19/3/15

Dijous, 19 de març de 2015
SENYORETA MARIA
Els meus records d'infantesa em porten a un dia fred i plujós. Dec tenir uns quatre anys.
La iaia m'acompanya a l'escola i allà una somrient mestra em dóna el Bon Dia..
La mestra és la Srta Maria, la meva estimada Srta Maria.
M'espera un feliç dia envoltada de fitxes, lletres i números.
La imatge que recordo és la dels vidres entelats i l'olor de guix i papers.
Penso que és la Srta més bonica del món.
M'ensenya a comportar-me.
M'ensenya a llegir i escriure.
M'ensenya a no rebregar els fulls de la feina.
M'ensenya a controlar el meu geni i a no ser tan tossuda.
De fet m'ensenya mil coses.
De tant en tant miro els vidres entelats i el somriure de la meva senyoreta omple la classe.
Potser és per això que m'agraden tant els dies plujosos perquè de petita tu els omplies de calidesa i llum.
Quan penso en la meva escola tu sempre hi ets.

Els anys han passat i tu has continuant omplint els nostres dies.
Vas ser alumna de la meva àvia, Donya Elena, Has compartit feina, lluita i esforç amb la Srta Elena i
has estat mestra de la Marta, la meva filla.
He tingut el goig de ser la mestra dels teus fills, Jordi i Oriol.
De fet ens uneix tota una vida.

Et vull donar les gràcies per la teva dedicació, per la teva feina ben feta, per la teva entrega i per tot allò que ens has ensenyat.
També et dono les gràcies per estimar tant la nostra escola i fer-nos costat sempre.

Avui acabes una etapa però no hem d'estar tristos, al contrari. Hem d'estar molt feliços d'haver fet camí junts. D'haver après tantes coses, de tants moments meravellosos i el que ens queda ningú ens ho pot prendre.
.
Tu ets la meva mestra preferida però has de saber que també ets la mestra preferida de molts i molts nens i nenes que han passat per l'escola.

Sempre seguiràs omplint de llum i calidesa les nostres aules.
T'estimo molt.

26 comentaris:

Patrícia Borràs ha dit...

Ooohhh, preciós!
Srta. Maria, ets un dels pilars de l'escola, ha sigut un gran plaer veure com puges els "nostres nanos" i tot un privilegi que hagis sigut mestra de la nostre filla.
Moltes gràcies srta. Maria per tots aquests anys que ens has regalat!!!
Família Coll Borràs

Anònim ha dit...

Gràcies Srta Maria

Anònim ha dit...

No fa tants anys que ens coneixem, així i tot, admiro la teva trajectòria com a docent, admiro que, després de tants anys de dedicació , arribis cada matí amb un somriure a la cara i amb una energia envejable. Senyoreta Maria! Ets un exemple a seguir, ha sigut un plaer haver-te conegut com a professional però sobretot com a persona. Fins molt aviat
Marc

aina ha dit...

com a pasat el temps jo m’enrecordo encara de quan hem llegia contes P3 i P4 i tambè que m’explica la meva mare que tambè va anar a aquesta escola ,quan la va tindre bueno
adeu senyoreta Maria sempre la recordare.
Aina

aina ha dit...

Encara m'enrecordo de quan hem llegia contes a P3 i a P4.
sempre la recordare.
Aina

Anònim ha dit...

Moltes gracies Srta Maria per tot el que has fet per els nostres nens. Aixo si que es amor a la feina. Que vaigi molt be la nova etapa qie començes.

Familia Gomez Massague.

Anònim ha dit...

Montserrat, moltes gràcies de part meva, de la meva mare, el meu pare i el meu germà per aquestes paraules tan boniques escrites des del cor. La meva mare ha estat a l'escola des que tenia 16 anys. No és només que hagi dedicat la seva vida a l'escola, sinó que l'escola ha estat la seva vida. Tu, Montserrat, la Srta. Elena, el Sr. Pinyol, el Quimet, totes les companyes (i companys) que ha tingut en tota la seva trajectòria han estat la seva segona família. I, sobretot, els centenars de nens que ha tingut asseguts als pupitres de la classe. Des que tinc ús de raó que recordo que és impossible anar pel carrer amb ma mare sense que, algun alumne o exalumne l'aturi cada cinc passes i que ma mare l'agafi per les galtes i li estampi un petó. Per mi, això demostra la seva grandesa i el que ha suposat per a la història de l'escola. I sé que, tot i que ja no hi tornarà, continuarà tenint aquesta segona família i els nens (i no tan nens) de tot el barri continuaran tenint el petó estampat de la Srta. Maria a la galta.

En nom de tota la família, moltes gràcies a tothom per la vostra estima.
Jordi

Anònim ha dit...

Senyoreta Maria,
Tu vas ser la primera cara que vàrem veure a l'escola, el dia de la nostra primera visita. Gràcies per la dedicació i l'estima als nostres nanos. Tu i els teus contes, i la teva manera de fer, els teus valors, perduren en els alumnes. T'estimem, Srta Maria. Gràcies. Ens veiem pel barri.
Berenguer Camps

Anònim ha dit...

