Dimarts, 29 de març de 2011
TERCER TRIMESTRE
Divendres va acabar per nosaltres el segon trimestre.
Aquest any Setmana Santa cau massa tard per fer els trimestres una mica equilibrats, per tant vam decidir acabar-lo amb el mes de març.
Comença doncs el tercer trimestre del curs escolar.
Ja hem fet tapes, àlbums i les notes estan a punt de ser entregades.
Una última embranzida d’esforç, feina i treball però sens dubte sense deixar de costat la il•lusió i la força que ens caracteritza.
Si el temps ens acompanya, és a dir si no arriba la calor, podrem encara treballar molt bé.
Estem ja als últims temes, així ens quedaran dies per repassar, fiançar i acabar d’arrodonir els conceptes. El segon trimestre ha estat llarg i complicat.
La feina dura però estem obtenint resultats en tots per tant el camí és productiu. Ara recollirem allò que hem sembrat.
El Sol sempre torna a sortir i a brillar intensament. No ho dubteu.
29/3/11
28/3/11
Dilluns, 28 de maig de 2011
ANA
Semblava una dona fràgil però la seva fortalesa no tenia límits. Quan la vaig conèixer transmetia una força, una llum i una senzillesa que m’agradava.
Discreta, sempre amb un somriure.
Vinculada a l’escola quan calia, al nostre costat quan la necessitàvem i sempre recolzant les nostres iniciatives.
Va lluitar ferotgement amb la malaltia cruel que se la menjava, guanyant batalles dia a dia però perden la guerra final. Malgrat tot mai va defallir.
Pel seu fill es llevava cada dia, l’acompanyava a l’escola, s’arreglava exquisidament i per un moment enganyava al monstre silenciós que lluitava sense perdó.
És injust.
Un nen de 10 anys no es pot quedar sense mare però aquest cop la mort ha guanyat la partida.
Et trobarem a faltar. Descansa en pau.
Quan vaig escriure aquesta entrada no sentia pena, només sentia ràbia. Ràbia pel que penso que no és just.
Una de les coses més dures que he fet com a mestra és posar-me davant de 22 nens i nenes de 10 i 11 anys i explicar-los que la mama d’un company ha marxat per sempre.
Vaig estar a punt de no fer-ho. Però ho vaig fer perquè ella s’ho mereix.
Els vaig mirar a tots i darrera d’ells vaig veure a totes les mames, a totes vosaltres, i em vaig veure a mi i a la meva filla i a la meva mare.
Jo no puc explicar a un nen que ha passat i perquè ha passat perquè ni jo ho sé però si que puc parlar de sentiments, d’amor, d’empatia i de sinceritat.
Jo no vull fer sentimentalismes, ni vull escriure per l’Ana coses boniques només vull aconseguir que la meva ràbia passi a ser pena i la meva pena passi a ser força per seguir endavant.
Gràcies a tots pels comentaris. Jo la coneixia i sé, sense cap dubte, que ella ho agraeix allà on estigui de tot cor.
ANA
Semblava una dona fràgil però la seva fortalesa no tenia límits. Quan la vaig conèixer transmetia una força, una llum i una senzillesa que m’agradava.
Discreta, sempre amb un somriure.
Vinculada a l’escola quan calia, al nostre costat quan la necessitàvem i sempre recolzant les nostres iniciatives.
Va lluitar ferotgement amb la malaltia cruel que se la menjava, guanyant batalles dia a dia però perden la guerra final. Malgrat tot mai va defallir.
Pel seu fill es llevava cada dia, l’acompanyava a l’escola, s’arreglava exquisidament i per un moment enganyava al monstre silenciós que lluitava sense perdó.
És injust.
Un nen de 10 anys no es pot quedar sense mare però aquest cop la mort ha guanyat la partida.
Et trobarem a faltar. Descansa en pau.
Quan vaig escriure aquesta entrada no sentia pena, només sentia ràbia. Ràbia pel que penso que no és just.
Una de les coses més dures que he fet com a mestra és posar-me davant de 22 nens i nenes de 10 i 11 anys i explicar-los que la mama d’un company ha marxat per sempre.
Vaig estar a punt de no fer-ho. Però ho vaig fer perquè ella s’ho mereix.
