LA NOSTRA CASTANYERA
JA TENIU LES FOTOS AL WEB http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
29/10/09
28/10/09
Dimecres, 28 d'octubre de 2009
LA MANTELETA DE LA MARIA CASTANYERA
La Maria Castanyera ens ha deixat avui la seva bonica manteleta.
Gairebé no gosaven ni tocar-la.
Un cop han vist que era de color lila tots han estat d’acord que aquest era el seu color preferit.
Tots em preguntaven: li vindrà petita la camisa? I la faldilla li farà campana?
Cada dia assagen la cançó, esperem que divendres la cantin tots.
És molt divertit veure les seves cares.
Entrem a la classe i amb gran teatre dic: Bona tarda!!! Sabeu amb qui m’he trobat??? Amb la Maria Castanyera que m’ha deixat això que és seu. El divendres vindrà a la nostra escola. Apa que bé!!!
Els Pollets em miren i el que és una mica més xerraire em diu: hola, mmmmerattttttt
Els Cargols callen tots i em miren sense entendre res del que els hi dic. La Maria i l’Elsa van repetint: que us diuen? Que vindrà la Maria Castanyera? Però els nens cada cop fan més cara d’espantats i no diuen res de res.
Els Peixos ja contesten amb monosíl·labs allò que els hi preguntem la Laura i jo sobre la castanyera.
Els óssos... ufff aquests parlen tots a l’hora, expliquen que a ells els hi agraden les castanyes, que han vist una castanyera, que van a buscar bolets... tots a la vegada volen explicar la seva història.
A veure que faran tots plegats el divendres quan la vegin allà.
Gairebé no gosaven ni tocar-la.
Un cop han vist que era de color lila tots han estat d’acord que aquest era el seu color preferit.
Tots em preguntaven: li vindrà petita la camisa? I la faldilla li farà campana?
Cada dia assagen la cançó, esperem que divendres la cantin tots.
És molt divertit veure les seves cares.
Entrem a la classe i amb gran teatre dic: Bona tarda!!! Sabeu amb qui m’he trobat??? Amb la Maria Castanyera que m’ha deixat això que és seu. El divendres vindrà a la nostra escola. Apa que bé!!!
Els Pollets em miren i el que és una mica més xerraire em diu: hola, mmmmerattttttt
Els Cargols callen tots i em miren sense entendre res del que els hi dic. La Maria i l’Elsa van repetint: que us diuen? Que vindrà la Maria Castanyera? Però els nens cada cop fan més cara d’espantats i no diuen res de res.
Els Peixos ja contesten amb monosíl·labs allò que els hi preguntem la Laura i jo sobre la castanyera.
Els óssos... ufff aquests parlen tots a l’hora, expliquen que a ells els hi agraden les castanyes, que han vist una castanyera, que van a buscar bolets... tots a la vegada volen explicar la seva història.
A veure que faran tots plegats el divendres quan la vegin allà.
Dimarts, 27 d'octubre de 2009
EXCEL·LENT!!! FELICITATS!!!
EXCEL·LENT!!! FELICITATS!!!
Excel•lent!!! Felicitats!!! Pel 95% dels pares i mares de l’escola.
Pensar projectes per millorar i obtenir la resposta d’avui és una gran satisfacció.
Amb aquest suport ens doneu tota l’energia, optimisme i il•lusió necessària i que necessitem els mestres, per continuar treballant amb molta empenta.
Hi ha carmanyoles i entrepans tan ben preparats que gairebé venen ganes de menjar-se’ls tots.
Aquests esmorzars tan saludables ajuden a que creixin sans i sobretot amb uns hàbits immillorables.
Pensar projectes per millorar i obtenir la resposta d’avui és una gran satisfacció.
Amb aquest suport ens doneu tota l’energia, optimisme i il•lusió necessària i que necessitem els mestres, per continuar treballant amb molta empenta.
Hi ha carmanyoles i entrepans tan ben preparats que gairebé venen ganes de menjar-se’ls tots.
Aquests esmorzars tan saludables ajuden a que creixin sans i sobretot amb uns hàbits immillorables.
Moltes gràcies 27/10/09
26/10/09
Dilluns, 26 d'octubre de 2009
PROJECTE MEDI AMBIENT: NO AL PAPER D'ALUMINI
Amb l’objectiu d’aconseguir ciutadans concienciats amb el Medi Ambient, comencem a l’escola un nou Projecte.
El projecte es diu: Què fas tu pel Medi Ambient?
Anirem introduint pautes i mecanismes per aconseguir, poc a poc, aprendre a reciclar. Ensenyarem a reduir al màxim i també a reutilitzar.
La nostra primera campanya serà reduir el paper d’alumini dels entrepans.
Aquesta setmana els hi explicarem que el paper d’alumini no es pot reciclar fàcilment i contamina molt.
Volem que poc a poc l’ús del paper d’alumini desapareixi de l’escola i tots els nens usin, per portar l’esmorzar, una carmanyola (tupper) o bé el bocanroll.
Ara ja son molts els que porten un tupper molt ben preparat amb fruita trossejada i pelada, que es mengen amb una forquilla. També cereals.
L’entrepà també el podeu posar dins la carmanyola.
Per motivar als nens comencem un concurs.
Cada dia farem una bola amb el paper alumini que es porti a cada classe.
El divendres pesarem les boles, la classe que aconsegueixi el pes més baix aconseguirà un premi.
Esperem que us involucreu en aquest nou projecte escolar i que el paper d’alumini no entri a la nostra escola.
PROJECTE MEDI AMBIENT: NO AL PAPER D'ALUMINI
Amb l’objectiu d’aconseguir ciutadans concienciats amb el Medi Ambient, comencem a l’escola un nou Projecte.
El projecte es diu: Què fas tu pel Medi Ambient?
Anirem introduint pautes i mecanismes per aconseguir, poc a poc, aprendre a reciclar. Ensenyarem a reduir al màxim i també a reutilitzar.
La nostra primera campanya serà reduir el paper d’alumini dels entrepans.
Aquesta setmana els hi explicarem que el paper d’alumini no es pot reciclar fàcilment i contamina molt.
Volem que poc a poc l’ús del paper d’alumini desapareixi de l’escola i tots els nens usin, per portar l’esmorzar, una carmanyola (tupper) o bé el bocanroll.
Ara ja son molts els que porten un tupper molt ben preparat amb fruita trossejada i pelada, que es mengen amb una forquilla. També cereals.
L’entrepà també el podeu posar dins la carmanyola.
