Divendres, 10 de desembre de 2010
FER LA PILOTA
La frase “fer la pilota” no la he entès mai.
Hi ha gent molt propensa a utilitzar-la i sempre li sembla que les persones ens dediquem tot el dia a “fer-nos la pilota”. De ben segur és perquè hi tenen experiència pròpia.
Les persones tenim caràcters diferents i això fa que siguem més o menys oberts, espontanis, divertits, comunicatius, seriosos, altius o planers.
A mi m’agrada molt comunicar-me, explicar anècdotes dels nens als pares i mares, comentar coses ja de bon matí, compartir un cafè, fer una mica de filosofia sobre la vida i un munt de relacions socials que en cap moment és fer la pilota. Ni per un moment penso que l’estic fent o que me l’estan fent.
Seria esgotador fingir durant tot el dia i el meu, com el de molts de vosaltres, és molt llarg.
Gaudeixo de la gent i fer petar la xerrada no és “fer la pilota”.
L’altre dia vaig rebre un comentari al blog, anònim evidentment si més no això es pensa la persona que el va escriure, referint-se al fet de que jo parlava amb “tu grupo de chafarderas, pelotas, cutres y cotillas” . La veritat és que vaig riure molt mentre el llegia ja que aquí entreu gairebé el 99% de persones que parleu amb mi, l’1% restant és qui va escriure el comentari.
Serà qüestió de fer la gara-gara però de ben segur mai plou a gust de tothom. Quina sort que a mi sempre m’agrada la pluja.
18 comentaris:
sense comentaris!!
Entenc peerfectament el teu post d'avui.
Laia
Doncs mira que bé... jo vull seguir sent "chafardera, pelota, cutre y cotilla"!!! i poder parlar amb tu, tranquilament, quan ens ve amb gana.. i a qui li piqui.. que rasqui!!
Judit
Estic encara al.lucinada...Bé, jo com la Judit també dec ser del grupet de "fantàstiques"...Cap de les definicions encaixa a com sóc jo, però bé...Quin personal que córrer pel món...Sílvia Z.
A mi m'encanta fer la pilota.
Berenguer, el cutre.
Jo no xerro massa, però tafanejo pel blog i m'agrada trobar-hi les teves reflexions, els comentaris dels pares, les fotos del dia a dia a l'escola, les reaccions dels vostres fills (l'Adrià xerra molt, però encara no ens explica què fa a l'escola), i SÍ, m'agrada molt trobar-vos a la porta, accessibles a tots nosaltres i intercanviar impressions sobre el nen i que m'expliqueu com avança i va creixent. Així que encara que no xerri massa, compteu-me dins el 99% de tafaneres, ;)
MOLTES GRÀCIES,
Helena Palau
Jo també dec ser del grupet de les chafarderes, pelotas, cutres y cotillas.
Pero m'agrada molt ser així i seguiré com fins ara.
I si no agrada a algú, que no entrin a chafardexar.
Noelia Massagué.
Ande yo caliente, ríase la gente...
;-)
"En Tierra extraña"
Por cierto, llevo varios días sin entrar en el blog y no he podido incribir a mi hijo/a en la felicitación de Navidad!! Snif snif
Otro por cierto, los anónimos no son tal?? (No es que yo haya mandado ninguno, simplemente es por saberlo jeje... glups)
"En Tierra extraña"
A mi m'encanta trobar-te pel carrer o a la porta de l'escola i escoltar-te o preguntar-te quan cal, i si no a vegades només comentar alguna cosa, parlar i prou. Que bonic relacionar-se i parlar de gust amb la gent. Ho seguiré fent!! Rosa B.
Ja,ja, encara estic rient. Sincerament crec que com a mi m'agrada que em respectin també haig de respectar, pero hi ha una cosa que no entenc i crec que no ho faré mai. Aquesta persona té una opinió igual de respectable que la de qualsevol de nosaltres, ara bé, potser nosaltres som tafaners i pilotes ( si és així a la gent que com jo parlo amb tu a la porta de l'escola, i amb les senyoretes si las trobo pel carrer)pero ella o ell careixan de valentia, perqué igual que té la valentia de dir el que pensa ( aixó és una virtut), ha de tenir la valentia per dir-ho a la cara o per signar el comentari i en aquest cas no ho ha fet. A més a més les seves paraules son despectives i crítiques, i no sé que es pitjor si sé tafaner i pilota amb el sentit que aquesta persona ho ha dit, o ser cobard, i sentir-se superior. Jo, per la meva part continuaré parlan i rient amb qui em sortir del nas. Bon cap de setmana.
FRANCESCA ( amb majúscules per que quedi clar).
Paaaaaaaaaaaasooo d´aquet anonim i de tots els comentaris d´aquest estil que hi puguin haber....parlo amb tu perquè ets la Directora de l´escola dels meus fills, perque ets la seva mestra de música, perque els meus fills passen 8 hores diaries al teu càrrec, per tots els detalls que tens amb TOTS nosaltres, com escriure aquest blog, ....per TOTS els fills i per TOTS els pares als que voluntariament regales aquesta proximitat, qui no vulgui agafar-la que als menys que tingui la decència de no criticar-la.
Amics lectors, aquí la mamaFau, la gran chafardera, pilota, cutre i cotilla. Això només és enveja i poca feina a fer. Porto dotze anys parlant i espero seguir fent-ho sempre, encara que els nens ja hagin acabat a l'escola. A qui li piqui que rasqui!!!!!!!!
mamFau
“tu grupo de chafarderas, pelotas, cutres y cotillas”
Que fort! Quanta ràbia hi ha pel mon! Pobre anònim; amb qui deu parlar?
Jo, amb permís o sense de l'anònim, seguiré parlant i fent el que em sembli.
Aqui el que cal es no mirar tant els altres i procurar per un mateix. A mi em val saber que sempre que t'he necessitat t'he tingut i ja saps que a l'inrevés també. Si aixo es "fer la pilota",visca "les pilotes".
Marta Sanromà.
Tant de bo que tu prenguis així de bé. Personalment no suporto la falta de respecte. MS
jajajajaj, a veure si ara haurem de parlar amb tu per mail perquè ningú es senti ofés, jajaja
Eva Pando
A mi este comentario no me es extraño. Hay gente para todo.
Yo reconozco que siempre hemos hablado, mas o menos. Quizas no hemos tenido tiempo de xerrar a la porta, pero he de reconocer que durante estos ultimos años, hemos desarrollado un vinculo que de padres-alumno, ha pasado a amistad. Si entiendo la actitud de la persona que te envia el mail, supongo que no te conoce y por eso te juzga, quizas con los años cambien de forma de pensar cuando se abra, vea que la gente que te habla, rodea no te hacen la pelota siempre, a veces puede ser que te esten recriminado incluso alguna cosa, la perfeccion no exite.
Cris
Pd( por cierto, los cafes que te tomas con los padres los pagan ellos? jajaja, sino vaya ruina si has de pagar los cafes a todos-as los-as que te hacen la pelota..jajaja)
A mi me debes uno...jejeje. Ah no, que yo no te hago la pelota!!!
Si per cotilles,crutres i charderes entenem els pares i mares q parlen amb la directora de l'escola on deixem els nostres fills cada dia durant mooooltes hores (cosa que a la majoria d'escoles no es pot fer ja que els nens son números a una llista dels mestres), us he de dir que ... soc una cutre, una xafardera i una cotilla.
Montse Galan
Publica un comentari a l'entrada