19/3/13

Dimarts, 19 de març de 2013
DIA DEL PARE???
Dia del Pare???
Quin sentit té posar un dia del Pare?
Avui li hem de dir que l’estimem? Els altres dies de l’any no cal dir-li?
Cal instaurar un dia i “obligar-se” a comprar un regal?
Cal estimar cada dia i cal demostrar-ho, si més no així hauria de ser.
Sempre he pensat que era una festa absurda.
Hi ha pares que es disgusten si avui no se’ls felicita o si avui no se’ls truca i jo em pregunto: els altres dies no us importa?
La societat actual ens ha portar a tenir mil models de famílies diferents, totes vàlides i satisfactòries.
El model ordinari no és el millor, jo ho veig a diari a l’escola.
No és més feliç el nen que viu en una família entesa com a tradicional. El nen feliç és aquell que viu rodejat de comprensió, de bona educació, d'amor i de principis morals.
Si la societat evolucionés amb realitats hauríem de celebrar el dia de la família, sigui quina sigui el model.

Potser ho proposo, o l’instaurem nosaltres a l’escola.

 

8 comentaris:

Pedro ha dit...

Cumpleaños??
Que sentido tiene celebrar el cumpleaños??
Sólo hay un día al año, en el que nos acordamos que hemos nacido? sólo hay un dia que tenemos que felicitarnos por estar en este mundo?
La verdad es que nuestras vidas estan llenas de dias en que podemos hacer una celebración especial, y es bueno hacerlo, para manetener viva la llama de la ilusión. Eso no quiere decir que los otros días no nos acordemos de nuestros seres queridos...pero en la vida, hay distintos días que nos hacen tener un plus de cariño especial (cumpleaños, dia del padre, dia de la madre, navidad, etc..)

Anònim ha dit...

Ara que el Sr. Pinyol te companyia, i ja no és l'unic home, potser caldria que els nens ens poguessin fer una felicitació als pares avui, en el nostre dia!

Un pare de l'Escola del Carme

Anònim ha dit...

Voto pel dia de la família!
Sigui quina sigui el model

Olga ha dit...

A mi sí que m´agrada que hi hagi el dia del pare. De fet, el que m´agrada és que cada día estigui dedicat, tan m´es si és al pare, a la familia o al maleït càncer, pero encara que sigui un dia és cert i real que sempre ens fa reflexionar mès. El ritme de vida que portem no ens convida moltes vegades a valorar coses importants. Diferent és el tema dels regals i el consumisme. El millor regal del dia del pare es....ser pare!! Felicitats a tots!!

Anònim ha dit...

A mi particularment si que m'agrada aquest dia, potser pel record de quan era petita i feiem manualitats a l'escola per després portar-lis els pares, o quan era el dia de la mare que també ho feiem. Com cel.lebrar-ho? aixó cadascú que ho faci com vulgui. Si que és cert que les families van canviant i que cada vegada hi ha més pares separats, mares solteres, pares que ja no estan entre nosaltres...La idea del dia de les families em sembla una bona idea, podries inagurar-ho a l'escola, si han de fer-se votacions jo voto pel si.

Francesca

Anònim ha dit...

a casa sempre hem cel.lebrat el dia del pare desde ben petita recordo a l,escola fen un detall pel pare, perque crec que sigi quin sigui el model de familia , els petits sempre tenen un pare i una mare,i en aquets moments dificils per tots crec que una cel.lebracio a casa sempre es un dia de al,legria

Anònim ha dit...

A casa meva mai hem celebrat el dia del pare perque es el sant de la mare i aquest dia ja te un protagonista. A la meva escola mai va existir el dia del pare. Jo també crec en el dia de la família, per raons òbvies, però aquests díes solen tenir un motiu purament consumista. Rosa B.

Anònim ha dit...

Dir-vos que aquesta setmana teníem un noi de Grècia a casa per un intercanvi, ells no celebren el dia del pare, però li va semblar una idea genial.. i al vespre va trucar emocionat al seu pare simplement per dir-li que nosaltres ho celebravem i que per tant volia compartir-ho amb ell. No cal fer regals, no cal fer res especial.. simplement recordar-se d'ell.. evidentment que es pot fer cada dia.. però és una oportunitat més. Aquest 19 de març feia 1 any i 1/2 que el meu pare ens va deixar.. no deixo de pensar-hi a diari.. però no vaig tenir a qui trucar.. per això faig que els meus fills ho celebrin.. què hi vols fer.
Judit