Per motivar als nens comencem un concurs.
Cada dia farem una bola amb el paper alumini que es porti a cada classe.
El divendres pesarem les boles, la classe que aconsegueixi el pes més baix aconseguirà un premi.
Esperem que us involucreu en aquest nou projecte escolar i que el paper d’alumini no entri a la nostra escola.
25/10/09
Diumenge, 25 d'octubre de 2009
SEGON PARTIT DE FUTBOL
ESCOLA DEL CARME: 1
MISTRAL: La meitat que la setmana passada
Amb la millor afició que un equip es pot esperar, vam jugar el nostre segon partit.
L’entrenador em va comentar que mai s’havia vist tan de públic en el pati.
En nom de l’equip gràcies a tots els que vau venir a fer-nos costat i animar.
Es va jugar molt millor i vam tenir moltes més ocasions de gol.
Fins i tot ja hem estrenat el nostre marcador amb un gol. Felicitats Pablo!
Seguirem entrenant amb il·lusió.
SEGON PARTIT DE FUTBOL
ESCOLA DEL CARME: 1
MISTRAL: La meitat que la setmana passada
Amb la millor afició que un equip es pot esperar, vam jugar el nostre segon partit.
L’entrenador em va comentar que mai s’havia vist tan de públic en el pati.
En nom de l’equip gràcies a tots els que vau venir a fer-nos costat i animar.
Es va jugar molt millor i vam tenir moltes més ocasions de gol.
Fins i tot ja hem estrenat el nostre marcador amb un gol. Felicitats Pablo!
Seguirem entrenant amb il·lusió.
24/10/09
Dissabte, 24 d'octubre de 2009
CARTELL DEL CORRELENGUA
He anat a veure com ha quedat la nostra part del cartell del Correllengua.
Fer més de 400 llaços ha portat la seva feina però el resultat ha estat satisfactori.
De lluny ja he vist el goig que feia la nostra part.
En la foto del cartell, si us fixeu, són les 13 làmines de l’esquerra.
Fer barri i trobar-se tots pel carrer en una festa sempre és bonic.
Fer més de 400 llaços ha portat la seva feina però el resultat ha estat satisfactori.
De lluny ja he vist el goig que feia la nostra part.
En la foto del cartell, si us fixeu, són les 13 làmines de l’esquerra.
Fer barri i trobar-se tots pel carrer en una festa sempre és bonic.
22/10/09
Dijous, 22 d'octubre de 2009
FOTÒGRAF
Voleu saber quin dia plourà? És fàcil. Només cal que vingueu a l’escola i em pregunteu quin dia vindrà el fotògraf… aquell dia segur que plou.
Quan ha parat de ploure he passat per les classes i he dit:
- els que tinguin germans al parvulari que es treguin la bata, es posin la jaqueta i facin fila.
Hem aprofitat que casi no plovia i.. apa tots al parvulari!!!
Quan he arribat allà m’he adonat que els cosins no havien fet fila.
Jo he dit: els que tinguin germans... per tant els cosins no s’han donat per entesos i s’han quedat a l’escola de Primària.
Ha calgut fer un altre viatge en busca dels cosins.
Segur que molts us sorpreneu però heu de saber que... fem fotos junts a germans de pare i mare, fotos a germans només de mare, fotos a cosins... he de recordar que els nens que tenen pares diferents s’han de fer la foto per separat però com que tenen la mateixa mare cal fer-la junts també.
Que es tregui les ulleres, que se la faci amb la camisa, que no es tregui el jersei, el cabell fora de la cara... val a dir que des de que escric el blog i explico tot això cada cop sou menys els que veniu a donar-me instruccions de fotos.
Al cap i a la fi queden guapíssims.
Anècdotes n’hi ha moltes en un dia com aquest.
L’avia que perd la paciència perquè ha portat el germanet malalt a fer la foto i creu que ja triguem massa i s’està mullant. Paciència.
Les bessones idèntiques a les que el fotògraf pregunta: sou bessones? I elles responen: no, som amigues!!!
I per descomptat la meva enyorança.
Germans que és l’últim any que se la fan junts a la nostra escola, nens que són els petits i acaben aquest any... i la Marta i l’Ivan que no han plorat ni han fet mala cara!!! Fins i tot han rigut!!!
El Pol que ja li he dit que l’any que ve se la farà amb la Carla que encara ha de néixer i ell estava contentíssim... i el Sergi que després de tants anys s’ha fet la foto sol, i el David, i el que mai s’assabenta de res i ve amb el xandall i he de deixar-li roba, i el que riu massa, i el que no vol ensenyar l'ortodòncia, i el preadolescent vergonyós.. i tots i cadascú de vosaltres.
FOTÒGRAF
Voleu saber quin dia plourà? És fàcil. Només cal que vingueu a l’escola i em pregunteu quin dia vindrà el fotògraf… aquell dia segur que plou.
Quan ha parat de ploure he passat per les classes i he dit:
- els que tinguin germans al parvulari que es treguin la bata, es posin la jaqueta i facin fila.
Hem aprofitat que casi no plovia i.. apa tots al parvulari!!!
Quan he arribat allà m’he adonat que els cosins no havien fet fila.
Jo he dit: els que tinguin germans... per tant els cosins no s’han donat per entesos i s’han quedat a l’escola de Primària.
Ha calgut fer un altre viatge en busca dels cosins.
Segur que molts us sorpreneu però heu de saber que... fem fotos junts a germans de pare i mare, fotos a germans només de mare, fotos a cosins... he de recordar que els nens que tenen pares diferents s’han de fer la foto per separat però com que tenen la mateixa mare cal fer-la junts també.
Que es tregui les ulleres, que se la faci amb la camisa, que no es tregui el jersei, el cabell fora de la cara... val a dir que des de que escric el blog i explico tot això cada cop sou menys els que veniu a donar-me instruccions de fotos.
Al cap i a la fi queden guapíssims.
Anècdotes n’hi ha moltes en un dia com aquest.
L’avia que perd la paciència perquè ha portat el germanet malalt a fer la foto i creu que ja triguem massa i s’està mullant. Paciència.
Les bessones idèntiques a les que el fotògraf pregunta: sou bessones? I elles responen: no, som amigues!!!
I per descomptat la meva enyorança.
Germans que és l’últim any que se la fan junts a la nostra escola, nens que són els petits i acaben aquest any... i la Marta i l’Ivan que no han plorat ni han fet mala cara!!! Fins i tot han rigut!!!
