Dimarts, 27 de setembre de 2011
ROMEU I JULIETA
Tarda de Música amb els de 4t.

Avui l’audició és “Montescos i Capuletos” del Ballet “Romeu i Julieta” de Prokófiev.
Aprofito l’avinentesa i els hi dic que Shakespeare va escriure aquesta tragèdia i començo a explicar la història dels dos enamorats.
No està en la programació del llibre però jo penso que cal explicar moltes coses, de ben segur alguna queda.
M’agrada molt posar èmfasis en tot allò que explico a la classe i començo amb una adaptació fàcil i senzilla de l’obra acompanyada de misteri per cridar-los l’atenció:
Romeu i Julieta es van enamorar però els seus pares eren enemics i no volien que ells estiguessin junts.
Silenci a l’aula, tots em miren esperant esdeveniments.
Julieta es pren una pastilla i sembla que s’ha mort i així podrà escapar-se amb Romeu, però Romeu no sap que se l’ha pres.
Romeu veu a la seva estimada morta i llavors allà mateix es mata.
Julieta es desperta i veu a Romeu mort.
Aquí la meva intensitat és ja una tragèdia. Els nens em miren amb ulls interrogants.
Julieta es desespera i llavors és ella qui es treu la vida.
Just acabo la frase i uns somriures escandalosos omplen la classe.
El riure ha estat tan general que m’ha deixat una mica descol•locada.
- De què rieu? Què us fa gràcia?
- Seran Tontos... han exclamat casi a l’uníson.
- Què voleu dir? Per què els trobeu tontos
En aquest moment totes les mans estaven aixecades i les respostes han estat:
- Jo no em mato per una nena!
- Apa... ni jo per un nen!
- Podria escriure una nota dient que no estava morta no?
- I per què feien cas als seus pares? A ells que més els hi dóna de qui s’enamoren?
- I per què no es buscaven un altre núvia?
- O un altre nuvi!
...
Fins ara quan acabava d’explicar aquesta història acostumaven a fer un ohhhhhhhh general i a continuació gaudíem de la música.
Avui primer ha calgut calmar els ànims i els somriures burletes.

Alguna cosa està canviant i no sé si m’agrada massa aquest canvi.