27/1/15


Dimarts, 27 de gener de 2015
SEMÀFOR ANTI-SOROLL
Quan vaig anar a Finlàndia a visitar les escoles d’allà una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser un semàfor anti-soroll.
Consistia en un petit semàfor que mesurava els decibels que s’emetien a l’aula i quan es sobrepassava per l’excés de soroll sonava una alarma que feia emmudir a tots els nens de sobte.
He estat buscant aquest aparell aquí a Barcelona sense èxit però la setmana passada el vaig trobar i el vaig comprar.
Avui dilluns l’he programat i m’he disposat a posar-lo al menjador, tot dient al professorat i monitors, que em miraven amb desconfiança, que els dies de soroll ensordidor al menjador havien acabat.
Quants els nens sentissin l’alarma callarien i farien manera d’estar en silenci per no fer-la disparar tal i com vaig veure que passava a Finlàndia.
Però la sorpresa ha estat quan els nostres nens han fet just el contrari.
Quan he tornat a l’escola a la tarda per poc la Srta Elena i els monitors em tiren el semàfor al cap, literalment parlant.
Els nens han trobat avui una manera de fer més soroll que mai ja que els hi feia gràcia que es disparés l’alarma.
El semàfor porta un comptador i va registrant les vegades que es dispara i aquest ha estat la diversió: la gràcia era fer soroll per arribar a 100.
No sé si és el clima, el caràcter o la cultura mediterrània que fa que ens mantinguem en silenci sigui molt més complicat que a Finlàndia.
Avui, si em deixen, tornaré a connectar el semàfor tot recordant que la gràcia és aconseguir que es dispari el menys possible de vegades.

 

9 comentaris:

Yolanda Bolos ha dit...

Així són els nens, imprevisibles! No deixen de sorprendre'ns!!!

Sandra Arias ha dit...

Esta clar que el caràcter i/ o la cultura tenen algo que veure... Això de fer-los emmudir a tots sona molt be però a la vegada complicat. Ànims!!!!!!

Sandra (mama de Hugo i Pablo)

Anònim ha dit...

Perquè serà que sempre fan just el contrari del que els demanes??, serà qüestió de provar de dir-lis just el contrari que vols que facin perquè en realitat facin el que vols.
Són un cas !!!
Isabel

Anònim ha dit...

Ahir ens ho explicaven tot rient i la veritat és que la idea és bona, però crec que el semàfor necessitarà uns quants dies d'adaptació, qui sap potser al final és ell el que s'acava acostumant als crits, però fins que no passi em sembla que hauràs de sentir Montserrat els crits de la Srta Elena, l'ana, la Pilar... Paciència

Francesca

Anònim ha dit...

Montserrat. ánimo! tu sigue probando a ver si da buenos resultados siempre y cuando te lo permita la Srta. Elena, y si no, me lo dejas y lo pruebo en casa!!! jajaja ;)

Elia Hernández.

Anònim ha dit...

Resultats sorprenents!! i tant bonic i simpàtic que és!! MS

Anònim ha dit...

Segur que a mica passant els dies, el semafor ja no fara tanta gracia que es possi vermell. Segur que ho conseguiras.

Familia Gomez Massague.

Anònim ha dit...

Jajaja, l'Adrià ahir em va comentar emmurriat que ja no podien sortir al pati desprès del dinar perquè hi havia un semàfor que si es posava vermell era que hi havia massa soroll.

Helena

David Guevara ha dit...

Som cultures molt diferents! Aquí ens agrada fer xibarri i escàndol per tot!

Calendari escolar 2017/18

Dimarts, 11 de juliol del 2017 CALENDARI ESCOLAR 2017/18 Setembre 2017 ...