El Pol que ja li he dit que l’any que ve se la farà amb la Carla que encara ha de néixer i ell estava contentíssim... i el Sergi que després de tants anys s’ha fet la foto sol, i el David, i el que mai s’assabenta de res i ve amb el xandall i he de deixar-li roba, i el que riu massa, i el que no vol ensenyar l'ortodòncia, i el preadolescent vergonyós.. i tots i cadascú de vosaltres.
21/10/09
Dimecres, 21 d'octubre de 2009
PSICOMOTRICITAT FINA
A l’escola és important treballar la psicomotricitat fina.
Aquesta consisteix a aconseguir un control dels dits de la mà amb l’objectiu d’aconseguir habilitats grafomotrius.
Les activitats les portem a terme des dels més petitons, P1, fins a 2n de Primària.
Enganxar gomets, pintar amb els dits, retallar, punxar, fer sanefes, la cal•ligrafia...… totes aquestes són activitats pensades per aconseguir una bona coordinació dit-ull i una bona habilitat.
Els nens són maldestres per naturalesa i cal treballar per poder polir la coordinació manual.
A l’escola anem fem activitats per millorar el control dels dits però seria interessant que des de casa ajudéssiu.
Podeu millorar la psicomotricitat dels vostres fills fent, a estonetes, tot jugant:
- collarets amb boles petites tot passant-les per un fil
- trencaclosques de tot tipus
- ensenyar a fer nusos i llaços
- boletes de paper de seda
- enganxar papers de diaris
- estripar paper
- ajudar a la cuina a remenar, aixafar, decorar...
PSICOMOTRICITAT FINA
A l’escola és important treballar la psicomotricitat fina.
Aquesta consisteix a aconseguir un control dels dits de la mà amb l’objectiu d’aconseguir habilitats grafomotrius.
Les activitats les portem a terme des dels més petitons, P1, fins a 2n de Primària.
Enganxar gomets, pintar amb els dits, retallar, punxar, fer sanefes, la cal•ligrafia...… totes aquestes són activitats pensades per aconseguir una bona coordinació dit-ull i una bona habilitat.
Els nens són maldestres per naturalesa i cal treballar per poder polir la coordinació manual.
A l’escola anem fem activitats per millorar el control dels dits però seria interessant que des de casa ajudéssiu.
Podeu millorar la psicomotricitat dels vostres fills fent, a estonetes, tot jugant:
- collarets amb boles petites tot passant-les per un fil
- trencaclosques de tot tipus
- ensenyar a fer nusos i llaços
- boletes de paper de seda
- enganxar papers de diaris
- estripar paper
- ajudar a la cuina a remenar, aixafar, decorar...
20/10/09
Dimecres, 21 d'octubre de 2009
CORRELLENGUA
Amb el meu ego alimentat, per tot un any, després dels vostres comentaris, començo un any nou en el blog. Gràcies a tots.
No em falta energia, il•lusió, entusiasme i moltes ganes de fer escola.
Tinc noves idees i nous projectes.
Parlant de Projectes avui us vull informar sobre el Correllengua.
El Correllengua és una festa. Una festa de la cultura. Una festa de la llengua.
El proper dissabte tenim un munt d’activitats per si voleu gaudir d’elles. Totes es faran a la Plaça de Sants.
Us poso el programa:
- 10:00 hores: construcció del mosaic.
Es farà un trencaclosques gegant sobre el cartell del Correllengua d’enguay. La nostra escola hi participa amb 13 peces que han fet els nens i les nenes de 1r, 2n, 3r i 4r. Us heu de fixar amb les peces que porten llaços. Aquestes són les nostres!!!
- 11:00 hores: comença la festa amb: rocòdrom, titelles i conta contes.
- 17:00 hores: castellers, diables, tabalers, gegants i tallers.
Gaudiu de la cultura.
CORRELLENGUA
Amb el meu ego alimentat, per tot un any, després dels vostres comentaris, començo un any nou en el blog. Gràcies a tots.
No em falta energia, il•lusió, entusiasme i moltes ganes de fer escola.
Tinc noves idees i nous projectes.
Parlant de Projectes avui us vull informar sobre el Correllengua.
El Correllengua és una festa. Una festa de la cultura. Una festa de la llengua.
El proper dissabte tenim un munt d’activitats per si voleu gaudir d’elles. Totes es faran a la Plaça de Sants.
Us poso el programa:
- 10:00 hores: construcció del mosaic.
Es farà un trencaclosques gegant sobre el cartell del Correllengua d’enguay. La nostra escola hi participa amb 13 peces que han fet els nens i les nenes de 1r, 2n, 3r i 4r. Us heu de fixar amb les peces que porten llaços. Aquestes són les nostres!!!
- 11:00 hores: comença la festa amb: rocòdrom, titelles i conta contes.
- 17:00 hores: castellers, diables, tabalers, gegants i tallers.
Gaudiu de la cultura.
19/10/09
Dimarts, 20 d'octubre de 2009
TRES ANYS DE BLOG!!!
Avui per escriure aquest post he anat a consultar les estadístiques del comptador que tinc al blog. He agafat la calculadora i he començat a admirar-me de les entrades, dels rècords, dels comentaris... he fet regles de tres, mitjanes, sumes i divisions.
De sobte m’he adonat que això no era important.
M’he posat a pensar el perquè sóc capaç d’escriure diàriament , a la nit, un blog que parla de la meva vida laboral.
Tot i que soni presumptuós per part meva, us vull dir que escriure’l comporta sacrifici molts dies. Mai l’escric en horari lectiu. A vegades la quotidianitat resta importància a l'esforç.
Aquest blog em dóna també algunes enrabiades i moltes satisfaccions.
Uns dels millors regals que m’han fet ha estat dos llibres. Un per cada any del blog.
Un amic meu va recopilar tots els escrits, les fotos i els comentaris. Els va enquadernar i m’ho va regalar.
Ara els estava fullejant. M’agrada fer-ho de tant en tant. M’he aturat al primer full. El meu amic no em va dedicar el llibre però va posar, a l’inici, un fragment d’un escrit meu.
Avui quan l’he llegit he pensat que, després de tres anys, encara escric el blog pels mateixos motius que tenia quan vaig començar a fer-ho.
Fa tres anys vaig escriure:
Escric aquest bloc perquè m’agrada escriure. Perquè m’agrada compartir la meva experiència de mestra amb totes aquelles persones que els hi vingui de gust entrar, comentar, opinar i participar. Escric perquè estimo l’escola i compartir allò que estimes amb la gent, que hi formeu part o no, és gratificant. Escric perquè vosaltres també hi sou.
