembre de 2010
MASSA
Just avui jo ja donaria les festes per acabades.
El dia 22 al migdia, quan ja han plegat tots els nens arribo a casa amb tots els regalets que m’han fet. Tinc per costum no emportar-me’ls abans. M’agrada anar ben carregada, fer varis viatges fins a casa i posar-ho tot al menjador.
Poc a poc vaig reobrint els regals, de fet els reobre la Marta, és una tradició que li agrada fer des de sempre, i em va preguntant qui m’ho ha regalat. Jo li explico la il•lusió dels nens quan et fan regals, el que han dit, el que han comentat, el somriure, la vergonya, els petons i les abraçades.
El dia 23 em passo tot el dia comprant i organitzant les festes. Rondino, em queixo de que tot està caríssim i remeno fins trobar allò que busco però aquest neguit m’agrada. Tothom es desitja Bon Nadal i el fred acaba d’escalfar el meu cor i el meu esperit nadalenc de seguida fa acte de presència.
Nadal i St Esteve passen lentament entre estar a la cuina i a la taula. Llargues sobretaules envoltades de converses i llums indirectes que tan m’agraden. L’any que plou ja és fantàstic.
El dia 27 el dedico a preparar l’aniversari de la Marta.
I ja estem a dia 28 amb el pastís d’aniversari, els regalets i recordant que va néixer un dia plujós i fred però que per a mi va ser el més bonic de l’any.
El Cap d’any no m’agrada. No faig balanç, ni penso en assignatures pendents que començaré amb el nou any. Jo sóc més impulsiva i els nous projectes els penso d’avui per demà sigui desembre o ple mes de juliol.
Desitjar Bon Nadal és molt concret perquè només és un dia però desitjar Bon Any ho trobo feixuc.
I per fi arribem a Reis i la cavalcada. I ja som al cap del carrer.
Just en aquest moment començo amb la paraula MASSA al meu cap.
La cavalcada és MASSA llarga, dura MASSA, hi ha MASSA gent, la gent està MASSA pesada demanat caramels i els nens MASSA nerviosos.
Hi ha MASSA regals, MASSA menjar i MASSA beure.
Les famílies fa MASSA temps que estan assegudes a taula i no queda ja MASSA paciència.
MASSA vacances.
Entre poc i massa el millor és retornar a la normalitat, a la rutina i recordar que si el Nadal és pau i alegria, fem-lo cada dia.
Veieu!!! MASSA frases fetes.

Dissabte. 25 de desembre de 2010
VESPRADA DE NADAL
Nadal és fugisser com si d’un instant de felicitat es tractés.
Grans llaçades que emboliquen regals plens d’il•lusió.
Taules parades amb tot allò que durant la resta de l’any s’amaga en el fons dels armaris i calaixos.
Cristall que vibra quan aixequem els braços per brindar.

Llums i espelmes que oscil•len igual que el nostre cor amb les emocions i els sentiments.
Tarda mandrosa que reuneix a la família sota l’escalfor d’una manta. Abraçades eternes gaudint d’una pel•lícula que ens recorda que els cascavells del trineu no sonen per a tothom. Potser si que sonen però no tots el senten.
L’esperit del Nadal es porta al cor, només així ens acompanyarà tot l’any.
El cascavell encara sona per mi, mai deixaré de sentir-lo.
Espero que tots vosaltres, en algun moment, també escolteu el so dolç que ens recorda que tot és possible, que tot és més fàcil i que amb un cascavell a la mà podeu aconseguir MÀGIA.

24 de Desembre de 2010
BON NADAL!!!

Dimarts, 21 de desembre de 2010
GAUDIU!!!
Àlbum entregats, DVD entregats... ara us toca gaudir de l’espectacle!!!

Els DVD es veuen sense problemes si els poseu a l'ordinador o a la Play. Si voleu veure'ls al reproductor de DVD cal copiar-ho al disc dur de l'ordinador i generar un DVD. Aleshores ja es pot veure a la TV sense problemes.

Dilluns, 20 de desmbre de 2010
FINAL DEL PRIMER TRIMESTRE
Anem tancant capítols i cada cop estem més a prop de la fi del primer trimestre.
Un trimestre ple de feina, alegries, esforços i potser també amb algun desengany.
Malgrat tot tenim davant nostre el resultat de la feina ben feta, si més no hem intentat que ho sigui i amb això tenim la consciència ben tranquil•la. Evidentment tot és millorable però hem treballat de valent, amb dignitat, entusiasme i amb noblesa. Amb això ens donem per satisfets.
Divendres vam fer el partit de futbol entre els equips que tenim a Primària. Una tarda agradable i familiar que vam segellar amb una bona xocolata calenta, que el nostre cos va agrair després del vespre gelat que feia, i amb coques per tot els gustos que vau portar.