Senyoreta Maria,

Gràcies !!, per cuidar dels nostres nens com si fossin els teus,per tenir sempre un moment per nosaltres, per ser així !!

Que vagi molt bé i ens continuem trobem a les 15 h al semàfor !!

Un petó,
Anna, Oriol, Isabel i Josep

Anònim ha dit...

M'agradat molt .I jo sempre recordaré aquella senyoreta tan bona amb tots nosaltres. Et trobaré a faltar.

Daniela Bayarri Jaso

Anònim ha dit...

Recordo perfectament el dia que ens va ensenyar el parvulari, crec que va ser la Srta. Maria la que va fer que tinguéssim claríssim que el nostre fill aniria a l'escola.. d'això fa 16 anys, i per les seves mans han passat els nostres 3 fills. Encara avui els 2 grans tenen claríssim que la seva "senyo" preferida és la Srta. Maria.. ho sento per les demés..i nosaltres tenim el ple convenciment que això és degut a la seva personalitat, al estimar als nens com si fossin seus, a renyar-los quan toca i a fer-los un petó cada vegada que els veu. Amb ella han après moltes coses.. i entre elles a ser persones, molt bones persones, com ho és ella. Ja en vam parlar molt divendres.. et mereixes el descans Maria!!! gaudeix dels teus i dels moments que t'esperen en aquesta nova etapa.. i sabem que.. evidentment.. ens seguirem veient pel carrer Vallespir.
Un petó ben fort.
Família Anguera-Aixalà

Laura p5 ha dit...

Avui deixa les aules una MESTRA.
En majúscules, sí.
he tingut la sort de compartir escola amb una gran persona que t'encomana cada mati l'energía i l'alegría.
Gràcies per acollir_me quan vaig arribar,gràcies pels teus consells donats des de l'experiència i gràcies per ser com ets.
una abraçada ben forta i ara a gaudir de la vida que et queda
Laura

Anònim ha dit...

Moltíssimes gràcies per tot el que has fet per tots els nostres nens, per la paciència que has tingut, per l'alegria que ens reflectat cada cop que ens hem vist. De veritat es que ets una dona que deixes petjada en tothom (petits i grans).
Els teus poden estar molt orgullosos de tenir-te sempre al seu costat. Que tinguis molt bona sort en aquest nou camí de la vida.
Tingues clar que en el cor de cada nen que has tingut, has deixat un record, que segur que al llarg de la seva vida el tindran present moltes vegades.

J,S,A i X

Anònim ha dit...

Quin buit tan gran deixes a l'escola Maria!!! Et desitgem el millor en aquesta nova etapa!! Família Gispert Serrano

Anònim ha dit...

Has estat una gran mestre,i entrenyable persona. Sempre amb un sonriure. Sempre tens uns moment per aturar-te al carrer i preguntar com va tot. Llàstima que les properes generacions no puguin gaudir de la teva companyia , però ara també et toca a tu gaudir d'una altra etapa de la vida. Segur que trobaràs a faltar a l'escola i nosaltres et trobarem a faltar a tu. Et desitgem els millors dels desitgos i esperem veure´t a la graduació.

Familia Toirán-Prat

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Srta Maria per tota la bona feina i estimació cap els nostres fills i filles.

Jo et vaig conèixer quan el meu nebot Gerard va començar P1 i jo el portava i el recollia del Parvulari, ...ara en té 17! Però t'he conegut millor com a mare de l'Adrià. Ell i els seus companys han tingut la sort de tenir-te més d'un curs i de compartir amb tu l'alegria i la tristor de ser el teu últim grup escolar. T'estimen molt.
Aquest matí l'Adrià m'ha preguntat si les vacances que començava la srta. Maria eren per sempre. I quan li he dit que sí m'ha contestat: Quina sort que té, vacances per sempre!!

Així que: gaudeix molt d'aquesta nova etapa de la vida!!

Una abraçada,
Helena i família Cubells Palau

Anònim ha dit...

Gràcies, María, per molt!

El Max, el Ray i jo (com alumnes) i també el Ricard (com a pare), formem part d'aquest Club de Fans que has anat creant amb els anys.

Fas sentir únic a tothom. Com t'ho fas Maria?

M'agraden moltes coses de tu, saps, pero sempre m'ha fascinat el teu somriure alegre, la teva complicitat amb cada una de les persones amb qui parles i la teva capacitat d'estimar i de fer-te estimar.

Ets tan expressiva!: am la mirada, amb el cos, la veu, el gesticular dels braços, amb les coses boniques que ens dius. Estimes i saps fer-nos-ho saber (i això té valor i té molt de mèrit i, el millor, s'encomana).

Ens dones petons, abraçades, ens dius que ens estimes molt i lo macos que som! I ja veus, qui dóna, rep.

Ets fantástica!!

Molta sort, Maria, gaudeix al màxim i, bé, ja ens aniràs explicant quan et parem pel carrer (perque d'això no te'n lliuraràs! Ser tan estimat té un preu :)

Aquí ens tens, doncs, pel que convingui. Tu ja ens has donat prou!