TRES ANYS DE BLOG!!!
Avui per escriure aquest post he anat a consultar les estadístiques del comptador que tinc al blog. He agafat la calculadora i he començat a admirar-me de les entrades, dels rècords, dels comentaris... he fet regles de tres, mitjanes, sumes i divisions.
De sobte m’he adonat que això no era important.
M’he posat a pensar el perquè sóc capaç d’escriure diàriament , a la nit, un blog que parla de la meva vida laboral.
Tot i que soni presumptuós per part meva, us vull dir que escriure’l comporta sacrifici molts dies. Mai l’escric en horari lectiu. A vegades la quotidianitat resta importància a l'esforç.
Aquest blog em dóna també algunes enrabiades i moltes satisfaccions.
Uns dels millors regals que m’han fet ha estat dos llibres. Un per cada any del blog.
Un amic meu va recopilar tots els escrits, les fotos i els comentaris. Els va enquadernar i m’ho va regalar.
Ara els estava fullejant. M’agrada fer-ho de tant en tant. M’he aturat al primer full. El meu amic no em va dedicar el llibre però va posar, a l’inici, un fragment d’un escrit meu.
Avui quan l’he llegit he pensat que, després de tres anys, encara escric el blog pels mateixos motius que tenia quan vaig començar a fer-ho.
Fa tres anys vaig escriure:
Escric aquest bloc perquè m’agrada escriure. Perquè m’agrada compartir la meva experiència de mestra amb totes aquelles persones que els hi vingui de gust entrar, comentar, opinar i participar. Escric perquè estimo l’escola i compartir allò que estimes amb la gent, que hi formeu part o no, és gratificant. Escric perquè vosaltres també hi sou.
17/10/09
Divendres, 16 d'octubre de 2009
CRÒNICA FUTBOLERA
ESCOLA DEL CARME: 0
BETÀNIA: uns quants
Amb molta il·lusió, nervis i emoció els nostres futbolistes van anar a jugar el seu primer partit.
Tot i tenir alguna ocasió de gol la pilota no va acabar d’entrar a la porteria del contrari.
Us podeu imaginar que l’àrbitre s’imaginava que estava en un camp de Primera Divisió, com a mínim.
En comptes de fer un treball formatiu, tot ensenyant a nens de 8 anys, es va dedicar a xiular-nos un penalt inexistent, una cessió al porter que els nens encara ni sabien que era (jo menys) i una pèrdua de temps perquè van trigar més de 3 segons en treure de banda.
Ja veieu que són els “meus” nens i hauré de mentalitzar-me de que trobarem àrbitres així i que jo hauré d’estar calladeta sinó vull que m’expulsin de la banqueta.
Sempre podrem utilitzar el blog per opinar en contra d’ells.
Bromes a part, els nens ho van passar molt bé. No es van desmotivar i van lluitar i córrer fins l’últim moment.
Us felicitem a tots: Jan, Sergi, Roger, Ernest, Nicolàs, Pablo, Joaquim i Joan.
El divendres que ve juguem a casa i allà ens anirà més bé.
A veure si aconseguim tenir força públic per animar.
CRÒNICA FUTBOLERA
ESCOLA DEL CARME: 0
BETÀNIA: uns quants
Amb molta il·lusió, nervis i emoció els nostres futbolistes van anar a jugar el seu primer partit.
Tot i tenir alguna ocasió de gol la pilota no va acabar d’entrar a la porteria del contrari.
Us podeu imaginar que l’àrbitre s’imaginava que estava en un camp de Primera Divisió, com a mínim.
En comptes de fer un treball formatiu, tot ensenyant a nens de 8 anys, es va dedicar a xiular-nos un penalt inexistent, una cessió al porter que els nens encara ni sabien que era (jo menys) i una pèrdua de temps perquè van trigar més de 3 segons en treure de banda.
Ja veieu que són els “meus” nens i hauré de mentalitzar-me de que trobarem àrbitres així i que jo hauré d’estar calladeta sinó vull que m’expulsin de la banqueta.
Sempre podrem utilitzar el blog per opinar en contra d’ells.
Bromes a part, els nens ho van passar molt bé. No es van desmotivar i van lluitar i córrer fins l’últim moment.
Us felicitem a tots: Jan, Sergi, Roger, Ernest, Nicolàs, Pablo, Joaquim i Joan.
El divendres que ve juguem a casa i allà ens anirà més bé.
A veure si aconseguim tenir força públic per animar.
15/10/09
Dijous, 15 d'octubre de 2009
GRIP A
Avui hem rebut aquesta carta a l'escola que crec interessant de transmetre. És la primera vegada que rebem instruccions oficials.
Llegiu amb atenció. Tinc la sensació de que ens han pres el pèl de manera insultant.
Diu així:
"Tot i l'alarma inicial generada al voltant de la pandèmia de grip A, els coneixements que s'han anat adquirint i l'experiència d'evolució permeten actualment disposar d'una informació més realista i tranquil·litzadora.
La grip A és més contagiosa que la grip estacional però més lleu, amb menys complicacions i menys mortalitat.
En el cas dels nens els simptomes acostumen a ser lleus, i la febre no va més enllà de les 24-48 hores.
Atesa la benignitat de la grip la majoria de nens passaran la malaltia a casa fins 24 hores després d'haver desaparegut la febre, amb antitèrmics si és necessari, i amb les mesures habituals d'higiene.
Així doncs cal entendre que el maneig de la situació ha de ser similar al de les epidèmies de grip de cada any, sense extremar mesures de prevenció que poden provocar més problemes socials que beneficis sanitaris.
Es recomana que si es presenta febre en un nen quan està a l'escola s'avisi als seus pares. No hi ha motiu per generar cap alarma especial en la resta de pares.
Els nens podran tornar a l'escola després de 24 hores sense febre. No cal cap mena de certificat del metge de que el nen porta 24 hores sense febre.
Els pediatres no faran cap mena de certificació per l'escola de si el nen pateix o no pateix una grip A, ja que és del tot innecessari.
Josep Casajuana i Brunet
Gerent
Generalitat de Catalunya
Departament de Salut
Àmbit d'atenció Primària Barcelona-Ciutat
GRIP A
Avui hem rebut aquesta carta a l'escola que crec interessant de transmetre. És la primera vegada que rebem instruccions oficials.
Llegiu amb atenció. Tinc la sensació de que ens han pres el pèl de manera insultant.
