26/2/09

Dijous, 26 de febrer de 2008
ELS GRANS BRUIXOTS I LES SIMPÀTIQUES BRUIXES!!!
No m'hi he pogut resistir!!!
La Rua vista des de l'altre costat. Ho passem bé tots, grans i petits.

25/2/09

Dimecres, 25 de febrer de 2009
DIMECRES DE CENDRA
Amb l’arribada del Dimecres de Cendra donem per acabat el carnaval.
El dimecres de Cendra varia en el calendari, no sempre cau igual, ja que aquest dia pot variar anualment segons es celebri la Pasqua, que ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera.
Es per això que la Setmana Santa sempre cau diferent.
Ara comença la Quaresma que és un període de set setmanes, des del Dimecres de Cendra fins el Divendres Sant. Durant aquest període l’església té ordenats l’abstinència i el dejuni, en memòria dels quaranta dies que Jesús de Natzaret dejunà al desert.
Ara cal tenir ben a prop la Vella Quaresma. Cada divendres cal tallar una cama i d’aquesta manera tenim ben controlat quan arriba la Pasqua. Quan hàgiu acabat de retallar totes les cames cal cremar-la i així tindreu sort fins el carnaval de l’any vinent.
I si fos veritat??? Que senzill no???
Per si de cas jo ja tinc penjada, al meu despatx, la Vella Quaresma. I, potser, fins i tot la cremaré el divendres Sant.

Us en poso una per si voleu seguir la tradició. Si després no teniu sort...

24/2/09

Dimarts, 24 de febrer de 2009
PER QUÈ HAN D'ANAR DE CONVIVÈNCIES???
Vagi per endavant que no vull, amb aquest post, convèncer a ningú. Mai gosaria fer-ho, com a molt faria, com ara faré, una reflexió del per què crec que és interessant anar-hi.
Les raons són, entre moltes altres:
- convivència 24 hores amb els teus amics
- sortir de la rutina escolar
- conèixer l’ambient rural
- espavilar-se davant els conflictes
- compartir
- divertir-se
- aprendre que durant tres dies no ets el centre del món
- adonar-te que les teves necessitats han d’esperar torn
- emoció
- viure l’aventura
- espavilar-te sol
- menjar allò que et posen
- sortir amb llanternes a la nit
- menjar xuxes amagat dins el sac, vigilant que ningú ens descobreixi
- riure histèricament amb el teu company de llitera
- conèixer la faceta carinyosa-mama de les senyoretes
- fer activitats desconegudes fins ara
- abraçar el teu peluix dolçament durant un instant d’enyorament
- gaudir de la festa de la nit
- omplir els teus records d’infantesa de felicitats petites

I adonar-nos que:
- a casa tenim moltes coses que són nostres i no cal compartir
- que la nostra habitació és la més bonica
- que ens fan, quan tornem, el menjar que més ens agrada
- el conte del vespre
- el petó de bona nit

En definitiva, ensenyar a volar una miqueta, aprendre a valorar el que tenen, conviure i omplir la motxilla de vivències fantàstiques.

20/2/09

DIVENDRES DE CARNAVAL
GENIAL RUA!!!


TENIU LES FOTOS AL WEB DE L'ESCOLA
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

Com sempre ho hem passat molt bé. Només cal mirar les cares de felicitat dels nens i de les nenes.
Els Lleons de P5 era la primera vegada que sentien parlar que anirien a la Rua, i que la caminarien sencera, tot i que no sabien ben bé que era. Quan ja anàvem per la meitat m’han preguntat:
- Srta. quan anirem a la “grua”???

La Judit fa 6è. Des de que té 5 anys ha participat a la Rua. Els de 6è son els encarregats de portar la pancarta de l’escola i els hi fa molta il·lusió.
Avui però ha estat especialment emotiu aquest moment ja que quan li ha tocat a ella l’agafa i em diu:
- Ja està!!! Ja porto la pancarta!!! Ja ha arribat aquell moment que esperava després de tants anys!!!

La Judit ha viscut avui una de les seves felicitats petites i espero que en tingui moltes més sempre.
És la feliç nena que veieu a la foto, tot portant la pancarta.

