30/1/13

Dimecres, 30 de gener de 2013
DIA DE LA PAU A L'ESCOLA
Un temps de desintoxicació del Bloc per tornar amb les energies renovades i sobretot amb la il·lusió d’escriure de nou.
JA SÓC AQUÍ DE NOU.

Avui és el Dia de la Pau i ho hem estat treballant a l’escola. No pas la Pau al Món sinó la Pau en el nostre entorn més proper: l’escola. No cal anar més lluny
Hem reflexionat tots junts, hem pintat Mandales i hem escoltat música relaxant.

Aquí teniu els pensaments i reflexions que han fet a cada classe.
Grans propostes i compromisos que treballarem, com sempre, cada dia per aconseguir un món millor.

Aquí teniu una mostra del que han dit i fotos!!! (quan arribi a casa al vespre les penjo) 

P5:
La Pau és: estar tranquils, jugar tots junts, no barallar-se, compartir, portar-se bé i estimar.

 
1r Primària:
The peace is: to share nice feelings, to be good friends, to forgive the others, to love everybody

 
2n Primària:
La Pau és: el sentiment de les persones, respectar, ajudar a tothom, l’amistat i compartir

 
3r Primària:
La Pau és: La no violència, l’educació, la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte i l’amor

 
4t Primària:
La Pau és: Millorar aquelles coses que podem fer per fer feliços als altres. No dir mentides, ajudar, col·laborar. No esperar res a canvi quan fem una cosa bona per l’altre. Pensar que tots som diferents i podem aprendre els uns dels altres. No excloure a ningú que sigui diferent o pensi diferent que nosaltres

 
5è Primària:
La Pau és la tranquil·litat, l’amistat, la bona companyia i el respecte cap els altres, dels altres cap a tu i tu per a tu mateix.
Estar bé amb l’entorn.
Estar tranquil, contents i sense barallar-se. Voler el benestar de tothom. Compartir encara que no et caigui massa bé algú.

 
6è Primària:
The peace is to find the balance and harmony that makes easier the pacifist relations hips and the hold talk between people.
Peace asks for a responsible and personal action from the own family, the school and the place whwrw we live.
 

(1r i 6è està en anglès ja que a l’hora que ho hem treballat estaven fent aquesta assignatura)
 

Gran pensaments i bones intencions, si més no els hem convidat a la reflexió.

 

 

7/1/13

Dilluns, 7 de gener de 2013
REIS JOGUINES
No és tenir molts regals el que farà que un nen sigui més feliç o més popular entre els seus amics. És més aviat la capacitat de ser amable amb els altres i de compartir el que té.
Així ho demostra un nombre creixent d’investigacions que s’han endinsat en la ciència de la felicitat i que han comprovat com a totes les edats, des de nens petits fins a gent gran, són més felices les persones que comparteixen que les que acaparen.
En la més recent d’aquestes investigacions, en la qual han participat 415 nens i nenes de 9 a 11 anys de Vancouver (Canadà), s’ha analitzat com els actes de generositat influeixen en el benestar i la popularitat dels alumnes entre els seus companys de classe.
 
Els resultats, presentats el 26 de desembre a la revista científica Plos One, mostren que els nens que es van esforçar per ser amables amb els altres van millorar en felicitat, en emocions positives i en satisfacció vital. Però en el que més van millorar va ser en popularitat.
“Aquest estudi és la primera intervenció experimental de conducta prosocial en adolescents”, escriuen els investigadors a Plos One. “Demostra que fer una cosa bona pels altres també és bo per a qui la fa”.

Segons ha declarat a la BBC Kristin Layous, primera autora de la investigació, no “em va sorprendre gaire que la felicitat dels alumnes augmentés, perquè hem observat el mateix efecte en adults.
Els autors de la investigació recorden que, en l’adolescència, els alumnes que tenen bones relacions amb els seus companys solen tenir millors resultats acadèmics que els que no tenen tan bones relacions. 
Estimular les conductes de generositat en nens preadolescents pot ser una estratègia eficaç per combatre el bullying. Aquestes conductes, afirmen, “poden tenir un efecte dominó que vagi més enllà d’augmentar la felicitat i la popularitat dels nens generosos”.
 
Extret d'un article de Josep Corbella a La Vanguardia d'avui.