21/10/08

Dimarts, 21 d'octubre de 2008
ASSUMIR EL QUÈ FEM
Gairebé cada dia, per la tarda, quan faig la sortida, s’acosta una mare o un pare i em diu:
- Pot entrar a buscar els deures que s’ha deixat?
- Pots donar-li el xarop que no el porta a la cartera?
- Diu que no troba la jaqueta, que no està penjada al seu lloc, la pots buscar?
- Pot tornar a entrar que ha oblidat.......???

La meva resposta és sempre la mateixa: que vingui ell i m’ho demani.
Avui un pare, davant la meva enèrgica negativa a no deixar a entrar la nena, si no m’ho demana ella, em diu: què més et dona, ja t’ho he dit jo!
Dons no, no és el mateix. La sobreprotecció no es bona consellera. Els nens s’acostumen a no donar la cara, a no demanar les coses, a no fer-se responsables i així no anem en lloc.
Quan jo els hi faig una pregunta no accepto mai un no sé o un no ho recordo per resposta.
Deixeu que siguin ells els que parlin quan se’ls hi pregunta, que siguin ells que demanin el que necessiten, que aprenguin a fer-ho amb educació i que solucionin els problemes del dia a dia ells sols.
Si no han fet els deures que s’espavilin. Si han perdut el carnet de la biblioteca que es quedin sense llibre. Deixeu que assumeixin els seus errors..
Tots els nostres actes porten conseqüències i cal que en siguin plenament responsables d’allò que fan.
Si ens fan pena fracassarem en l’educació perquè ells abusaran de la nostra manca d’autoritat.

11 comentaris:

JRoca_Font ha dit...

Molt d'acord en el 100% del que dius, en aquesta vida s'han d'espavilar i la sobreprotecció no els ajuda.
Salut

Natasha ha dit...

Estic molt d'acord amb lo que dius en aquest post. Gràcies per recordar-nos una cosa tan simple i util.

Anònim ha dit...

Avui, desprès de llegir-te m’ha vingut al cap una frase que trobo molt oportuna:
“Eduqueu els fills amb una mica de fred i amb una mica de gana”.

Es lògic que ens preocupem pel benestar dels nostres fills, que creixin feliços i per tant vulguem evitar que pateixin innecessariament, però no podem anar estalviant-los tot tipus de problemes intervenint en les seves vides, excusant-los contínuament i veient els problemes en els altres davant dels conflictes.
Estic totalment d’acord que així l’únic que aconseguirem es que creixin insegurs, poc responsables i massa dependents de nosaltres.

Anònim ha dit...

A la meva filla sempre que oblida qualsevol material o estri d'escola (ara a l'inici de 1er es molt comú)li dic: "donç digue-li a la Senyoreta Montserrat si et pot deixar entrar a classe a agafar-ho". La seva primera reació es demanar-me que t'ho digui jo. Finalment, amb el cap baix t'ho demana molt avergonyida, perque axí assumeix el seu oblit... Estic convençuda de que a final de curs ja l'haurém fet més responssable!

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu, i penso que, a vegades, els protegim massa, però sí que intentem que siguin responsables d'allò que els pertoca o de les accions que fan.
Judit

Anònim ha dit...

Jo encara no m'hi he trobat perqué el meu Arnau encara és un "Cargol", peró recolzo totalment aquesta actitud perqué aprenguin a fer-se responsables de les seves coses. Jo també ho intento a casa amb el menut: "recull aixó perqué ho has llençat tú", i coses similars. És clar que de vegades són de "mal ferrar".

Anònim ha dit...

L'altra dia vaig dur a la Neus i al Sergi a la pelu, hi havian caramels en un pot, quan van acavar de tallar-lis al cabell, la Neus amb pregunta si podia agafar un caramel, i jo li vaig dir que no eran meus, que eran de la Gina la perruquera, així que li tenia que preguntar amb ella, la Neus li va preguntar i la Gina li va donar un, pero el Sergi com de costum no parava atenció així que es va adonar més tard i em va dir que volia un caramel, jo li vaig dir el mateix que a la Neus, i encara que la Gina va tenir la intenció de donar-li jo li vaig dir que no fins que ell no li demanés, sabeu com va acavar la historia? Donçs que ell per vengonya no li va demanar i es va quedar sense per el que el viatja de tornada a casa va estar amb plors.
Francesca

Anònim ha dit...

Tiene que ser responsables, y ellos son conscientes. Si a veces se deja un libro y no puede ahcer los deberes, sabe que yo no llamare para pedir el libro. Si tiene que estudiar, a lo mejor.

Alguna vez por encontrarse mal no ha podido acabar los deberes, o por algun otro motivo que nosotros hemos explicado a la Srta. MOntserrat, os prometo que una vez a la 1 de la mañana nos levantamos de la cama para hacerlos, porque no dejaba de llorar pensando que no los tenia acabados. Y estaba agotada.
Excesivamente...responsables.
Pero la vida es dura, que nos lo digan a nosotros!!!
Cris

Anònim ha dit...

La meva nena ha estat tres dies amb el cap no sé on, a l'hora de posar-se els deures a la motxilla i no l'he deixat tornar a l'escola per agafar-los.Evidentment hagués estat més fàcil, per mi i per ella,tornar corrent a l'escola,i no haver de trucar a cap company per demanar-li la feina i després haver-la de copiar en el full original.
Espero, i confio, que això li servirà per aprendre les seves responsabilitats.
'No hay mal que por bien no venga'

Laia

Anònim ha dit...

la meva es una despistada total!avui justament a vingut de la piscina sense una sabatilla i sense les ulleres..es molt desordenada i sempre tenim baralla a casa per aquest tema...
Encara i aixi estic molt sorpresa de la responsabilitat que te cada dilluns i divendres a fer els deures sense que li diguem res.
Espero i desitjo que en un futur tingui la mateixa ilusió.
Demà anirem a reclamar la sabatilla ..i faré que t'ho digui ella.
Belén

Anònim ha dit...

Nada que añadir, completamente de acuerdo.

Lili