Una forta abraçada!!

Sandra Ruiz

Anònim ha dit...

Senyoreta Maria, la meva germana i jo sempre et recordem com la mestra que ens va ensenyar a llegir.
Jo he tingut la sort de ser la teva companya a l.escola. La nostra escola.
Ets una mestra enérgica, incansable, sempre contenta i amb uns grans valors dins i fora de les aules.
Ara, comença la segona part del partit més important de la teva vida.
Molta sort i fins aviat senyoreta Maria
Pilar

Anònim ha dit...

Gracias Maria, por tu dedicacion y tu entrega. Fuiste mi señorita, (bueno en realidad fuiste muchisimo mas) mis primeros años de cole. Tan alta, tan delgada, tan guapa!!!!, tus enormes ojos tus caricias y tus abrazos me acompañaron aquellos primeros años, nunca me falto un beso y un consuelo cuando lo necesitaba, estoy segura de que me enseñaste muchas cosas, muchas letras y numeros, eso casi se me ha olvidado, tu cariño nunca.
Cuando me toco revivir de nuevo aquellos tiempos esta vez a traves de mis hijos, no dude un momento, a la puerta del cole cuando los recibias, siempre una sonrisa ,una mirada y un "tu tranquila que yo controlo", era suficiente, mis hijos estaban en el mejor lugar, en las mejores manos. Ellos sintieron ese cariño y por eso tambien te adoran.
Continuare encontrandote por la calle o en el cole que seguro q visitaras, y cuando te vea tan alta, tan delgada y tan guapa, mirare tus ojos y seguire sintiendo como hace 40 años q todo esta bien.
Un beso ,señorita Maria y a disfrutar de todo lo que te has ganado.
Te queremos.

Nuria Alonso.

Anònim ha dit...

Saps perquè t'ho he dit moltes vegades que tu vas ser la meva senyoreta preferida i formes part dels millors records que tinc de l'escola quan jo era petita.
Em va fer moltíssima il.lusió retrobar-te al cap dels anys, quan
eren llavors els meus fills els que tindriena la sort de tenir´te com a proesora.
Una etapa es tanca però en comencça una altre que espero que sigui també molt feliç.
Moltes gràcies SENYORETA MARIA

Gemma Roura

Anònim ha dit...

Maria, tot el que jo pugui dir-te ja ho saps.
Totes dues podriem escriure un llibre de tot el que hem passat juntes però són tantes i tantes coses que mai l'acabariem.
Dies i dies de feina, anys i anys de treball però sobretot moments d'alegria, somriures inacabables i llargues xerrades, teves i meves, plenes de complicitat.
Hem passat per tot però... saps?... ho hem fet molt bé.
Jo, més que ningú, et trobaré a faltar.
Srta. Elena

Anònim ha dit...

Gracies Maria per ser tan dolça amb els nens. Al Martí li va tocar a P-2 que ja parlava, no tant com ara, i sempre tenia la Maria a la boca, de fet l' estiu abans de començar P-3 es va trobar la Srta. Maria pel carrer i li va demanar que parles amb la srta. Montserrat i fos la Srta. de P-3, no entenia anar a l'escola sense la Srta. Maria. Ella va ser qui amb tota la paciència del mon ens va ajudar a treure bolquers en un tres i no res. Per sort la trobem molt sovint pel carrer i sempre te a punt un somriure i unes paraules amables, i es clar un petó estampat a la galta.... Però el Martí sempre que ha vist la Srta. Maria, encara que sigui lluny la crida i la saluda. Això diu molt de tu, els nens t'estimen i jo també. Ens seguirem trobant pel barri Maria. Disfruta tant com puguis de la nova vida.. Molta sort i salut.
Rosa Borràs

La Maria a estat una de les meves millors senyoretes molt carinyosa i explica els contes com ningú
Et trobarem a faltar!!

Martí Borras

Anònim ha dit...

Tastimu molt Maria
Arianna blazquez

Anònim ha dit...

Hola senyoreta María m'enrecordo de tu de les teves fitxes i de les teves ensenyances.Amb tu e apres moltes coses
amb tu e sentit que et vas em fa molta pena
pero ningu t'onlidarà tots et tindrem en el cor

Andrea Blazquez

Anònim ha dit...

Aixxxxx Maria, la veritat es que no no volia escriure no sabia per on començar, hem passat tantes coses juntes, a la feina i personal, tambe vas ser la meva senyoreta i la dels meus fills i la meva companya de fatigas.Que siguis molt feliç

Isabel

Anònim ha dit...

Srta Maria... no podemos más que darte las gracias por tu dedicación, tus ganas, tu ánimo y transmitir tu saber e ilusión al Víctor y a la Leyre.
Comentando ahora la situación, nos hemos acordado de una anécdota muy particular y personal que fue con el nacimiento de la Leyre y como se presentó su hermano a la clínica a conocerla, gracias a tí superrepeinado y con una oloreta a colonia estupenda.

Te deseamos mucha suerte en esta nueva etapa que comienzas, siempre formarás parte de nuestras vidas.
Un abrazo grande
Familia Vázquez Roldán