5/9/14


Divendres, 5 de setembre de 2015
SENYORETA RAI
44 anys de docència a la nostra escola acaben ara.
Moltes il·lusions i molts projectes realitzats. Algun entrebanc i moltes alegries.
Molts i molts alumnes han passat al llarg d’aquests anys per les teves classes.

Has estat mestra meva i després hem compartit claustre, responsabilitats, excursions, convivències, graduacions, festivals...
Trobarem a faltar dir:

-          Raiiii, tria tapes que s’acosta Nadal!

-          Raiiii, les tapes de Pasqua i de final de curs!

-          Raiiii, em pots fer els títols i els noms amb la teva bona lletra?

-          Raiiiii, un colom mig mort al pati... el pots treure?

-          Raiiii, aquest nen té febre?

 I moltes i moltes més coses com la teva seguretat en actuar quan algú es fa mal, quan no t’importa fer qualsevol feina que calgui malgrat no sigui estrictament docent, quan m’avises de què algun nen està estranyament trist, o desorientat, o despistat...

Jo sempre dic: "és igual treballar que fer feina" però aquesta gran lliçó me l’has ensenyat tu, ja que m’ho has dit sovint.

Un dia, no fa pas massa, em vas dir: aiii Montserrat, ja trobaràs a faltar la vella guàrdia, ja...

Et puc assegurar que jo et trobaré a faltar.

 

 

 

 

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Ara mateix només puc dir, Gràcies, amb els ulls anegats.
Jo si que us trobaré a faltar. Ja ho faig!
És difícil resumir amb quatre paraules tot el que ha representat el meu pas per l'escola.
Massa sensacions, massa records.
Molts moments, de tots tipus, però jo només em quedo amb els bons
Rai

Anònim ha dit...

Jo no fa 44 anys que et conec però amb 3 n'he tingut prou per saber que vals un imperi i ja et trobem a faltar
Marc

Anònim ha dit...

Rai, trobarem a faltar la teva personalitat a l'escola, cap com tu.
Tens molta vida per endavant, aprofita el dia a dia! Un plaer haver compratit amb tu.
Laura

Anònim ha dit...

crec que ja et trobem a faltar tots.Gaudeix dels dies i ja saps on ens trobaras sempre.
Dolors Jurado

Anònim ha dit...

Aiii Rai,fa molts anys que ens coneixem,també has sigut la meva mestra.Encara et recordo a la classe o de convivències. Només dir-te que gràcies per ser la meva senyoreta, la senyoreta dels meus fills i la meva companya.
Isabel Ginés

Anònim ha dit...

La Núria diu que falta possar...." srta. Rai , a aquest nen está a punt de caure-li una dent....li pots treure??... et recorda amb molt carinyo, srta Rai..
Una abraçada
Merche

Anònim ha dit...

Srta. Rai, tu també has estat la meva mestra i fa uns anys que som companyes a l.escola.
Gràcies per tot el que m.has ensenyat com alumna i com a mestra de l.escola. La nostra escola.
Pilar

Anònim ha dit...

Rai,ja trobem a faltar la teva companyia i el teu tarannà tan actiu.
Gaudeix de tot el que t'espera a partir d'ara. Sempre podràs comptar amb nosaltres.
Núria Vila

Anònim ha dit...

També ha sigut la meva senyoreta i la senyoreta dels meus fills momés puc dir que tinc molts bons records, espero que sigui molt feliç en aquesta nova etapa que ara li toca descansar i gaudir no saltres també et trobarem a faltar .
Familia Puig.

Patrícia Borràs ha dit...

Sempre hem sentit elogis sobre la senyoreta Rai, una llàstima no haver-ho viscut en directe, ens han faltat uns anyets..... xo igualment li desitgem el millor x aquesta nova etapa, a disfrutar molt senyoreta Rai!!!

Família Coll Borràs

Anònim ha dit...

Molt més que una senyoreta pels nostres fills grans, en ocasions casi com una àvia.
Un record increhible d'una persona molt molt especial per nosaltes. Rai... recordes el 29/4/2008? llàstima que ell ja no et gaudirà com a mestra!!!
Un petó ben fort

Família Anguera-Aixalà

Anònim ha dit...

Molta sort Srta. Rai, ara toca disfrutar d la nova vida. Et veurem pel barri. Rosa B.

Anònim ha dit...

Molta bona sort rai

Anònim ha dit...

Rai, mestre per mí, sempre seràs la Stra. Rai. Són molts anys a l´escola, molts nens que hem après amb tú, molts records, moltes vivències però sobretot un apreci. Encara que ja no estiguis a l´escola has deixat una petjada que segur que no s´esborrarà.

Ara a començar una altre etapa de la teva vida i a disfrutar!

Ens veiem pels carrers del barri.

Petons!

Noelia Soliva

Anònim ha dit...

Gairebé em salten les llàgrimes!!!!Montserrat, no ens facis això que estic a la feina i m'enganxaran!!!Jo us vull explicar una bona anècdota...Fa dos dies el Pol R. em va deixar que li treiés l'última dent que li quedava per caure, però us he de dir que no fa pas massa l'única que li podia posar les mans a la boca era la Senyoreta Rai. La primera vegada que la Srta Rai li va treure una dent al Pol va ser després d'un intent d'anar al dentista (intent perquè dels nervis va vomitar al metro i vam fer mitja volta), seguit d'una visita al dentista, on el dentista només li va poder veure de lluny la boca...La Srta. Montserrat em va comentar llavors que la Srta Rai estava especialitzada amb aquestes "tasques", i així va ser....Des de llavors el Pol ja no havia deixat que ningú li treiés una dent excepte la Srta. Rai. És més, quan jo li deia que m'ho deixés intentar, el Pol tot convençut em deia: "Tranquil.la mama, que demà al matí buscaré a la Srta. Rai i ella me la treurà". Un petó ben fort Srta. Rai!Sílvia Z.