18/2/09

Dijous, 19 de febrer de 2009
DIJOUS GRAS
Avui han vingut els Ambaixadors de sa Majestat Carnestoltes, Rei dels Poca-soltes.
Ha estat molt divertida la seva interpretació, si més no els nens ho han passat molt bé,
Teniu fotos al web.
Demà és Dijous Gras, dia en que oficialment comença el Carnaval. Cal que tots portin una bona truita amb corbata o corbatí. També poden portar alguna cosa al cap.
Setmana de disbauxa. Que continuï la festa.

17/2/09

Dimecres, 18 de febrer de 2009
EL DIMECRES T'EQUIVOCARÀS I LA ROBA AL REVÉS PORTARÀS
Si us voleu entretenir una mica més amb la disfressa, podeu fer estrelletes i llunetes amb els trossets que us quedin de retallar i enganxar-ho també.
Una mama m’ha comentat que els hi ha enganxat al coll de la capa i ha quedat molt bé.

16/2/09

CARNAVAL
BRUIXES I BRUIXOTS
En primer lloc us he de dir que estava convençuda que faltava encara una setmana per Carnaval, per tant pensava fer el concurs d’endevinar aquesta setmana.
La sorpresa la vaig tenir el divendres passat quan vaig descobrir que ja teníem el Carnaval aquí.
El cap de setmana ha calgut marcar 800 estrelles i 800 llunes.
Tema disfressa:
- NO la planxeu!!! Se us cremarà!!!
- A molts la capa els hi vindrà molt llarga, feu una vora
- Retalleu i enganxeu les llunes i les estrelles com el model
- Poseu una beta al barret per poder-lo lligar i que no caigui
- Els pinteu amb llunes i estrelles, NO amb calaveres. Els hi podeu posar purpurina.
- El divendres que vinguin amb el xandall i l’anorac. A sobre, vestits de casa la capa, el barret i pintats


La Rua és el divendres. Sortirem de l’escola a les 9:45 ja que comença a les 10:30 del Parc de Les Infantes.
Gràcies per la vostra col·laboració.

DIMARTS SI VOLS TRIOMFAR, UNA SABATA DIFERENT PORTARÀS I LA CARA ET PINTARÀS

Avui la Paula ha vingut pintada amb una LLUNA. És una bona idea per divendres.

15/2/09

Dilluns, 16 de febrer de 2009
CARNESTOLTES!!!
Comença el carnaval!!!
EL DILLUNS AMB DAVANTAL FAREM LA CLASSE TAL COM CAL.

12/2/09

Dijous, 12 de febrer de 2009
LA PUNTUALITAT
Personalment tinc devoció per la puntualitat. Em treuen de polleguera les persones que arriben tard, és una cosa que no he entès mai.
La puntualitat a l’escola és essencial, ja que contribueix a crear un ambient d’ordre, aprofitament pedagògic i és una exigència de respecte als altres companys que han arribat a l’hora.
És imprescindible que els nens adquireixin aquest hàbit i aquest és responsabilitat única i exclusiva de la família.
En aquest cas l’escola predica amb l’exemple. S’obre la porta 8 minuts abans de les nou del matí amb puntualitat britànica i s’hauria de tancar a les 9:00. Normalment és impossible tancar puntualment per què el timbre no para de sonar amb el degoteig dels que arriben tard.
Jo no puc castigar als pares que arriben tard, com a molt puc rondinar. Ells són els que arriben tard i han de trucar i molestar però, com que no els obres amb el bon dia habitual, marxen pensant que dec tenir un mal dia, que sóc antipàtica i que no n’hi ha per tant si un dia s’arriba tard.
El que no saben és que cada dia arriba tard algú, i molts de manera habitual.
El nen que arriba tard, o molt just, interromp o endarrereix el començament. Entra a l’aula quan tothom ja porta la bata posada i estan apunt de començar. S’ha de treure l’abric, posar-se la bata, buscar els deures o el llibre de llegir i col·locar-lo en el seu lloc... mentre tant els que han arribat a l’hora esperen als seus companys retardats.
Si els hi toca Educació Física no poden baixar al gimnàs fins que han arribat tots.
Arribar a l’hora molt en punt fa anar malament igualment per què tot es retrasa.
La solució és tan simple com sortir 5 minuts abans de casa... tan sols 5 minuts.
Si surt un imprevist encara si és a temps per arribar puntualment a l’escola.
S’educa en totes i cadascuna de les coses que fem en tots i cadascun dels moments del dia que esteu amb els vostres fills. L’esforç, un cop més, val la pena.


En Jordi Sedó ens ha deixat un comentari al post del dimarts.