Els vaig mirar a tots i darrera d’ells vaig veure a totes les mames, a totes vosaltres, i em vaig veure a mi i a la meva filla i a la meva mare.
Jo no puc explicar a un nen que ha passat i perquè ha passat perquè ni jo ho sé però si que puc parlar de sentiments, d’amor, d’empatia i de sinceritat.
Jo no vull fer sentimentalismes, ni vull escriure per l’Ana coses boniques només vull aconseguir que la meva ràbia passi a ser pena i la meva pena passi a ser força per seguir endavant.
Gràcies a tots pels comentaris. Jo la coneixia i sé, sense cap dubte, que ella ho agraeix allà on estigui de tot cor.
27/3/11
Diumenge, 27 de març de 2011 MERAVELLOSA MÚSICA I PRECIOSA LLETRA Estava buscant una partitura per tocar al piano i he trobat aquesta petita joia. Escolteu la música, mireu les imatges i llegiu la lletra. És fantàstic. Els deserts són àrids, els músics de blues són vells, els peixos neden a l'aigua, els hiverns són freds, les dones són dèbils, els animals no senten amor, les roses són vermelles, aprendre és feixuc, les carreteres són avorrides, les fàbriques verdes mai seran reals, la gent responsable camina, i el luxe és només per uns pocs. Res és veritat, res és el que sembla...
24/3/11
Dimecres, 23 de març de 2011
ELS ALIMENTS
Els nostres Pollets estan treballant els aliments.
Aquí teniu el video dels nostres artistes més petitons.
ELS ALIMENTS
Els nostres Pollets estan treballant els aliments.
Una peraaaaaa, una pomaaaaaaaaaa, un plàtannnnnnnnnnn
Ummmmmm que bo!!!
I avui s'han divertit pintant amb sucre i pintura vermella.
Aquí teniu el video dels nostres artistes més petitons.
22/3/11
Dimarts, 22 de març de 2011
NO VAL A COPIAR
Estic a la classe de 1r fent música.
Estem fent blanques i negres. Una pulsació, dues pulsacions. Com que ja ho entenen molt bé els hi afegeixo dues notes: el sol i el mi.
Això complica la feina i se’ls hi acumula l’esforç.
Cal escriure la nota en el pentagrama, el valor i marcar la pulsació.
Cada vegada que acaben un exercici han de venir a corregir. Fent-ho així controlo que ho estan fent bé de bon començament i si no ho entenen els hi explico un per un.
Corregeixo l’exercici d’un nen, té una errada i li explico com ho ha de fer de nou. A continuació el que va al seu darrere em dóna el quadern. Té la mateixa errada, la corregeixo i li explico.
Quan torna al seu lloc per repetir l’exercici me n’adono que els dos “espavilats” seuen junts.
- Ep!!! Vosaltres dos! Veniu aquí immediatament.
Es miren entre ells i s’acosten a la meva taula.
- Us heu copiat la feina!!! Qui s’ha copiat de qui?
El 99% de vegades la resposta dels nens és clara. El que s’ha deixat copiar protesta amb rapidesa i acusa al company.
Avui, però, la resposta ha estat del tot inusual,
Només ell em podia respondre:
- No senyoreta, no ens hem copiat. Hem fet un treball en equip!!!
NO VAL A COPIAR
Estic a la classe de 1r fent música.
Estem fent blanques i negres. Una pulsació, dues pulsacions. Com que ja ho entenen molt bé els hi afegeixo dues notes: el sol i el mi.
Això complica la feina i se’ls hi acumula l’esforç.
Cal escriure la nota en el pentagrama, el valor i marcar la pulsació.
Cada vegada que acaben un exercici han de venir a corregir. Fent-ho així controlo que ho estan fent bé de bon començament i si no ho entenen els hi explico un per un.
Corregeixo l’exercici d’un nen, té una errada i li explico com ho ha de fer de nou. A continuació el que va al seu darrere em dóna el quadern. Té la mateixa errada, la corregeixo i li explico.
Quan torna al seu lloc per repetir l’exercici me n’adono que els dos “espavilats” seuen junts.
- Ep!!! Vosaltres dos! Veniu aquí immediatament.
Es miren entre ells i s’acosten a la meva taula.
- Us heu copiat la feina!!! Qui s’ha copiat de qui?