Diu així:
"Tot i l'alarma inicial generada al voltant de la pandèmia de grip A, els coneixements que s'han anat adquirint i l'experiència d'evolució permeten actualment disposar d'una informació més realista i tranquil·litzadora.
La grip A és més contagiosa que la grip estacional però més lleu, amb menys complicacions i menys mortalitat.
En el cas dels nens els simptomes acostumen a ser lleus, i la febre no va més enllà de les 24-48 hores.
Atesa la benignitat de la grip la majoria de nens passaran la malaltia a casa fins 24 hores després d'haver desaparegut la febre, amb antitèrmics si és necessari, i amb les mesures habituals d'higiene.
Així doncs cal entendre que el maneig de la situació ha de ser similar al de les epidèmies de grip de cada any, sense extremar mesures de prevenció que poden provocar més problemes socials que beneficis sanitaris.
Es recomana que si es presenta febre en un nen quan està a l'escola s'avisi als seus pares. No hi ha motiu per generar cap alarma especial en la resta de pares.
Els nens podran tornar a l'escola després de 24 hores sense febre. No cal cap mena de certificat del metge de que el nen porta 24 hores sense febre.
Els pediatres no faran cap mena de certificació per l'escola de si el nen pateix o no pateix una grip A, ja que és del tot innecessari.
Josep Casajuana i Brunet
Gerent
Generalitat de Catalunya
Departament de Salut
Àmbit d'atenció Primària Barcelona-Ciutat
Dijous, 15 d'octubre de 2009
CALENDARI ESCOLAR 2009/2010
Aquí teniu el calendari del curs 2009/2010 amb totes les activitats previstes per l'escola a dia d'avui (Festes, Excursions, Carnaval, Jornades Esportives, Projecte interdisciplinari, Fotògraf, etc...)
Calendari Escola del Carme curs 2009/2010
CALENDARI ESCOLAR 2009/2010
Aquí teniu el calendari del curs 2009/2010 amb totes les activitats previstes per l'escola a dia d'avui (Festes, Excursions, Carnaval, Jornades Esportives, Projecte interdisciplinari, Fotògraf, etc...)
Calendari Escola del Carme curs 2009/2010
14/10/09
Dimecres, 14 d'octubre de 2009
MICROSCOPI
Ho han passat d’allò més bé mirant pel microscopi.
Ells van portant diferents mostres i han quedat força bocabadats quan ho han vist tan ampliat.
En aquesta foto estaven mirant l’ala d’un mosquit tigre.
Mosquit que, abans de passar a ser objecte de la nostra observació, havia picat al pare del Nacho.
Ells van portant diferents mostres i han quedat força bocabadats quan ho han vist tan ampliat.
En aquesta foto estaven mirant l’ala d’un mosquit tigre.
Mosquit que, abans de passar a ser objecte de la nostra observació, havia picat al pare del Nacho.
13/10/09
Dimarts, 13 d'octubre de 2009
AIXÒ NO ÉS LA GUERRA
Avui pensava en el recolzament familiar.
Quan els mestres tenim el suport dels pares és com portar un vaixell de vela i tenir el vent de popa. Suau i constant.
L’escola marca unes pautes de comportament, de deures, d’hàbits d’alimentació i normes, això és evident. Quan els pares doneu suport, aconseguim resultats satisfactoris i excel·lents.
Alguns de vosaltres no us podeu arribar a imaginar la gran importància que és per l’educació dels vostres fills i filles el vostre suport. De la mateixa manera que no us podeu arribar a imaginar el mal que feu quan no esteu d’acord en res del que marca l’escola.
L’escola no està en guerra amb vosaltres.
I si penseu que ho està llavors alguna cosa no funciona.
Avui, també, és d’aquells dies en que m’agrada tenir un blog adreçat als pares i mares de l’escola.
Els mestres ens queixem sovint de la falta d’aquest recolzament i jo tinc, gràcies al blog, l’oportunitat d’arribar directament a les famílies de la meva escola. I no tant sols de la meva escola sinó aquelles que em segueixen.
A l’escola no tan sols ensenyem continguts, si ho féssim no tindríem la meitat de problemes que tenim.
A l’escola ens involucrem en els hàbits de treball, en la constància, en els hàbits alimentaris, de comportament, en l’educació i en els valors.
El dia que deixem de fer-ho deixarem de ser mestres amb valor humà i llavors ompliré les aules d’ordinadors.
Vosaltres coneixeu els vostres fills tan bé com nosaltres, com a mínim els tenim sis hores diàries a l’escola.
El que a vegades oblidem és que ells també ens coneixen a nosaltres.
Els nens juguen amb aquesta dualitat.
Ells observen les vostres, i les nostres reaccions.
Si un nen es queda 10 minutets assegut al pati, si ha d’esborrar la feina i repetir-la, si ha de rebre una reprimenda en públic... és el millor que li pot passar.
Vol dir que algú intenta fer d’ell una persona forta i sana. Capaç d’enfrontar-se al que es trobarà fora del nucli familiar.
No cal que el defenseu constantment. No us tindrà a vosaltres sempre. No cal parlar d'injustícies. Injusticia??? En una escola de Primària no hi ha injusticia.
Quan una mestra treballa per aconseguir algun objectiu amb un nen, treballa dur, s’involucra, hi posa temps, esforç, busca recursos i aconsegueix un pas endavant heu de tenir en compte que una sola paraula vostra de ingratitud desmorona tot el que s’ha fet.
Si desmotiveu el professorat ho tenim tot perdut.
Treballem junts. Això no és la guerra.
AIXÒ NO ÉS LA GUERRA
Avui pensava en el recolzament familiar.
Quan els mestres tenim el suport dels pares és com portar un vaixell de vela i tenir el vent de popa. Suau i constant.
L’escola marca unes pautes de comportament, de deures, d’hàbits d’alimentació i normes, això és evident. Quan els pares doneu suport, aconseguim resultats satisfactoris i excel·lents.
Alguns de vosaltres no us podeu arribar a imaginar la gran importància que és per l’educació dels vostres fills i filles el vostre suport. De la mateixa manera que no us podeu arribar a imaginar el mal que feu quan no esteu d’acord en res del que marca l’escola.
L’escola no està en guerra amb vosaltres.
I si penseu que ho està llavors alguna cosa no funciona.
Avui, també, és d’aquells dies en que m’agrada tenir un blog adreçat als pares i mares de l’escola.
Els mestres ens queixem sovint de la falta d’aquest recolzament i jo tinc, gràcies al blog, l’oportunitat d’arribar directament a les famílies de la meva escola. I no tant sols de la meva escola sinó aquelles que em segueixen.
