29/4/09

Dimecres, 29 d'abril de 2009
LES PROVES DE 6È.
El proper dimecres, 6 de maig, tots els centres públics i concertats de Catalunya, hauran de passar als seus alumnes de 6è. les proves que ha enviat el Departament d’educació.
Caldrà passar en un matí tres proves: comprensió lectora i expressió escrita de català, de castellà i resolució de problemes i operativa de matemàtiques.
És a dir, nens d’onze anys estaran tres hores fent un examen.
Aquesta prova no és vinculant per l’alumne. Els pares rebran els resultats dels seus fills però els resultats generals del centre no es faran públics.
Suposo que aquesta mesura es fa per tal d’evitar rànquings i comparacions entre escoles.
Diu el Conseller que aquestes proves, que han costat un milió d’euros,(1.000.000 d’euros!!!) serviran per prevenir el fracàs escolar i seran un estímul per millorar la qualitat del sistema.
Se m’acuden 1.000.000 de idees per gastar en educació molt més pràctiques i efectives que obtenint, un cop més, estadístiques que no ens porten a enlloc.
Un matí d’exàmens en nens de 6è determinarà el que saben i el que no.
Les respostes tipus test, fetes totes en un mateix dia, marcaran el nivell dels alumnes d’aquest país.
Em pensava i estava convençuda que el dia dels innocents era el 28 de desembre i no pas el 6 de maig.

28/4/09

Dimarts, 28 d 'abril de 2009
ELS FALCONS DE BARCELONA
Diuen que a principis del segle XX, els falcons coronaven el cel de Barcelona, L’any 1973 aquesta espècie va desaparèixer ja que hi havia una normativa que prohibia la presència de qualsevol rapinyaire al cel de la nostra ciutat.
Quan jo era petita m’agradava sentir els xiscles de les orenetes que solcaven el cel. Recordo perfectament que quan sortia de l’escola (de l’escola del Carme) m’agafava de la mà de la iaia i mirava al cel sense perill de xocar amb el primer fanal ja que ella vigilava les meves passes. No fa gaire algú em va dir que les orenetes no han arribat mai a Barcelona i el que jo sentia i veia eren falziots.
No he esbrinat si això és veritat, a mi em fa més gràcia pensar que eren orenetes, si més no el nom és més bonic. De totes maneres no és massa important de quin ocells es tractaven ja que ara quan surto de l’escola (de l’escola del Carme) no puc mirar el cel perquè la iaia no em dona la mà i em donaria un bon cop al primer fanal.
El que si que podem observar ara, còmodes a les nostres cadires davant de l’ordinador, són les cries de falcons que han nidat a la Sagrada Família.
L’Ajuntament ha portat a terme un projecte per reintroduir aquest ocell i està tenint força èxit ja que han aconseguit que criessin.
Actualment viuen tres parelles de falcons a Barcelona. La parella que té el niu a la Sagrada Família ens ofereix una mena de “gran hermano” ja que té instal·lada una webcam dins el niu i podem observar el que fan en directe.
És molt curiós de veure-ho sobretot si aconseguim veure com la mare dóna de menjar a les cries.
Us deixo l’enllaç http://www.falconsbarcelona.net/Falco11/pagines/webcam1.html

27/4/09

Dilluns, 27 d'abril de 2009
EL BLOG ALS MEDIS
El Diari de Barcelona http://www.diaridebarcelona.cat/ es va interessar en el nostre blog i van venir a fer-me un reportatge que a continuació us mostro.


www.diaridebarcelona.cat

25/4/09

Dissabte, 25 d'abril de 2009
LA FELICITAT
Escrivim frases sobre la felicitat. Llibres sencers que ens diuen com la podem trobar. Tècniques per aconseguir-la.
Ens compliquem i desesperem tot buscant-la.
La felicitat és un moment que moltes vegades ens passa de llarg. Què no sabem per on ens sortirà i per on ens sorprendrà.
La felicitat és allò que no veiem perquè estem preocupats en buscar-la.
La felicitat és una mirada de complicitat, un somriure.
És el plaer de fer un regal dolç a algú.
És la màgia del record.
És l’esclat de l’instant.
La felicitat la teniu al davant, només l'heu de saber mirar.