El 99% de vegades la resposta dels nens és clara. El que s’ha deixat copiar protesta amb rapidesa i acusa al company.
Avui, però, la resposta ha estat del tot inusual,
Només ell em podia respondre:
- No senyoreta, no ens hem copiat. Hem fet un treball en equip!!!
21/3/11
Dilluns, 21 de març de 2011
CONVIVÈNCIES
Avui hem donat la circular per apuntar els nens i les nenes a les convivències.
Aquesta estada de tres dies és molt positiva pel seu desenvolupament personal, per fomentar responsabilitat i aprendre independència i a espavilar-se sols davant petits conflictes.
La vivència que es té de les convivències són records immillorables.
Ho passen molt bé, conviuen amb la natura, fan activitats que a la ciutat no tenen oportunitat de fer, comparteixen espais i s’ajuden entre ells perquè allà tots són iguals.
Nosaltres no en fem cada any per tant el curs que toca anar ho esperen amb més ganes.
Ho valoren molt i ho recorden tot al detall.
Espero que tots hi vagin. De fet els que es queden es perden unes vivències que quan siguin grans els hi sabrà greu no haver viscut.
Patir patim tots però de vegades cal deixar anar la corda poc a poc. Si sabem fer-ho no es trencarà pel lloc equivocat.
CONVIVÈNCIES
Avui hem donat la circular per apuntar els nens i les nenes a les convivències.
Aquesta estada de tres dies és molt positiva pel seu desenvolupament personal, per fomentar responsabilitat i aprendre independència i a espavilar-se sols davant petits conflictes.
La vivència que es té de les convivències són records immillorables.
Ho passen molt bé, conviuen amb la natura, fan activitats que a la ciutat no tenen oportunitat de fer, comparteixen espais i s’ajuden entre ells perquè allà tots són iguals.
Nosaltres no en fem cada any per tant el curs que toca anar ho esperen amb més ganes.
Ho valoren molt i ho recorden tot al detall.
Espero que tots hi vagin. De fet els que es queden es perden unes vivències que quan siguin grans els hi sabrà greu no haver viscut.
Patir patim tots però de vegades cal deixar anar la corda poc a poc. Si sabem fer-ho no es trencarà pel lloc equivocat.
18/3/11
17/3/11
Dijous, 17 de març de 2011
SÀVIES PARAULES DE MIGUEL RUIZ
1-Mai suposis
*No donis res per suposat
*Si tens dubtes, aclareix-los.
*Si sospites, pregunta.
*Suposar et fa inventar històries increïbles que només enverinen la teva anima i que no tenen cap fonament.
2. Honora les teves paraules i els teus actes
* Allò que surt de la teva boca, és el que fa allò que tu ets. Si no honores les teves paraules, no t’estàs honorant a tu mateix; si no t’honores a tu mateix no t’estimes.
* Honorar les teves paraules és honorar-te a tu mateix, és ser coherent amb allò que penses i amb allò que fas.
* Mantenir les aparences fan de tu una persona patètica. Tot se sap per molt que ho vulguis amagar. No cal que mantinguis un rol fals.
3. Fes-ho sempre tot lo millor que puguis
* Si sempre ho fas tot lo millor que pots, mai podràs recriminar-te res o penedir-te de res.
4. No et prenguis mai res a títol personal
* Ni la pitjor ofensa.
* Ni el pitjor menyspreu.
* Ni la més greu ferida
* La teva vida importa a poca gent, no vulguis ser allò que no ets ni allò que no vius.
SÀVIES PARAULES DE MIGUEL RUIZ
1-Mai suposis
*No donis res per suposat
*Si tens dubtes, aclareix-los.
*Si sospites, pregunta.
*Suposar et fa inventar històries increïbles que només enverinen la teva anima i que no tenen cap fonament.
2. Honora les teves paraules i els teus actes
* Allò que surt de la teva boca, és el que fa allò que tu ets. Si no honores les teves paraules, no t’estàs honorant a tu mateix; si no t’honores a tu mateix no t’estimes.
* Honorar les teves paraules és honorar-te a tu mateix, és ser coherent amb allò que penses i amb allò que fas.
* Mantenir les aparences fan de tu una persona patètica. Tot se sap per molt que ho vulguis amagar. No cal que mantinguis un rol fals.
