Dissabte, 4 de desembre de 2010
ADVENT
L’Advent va trucar a la porta el passat dimecres i si he de ser sincera no ho vaig ni recordar.
Tinc una manera molt particular de mesurar el temps.
Els anys els mesuro de setembre a setembre. Els mesos em passen mentre que penso cançons per la castanyada i seguidament, sense perdre un instant, arriben les nadales.
De seguida el meu cap es col•loca a carnestoltes i sense donar-me respir Sant Jordi i la Primavera. Just en aquest moment la graduació em persegueix i tot en un plegat acaba el curs.
Aquest ritme trepidant em dóna, si em paro una estona, petites illes de realitats, problemes, felicitats petites i respirs.
Malgrat tot l’Advent ha començat i cal que el Tió entri a les cases.
Amb ell arriba l’alegria, el somriure dels nens i sobretot arriba la màgia.
Si creiem amb la màgia som uns privilegiats i jo crec en ella fermament.
ADVENT
L’Advent va trucar a la porta el passat dimecres i si he de ser sincera no ho vaig ni recordar.
Tinc una manera molt particular de mesurar el temps.
Els anys els mesuro de setembre a setembre. Els mesos em passen mentre que penso cançons per la castanyada i seguidament, sense perdre un instant, arriben les nadales.
De seguida el meu cap es col•loca a carnestoltes i sense donar-me respir Sant Jordi i la Primavera. Just en aquest moment la graduació em persegueix i tot en un plegat acaba el curs.
Aquest ritme trepidant em dóna, si em paro una estona, petites illes de realitats, problemes, felicitats petites i respirs.
Malgrat tot l’Advent ha començat i cal que el Tió entri a les cases.
Amb ell arriba l’alegria, el somriure dels nens i sobretot arriba la màgia.
Si creiem amb la màgia som uns privilegiats i jo crec en ella fermament.
6 comentaris:
magia, sempre a les nostres vides, de petits,inocents sempre, i de grants, la vida ja es prou durilla per no creure en la magia, tanqueu els ulls i penseu lo feliços que eram creien en la magia, perque no ens tornem per uns dies personetes petites i tornem a creure en ella?despres ja tornaran els dies que ens desperarant a bofetades ,si cal, per tornar al dia a dia , pero ara es NADAL! mayka
Tinc 35 anys i no he deixat mai de anar a veure la cavalcada de Reis, mai. Fins i tot,més d'un cop,els hi he donat una carta escrita per mi,no demanant joguines,és clar, demanant desitjos i "coses" a la gent que m'estimo. Sé que és una ximpleria,però com bé has dit...ARRIBA LA MÀGIA....
Marta Sanromà.
Que no es perdi la magia del Nadal! és bonic anar-la traspassant als petits, i veure com ells gaudeixen d'aquests díes. Nosaltres ja fa 5 díes que obrim finestretes, hem començat a escriure la carta als reis, i crec que ben aviat arribarà el Tió.... Agraeixo molt poder compartir aquests díes i que a l'escola també es mantingui aquesta magia. Rosa B.
La màgia no pot faltar mai!!!
Si poguessim fer que la màgia durès 365 dies seria fantàstic...
El nostre tió ja fa dies que va arribar i no hi ha tarda q ens oblidem de possar-li el seu menjar, aquest 5 minuts recollint les molletes del q ja s´ha menjat i possant el nou berenar son màgics!!!
Patrícia
Que seria de la navidad sin magia?.
Lo más bonito es la magia que desprenden estas fiestas.
Nuestro Tio también ha entrado en casa y cada dia esta mas empachado.
Que bonito vivir esa magia y hacerla llegar a nuestros hijos, tanto en casa como en el colegio.
Felices fiestas.
Noelia Massagué.
Marta jo no ho trobo una tonteria, jo també soc de les que demano desitjos pero jo els deixo cremar mentre tocant les 12 campanades, potser és una ximplaria pero m'agrada fer-ho, i també mai m'he perdut una cavalgada de reis. A casa ja fa quatre dies que li donem de menjar als tios, i precisament ahir la Neus al llevar-se baixa corrents les escales i comprova que ha deixat una miqueta de pell, tota pensativa seu davant d'ell i se'l mira, jo intrigada pel seu pensament li pregunto, que estàs pensant i ella amb els seus grans ulls em mira i em diu, mama l'any passat no va deixar la pell de la mandarina perqué aquest any si que ha deixat una mica?. Per altra banda veig que el Sergi agafa el bastó i tot eixarit comença a cantar la cançó i a donar-li cops, jo li dic Sergi que encara no es el dia i no cagarà, ell em mira i em diu mama potser no sap a quin dia estem i si que ho fa. Així donçs son dies plens de màgia que t'envolta, així que per uns dies somiem.
Francesca
Publica un comentari a l'entrada