23/4/09

SANT JORDI 2009
A aquells que heu vingut cansats del treball...
A aquells que heu vingut amb traje i corbata...
A aquells que heu vingut expressament...
A aquells que heu vingut perquè estimeu l’escola...
A aquells que heu vingut per participar...
A aquells que teniu mil problemes però avui heu fet bona cara...
A aquells que heu vingut perquè recolzeu aquestes iniciatives...
A aquells avis que avui, amb paciència, heu portat els néts...
A aquells que heu vingut a donar-nos suport...
A aquells que heu vingut per gaudir d’una festa...
A aquells que heu gaudit d’un Sant Jordi escolar...
A aquells que m’heu vingut a felicitar...
A aquells que no m’heu dit res però heu fet venir als vostres fills a dir-m’ho
A aquells que no sabeu com dir m’ho...
A aquells que no he vist...
A aquells bebès que he abraçat avui i que sé que es faran grans a l’escola...
A aquells que avui no heu pogut venir per qüestions laborals...
A tots i cadascú de vosaltres...
MOLTES GRÀCIES PER FER ESCOLA!!!

21/4/09

Dimarts, 21 d'abril de 2009
INTERCANVI DE LLIBRES
Passejar per una llibreria és una de les coses que m’agrada fer.
Aquesta tarda he anat a comprar un llibre. Anava directe a buscar el títol que buscava però, malgrat la presa que tenia, no m’hi he pogut estar de badar i perdre’m pels passadissos de llibres.
M’agrada sentir l’olor de paper nou i, tal i com em deia la meva àvia, tinc la vista als dits.
No puc evitar passar el meu dit pel llom dels llibres, acariciar-lo i agafar-lo.
Quan un llibre em crida l’atenció faig sempre tres coses. Primer llegeixo el breu resum de la contracoberta, si em segueix interessant busco la biografia de l’autor. Per últim faig una cosa que a molts de vosaltres us sorprendrà: llegeixo l’últim paràgraf de la última pàgina. És una mania. Jo sempre he de saber com acaben les coses. M’agrada saber el final dels llibres i el final de les pel·lícules.
Acostumo a comprar edicions de butxaca, sóc usuària de les biblioteques i normalment mai rellegeixo un llibre.
Un cop he llegit un llibre, si aquest no té cap valor sentimental per mi, em deixa d’interessar i m’és fàcil despendre’m d’ell.
Això és un sacrilegi pel meu pare. Ell té autèntica devoció pels llibres. No li agrada deixar-los i no entén com algú no et pot tornar un llibre que t’han deixat. Ell això ho té sagrat.
Aquest vincle amb els llibres l’han heretat els meus germans. Jo sóc més despresa, m’assemblo més a la meva mare.
Tot això ho estava pensant avui ja que quan fem l’intercanvi de llibres cada any tenim conflictes.
Hi ha molts nens que no volen desprendre’s de cap dels seus llibres. Fins i tot alguns ploren el dia de Sant Jordi quan veuen que el seu llibre va a parar a altres mans. Sempre hi ha el que dissimuladament busca el seu i el torna a recuperar.
Hi ha molts nens que diuen: he portat aquest llibre perquè no m’agrada (la sinceritat sempre ha caracteritzat als nens). Fins i tot algun ha portat el llibre que es va quedar pel sant Jordi del l’any passat.
Em sembla que aquest intercanvi no acaba de funcionar. Tenim tot un any per canviar la fórmula, hi haurem de pensar.

20/4/09

Dilluns, 20 d'abril de 2008
SETMANA DE SANT JORDI: CULTURA I ESPORT A L’ESCOLA

Aquesta setmana tenim la Setmana esportiva, l’intercanvi de llibres i la visita del Drac.

