Dilluns, 13 de desembre de 2010
SANTA LLÚCIA
Avui ha estat Santa Llúcia. El nom de Lucia és uns dels més posats actualment a les nenes de Catalunya, al menys això diuen les estadístiques. El refranyer popular diu "Per Santa Llúcia, un pas de puça», que vol dir que per aquesta data, el dia, la llum, comença a guanyar-li el terreny a la nit, la foscor.
També es diu:
«Per Santa Llúcia, un pas de puça;
per Nadal, un pas de pardal;
per Sant Esteve, un pas de llebre;
per Ninou, un pas de bou;
per Reis, un pas d'anyell;
per Sant Antoni, un pas de dimoni.»
Aquest refrany em sap greu que es compleixi ja que a mi no em molesta gens la foscor, ni em posa trista ni melancòlica. Més aviat al contrari. De fet em fa més ràbia quan cada 15 d’agost, per la Mare de Déu, el meu pare sempre diu: ja s’acabat l’estiu!!! Això si que fa ràbia, no pas per la llum sinó per les vacances.
Una altra creença popular ha volgut identificar el temps que fa cadascun dels dotze dies que resten per Nadal amb el temps que farà cadascun dels dotze mesos de l'any i, així, també diuen: «De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies, dotze mesos».
Caldrà escriure, el blog pot ser un bon lloc, quina temperatura i quin temps fa cada dia. Tot i que si ho faig jo no trobaré cap dia especialment fred.
Abans d’acabar aquest post avui us vull desitjar un «Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat!», tant a les malalties per a les quals s'invoca la seva protecció, com a l'enteniment i al bon judici, que falta ens fa a tots plegats.