7/10/16

Divendres, 7 d'octubre de 2016
TEMES D'ACTUALITAT
En un article de La Vanguardia comentaven les 10 conductes dels pares que poden no anar massa bé en l’educació dels nens i nenes.

Evidentment alguna es pot discutir, comentar, ampliar, estar-hi d’acord o no però ho he trobat interessant de compartir amb vosaltres, si més no, per a que entre tots reflexionem.

1-      Estudiar amb ells. Ser pares i mestres alhora crea conflictes. Els deures són dels nens, no de la família. Els pares han de vetllar perquè el nen/a tingui un espai adequat, temps per fer les tasques i facilitar l’organització.

2-      Solucionar-los tot. Resoldre els seus problemes dificulta la maduració , no assumeixen les seves responsabilitats i no aprenen a ser autònoms.

3-      Centra-ho tot en l’estudi. La primera pregunta que cal fer als nens quan surten de l’escola és: Com ha anat el dia? Mai ha de ser: Quina nota has tret? La vida emocional i relacional dels fills és molt important també.

4-      Voler genis. La sobreestimulació no és una bona companya. Els pares volem que aprenguin ràpid i molt aviat. L’aprenentatge és un camí llarg i lent.

5-      Tractament de les notes. Les notes s’han d’elogiar i aplaudir, o analitzar si és necessari dedicar més temps a estudiar.

6-      Disfressar la ganduleria. Hi ha nens que no s’esforcen per fer deures o estudiar perquè són ganduls, i això és immaduresa, no un trastorn mental. De vegades l’actitud hiperprotectora dels pares fa que busquin l’etiqueta del trastorn.

7-      Exercir de detectius. Hi ha pares que rastregen de manera exhaustiva als seus fills, implicant en les indagacions els pares dels altres nens de la classe a través dels whatsapp de les famílies que acostumen a fer molt de mal a la comunitat educativa i a la feina dels professionals docents. Cal fer un acompanyament plegats.

8-      Els deures no són un càstig són una inversió de futur.

9-      Projectar-se en els fills.

10-   No respectar la línia escolar. Hem d’acompanyar als nostres fills i filles i tenir respecte i confiança en l’escola, i no donar al nen/a missatges diferents. Els educadors són especialment crítics amb els pares que mostren constantment el seu desacord amb els mestres i professors en presència dels nens, perquè aquests aprofiten aquesta situació per manipular uns i altres i abocar-los, sempre, al fracàs.


5 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt interessant per obrir una reflexió

Anònim ha dit...

Tal i com sempre em dius Montserrat... sentit comú

Anònim ha dit...

Article realment per reflexionar.
L'article parla de conductes dels pares que poden no anar massa bé en l'educació dels nens.
M'agradaria però afegir un parell de comentaris:
- els deures no són unc càstig. Totalment d'acord. Doncs que no es catiguin els nens amb més deures.
- el respecte a la linia escolar el considero molt important però també que des de l'escola es respecti l'espai familiar.

Anònim ha dit...

Interessant i per tenir present per part de tots.
Si bé és cert que de vegades voler ajudar massa, no és el més positiu.

Anònim ha dit...

Article de gran interès. És molt important anar de la ma escola i familia.

Yolanda