· Setmana esportiva: es realitzarà, durant tota la setmana, al gimnàs i al pati de Primària.
· Intercanvi de Llibres: el farem el dia de Sant Jordi, al pati de Primària. Cal que demà, dimarts, els nens i nenes portin un llibre de casa seva per poder intercanviar-lo entre tots els que tindrem a les paradetes del pati.
· Drac de Sant Jordi: El dia de Sant Jordi ens visitarà el Drac.

Es tracta d’un drac enorme que per poder instal·lar-lo necessitarem la col·laboració de tots els pares que tinguin força. Ja sabeu que un drac pesa molt.
Tots aquells que podeu venir el dia de Sant Jordi a les 8:45 a donar un cop de mà per muntar-ho sereu benvinguts. Si veniu uns quants en 10 minuts ho podrem fer.
A fi de que tots podeu veure el drac i gaudir de la festa, el drac estarà a l’escola fins les 19:00 hores, moment en que tornarem a necessitar la col·laboració de tots els que ens podeu ajudar a acomiadar el drac i tornar-lo al seu lloc d’origen.

El dia de Sant Jordi tots amb el xandall de l’escola i amb el NOM A LES BAMBES!!!

19/4/09

Diumenge, 19 d'abril de 2009
EL CONCURS DE SANT JORDI
Gran èxit en el concurs de Sant Jordi.
Les respostes eren les següents:
Poema 1: Res no és mesquí... Joan Salvat-Papasseit
Poema 2: La ginesta floreix... Salvador Espriu
Poema 3: Al damunt dels nostres cants... Joan Maragall
Poema 4: És quan dormo que hi veig clar... J.V. Foix
Poema 5: Collarets de llum... Miquel Martí Pol

La Torna, era la pregunta-trampa.
Els poemes els podíeu trobar fàcilment però aquest no sortia al Google. El vaig posar per fer-ho més interessant.
Si responíeu Joan Manuel Serrat no l’he donat com a correcte. De fet era una adaptació meva d’un poema d’en Serrat, calia especificar que era adaptació meva.
Fa dies l’havia penjat jo al Blog, els que sou observadors ho heu endevinat, i els que em coneixeu també, ja que molts m’heu comentat que era del meu estil.

Els guanyadors han quedat de la següent manera:
Un llibre, una rosa i un premi especial:
- Jordi Martinez
- Elena Vicente
- Merche
- Li
- Esmeralda
- Rosa Borràs
- Judit Pané
- Noemí Massagué
- Judit Aixalà

Un llibre i una rosa:
- Lourdes
- Gemma
- Noelia Massagué

Un llibre:

- Anna Navarro
- Tony Rico
- Francesca
- Mónica


ENHORABONA a tothom i MOLTES GRÀCIES per la vostra participació.
Els regals us els donaré a l’escola el dia de Sant Jordi.

16/4/09

Dijous, 16 d'abril de 2009
SANT JORDI: JOC I CONCURS PARTICIPEU!!!
Sant Jordi és una de les meves festes preferides.
Ja he dit moltes vegades que a mi m’agrada molt fer regals, i no diré pas, per falsa modèstia, que m’agrada més fer-ne que rebre. A mi també m’agrada rebre regals tant o més com fer-ne.
M’agrada molt pensar i entretenir-me en buscar que pot agradar. No acostumo a regalar el que a mi m’agrada sinó que intento pensar amb la personalitat de l’altre. Crec que aquesta és la clau de l’èxit.
Quan he de regalar un llibre em costa una mica més.
A vegades ho tinc claríssim però a vegades em costa decidir.
Fa poc vaig regalar tres o quatre llibres a un amic meu. Tenia claríssim els títols i per això els hi vaig regalar de cop. Em consta que encara no els ha llegit però quan ho faci li encantaran.
Jo ja tinc pensat els llibres que regalaré aquest Sant Jordi, però encara no tinc clar quin em compraré per mi.
Un llibre sempre et dóna una pista sobre la personalitat i la sensibilitat de la persona que te’l regala.