Avui hem gaudit dels balls de les nostres patinadores i patinador. Emocionades, contentes i cada cop més segures, i segur, sobre els patins.
Feien molt de goig.

També el grup de manualitats ha sortit amb un bon treball per lluir durant aquests dies.

Encara ens queda feina per acabar amb els àlbums, les felicitacions, les notes i els DVD que em porten pel camí de l’amargura.
Aquest cap de setmana, i encara avui, cada cop que em poso a gravar demano als Reis que aquest any em portin el millor ordinador que hi hagi al mercat. Que sigui rapit, que no es pengi, que gravi sense errors, que transporti fotos a pel•lícula, que faci caràtules, que posi títols, que adjunti text a les fotos, que baixi programes que s’instal•lin a la primera... posats a demanar...

ALBUM 1

NADAL 2010
Molts de vosaltres m’heu demanat les fotos del video de la felicitació.
Tenen una resolución molt alta i no les puc enviar per mail.
Tots aquells que les vulgueu podeu venir dilluns o dimarts, per la tarda, de 16:30 a 18:00, amb un pendrive, i us les anirem passant.

Per cert, us heu fixat amb la primera i la última foto? És la signatura de les dues persones que han fet possible el video. Sabeu qui són?

Just acabo d’editar-lo ara mateix i no puc esperar en compartir-lo amb tots vosaltres.
Aquest és el nostre regal de Nadal.
Espero que us divertiu al veure’l tan o més com nosaltres en fer-lo.

Dilluns, 13 de desembre de 2010
SANTA LLÚCIA
Avui ha estat Santa Llúcia. El nom de Lucia és uns dels més posats actualment a les nenes de Catalunya, al menys això diuen les estadístiques. El refranyer popular diu "Per Santa Llúcia, un pas de puça», que vol dir que per aquesta data, el dia, la llum, comença a guanyar-li el terreny a la nit, la foscor.
També es diu:
«Per Santa Llúcia, un pas de puça;
per Nadal, un pas de pardal;
per Sant Esteve, un pas de llebre;
per Ninou, un pas de bou;
per Reis, un pas d'anyell;
per Sant Antoni, un pas de dimoni.»
Aquest refrany em sap greu que es compleixi ja que a mi no em molesta gens la foscor, ni em posa trista ni melancòlica. Més aviat al contrari. De fet em fa més ràbia quan cada 15 d’agost, per la Mare de Déu, el meu pare sempre diu: ja s’acabat l’estiu!!! Això si que fa ràbia, no pas per la llum sinó per les vacances.
Una altra creença popular ha volgut identificar el temps que fa cadascun dels dotze dies que resten per Nadal amb el temps que farà cadascun dels dotze mesos de l'any i, així, també diuen: «De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies, dotze mesos».
Caldrà escriure, el blog pot ser un bon lloc, quina temperatura i quin temps fa cada dia. Tot i que si ho faig jo no trobaré cap dia especialment fred.
Abans d’acabar aquest post avui us vull desitjar un «Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat!», tant a les malalties per a les quals s'invoca la seva protecció, com a l'enteniment i al bon judici, que falta ens fa a tots plegats.

Divendres, 10 de desembre de 2010
EL DOLÇ GUST DE LA VICTÒRIA

El meu equip preferit obté UNA GRAN VICTÒRIA esportiva.
Una magnífica tarda compartida amb els nostres futbolistes i els fidels seguidors que sempre ens venen a veure. Les nenes, companyes de classe, disposades sempre a animar amb els seus balls i crits de suport i els més petits que volten per allà fent ambient i cantera.
Ja tenim equip, ja tenim porter, ja tenim equipació, ja tenim entrenador, sempre hem tingut la millor afició i ara ja tenim VICTÒRIES. Què més podem demanar?
Això és fer escola.
Això m’agrada.