A l’escola no tan sols ensenyem continguts, si ho féssim no tindríem la meitat de problemes que tenim.
A l’escola ens involucrem en els hàbits de treball, en la constància, en els hàbits alimentaris, de comportament, en l’educació i en els valors.
El dia que deixem de fer-ho deixarem de ser mestres amb valor humà i llavors ompliré les aules d’ordinadors.
Vosaltres coneixeu els vostres fills tan bé com nosaltres, com a mínim els tenim sis hores diàries a l’escola.
El que a vegades oblidem és que ells també ens coneixen a nosaltres.
Els nens juguen amb aquesta dualitat.
Ells observen les vostres, i les nostres reaccions.
Si un nen es queda 10 minutets assegut al pati, si ha d’esborrar la feina i repetir-la, si ha de rebre una reprimenda en públic... és el millor que li pot passar.
Vol dir que algú intenta fer d’ell una persona forta i sana. Capaç d’enfrontar-se al que es trobarà fora del nucli familiar.
No cal que el defenseu constantment. No us tindrà a vosaltres sempre. No cal parlar d'injustícies. Injusticia??? En una escola de Primària no hi ha injusticia.
Quan una mestra treballa per aconseguir algun objectiu amb un nen, treballa dur, s’involucra, hi posa temps, esforç, busca recursos i aconsegueix un pas endavant heu de tenir en compte que una sola paraula vostra de ingratitud desmorona tot el que s’ha fet.
Si desmotiveu el professorat ho tenim tot perdut.
Treballem junts. Això no és la guerra.
10/10/09
Dissabte, 10 d'octubre de 2009
MÀSTER EN PILOTES I MITJONS
Quan vaig decidir que els nens fessin futbol de competició vaig pensar que només necessitaria dues coses: un bon planter i uns bons professionals que els portessin.
Això no va ser complicat d’obtenir.
El que jo no sabia és que hauria de fer un màster.
Amb els flamants equips vaig decidir comprar pilotes noves.
L’entrenador ja em va dir que aniria ell ha comprar-les però jo, tossuda de mena, he decidit anar-hi avui. Al cap i a la fi era anar al Decathlon i agafar quatre pilotes que fossin ben boniques i vistoses.
Aquí ha començat el meu problema.
He arribat a la prestatgeria de pilotes de Futbol Sala i no sabia per on començar.
He anat a demanar ajut a un amable venedor, però encara ha estat pitjor.
Es veu que he anat a preguntar al millor venedor, el més entès que tenen, perquè ha començat a fer-me preguntes com si jo volgués comprar la cosa més complicada del món:
- Són per la pràctica regular, ocasional, per entrenament o per competició?
- En quina superfície de joc juguen?
- Les vols de làtex, poliuretà o TPU?
- Quants cops a la setmana juguen?
- Quina qualitat de rebot, toc i resistència voldries?
Mentre em feia aquestes preguntes ell anava agafant pilotes i les anava fent botar. He començat a patir pensant que en qualsevol moment em faria provar el bot i jo, que sóc molt maldestre amb les pilotes, ja m’imaginava perseguint-les per tota la botiga.
El venedor ha continuat amb preguntes estranyes:
- Vols alguna marca en concret o rèpliques de la Premier League, o de la Champions League?
- Quina talla vols?
Talla??? Les pilotes de futbol tenen talles? Prou!!!
Moltes gràcies per la informació, li he dit, ja enviaré l’entrenador a comprar quatre pilotes.
Però no acabem aquí.
Necessitem mitjons per jugar els partits. Ja que estava allà comprar mitjons si que en sé.
Decidida vaig a la prestatgeria corresponent. Aquest cop no preguntaré res.
Jo volia uns mitjons del mateix color que la samarreta de l’escola.
Arribo i començo a mirar i llegir, i a obrir caixes. El tema tampoc pinta massa bé.
Aquest cop ha vingut un altre amable venedor, màster en mitjons, a demanar-me si em podia ajudar.
- Vull mitjons per l’equip de Futbol Sala de l’escola. De color groc, tirant a or. -Li he dit ben segura de mi mateixa.
- Només n’hi ha de negres, blaus, blancs i vermells.
- Cap problema, els vull blaus, doncs
- Amb quantes tires extensible?
- Ja hi som!!! He pensat, on porten els mitjons les tires extensibles?
El venedor ha continuat: quantes vegades entrenen? És per la pràctica ocasional, regular, per partits o per entrenament?
Quina qualitat vols? Que sequin ràpid?
En aquest moment he donat mitja volta, he xiuxiuejat un Moltes Gràcies, ja tornaré un altre dia i he anat a pendrem una til·la sense comprar res de res.
MÀSTER EN PILOTES I MITJONS
Quan vaig decidir que els nens fessin futbol de competició vaig pensar que només necessitaria dues coses: un bon planter i uns bons professionals que els portessin.
Això no va ser complicat d’obtenir.
El que jo no sabia és que hauria de fer un màster.
Amb els flamants equips vaig decidir comprar pilotes noves.
L’entrenador ja em va dir que aniria ell ha comprar-les però jo, tossuda de mena, he decidit anar-hi avui. Al cap i a la fi era anar al Decathlon i agafar quatre pilotes que fossin ben boniques i vistoses.
Aquí ha començat el meu problema.
He arribat a la prestatgeria de pilotes de Futbol Sala i no sabia per on començar.
He anat a demanar ajut a un amable venedor, però encara ha estat pitjor.
Es veu que he anat a preguntar al millor venedor, el més entès que tenen, perquè ha començat a fer-me preguntes com si jo volgués comprar la cosa més complicada del món:
- Són per la pràctica regular, ocasional, per entrenament o per competició?
- En quina superfície de joc juguen?
- Les vols de làtex, poliuretà o TPU?
- Quants cops a la setmana juguen?
- Quina qualitat de rebot, toc i resistència voldries?
Mentre em feia aquestes preguntes ell anava agafant pilotes i les anava fent botar. He començat a patir pensant que en qualsevol moment em faria provar el bot i jo, que sóc molt maldestre amb les pilotes, ja m’imaginava perseguint-les per tota la botiga.
El venedor ha continuat amb preguntes estranyes:
- Vols alguna marca en concret o rèpliques de la Premier League, o de la Champions League?
- Quina talla vols?
Talla??? Les pilotes de futbol tenen talles? Prou!!!
Moltes gràcies per la informació, li he dit, ja enviaré l’entrenador a comprar quatre pilotes.