3. Fes-ho sempre tot lo millor que puguis
* Si sempre ho fas tot lo millor que pots, mai podràs recriminar-te res o penedir-te de res.
4. No et prenguis mai res a títol personal
* Ni la pitjor ofensa.
* Ni el pitjor menyspreu.
* Ni la més greu ferida
* La teva vida importa a poca gent, no vulguis ser allò que no ets ni allò que no vius.
15/3/11
Dimarts, 15 de març de 2011
EL PARAIGÜES ROSA
Plou sobre l’olivera del pati.
Els vidres de les classes entelats i les finestres ben tancades.
De lluny sento els nens cantant.
Les tardes de pluja tenen un encant especial i em posa feliçment melancòlica.
La pluja acostuma a portar-me bon records.
Tardes d’escola recitant taules de multiplicar. Ara també sento als de tercer que reciten la taula del 8, entre rialles. Les veus es confonen amb els de 2n que diuen la del 4.
M’assec a les escales del vestíbul de Saleta i recordo quan esperava a que la iaia em vingués a buscar.
Jo mirava entre els vidres i desitjava que no parés de ploure. Si seguia plovent em portaria el meu bonic paraigües rosa que em van regalar quan vaig fer la Comunió. Jo trobava aquell paraigües preciós. El color rosat deixava passar una llum tènue que em fascinava i em feia fer-lo rodar fins que la iaia em deia que parés.
Realment feliç.
Sento la pluja que cau.
Els nens recullen i surten a penjar la bata i agafar l’abric.
Me’ls miro distretament.
- Srta, encara plou?
- Crec que si...
- Què bé!!! Si plou podré obrir el meu paraigües. Mira que bonic és.
El nen agafa el seu paraigües i l’obre.
Oblido per un moment que no m’agraden els paraigües oberts dins l’escola. Al cap i a la fi ser supersticiós porta mala sort.
- Mira’l!!!
Em diu amb orgull i amb il•lusió.
Espero trobar-me amb un preciós paraigües de color rosa com el meu de quan era petita però el que veig són uns dibuixos, molt lletjos, de l’Spiderman.
Somric.
- T’agrada el meu paraigües?
- És molt bonic. Jo quan era petita en tenia un de color rosa.
- Rosa? A mi no m’agrada el color rosa. Un paraigües rosa?
Em mira burleta. Francament feliç.
He d’anar a fer la sortida. Quan plou és complicada.
Estic a la porta i la iaia, des d’allà on és, em pica l’ullet i em dóna, a la porta de l’escola, el meu preciós paraigües de color rosa que m’acompanya i em protegeix.
Sóc francament feliç.
Davant meu camina el nen amb l’spiderman.
És francament feliç.
Encara no us agrada la pluja?
EL PARAIGÜES ROSA
Plou sobre l’olivera del pati.
Els vidres de les classes entelats i les finestres ben tancades.
De lluny sento els nens cantant.
Les tardes de pluja tenen un encant especial i em posa feliçment melancòlica.
La pluja acostuma a portar-me bon records.
Tardes d’escola recitant taules de multiplicar. Ara també sento als de tercer que reciten la taula del 8, entre rialles. Les veus es confonen amb els de 2n que diuen la del 4.
M’assec a les escales del vestíbul de Saleta i recordo quan esperava a que la iaia em vingués a buscar.
Jo mirava entre els vidres i desitjava que no parés de ploure. Si seguia plovent em portaria el meu bonic paraigües rosa que em van regalar quan vaig fer la Comunió. Jo trobava aquell paraigües preciós. El color rosat deixava passar una llum tènue que em fascinava i em feia fer-lo rodar fins que la iaia em deia que parés.
Realment feliç.
Sento la pluja que cau.
Els nens recullen i surten a penjar la bata i agafar l’abric.
Me’ls miro distretament.
- Srta, encara plou?
- Crec que si...
- Què bé!!! Si plou podré obrir el meu paraigües. Mira que bonic és.
El nen agafa el seu paraigües i l’obre.
Oblido per un moment que no m’agraden els paraigües oberts dins l’escola. Al cap i a la fi ser supersticiós porta mala sort.
- Mira’l!!!
Em diu amb orgull i amb il•lusió.
Espero trobar-me amb un preciós paraigües de color rosa com el meu de quan era petita però el que veig són uns dibuixos, molt lletjos, de l’Spiderman.