FELICITATS: Sergi, Joan, Víctor, Pablo, Ernest, Jan, Joaquim, Nicolás, Sergi i Gerard

Divendres, 10 de desembre de 2010
FER LA PILOTA
La frase “fer la pilota” no la he entès mai.
Hi ha gent molt propensa a utilitzar-la i sempre li sembla que les persones ens dediquem tot el dia a “fer-nos la pilota”. De ben segur és perquè hi tenen experiència pròpia.
Les persones tenim caràcters diferents i això fa que siguem més o menys oberts, espontanis, divertits, comunicatius, seriosos, altius o planers.
A mi m’agrada molt comunicar-me, explicar anècdotes dels nens als pares i mares, comentar coses ja de bon matí, compartir un cafè, fer una mica de filosofia sobre la vida i un munt de relacions socials que en cap moment és fer la pilota. Ni per un moment penso que l’estic fent o que me l’estan fent.
Seria esgotador fingir durant tot el dia i el meu, com el de molts de vosaltres, és molt llarg.
Gaudeixo de la gent i fer petar la xerrada no és “fer la pilota”.
L’altre dia vaig rebre un comentari al blog, anònim evidentment si més no això es pensa la persona que el va escriure, referint-se al fet de que jo parlava amb “tu grupo de chafarderas, pelotas, cutres y cotillas” . La veritat és que vaig riure molt mentre el llegia ja que aquí entreu gairebé el 99% de persones que parleu amb mi, l’1% restant és qui va escriure el comentari.
Serà qüestió de fer la gara-gara però de ben segur mai plou a gust de tothom. Quina sort que a mi sempre m’agrada la pluja.

Dijous, 9 de desembre de 2010
AVIS MÓN
De nou hem recollit menjar per Avis Món. Treballar valors d’ajut i solidaritat els farà reflexionar a valorar tot allò que tenen. Aquest és un dels objectius, si més no seguirem treballant per aquest camí.
En aquesta recollida d’aliments només participen els més grans, els altres són encara petits per entendre el missatge.
Hem omplert 12 caixes.
Moltes gràcies a tots els qui heu participat.

Dissabte, 4 de desembre de 2010
ADVENT
L’Advent va trucar a la porta el passat dimecres i si he de ser sincera no ho vaig ni recordar.
Tinc una manera molt particular de mesurar el temps.
Els anys els mesuro de setembre a setembre. Els mesos em passen mentre que penso cançons per la castanyada i seguidament, sense perdre un instant, arriben les nadales.
De seguida el meu cap es col•loca a carnestoltes i sense donar-me respir Sant Jordi i la Primavera. Just en aquest moment la graduació em persegueix i tot en un plegat acaba el curs.
Aquest ritme trepidant em dóna, si em paro una estona, petites illes de realitats, problemes, felicitats petites i respirs.
Malgrat tot l’Advent ha començat i cal que el Tió entri a les cases.
Amb ell arriba l’alegria, el somriure dels nens i sobretot arriba la màgia.
Si creiem amb la màgia som uns privilegiats i jo crec en ella fermament.

Dijous, 2 de desembre de 2010
FELICITACIÓ AL BLOG
Avui he començat a preparar amb els nens la felicitació del blog.
Ha estat molt i molt divertit.
Jo els cridava per grupets, els hi explicava el que faríem i quan ho veien obteníem diverses reaccions.
Els petits feien algunes cares espantades, altres es divertien, fins i tot algun “Cargol” ha començat a demanar per la mama, i un d’ells no ha volgut col•laborar de cap de les maneres, demà ho tornaré a intentar.
Els més grans es miraven divertits, opinaven i donaven idees noves.
Les nenes estaven contentíssimes i els nens reien una mica més cohibits.
Els germanets es miraven amb complicitat.
Hem fet la meitat de la feina perquè la participació ha estat de gairebé un 40% d’alumnes. Estic francament impressionada i molt contenta. També val a dir que jo vaig pensar el projecte pensant que col•laborarien molts menys nens però les mestres som persones de recursos, això ho tenim, i ràpidament faré que tots entrin en la felicitació.
Quan anava rebent mails vostres pensava:
- Montserrat, sempre et lies!!! Quina feinada!!!
Però si no estigués sempre embolicada en coses, envoltada de nens i amb noves il•lusions de ben segur no seria la Montserrat.
Demà acabarem de tenir totes les peces i només caldrà muntar l’obra d’art.
Per cert... la inscripció està ja tancada.

Dimarts, 30 de novembre de 2010
MAI CAMINARÉ SOLA
Ahir me la van regalar a mi i avui us la regalo a tots vosaltres que esteu aquí, que estem junts, i que mai caminarem sols.



Quan caminis travessant una tempesta, manté ben alt el cap.
No et preocupis per la foscor.
Al final de la tempesta hi ha un cel daurat i el dolç i argentí cant d'una alosa.
Camina a través del vent, camina a través de la pluja.
Encara que els teus somnis es vegin sacsejats i colpejats segueix caminant, segueix caminant.
Amb esperança en el teu cor i mai caminaràs sol ....
Mai caminaràs sol.
Segueix caminant, segueix caminant, amb esperança en el teu cor i mai caminaràs sol ....
Mai caminaràs sol.