Aquest any us proposo un Joc de Sant Jordi.
Tots els que hi participeu rebreu un llibre i els que encertin els cinc poetes, un llibre i una rosa. El que endevini, a més a més dels cinc poetes, la torna rebrà un premi extra.
El joc és el següent: a continuació us poso 5 estrofes de diferents poemes que corresponen a 5 poetes catalans. Cal que endevineu qui ha escrit cada poema.
A fi de no deixar la solució a la vista quan jo rebi les respostes publicaré només el nom dels participants i la quantitat de respostes correctes que ha fet.
Teniu temps fins el diumenge, 19 d'abril a les 15:00 hores.
El mateix dia 19, un cop acabat el termini, publicaré les respostes i el dia de Sant Jordi us faré entrega dels llibres als participants i guanyadors.
Vinga, animeu-vos a participar i feu partícips als nens del joc.

Poema 1: Res no és mesquí
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.

Poema 2: Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes."

Poema 3: Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que ens farà més triomfants

Poema 4: És quan dormo que hi veig clar
foll d’una dolça metzina,
amb perles a cada mà
visc al cor d’una petxina,

Poema 5: Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s’adorm
tot és de joguina

La torna.
Si endevineu de qui és aquest tindreu un premi especial:
M’has dit que…Les violetes han florit de nou
M’has dit que…Cada matí l’amor es lleva
M’has dit que…Després de l’hivern neix la primavera
M’has dit que…Tornem a veure com riuen els nens
M’has dit que…Sempre ric per qualsevol cosa
M’has dit que…M’oferiràs els records més bells
M’has dit que…Junts hem aturat el temps
No paris de dir-me coses...



Molta sort a tothom...

15/4/09

Dimecres, 15 d'abril de 2009
LA RESTA
Avançar explicacions a casa sobre temes que s’explicaran a l’escola no sol ser massa recomanable.
Jo no sóc partidària d’explicar segons quins temes escolars abans que s’introdueixen a l’escola.
Parlar d’història, geografia, naturals o art no té cap conseqüència negativa però explicar continguts que són mecànics no acostuma a donar bons resultats.
Un exemple clar, i que estem vivint ara a la classe dels Lleons, és la introducció de la resta.
Diuen que cada maestrillo con su librillo i és ben cert.
Si introduïu l’explicació de la resta primer a casa ens va molt malament a l’escola.
Vosaltres els hi ensenyeu a restar traient i nosaltres els hi ensenyem com si pugessin una escala. L’embolic que llavors es fan és enorme.
Si ensenyem a restar treien: tinc vuit caramels i me’n prenen tres, quants em queden? ERROR!!!
Ho aprendran molt ràpid però quan vulguem introduir la resta portant no entendran res de res.
La resta s’ha d’introduir sempre començant pel subtrahend i pujant (nosaltres els hi diem pugem l’escala) fins el minuend. M’explico: partint del tres quants en falten per arribar a vuit???
Fa uns dies em queixava de què a l’escola ho hem d’ensenyar tot i ara em queixo de què no ensenyeu segons què.
El món escolar i de l’ensenyament, és així de complicat. Ningú us ha dit que fos fàcil.
Ensenyeu a cuinar, a comprar, a rentar-se les dents, a circular, a patinar, a jugar... i a trobar el plaer per la lectura, però no els ensenyeu a restar.
Això ho farem nosaltres,

12/4/09

Diumenge, 12 d'abril de 2009
HOSTES VINGUEREN...
Llegeixo avui en un diari que hi ha escoles que estan canviant el nom a les Festes Tradicionals de Catalunya.
Aquestes escoles justifiquen la mesura per no ferir sensibilitats d’altres cultures i confessions.
En resum llegeixo que ara als nens no els hi podem dir que fan vacances de Setmana Santa, ja que això pot ferir sensibilitats, cal dir-los que fan vacances de Primavera.
El mateix passa amb les vacances de Nadal que també fereixen sensibilitats i cal dir que estan de Vacances d’hivern
La meva estupefacció arriba al límit quan llegeixo que tampoc es pot parlar de Sant Jordi, sinó que cal dir que és la diada cultural de Catalunya.
Tot Sants passa a ser Halloween, que si més no, queda més fashion per ser una festa americana.
El carnaval, tot i ser una festa pagana, tampoc es pot dir per què té massa vinculació amb la Quaresma i cal dir que es celebra la setmana blanca o cultural.
A mi m’agradarà saber com batejaran (aquesta de ben segur no deu ser la millor paraula) les següents festes tradicionals catalanes que ara em venen al cap i me’n deixo un munt sense nombrar, posem exemples:
- Sant Ponç pot ser la Festa dels dolços
- Sant Joan, passa a ser el Solstici d’estiu
- Sant Medir podria ser la festa dels cavalls...

