5/9/11

Dilluns, 5 de setembre de 2011
MERAVELLÓS SETEMBRE
Una bonica cançó diu: desperteu-me quan acabi el setembre. Lluny de pensar això, tot i que la cançó és preciosa, jo diria: desperteu-me quan arribi setembre.



Avui han començat els petitons de l’escola. Uns Pollets i uns Cargols que han passat anomenar-se Picarols i Baldufes.
Diuen que cal renovar-se o morir i evidentment ens renovem.
El nom els hi està prou bé per què els Picarols no han parat de fer soroll tot el dia plorant i xisclant i les Baldufes no han parat de moure’s.
També hem començat el casal de setembre. És el primer cop que l'engeguem i ha tingut avui un bon començament.
Per altre costat les reunions de Claustre estan plenes de nous projectes.
Les vacances ens han provat molt perquè tots estem amb moltes ganes de nous projectes.
Jo no he entès mai això de l’estrès i la depressió post-vacacional, penso que és una manera delicada d'anomenar la mandra.
A tots ens costa, més o menys, agafar el ritme però això està lluny, o hauria d'estar lluny, de la depressió i de l’enyorança exagerada.
Els bons moments no estan tan sols a les vacances, si fos així malament aniríem.
Un tastet dels nous projectes passen per nous programes de lectura, padrins lectors, anglès amb pissarra digital, jornades esportives... la festa no s’acabat, només ha fet que començar.
Einstein va dir: Mai consideris l’estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per penetrar en el bonic i meravellós món del saber.
Em sento en el lloc adequat en el moment adequat.

Setembre
El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.

Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba.

Ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.

Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.

Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.

Miquel Martí Pol


6 comentaris:

Anònim ha dit...

I tots canvien nom? Ara que teniem coll avall ser un peix... Què seràn? I els óssos i els lleons?
Aixó si, el nom els hi va que ni pintat!!!

Patrícia

Anònim ha dit...

M'agradan força aquests dos noms de picarols i baldufes, son divertits, peró la veritat és que potser per costum o tradició trobaré a faltar els noms antics quan parlis d'ells, encara que tot és qüestió d'acostumar-se. Ja veig que heu vingut amb les piles carregades, ara és qüestió d'esperar alguns dies aquests nous projectes. Pel que fa al tema de les "depressions post-vacacionals", imagino que hi ha a qui li costa més adaptar-se que a altres,la manera de ser, la mena de feina... jo tinc la sort d'adaptar-me fàcilment,utilitzo una mena d'endoi que el desconecto quan surto per la porta de la feina i el torno a conectar quan torno a entrar, a igual, que també tinc la sort de somriure o riure davant de determinades paraules i situacions.
Francesca

Noemi Massague ha dit...

M'agraden les novetats; els noms molt encertats i els nous projectes pinten bé. Noves idees sempre il.lusionen.

Anònim ha dit...

PICAROLS I BALDUFES...m'agrada. Renovar o morir...i certament es així. No ha començat el curs i ja ens heu sorpres amb el casal de Setembre, (va molt bé a moltes families), i amb els nous noms dels nostres petits. Tinc el presentiment,que un any mes ens sorprendeu amb moltes coses noves.
Marta Sanromà.

Anònim ha dit...

Santornemi!!!!!benvinguts a tots i a totes, emocionats preparan motxilles,llapissos,colors..bufff..mil coses i amb unes ganes de retrobar els amics i amigues...
Ens veiem molt aviattttttt!!!!
Mònica

Anònim ha dit...

Ja som aquí de nou!!M'agrada molt el canvi de nom de les classes, especialment els PIcarols i Baldufes...Sempre és emocionant començar un nou curs, i com sempre, amb nous projectes en marxa! Sílvia Z.