Dilluns, 26 de setembre de 2011
QUÈ PASSA...?
De sobte tot em somriu.

Una pau i tranquil•litat planeja l’escola.
Els més petits sembla que ja no ploren tant.
Tothom, o gairebé tothom, fa deures i treballa.
Porten la bata posada i la uniformitat, lluny d’unificar, dóna serenor als ulls aliens a l’aula. No ens distraiem amb colors i podem individualitzar més. Sembla estrany però és així. Els colors de les samarretes i els vestits ja no em fan badar i veig els nens amb una mirada més clara i amb més perspectiva.
Comencem a penjar feina a les sureres. Bonics dibuixos, làmines complicades, taules de multiplicar, càrrecs i hàbits.
Tot i que les finestres estan encara obertes de bat a bat les cortines comencen a planejar i el vent suau s’emporta la calor xafogosa.
Els ànims estan més calmats.
Colors suaus, llum meravellosa que entra acariciant-nos subtilment.
Una nena m’abraça serenament.
Un altre nen només desitja que li tregui la dent que se li mou i que demostrarà que ja és gran, que és valent, que no li fa mal però que innocent espera que el Ratocinto Pérez li porti una cosa ben bonica...
- què creus que em portarà? Em pregunta
- No ho sé, què voldries que et portes? Si em diu que li fa il•lusió faré de missatgera...
- Tot el que em porti m’agradarà i demà t’ho ensenyaré.
Demà un ulls negres em buscaran per ensenyar-me el seu regal i altres ulls esperaran amb esperança quan caurà la dent que tot just comença a moure’s.

L’avi ha marxat però els néts floreixen amb intensitat. Ells estan aquí perquè ell va fer el seu camí amb vosaltres. Deixar-lo marxar forma part del camí.

Algú em diu que va sentir una cançó i la va relacionar amb mi de seguida. És bonic que et relacionin amb una cançó. Ha estat un bonic regal. De fet el més bonic és que t’ho diguin.
Si pogués posar una dent sota el coixí m’agradaria que el Ratocinto Pérez em portés ... tinc milers d’idees. De fet sóc la persona més fàcil per rebre regals, tot m’agrada.
Tinc la mateixa facilitat en fer regals com en rebre’ls.
Tanco l’escola rient, divertida i feliç.
Ohhhhh ja sé que passa!
Acabo d’adonar-me el que acaba de passar!
Ja entenc d’on venen aquests colors preciosos.
Ja sé perquè la llum és suau.
Ja sé perquè es percep aquesta olor subtil.
Ja sé perquè el vent suau m’embriaga.
Ja sé perquè tinc aquest esclat.
Tot això és possible perquè acaba d’arribar... la preciosa i meravellosa TARDOR.

Gaudiu-la.