Somric.
- T’agrada el meu paraigües?
- És molt bonic. Jo quan era petita en tenia un de color rosa.
- Rosa? A mi no m’agrada el color rosa. Un paraigües rosa?
Em mira burleta. Francament feliç.
He d’anar a fer la sortida. Quan plou és complicada.
Estic a la porta i la iaia, des d’allà on és, em pica l’ullet i em dóna, a la porta de l’escola, el meu preciós paraigües de color rosa que m’acompanya i em protegeix.
Sóc francament feliç.
Davant meu camina el nen amb l’spiderman.
És francament feliç.
Encara no us agrada la pluja?
14/3/11
Dilluns, 14 de març de 2011
PUNTUALITAT: DO DE REIS
Una de les coses que treballarem molt seriosament a l’escola és el tema de la puntualitat.
Les classes comencen puntualment i el fet de que fins les 9:10 ó més entrin nens amb comptagotes destorba el bon començament de l’activitat matinal.
La falta de puntualitat és una manca de respecte.
Els nens que arriben a la seva hora estan a punt, fins i tot han començat la feina. Tenen l’abric penjat i la bata posada. El material i els llibres a sobre de la taula.
El nen que entra tard interromp. Ha de dir bon dia, s’ha de treure l’abric i posar-se la bata. Treure els llibres i el material. Buscar els deures. Quan ja ha fet tot això ha de preguntar quina feina ha de fer i tots han d’esperar-lo.
Si tenen examen no es pot repartir fins que arriba tothom, no es poden començar els dictats, ni dictar els problemes de matemàtiques.
Si estan al gimnàs cal acompanyar-los.
La falta de puntualitat és un mal hàbit i un mal costum.
Sempre podem tenir un entrebanc, algun problema concret però arribar sempre just de temps o tard per costum és un mal exemple pels nostres fills i filles.
La puntualitat al matí és molt senzilla: posar el despertador 10 minuts abans.
Començar el dia amb més tranquil•litat ajuda en la concentració. Hi ha nens que venen a l’escola amb l’estomac buit, amb prou feines un got de llet, i desesperats corrents pel carrer.
El trajecte fins l’escola pot ser un bon moment de relació i conversa.
Recordar la lliçó, pensar en les activitats del dia que tenim per endavant i gaudir de l’estona d’acompanyar-los fins la porta és una bona manera de començar la jornada. Això té data de caducitat i si els porteu arrossegant i veniu barallats de bon matí és una felicitat petita que us perdeu.
PUNTUALITAT: DO DE REIS
Una de les coses que treballarem molt seriosament a l’escola és el tema de la puntualitat.
Les classes comencen puntualment i el fet de que fins les 9:10 ó més entrin nens amb comptagotes destorba el bon començament de l’activitat matinal.
La falta de puntualitat és una manca de respecte.
Els nens que arriben a la seva hora estan a punt, fins i tot han començat la feina. Tenen l’abric penjat i la bata posada. El material i els llibres a sobre de la taula.
El nen que entra tard interromp. Ha de dir bon dia, s’ha de treure l’abric i posar-se la bata. Treure els llibres i el material. Buscar els deures. Quan ja ha fet tot això ha de preguntar quina feina ha de fer i tots han d’esperar-lo.
Si tenen examen no es pot repartir fins que arriba tothom, no es poden començar els dictats, ni dictar els problemes de matemàtiques.
Si estan al gimnàs cal acompanyar-los.
La falta de puntualitat és un mal hàbit i un mal costum.
Sempre podem tenir un entrebanc, algun problema concret però arribar sempre just de temps o tard per costum és un mal exemple pels nostres fills i filles.
La puntualitat al matí és molt senzilla: posar el despertador 10 minuts abans.
Començar el dia amb més tranquil•litat ajuda en la concentració. Hi ha nens que venen a l’escola amb l’estomac buit, amb prou feines un got de llet, i desesperats corrents pel carrer.
El trajecte fins l’escola pot ser un bon moment de relació i conversa.
Recordar la lliçó, pensar en les activitats del dia que tenim per endavant i gaudir de l’estona d’acompanyar-los fins la porta és una bona manera de començar la jornada. Això té data de caducitat i si els porteu arrossegant i veniu barallats de bon matí és una felicitat petita que us perdeu.