De totes maneres no tinc idees per anomenar de nou:
- Nadal
- St. Esteve (el dia dels canalons?)
- La Fira de Sta. Llúcia
- Pasqua (aquesta podria ser la festa dels ous)
- Cavalcada de Reis
- Pessebre Vivent
- La Passió d’Esparraguera i d’Olesa
- La Processó de Verges
- La Patum de Berga
- St. Fèlix de Vilafranca (aquesta podríem dir la dels Castellers)
- Sta. Tecla a Tarragona
- La Fira de la Candelera
- La Festa de la llum

I així tindríem una llista que no acabaríem ja que cada poble i ciutat de la nostra geografia celebra una festa que té els seus inicis en un nom religiós però que tots podríem celebrar i gaudir sense haver de canviar el nom.
Diuen que cal fer un tractament intercultural de les festes¿¿??, algú hauria de definir clarament que vol dir això.
Tractament intercultural vol dir canviar el nom a les coses? Jo penso que vol dir fer partícips a tothom d’aquestes boniques festes, que formen part d’un país i d’una tradició. Poder fer-les extensibles a tothom i obrir la cultura. Ensenyar el que és nostre i compartir-ho fereix la sensibilitat als nou vinguts?
Fa anys es van castellanitzar els noms de les poblacions ara ens toca fer laic el nom de les nostres festes.
Què algú m’ho expliqui perquè jo no ho entenc.

8/4/09

Dissabte, 4 d'abril de 2009
EXHIBICIÓ GUÀRDIA URBANA
Matí de dissabte. Exhibició d’educació Viària.
Un dia esplendorós per passar una jornada agradable.
Com ja sabeu a l’escola fem Educació Viària, amb la Guàrdia Urbana, i el final de festa és aquesta exhibició amb una petita, però molt involucrada, representació de l'Escola.


Fotos de la Mona al Web: http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

3/4/09

Divendres, 3 d'abril de 2009
SETMANA SANTA: CONCEPTES CLARS
Avui heu de treure la penúltima cama de la Vella Quaresma. Encara ens queda una setmana. Fins divendres sant estem a la Quaresma.
Per explicar-vos, d’una manera ràpida, les celebracions de Setmana Santa són les següents:
- Diumenge Rams: entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Per això el rebem amb palmes i palmons.
- Dijous Sant: es celebra l’últim sopar.
- Divendres Sant: mort i enterrament de Jesús. Aquesta nit acaba la Quaresma. (llavors trenquem la última cama a la Vella Quaresma i la cremem)
- Dissabte Sant: Vigília Pasqual. Avui a la nit es beneeix el foc i s’encén el Ciri Pasqual i es beneeix l’aigua de la Pila Baptismal.
- Diumenge de Resurrecció. És la festa més important dels cristians ja que es commemora la resurrecció de Jesús. Al tercer dia va ressuscitar (divendres, dissabte i diumenge)
- Dilluns de Pasqua: Dia de la Mona. Sense cap més commemoració religiosa especial.

Creients o no la Setmana Santa i la Pasqua forma part de les nostres vides i mai està de més tenir els conceptes clars d’allò que estem vivint i que forma part dels nostres orígens.
Qui perd els orígens perd la identitat.