11/2/09

Dimecres, 11 de febrer de 2009
CRIA CUERVOS... I TE SACARAN LOS OJOS
Ahir vam fer, un cop més, la reunió informativa de l’ESO a Maristes.
Una nova promoció acaba a l’escola.
De nou em mirava els pares que assistien a la reunió i recordava, de gairebé tots, el dia que van matricular el seu fill o filla a l’escola.
Podria dir alguna anècdota de tots i cadascú de vosaltres. No és cap mèrit recordar tot això, tan sols és un deure que tinc cap els pares i mares que deixen els seus fills a l’escola.
Els mirava i pensava: hauries d’escriure un llibre explicant històries de l’escola! I de nou vaig recordar que ja ho feia, cada dia, tot escrivint el blog.
Malgrat tot, la meva feina no deixa mai de sorprendre’m.
Avui un petit trapella de 8 anys estava llegint, al pati de menjador, un enorme llibre.
La srta. Elena intrigada li ha demanat què llegia i el nen li ha dit: la Bíblia!!!
Un cop ha sortit de la sorpresa inicial que li ha causat la resposta, ha intentat esbrinar quina era la història que el mantenia tan capficat i s’ha adonat que havia començat a llegir, com si d’un llibre ordinari es tractes, el pròleg.
Us podeu imaginar que és per un nen de 8 anys llegir, a l’hora del pati, el pròleg de la Bíblia!!!
Li ha preguntat que d’on havia tret el llibre i ell ha contestat que per casa l’havia trobat i que volia saber de què anava.
La Srta Elena ha decidit que el millor era buscar la Història de Noè, si més no és una bonica història, i allà l’ha deixat llegint, segurament sense entendre res, amb el primer llibre imprès de la humanitat.
L’anècdota quedaria aquí però he d’afegir que recordo que quan la mare d’aquest nen va matricular la seva filla gran, una de les coses clares que tenia, era que volia una escola laica, que no fes religió i que no donés cap tipus de formació religiosa.
Poc es pot imaginar que el seu fill de 8 anys ja llegeix la Bíblia.
Cria cuervos...

10/2/09

Dimarts, 10 de febrer de 2009
CONFERÈNCIA
Amb una Sala Polivalent plena (gairebé 100 persones) s’ha dut a terme la xerrada d’avui sobre "la cultura de l’esforç" amb Jordi Sedó.
Gràcies a tots els que vau assistir i als qui us vau excusar.
Resumir el que es va parlar és complicat ja que les idees anaven sortint com un ampli ventall.
Penso que amb el que vam escoltar podem fer una reflexió i mirar-nos el melic.
Va dir realitats que ens van fer somriure, o no, quan ens sentíem identificats.
Sempre és molt interessant escoltar parlar sobre ensenyament i parar-nos, uns moments, a considerar allò que fem amb l’educació dels nostres fills i dels nostres alumnes.
Es va parlar d’exigència, d’esforç, de disciplina, d’autoritat, de patiment, de motivació, de responsabilitat...
Les idees van quedar sobre la taula i a tots ens toca fer la reflexió i arribar a conclusions.
Ara us toca a vosaltres donar l’opinió.
El blog està obert per sentir la vostra opinió del que es va dir

8/2/09

Dilluns, 9 de febrer de 2009
CONFERÈNCIA JORDI SEDÓ
Dimarts, 10 de Febrer, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Polivalent de l'Escola, conferència a càrrec de Jordi Sedó, mestre, escriptor i filòleg.
Parlarem de la importància de l'esforç, la constància i els hàbits. Una xerrada que ens pot ajudar molt per enriquir i tirar endavant l'etapa escolar dels vostres fills i filles.

NO HI FALTEU!!!