Però no acabem aquí.
Necessitem mitjons per jugar els partits. Ja que estava allà comprar mitjons si que en sé.
Decidida vaig a la prestatgeria corresponent. Aquest cop no preguntaré res.
Jo volia uns mitjons del mateix color que la samarreta de l’escola.
Arribo i començo a mirar i llegir, i a obrir caixes. El tema tampoc pinta massa bé.
Aquest cop ha vingut un altre amable venedor, màster en mitjons, a demanar-me si em podia ajudar.
- Vull mitjons per l’equip de Futbol Sala de l’escola. De color groc, tirant a or. -Li he dit ben segura de mi mateixa.
- Només n’hi ha de negres, blaus, blancs i vermells.
- Cap problema, els vull blaus, doncs
- Amb quantes tires extensible?
- Ja hi som!!! He pensat, on porten els mitjons les tires extensibles?
El venedor ha continuat: quantes vegades entrenen? És per la pràctica ocasional, regular, per partits o per entrenament?
Quina qualitat vols? Que sequin ràpid?
En aquest moment he donat mitja volta, he xiuxiuejat un Moltes Gràcies, ja tornaré un altre dia i he anat a pendrem una til·la sense comprar res de res.
8/10/09
Dijous, 8 d'octubre de 2009
AVUI HA TINGUT SORT
Fa dies que no explico cap anècdota divertida de les moltes que passen a l’escola i m'agrada fer-ho.
Aquí en va una.
Jo entro sovint a les classes de manera ràpida i sense avisar. Moltes d’aquestes vegades n’atrapo algun fent alguna malifeta mentre que la Srta està atenent dubtes d’altres nens o revisant les seves feines.
Quan em veuen entrar dissimulen ràpidament i es concentren en la feina.
Avui he entrat a la classe dels grans. La Senyoreta explicava matemàtiques a la pissarra.
Just a l’obrir la porta, he vist que un nen estava agafant de la cartera una mena de revista petita, on sortien imatges del seu hobby preferit, que són els cavalls.
Al notar la meva presència ha sabut que allò jo li confiscaria, ja que havia d’estar atent a les explicacions i no mirar una revista. Per tant en comptes de guardar-la ràpidament a la cartera s’ha posat a ventar-se, vermell i mirant-me de reüll. La seva manera de ventar-se era força exagerada, suposo que per dissimular bé. Fins i tot bufava.
He anat cap ell, li he agafat la revisteta i llavors en el meu cap ha aparegut la imatge del que em va passar una vegada quan tenia més o menys la seva edat.
La meva professora d’Història va posar uns deures que a mi em van semblar massa i, com que la tenia d’esquena, vaig fer-li un gest no massa correcte amb els meus braços. Just en aquell moment es va girar i em va veure en ple acte maleducat. Per dissimular vaig començar a dir: uiii quin mal em fa el braç... uiii quin mal em fa el braç...
La meva mestra, inclús recordo que era la Candelaria Sobrequés, va fer veure que no m’havia vist i jo vaig sortir bé de l’embolic.
Quan he vist aquell nen vermell, dissimulant, ventar-se i mirant-me de reüll, tot barrejat amb el meu record d’infantesa, li he posat la revista dins la cartera.
He donat mitja volta i he sortit de la classe somrient.
Un cop a la porta m’he girat i em mirava també somrient i alleugerit.
AVUI HA TINGUT SORT
Fa dies que no explico cap anècdota divertida de les moltes que passen a l’escola i m'agrada fer-ho.
Aquí en va una.
Jo entro sovint a les classes de manera ràpida i sense avisar. Moltes d’aquestes vegades n’atrapo algun fent alguna malifeta mentre que la Srta està atenent dubtes d’altres nens o revisant les seves feines.
Quan em veuen entrar dissimulen ràpidament i es concentren en la feina.
Avui he entrat a la classe dels grans. La Senyoreta explicava matemàtiques a la pissarra.
Just a l’obrir la porta, he vist que un nen estava agafant de la cartera una mena de revista petita, on sortien imatges del seu hobby preferit, que són els cavalls.
Al notar la meva presència ha sabut que allò jo li confiscaria, ja que havia d’estar atent a les explicacions i no mirar una revista. Per tant en comptes de guardar-la ràpidament a la cartera s’ha posat a ventar-se, vermell i mirant-me de reüll. La seva manera de ventar-se era força exagerada, suposo que per dissimular bé. Fins i tot bufava.
He anat cap ell, li he agafat la revisteta i llavors en el meu cap ha aparegut la imatge del que em va passar una vegada quan tenia més o menys la seva edat.
La meva professora d’Història va posar uns deures que a mi em van semblar massa i, com que la tenia d’esquena, vaig fer-li un gest no massa correcte amb els meus braços. Just en aquell moment es va girar i em va veure en ple acte maleducat. Per dissimular vaig començar a dir: uiii quin mal em fa el braç... uiii quin mal em fa el braç...
La meva mestra, inclús recordo que era la Candelaria Sobrequés, va fer veure que no m’havia vist i jo vaig sortir bé de l’embolic.
Quan he vist aquell nen vermell, dissimulant, ventar-se i mirant-me de reüll, tot barrejat amb el meu record d’infantesa, li he posat la revista dins la cartera.
He donat mitja volta i he sortit de la classe somrient.
Un cop a la porta m’he girat i em mirava també somrient i alleugerit.
6/10/09
Dimarts, 6 d'octubre de 2009
Efectivament tots heu tingut clarissim que el guanyador és... DAVID!!!
DELEGAT DE CLASSE
Amb la finalitat de què aprenguin a escoltar les opinions, que es respectin uns als altres i que formin un grup amistós i socialment democràtic, els hi hem proposat als de 6è l’elecció d’un Delegat de Classe.
Es van presentar tres candidats voluntàriament i cadascú va preparar el seu programa per exposar-lo als companys i sortir elegit.
Avui us proposo un joc. Us transcric el que ells van dir a la classe, textualment, ja que ho portaven per escrit.
Vosaltres heu d’endevinar quina candidatura va sortir elegida.
Si analitzeu bé té un tret diferencial claríssim.
CARLOTA:
M’agradaria ser Delegada perquè us ajudaria amb els problemes, intentaria ser el més justa possible i us escoltaré.
Faré el que pugui, només m’ho haureu de demanar i jo ho intentaré fer.
DAVID:
Si em voteu com a Delegat seré just, seriós i sincer.