11/3/11
Divendres, 11 de març de 2011
FINAL DE LA SETMANA BLANCA: TEATRE EN ANGLÈS
Ja podeu gaudir dels videos i compartir amb els nens i les nenes l'estona que hem passat aquesta tarda.
MOLTES GRÀCIES, un cop més, a l'equip que ho fa possible.
Ha estat un dia perfecte. De fet ha estat una setmana perfecte.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
FINAL DE LA SETMANA BLANCA: TEATRE EN ANGLÈS
Ja podeu gaudir dels videos i compartir amb els nens i les nenes l'estona que hem passat aquesta tarda.
MOLTES GRÀCIES, un cop més, a l'equip que ho fa possible.
Ha estat un dia perfecte. De fet ha estat una setmana perfecte.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
Divendres, 11 de març de 2011
CURSA D'ORIENTACIÓ
La cursa d’orientació que hem fet ha estat tot un èxit.
Només sento:
- Què guai!!!
- Què xaxi!!!
- Què xulo!!!
- Què divertit!!!
Els hi hem donat uns plànols de l’escola i han de seguir unes pistes per trobar les proves que han de fer.
Nens i nenes amunt i avall, rient, corrent... francament divertit.
CURSA D'ORIENTACIÓ
La cursa d’orientació que hem fet ha estat tot un èxit.
Només sento:
- Què guai!!!
- Què xaxi!!!
- Què xulo!!!
- Què divertit!!!
Els hi hem donat uns plànols de l’escola i han de seguir unes pistes per trobar les proves que han de fer.
Nens i nenes amunt i avall, rient, corrent... francament divertit.
10/3/11
Dijous, 10 de març de 2011
DIJOUS DE SETMANA BLANCA
Aquesta setmana ha passat volant.
Jo he estat, i estic, en contra de la setmana blanca des del començament, però he de confessar que treballar a mig gas té la seva gràcia.
Hem estat relaxats, divertits i molt tranquils.
Els nens ho han passat molt bé i demà queda la traca final.
Els divendres ja tenen de per si bona cara però demà serà un divendres especial.
Tan ràpidament com siguem capaços penjarem el vídeo amb les petites obres d’anglès ja que tots estan molt il•lusionats. Esperem que us agradin. Us puc assegurar que tres tardes no donen per més però l’interès i la motivació dels nens i les nenes valen la pena.
DIJOUS DE SETMANA BLANCA
Aquesta setmana ha passat volant.
Jo he estat, i estic, en contra de la setmana blanca des del començament, però he de confessar que treballar a mig gas té la seva gràcia.
Hem estat relaxats, divertits i molt tranquils.
Els nens ho han passat molt bé i demà queda la traca final.
Els divendres ja tenen de per si bona cara però demà serà un divendres especial.
Tan ràpidament com siguem capaços penjarem el vídeo amb les petites obres d’anglès ja que tots estan molt il•lusionats. Esperem que us agradin. Us puc assegurar que tres tardes no donen per més però l’interès i la motivació dels nens i les nenes valen la pena.
9/3/11
Dimecres, 9 de març de 2011
DIMECRES HOQUEI
El Hoquei i el Beisbol són dos esports que sempre m'han fet gràcia. Això de portar un pal a la mà se'm dóna bé, de fet és com portar una batuta o una flauta. Potser per això em criden l'atenció. Tant és així que avui ben decidida, per sorpresa dels meus alumnes, he agafat un estic i he començat a demostrar que jo dominava.
Ben aviat ho he deixat estar. Sincerament la flauta i la batuta se'm dóna millor.Era moment de posar patins a tots. La Laura, amb els més petits, se n'ha fet un tip.
Hora de patinar i de fer un gran partit de hoquei.
Patinar sense caure, portar un estic a la mà, controlar una pilota i fer gol no és cosa fàcil per tant els estics han acabat d'aquesta manera.
Al final hem patinat, hem rigut i ens hem divertit un dia més.
CURS DE FOTOGRAFIA
Els més grans han fet un mini-curs de fotografia. Ara m'han d'enviar les seves millors fotos a veure com han quedat. Premis per tothom.
8/3/11
Dimarts, 8 de març de 2010
DIMARTS SETMANA BLANCA
Programació a Primària i P5
Al matí classe de Matemàtiques, Llengua, esport i pati.