5/2/09

Divendres, 6 de febrer de 2009
SETMANA DE VACANCES AL FEBRER
Les escoles començaran les classes el 7 de setembre, és a dir, set dies abans que ara. Com a compensació, alumnes i professors gaudiran d’una setmana de vacances al mes de Febrer.
Aquesta és la proposta que ha fet el Departament d’Educació.
Jo no estic pas en contra de començar més aviat al setembre, al contrari. Les vacances d’estiu són llargues i feixugues. Els nens tornen a l’escola sense hàbits, amb força mandra després de tants dies d’oci i amb poques ganes de treballar. Cal però, no oblidar, que al nostre país fa molta calor i el rendiment escolar amb aquestes condicions climàtiques no és el més satisfactori i no es pot començar el curs amb tanta calor.
També és important recordar que l’any que la Setmana Santa caigui molt aviat ens trobarem amb un segon trimestre curt i amb l’afegitó d’una setmana de vacances.
El Sr Maragall pensa les seves “genials idees” des d’un despatx preciós, lluny dels nens i les seves necessitats, oblidant que tots els pares treballen, sense recordar massa com funciona una escola i evidentment sense parlar ni consultar mai amb cap mestre.
Aquesta setmana de vacances suposa reorganitzar moltes coses en el Centre, fer programacions de nou per no deixar temes a mitges, trenca un ritme escolar, quan estem a meitat de trimestre, i que ja hem de tenir encarrilat.
I jo també em pregunto: què faran els pares amb els seus fills durant aquesta setmana sense classes de febrer?
Pregunteu-li al Conseller!
Tot plegat és tan àcid com menjar una llimona.


4/2/09

Dimecres, 4 de gener de 2009
EL DIA A DIA

Així de concentrats estaven els nostres Lleons de 5 anys, aquest matí, quan han començat a fer el quadern de sumes. El silenci a la classe era absolut ja que sinó és impossible que surtin ben fetes.
Quan la senyoreta els hi corregia i descobrien que el resultat estava bé, esclataven d’alegria.
Jo sóc de lletres i sempre em sorprèn que els nens manifesten molta més alegria quan obtenen bons resultats en matemàtiques que no pas en llengües.
Però no us penseu pas que els Lleons són els únics en concentrar-se amb la feina. Els nostres Pollets s’inicien ja amb els llibres. Els hi agrada molt mirar-los i s’entretenen molta estona. Sembla que tenen més afició als llibres que els pares i mares dels nostres alumnes, ja que, a excepció de deu persones, tots els altres han ignorat absolutament la biblioteca familiar. Recordeu que es predica amb l’exemple.



I no ens oblidem dels Cargols de 2 anyets que, tot fent dormir una nina, aprenen cançonetes.

3/2/09

Dimarts, 3 de febrer de 2009
UNA MICA D'HUMOR
Deixarem, per avui, els posts emotius (tampoc cal fer-ne un gra massa) i posarem una mica d’humor al blog. De tant en tant també va bé.
La vida cal prendre-la amb sentit de l’humor.
Nietzsche deia: L’intel·lecte d’un home es medeix per la dosis d’humor que és capaç d’utilitzar.
Gaudiu del bon humor.
Cliqueu a sobre les imatges i podreu llegir el text.



2/2/09

Dilluns, 2 de febrer de 2009
EL MEU PERSONATGE PREFERIT
De tant en tant em dono un passeig per l’escola i entro en alguna classe. M’agrada ser espectadora i observar el que fan.
Avui he entrat a la classe de Llengua de 5è. just quan estaven llegint,en veu alta, la redacció que havien fet.
El tema era: "Descriu la persona que més admires"
Us podeu imaginar que ha sortit el Brad Pitt, Messi, Fleming, Frida Kahlo, Leonardo da Vinci, Xepkin, Einstein i evidentment en G. Clooney.
Mentre que ho escoltava pensava quina persona hagués descrit jo.
Eren redaccions divertides i interessants però una ha estat especialment bonica. Quan ha acabat de llegir-la tothom a quedat callat.
Us transcric la seva redacció, tal i com el nen, de 10 anys, l’ha llegit a la classe. Només he corregit les faltes d’ortografia.
Diu així:
La persona que més admiro és el meu pare. Ell va néixer l’any 1968. Li agrada menjar pasta i carn.
No és una estrella de Hollywood però és molt important per a mi.
Li agrada molt l’esport, especialment navegar a vela.
Ha fet un llarg recorregut en la seva carrera, va començar sent ajudant de mecànic, després mecànic, corredor de motos, representant, cabo de policia i ara és empresari d’una empresa de comunicacions.
El seu color preferit és el blau del mar.
M’ha ensenyat moltes coses com per exemple: anar en bicicleta, jugar a esquaix, al ping-pong, al tenis i moltes coses més.
Sempre està al meu costat i el que vol és ensenyar-me a ser honrat, com ell.
El meu pare és un ser excepcional.

Les redaccions acabaven amb fotos de tots els personatges trets de les revistes. Ell havia enganxat una fotografia carnet del seu pare.