Si ens castiguen sense pati a tots i alguns no han fet res, parlaré amb la Srta perquè els que no hagin estat els deixin sortir (per una estona que tenim per jugar, cridar i saltar no ens la poden treure sense cap motiu)
Sempre que hi hagin discussions posaré pau.
Si no tenim temps per fer tants deures parlaré amb la mestra perquè ens en treguin alguns, i si tenim molts exàmens el mateix dia també demanaré que ens canviïn la data d’algun.
SERGI:
Si surto Delegat escoltaré cadascuna de les vostres opinions i propostes ja que seré responsable i conseqüent.
En els problemes donaré la meva opinió i ho solucionarem dialogant.
Si coincideixen exàmens els mateix dia demanaré que ho canviïn, per tenir més temps per estudiar.
Farem un grup classe unit i ens escoltarem i respectarem els torns.
Qui ha guanyat?
Amb la finalitat de què aprenguin a escoltar les opinions, que es respectin uns als altres i que formin un grup amistós i socialment democràtic, els hi hem proposat als de 6è l’elecció d’un Delegat de Classe.
Es van presentar tres candidats voluntàriament i cadascú va preparar el seu programa per exposar-lo als companys i sortir elegit.
Avui us proposo un joc. Us transcric el que ells van dir a la classe, textualment, ja que ho portaven per escrit.
Vosaltres heu d’endevinar quina candidatura va sortir elegida.
Si analitzeu bé té un tret diferencial claríssim.
CARLOTA:
M’agradaria ser Delegada perquè us ajudaria amb els problemes, intentaria ser el més justa possible i us escoltaré.
Faré el que pugui, només m’ho haureu de demanar i jo ho intentaré fer.
DAVID:
Si em voteu com a Delegat seré just, seriós i sincer.
Si ens castiguen sense pati a tots i alguns no han fet res, parlaré amb la Srta perquè els que no hagin estat els deixin sortir (per una estona que tenim per jugar, cridar i saltar no ens la poden treure sense cap motiu)
Sempre que hi hagin discussions posaré pau.
Si no tenim temps per fer tants deures parlaré amb la mestra perquè ens en treguin alguns, i si tenim molts exàmens el mateix dia també demanaré que ens canviïn la data d’algun.
SERGI:
Si surto Delegat escoltaré cadascuna de les vostres opinions i propostes ja que seré responsable i conseqüent.
En els problemes donaré la meva opinió i ho solucionarem dialogant.
Si coincideixen exàmens els mateix dia demanaré que ho canviïn, per tenir més temps per estudiar.
Farem un grup classe unit i ens escoltarem i respectarem els torns.
Qui ha guanyat?
5/10/09
Dimarts, 6 d'octubre de 2009
PRE-BENJAMINS I BENJAMINS
I aquí tenim els dos equips de Futbol Sala que faltaven per presentar.
Són els Pre-Benjamins i els Benjamins.
Cinc equips que de ben segur ens donaran tardes memorables.
Què us pensaveu que els nostres Pollets no fan Educació Física??? ja ho crec que si!!!
Si volem tenir un gran planter hem de començar ben aviat. Ja vaig comentar que teniem uns Pollets molt agosarats.
4/10/09
Dilluns, 5 d'octubre de 2009
DIA INTERNACIONAL DELS DOCENTS
La Unesco va instaurar, l’any 1994, el dia 5 d’octubre com el Dia Mundial dels Docents.
Poc remunerada, molt sacrificada, poc valorada, molt criticada, poc respectada... però malgrat tot, aquesta professió és una de les més boniques.
Tinc la sort de treballar en allò que més m’agrada. Amb un claustre molt professional, famílies majoritàriament encantadores i un ventall de nens i nenes sans, trapelles, simpàtics i a vegades desesperants.
De fet tinc tots els ingredients casi perfectes per treballar amb les millors condicions que una mestra, en la nostra societat, pot trobar actualment.
Ja que avui és el Dia Internacional dels Docents us convido a recordar, un cop més, el millor mestre que heu tingut al llarg de la vostra vida. Serà el vostre homenatge a aquesta professió que ara vetlla pels vostres fills i filles.
DIA INTERNACIONAL DELS DOCENTS
La Unesco va instaurar, l’any 1994, el dia 5 d’octubre com el Dia Mundial dels Docents.
Poc remunerada, molt sacrificada, poc valorada, molt criticada, poc respectada... però malgrat tot, aquesta professió és una de les més boniques.
Tinc la sort de treballar en allò que més m’agrada. Amb un claustre molt professional, famílies majoritàriament encantadores i un ventall de nens i nenes sans, trapelles, simpàtics i a vegades desesperants.
De fet tinc tots els ingredients casi perfectes per treballar amb les millors condicions que una mestra, en la nostra societat, pot trobar actualment.
Ja que avui és el Dia Internacional dels Docents us convido a recordar, un cop més, el millor mestre que heu tingut al llarg de la vostra vida. Serà el vostre homenatge a aquesta professió que ara vetlla pels vostres fills i filles.
1/10/09
Dijous, 1 d'octubre de 2009
FUTBOL SALA
Amb tot l’orgull i satisfacció que sóc capaç de transmetre us presento els flamants equips de Futbol Sala de l’Escola del Carme.
Em fa molta il·lusió engegar aquest Projecte esportiu i agraeixo la confiança de tots aquells que heu apostat per la nostra escola esportiva.
Tal i com em deia avui el Jordi, l’entrenador dels més petits, potser no en sortirà cap Messi,o cap Tamudo, però el nostre objectiu és aconseguir hàbits esportius sans i valors que els acompanyaran al llarg de la vida.
Avui hem fet la presentació de tres dels nostres cinc equips: Menudets, Menuts i Alevins. El dilluns presentarem els altres dos equips: Pre-Benjamins i Benjamins.
Volia esperar-me a tenir les fotos de tots els equips però no em puc esperar.
Em fa molta il·lusió engegar aquest Projecte esportiu i agraeixo la confiança de tots aquells que heu apostat per la nostra escola esportiva.
Tal i com em deia avui el Jordi, l’entrenador dels més petits, potser no en sortirà cap Messi,o cap Tamudo, però el nostre objectiu és aconseguir hàbits esportius sans i valors que els acompanyaran al llarg de la vida.
Avui hem fet la presentació de tres dels nostres cinc equips: Menudets, Menuts i Alevins. El dilluns presentarem els altres dos equips: Pre-Benjamins i Benjamins.
Volia esperar-me a tenir les fotos de tots els equips però no em puc esperar.
Fan tan de goig!!!
MENUDETS
MENUTS
ALEVINS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)