A la tarda Anglès. Preparem una obra de teatre en anglès i el divendres farem la representació.
Dimarts: Futbol
Dimecres: Hoquei
Dijous: Bàsquet
Divendres: Gran final amb expressió corporal, Hoquei, Bàsquet i Cursa d’orientació.
Entrega de Diplomes, medalles i obsequis.
Cal venir cada dia amb xandall i el divendres amb el xandall de l'escola.
Dimecres amb patins, qui en tingui, pel hoquei.
DIMARTS SETMANA BLANCA
Programació a Primària i P5
Al matí classe de Matemàtiques, Llengua, esport i pati.
A la tarda Anglès. Preparem una obra de teatre en anglès i el divendres farem la representació.
Dimarts: Futbol
Dimecres: Hoquei
Dijous: Bàsquet
Divendres: Gran final amb expressió corporal, Hoquei, Bàsquet i Cursa d’orientació.
Entrega de Diplomes, medalles i obsequis.
Cal venir cada dia amb xandall i el divendres amb el xandall de l'escola.
Dimecres amb patins, qui en tingui, pel hoquei.
5/3/11
DIA NÚMERO MIL
ENTRADA 1000
El Pol, amb 12 anys, és el més gran de l’escola i la Carla, tot just amb 1, la més petitona.
Entre ells dos hi ha tot un fascinant món de nens i nenes que cada dia omplen l’escola amb rialles, jocs, treball, alegries i somriures.
Dies complicats i dies tranquils. Feia ben feta a la primera i dificultats d’aprenentatge que anem superant dia a dia.
Aquesta és l’entrada número 1000 d’aquest blog.
Un blog que va començar casi sense fer soroll i va entrar de puntetes a casa vostra cada dia.
Vaig començar aquest projecte amb molta il•lusió, com tot allò que faig, però és ben cert que no sabia massa bé el gir que donaria, ni la repercussió que tindria. Ni tan sols sabia si el que volia dir i explicar tenia algun interès per algú.
Amb aquestes 1000 entrades he descobert sentiments, conegut a gent, manifestat idees i he compartit il•lusions, preocupacions i anècdotes cada dia.
Mil entrades escrites amb dedicació, paciència i molt d’amor.
Mil dies escrivint sobre una de les coses que més m'apassiona: l'educació.
Entre el Pol i la Carla hi ha molts nens i nenes amb els que cada dia compartim la vida, l’ensenyament i l’experiència.
Entre el Pol i la Carla esteu tots vosaltres. Cada dia aprenc de tots.
El Pol simbolitza el final d’una etapa, d’un camí que hem fet junts. La Carla l’inici. Tots els altres nens i nenes el camí que m’agrada fer per la vida.
Els que heu passat per aquí m’heu donat forces per avançar, tots el que hi esteu em doneu motivació per seguir i tots els qui veniu nous em doneu l’esperit de continuar endavant.
Entre el Pol i la Carla hi ha mil raons per continuar escrivint, mil històries per explicar, mil projectes per començar i mil sentiments per expressar.
Mil gràcies a tots.
Mil petons.
ENTRADA 1000
El Pol, amb 12 anys, és el més gran de l’escola i la Carla, tot just amb 1, la més petitona.
Entre ells dos hi ha tot un fascinant món de nens i nenes que cada dia omplen l’escola amb rialles, jocs, treball, alegries i somriures.
Dies complicats i dies tranquils. Feia ben feta a la primera i dificultats d’aprenentatge que anem superant dia a dia.
Aquesta és l’entrada número 1000 d’aquest blog.
Un blog que va començar casi sense fer soroll i va entrar de puntetes a casa vostra cada dia.
Vaig començar aquest projecte amb molta il•lusió, com tot allò que faig, però és ben cert que no sabia massa bé el gir que donaria, ni la repercussió que tindria. Ni tan sols sabia si el que volia dir i explicar tenia algun interès per algú.
Amb aquestes 1000 entrades he descobert sentiments, conegut a gent, manifestat idees i he compartit il•lusions, preocupacions i anècdotes cada dia.
Mil entrades escrites amb dedicació, paciència i molt d’amor.
Mil dies escrivint sobre una de les coses que més m'apassiona: l'educació.
