2/10/08

Dijous, 2 d'octubre de 2008
LA LLEI DEL TALIÓ
Quan algú em comenta que li diu al seu fill: tu no comencis mai una baralla però si et peguen t’hi tornes!!!, sempre penso que alguna cosa no funciona quan hem de tornar a la llei del talió (ull per ull, dent per dent).
Cap societat, ni menys cap escola, pot funcionar amb aquest lema.
Potser direu que al cap i a la fi és una qüestió de supervivència, però es tracta d’una venjança i aquesta no és mai digne de cap persona.
Hem d’ensenyar que no podem retornar tots els cops que ens donen, però clar no ens podem quedar de braços plegats davant una ofensa i anar reben de totes bandes.
Tampoc podem fer que triomfi la maldat.
Quina solució ens queda? Només el diàleg i la desaprovació de l’atac injust, tot fent-los veure que no ens podem convertir en la persona els actes de la qual condemnem.
El que agredeix ha d’adonar-se que, malgrat tot, no té la victòria ja que aquests actes li portaran conseqüències.
Cal ensenyar als nens que si un acte el considero injust no l’he de reproduir per part meva. Si condemno una acció no la reproduiré.
Aconseguir no caure en la venjança és molt difícil però tenim tota una vida per intentar-ho.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

La veritat es que es un tema complicat el que exposes avui. ës molt maco posat per escrit pero molt dificil de posar-lo en practica

Anònim ha dit...

Jo als meus fills els dic sempre que si alguna persona no és com cal s`han de distanciar. Si no es pot evitar i els ataquen els dic que ES DEFENSIN que sempre és més bonic que dir t´hi tornes. Una defensa no és una venjança. Malgrat tot és un tema complicat.MS

Anònim ha dit...

Jo als meus fills els dic sempre que si alguna persona no és com cal s`han de distanciar. Si no es pot evitar i els ataquen els dic que ES DEFENSIN que sempre és més bonic que dir t´hi tornes. Una defensa no és una venjança. Malgrat tot és un tema complicat.MS

Anònim ha dit...

Massa complicat per ser divendres...
Trobo que MS té raó, sobretot quan els qui ataquen són més 'llestos' (no inteligents) i els qui es defensen són més innocents.

Laia

Anònim ha dit...

Creo que si existe una linea que separa la venganza de la defensa. Decir a mi hija (no me avergüenza reconocerlo)que si la pegan se revuelva, creo que es pura defensa, primero avisa a tu señorita y si no da resultado... no pongas la otra mejilla, que triste que se lo diga su madre,su padre o su abuelo!. Aortunadamente y por su caracter, creo que dificilmente pegará y será pegada, pero nada hay más triste que ver a tu hijo sufrir...
Mi madre siempre me ha dicho "nunca hagas a los demás lo que no te gustaría que te hicieran a tí". Mi hija ya la conoce. Encontrar la medida, enseñar a que lo anterior no se contradice con lo primero es nuestra tarea, dificil pero como dices ....toda una vida para intentarlo.
Nuria

Unknown ha dit...

Bonic plantejament. Espero que les properes reflexions facin referencia al engany, a la mentida i al fet d'aprofitar-se dels altres. Si mes d'una una vegada s'ha intentat el diàleg i no tens cap intencio de sol.lucio de l'altri, quina opció ens queda? Possar l'altre galta com els bons cristians? i si ets agnostic? Una cosa es revenja (que no es bona) i l'altre es simplement buscar...justicia (que també és una llei natural)

Anònim ha dit...

No estic d'acord amb el que comenta la Laia de que els que ataquen son son més "llestos" i els que es defenen més inocents.
Crec que els que ataquen son els que a casa no tenen recolçament dels pares o pot-ser no han sapigut com explicar que els conflictes sempre es solventen amb raonaments llògics i no amb agressions, i que en el moment que agradeixes a algú perts tota la raó (la hagis tingut en eu primer moment o no).
Desde el meu punt de vista els nens "agressors" encara no han estàn capacitats per raonar amb el demés, tant perque no els han educat a casa de base o perque arriba un punt amb el qual s'atabalen.
Degut a que les agresssions tenen lloc en el moment de la socialització - que habitualment es a l'escola- crec que la tasca de re-educació s'ha de fer a l'escola. M'explico: els professors han de detectar el problema i possar-ho en coneixement del pares de "l'agressor" perque els pares re-condueixin la situació desde cas; el professorat també ha de re-contuí l'alumne perque reflexioni sobre la seva conducta social; els pares dels "agredits" han de raonar amb el seus propis fills el perquè de la conducta del "agressor" i possar-ho en coneixement del professorat.
Sí, es un tema molt enrevessat i personalment crec que tots pensem que no ens hem de "menjar" els problemes dels altres companys, però per sort o desgràcia en aquesta societat es el que ens toca.