Dijous, 31 d'octubre de 2013
CASTANYADA A L'ESCOLA
Avui semblem un obrador amb tants panellets.
Vaig penjant fotos.
Gaudiu dolçament

 

 

 

 

 

Dimarts, 22 d'octubre de 2013
SOMNI FET REALITAT
Avui al Ple del Districte s’ha aprovat per majoria absoluta el canvi de nom del Carrer Saleta.

Ben aviat passarà a dir-se Carrer Elena Girol. Que un carrer porti el nom de la fundadora de l’Escola del Carme ens omple de felicitat i orgull.

Estem molt contents i feliços.

Però avui també celebrem 7 anys del BLOG. Gràcies a tots els que ho feu possible.  

 

Dilluns, 21 d'octubre de 2013
VAGA D'ENSENYAMENT

Us comuniquem que el proper dia 24 d’octubre els sindicats d'Ensenyament

han convocat una JORNADA DE VAGA GENERAL EN EL SECTOR DE

L’ENSENYAMENT PÚBLIC I PRIVAT, per demanar la retirada de la LOMCE i
l’aturada de l’aplicació de la LEC i la seva normativa reglamentària.

 

No obstant això, la nostra escola romandrà oberta, perquè els alumnes hi

puguin assistir.

Malgrat que l'Escola està en contra de la LOMCE i de la LEC NO FAREM VAGA  i el desenvolupament de les classes i les activitats docents es portaran a terme amb absoluta normalitat.

Dimarts, 15 d'octubre de 2013
FOTÒGRAF
El dia que ve el fotògraf és un matí diferent.
Les nenes porten el cabell deixat anar, vestits bonics i els nens camisa. Tal i com es deia abans “vestits de diumenge”.
Germans que ja estan a l’ESO venen per fer-se la foto junts.
Pendents que tots quedin ben bonics, riallers, pentinats i amb la cara neta.
Al Parvulari cal que no plorin i aconseguir que riguin.
L’ajudant del fotògraf salta, canta, treu Ninotets i així, tot distraient, anem fent les fotos en un matí.
Pendents que no quedi cap nen sense fotografiar i fer germans junts.
Baixar amb els germans grans al Parvulari.
És un dia d’anècdotes.
Una nena m’ha dit avui: si el fons és clar no m’he de treure la jaqueta però si és fosc llavors si.
Un altra em diu: m’ha dit la mama que no es vegin les picades de mosquit de la cara.
Un tercer vol saber per que hi ha tants paraigües al menjador si avui no plou.
Però el millor que he vist avui ha estat l’organització de la Srta Laura.
He pujat a la classe per organitzar germans però no ha calgut, tot estava perfectament organitzat. Només cal que mireu el planning de la pissarra    

Divendres, 11 d'octubre de 2013
UN PROJECTE... UNA IL·LUSIÓ

Extracte de l’entrevista que ens vam fer dijous Ràdio Sants·3 sobre aquest projecte que ara us presentem en primícia.

Us mantindrem informats.

RÀDIO SANTS3
Proposen que el passatge de la Saleta, a tocar del carrer Vallespir, dugui el nom de la mestra que la va fundar en aquest mateix punt de Sants l’any 1927, Elena Girol, coneguda al barri com Doña Elena.

L'Escola del Carme proposa donar el nom de la seva fundadora a un carrer de Sants
Era l’any 1927 quan Elena Girol va fundar l’escola del Carme al barri de Sants. Ella era nascuda a Ronda i va arribar a Barcelona amb el títol de mestra, on va decidir fundar una escola per a nenes i noies, donant-los totes les facilitats per poder estudiar encara que treballessin o que les seves famílies tinguessin pocs recursos.
“Durant molts anys va obrir l’escola a la nit per les nenes que havien de treballar”, explica la Montserrat Pinyol, néta d’Elena Girol que treballa en aquests moments a l’escola santsenca. Al barri la coneixien com Doña Elena i explica que tothom la coneixia.
“A la sala i alcova que tenien a la vivenda és on va començar l’escola”, explica la néta. “L’escola es va fundar al carrer Saleta, l’entrada principal de l’escola era al carrer Saleta número 10”, especifica l’Elena Boné, filla d’Elena Girol i encara també mestra en actiu. “Quan es va obrir l’avinguda Madrid l’escola es va quedar sense pati, però llavors entre el darrere i la plaça del Centre es va aconseguir que les nenes poguessin sortir a jugar”, continua la filla. Més endavant, per la banda del passatge també es va poder ampliar l’escola amb el menjador i el gimnàs i ara ja fa temps que durant l’horari escolar també utilitzen una part de passatge pels usos de l’escola.
La Guerra Civil van ser temps difícils també per l’escola del Carme i per la seva fundadora. Tot i això, “la va mantenir oberta el màxim que va poder, fins i tot en temps de guerra i en la postguerra”, explica Motnserrat Pinyol. Però durant la guerra va haver de tancar unes quantes setmanes i va estar treballant de directora en una escola pública de Montjuïc. “Però tot era provisional perquè la seva idea era la seva escola, el seu projecte educatiu”, diu Pinyol. De seguida que va tenir l’autorització, però, va tornar a obrir el centre, fins i tot sense saber qui hi aniria: “Ja era coneguda al barri i tothom sabia quin tipus de mestra era i l’escola de seguida va tornar a tenir molt alumnat”. “Van ser temps molt difícils perquè va haver de pujar dues nenes i un marit que treballava en una fàbrica, que guanyava poc, i que de vegades no es feia massa al càrrec que ella es quedava fins les 9, quarts de 10 o les 10, ensenyant a aquest alumnat, que potser els havien tret de l’escola als 10 o 11 anys per anar d’aprenentes a la plaça o a on fos”, explica la filla, Elena Boné.
Els canvis del temps també van portar que a partir dels anys 70 no fos un centre només per nenes sinó que nens i nenes estudiessin barrejats des del parvulari fins a acabar la primària. A més, l’antiguitat i la familiaritat del centre fa que actualment hi hagi alumnes que són la quarta generació de la família que estudia a l’escola.
Per homenatjar la tasca educativa d’Elena Girol, l’Escola del Carme ha proposat que el passatge de la Saleta dugui el nom de la mestra que la va fundar en aquest mateix punt del barri de Sants. “Ja que gairebé l’utilitzem sempre nosaltres i estan els nostres nens seria una bona idea poder-li donar el nom de la fundadora de la nostra escola”, comenta la néta.

Ja van portar la proposta al Districte de Sants-Montjuïc, on van tenir una bona rebuda. Ara esperen que el ple del districte del dia 22 d’octubre també ho aprovi.

Dijous, 10 d'octubre de 2013
DOFINS
Aquí teniu els nostres Dofins, treballant i fent música.

Demà repassarem que tothom hagi sortit. Tingueu una mica de paciència.

Hi ha Pollets que ploren quan em veuen amb la càmera i Dofins que no venen a la tarda.
Anoto els que em dieu que no han sortit.
Demà més.

Gràcies pels comentaris. Ens animen a mantenir el blog actiu.