Entre el Pol i la Carla hi ha molts nens i nenes amb els que cada dia compartim la vida, l’ensenyament i l’experiència.
Entre el Pol i la Carla esteu tots vosaltres. Cada dia aprenc de tots.
El Pol simbolitza el final d’una etapa, d’un camí que hem fet junts. La Carla l’inici. Tots els altres nens i nenes el camí que m’agrada fer per la vida.
Els que heu passat per aquí m’heu donat forces per avançar, tots el que hi esteu em doneu motivació per seguir i tots els qui veniu nous em doneu l’esperit de continuar endavant.
Entre el Pol i la Carla hi ha mil raons per continuar escrivint, mil històries per explicar, mil projectes per començar i mil sentiments per expressar.
Mil gràcies a tots.
Mil petons.
4/3/11
Divendres de Carnaval
GRAN RUA
Un cop més tot l’equip s’ha mogut amb rapidesa i ja teniu TOTES les fotos penjades.
Ha estat una Rua fantàstica.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
GRAN RUA
Un cop més tot l’equip s’ha mogut amb rapidesa i ja teniu TOTES les fotos penjades.
Ha estat una Rua fantàstica.
http://www.xtec.cat/escoladelcarme/
3/3/11
Dijous, 3 de març de 2011
DIJOUS GRAS
Avui al ploure ha calgut menjar-se l’entrepà a la classe.
L’escola feia una oloreta boníssima amb tanta truita acabada de fer.
Quin goig! Això si que és celebrar el Dijous Gras.
Fins i tot la més petitona de l’escola, amb tot just un anyet, ha portat el seu entrepà de truita que li hem anat donant a trossets molt petitons. Sort que la resta de nens i nenes de l’escola se l’han menjat més ràpid. Tan ràpid que en alguna classe no he arribat a temps ni de fer les fotos menjant la truita.
De totes maneres aquí teniu una mostra del Dijous Gras.
Ja sé que els cors que surten a les fotos maregen però no hi ha forma de poder treurel's.
DIJOUS GRAS
Avui al ploure ha calgut menjar-se l’entrepà a la classe.
L’escola feia una oloreta boníssima amb tanta truita acabada de fer.
Quin goig! Això si que és celebrar el Dijous Gras.
Fins i tot la més petitona de l’escola, amb tot just un anyet, ha portat el seu entrepà de truita que li hem anat donant a trossets molt petitons. Sort que la resta de nens i nenes de l’escola se l’han menjat més ràpid. Tan ràpid que en alguna classe no he arribat a temps ni de fer les fotos menjant la truita.
De totes maneres aquí teniu una mostra del Dijous Gras.
Ja sé que els cors que surten a les fotos maregen però no hi ha forma de poder treurel's.
2/3/11
1/3/11
Dimarts, 1 de març de 20111
CARNESTOLTES
CARNESTOLTES
Aguantar, sense dir res, una sorpresa no és el meu fort.
En teoria el Carnestoltes no arriba fins Dijous Gras però quan l’he vist acabat l’he trobat tan fantàstic que no he pogut evitar entrar per les classes a ensenyar-lo i compartir la meva alegria amb els nens.
Un any més la Mayka, la mama del Sergi, ens ha fet el Carnestoltes que obrirà la Rua.
Gràcies Mayka, ets una artista.
Encomanar l’entusiasme i la il•lusió és uns dels avantatges de ser mestra. Sempre tinc un públic disposat a gaudir amb mi tot allò que els hi proposo, si més no és fàcil quan es tracta de festa i xerinol•la. Quan parlem de feina i esforç ens costa una miqueta més però ho anem aconseguint.
En teoria el Carnestoltes no arriba fins Dijous Gras però quan l’he vist acabat l’he trobat tan fantàstic que no he pogut evitar entrar per les classes a ensenyar-lo i compartir la meva alegria amb els nens.
Un any més la Mayka, la mama del Sergi, ens ha fet el Carnestoltes que obrirà la Rua.
Gràcies Mayka, ets una artista.
Encomanar l’entusiasme i la il•lusió és uns dels avantatges de ser mestra. Sempre tinc un públic disposat a gaudir amb mi tot allò que els hi proposo, si més no és fàcil quan es tracta de festa i xerinol•la. Quan parlem de feina i esforç ens costa una miqueta més però ho anem aconseguint.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)