2/4/09

Dijous, 2 d'abril de 2009
ÀLBUMS
Malgrat la pluja, avui hem donat els àlbums.
Fan molt de goig i ells van molt contents carregats amb la feina del trimestre.
Volia fer fotos de totes les boniques tapes però he estat molt enfeinada aquesta tarda i no he arribat a temps de fer-les. Ho faré el proper trimestre que ja serà estiu i estarem tots molt contents.
Ja us ho he dit alguna vegada, però ho repeteixo, cal que us mireu els àlbums amb calma. Ho comenteu amb ells, els feliciteu per la feina ben feta i els animeu a millorar allò que cal millorar.
Valoreu l’esforç i el treball. És molt important que ells vegin que a vosaltres us interessa allò que han fet.
Avui he sentit que un nen li deia a la seva mare:
- eiii no et miris l’àlbum fins que jo torni de piscina!!!
- No, tranquil que no ho faré. Ho farem junts.
Genial. Si aquest nen li fa il·lusió mirar l’àlbum amb la seva mare vol dir que a casa es valora la feina, que seuen a mirar-lo i que ell és molt conscient d’aquest detall.
A tots ens agrada que se’ns valori la feina. Quan fem un pastís esperem la reacció i els comentaris de qui el prova, si presentem un informe esperem que el trobin bé, si pugem les vendes ens dóna satisfacció i tenim recompensa econòmica i si trobem el problema de qualsevol cosa ens agrada que se’ns feliciti.
Als nens els hi passa el mateix.
Jo penso que l’autoestima també és un valor i que cal treballar-lo. En la mesura justa, ni massa ni poc. L’equilibri és sempre complicat però amb constància sempre l’arribem a trobar.
Sóc partidari dels premis (també ho sóc dels càstigs).
Si penseu que han treballat i s’han esforçat recompenseu.
El tema dels premis mereix un post. Demà en parlaré.

1/4/09

Dimecres, 1 d'abril de 2008
OUS A DOJO!!!
Escenari del Parvulari: El Drac de Sant Jordi ha amagat 4 ous a cada classe.
Els Óssos els van a buscar a la Classe dels Pollets.
Els Peixos a la classe dels Cargols i els Cargols a la classe dels Peixos,
Enrenou general.



Personatges: no saben pas el que cal buscar. No es mouen massa i tots es miren entre ells i miren a les Srtes tot pensant: ummmm la primavera les ha trastocat una miqueta.



Diàlegs:
- Vaaa busqueu!!!
- Mireu aquí n’hi ha un!!!
- A veure???


Escenari a Primària: El vestíbul de l’entrada, el passadís, el vestíbul cap el pati i el passadís de baix estan plens d’ous enganxats a la paret.
Hi ha 75 ous i cadascun porta el nom del nen o nena. Han de buscar el seu.


Personatges: nens i nenes nerviosos i contents. Sembla el dia de Reis. Estan tots buscant el seu ou, anant d’un lloc a l’altre.


Diàlegs a crits:
- eiiii aquí posa Marta!!! Marta!!! Marta!!! Aquí, aquí!!!
- Àlex aquí està el teu!!!
- Puc agafar el que posa Pol i donar-li???
- Noooo tu agafa el que posa el teu nom i prou!!!
- L’arrenquem???


- Què guai!!!
- I el meu??? El meu no hi és!!!´
- Els ha enganxat el Drac ahir al vespre quan no havia ningú a l’escola?
- Qui l’ha obert?
- Siiiiiiii estan tots

Tornen a la classe i es disposen a pintar el seu ou.
L’Ernest està convençut que no són fotocòpies, sinó que el Drac les ha fet a mà un a un. Només pensar-hi ja està cansat ell.
La Bruna de seguida veu que tots els ous són diferents, fins i tot de mides diferents. Evidentment tot depèn de com es mirin les coses.

Amb quina senzillesa hem passat una estona divertida i emocionant.

Mentre el veia feliços així jo taral·lejava una de les meves cançons preferides (jo tinc unes 100 cançons preferides) que diu així:

Yo al verte sonreír,
Soy el niño que ayer fui
Tú no dejes de jugar,
Nunca pares de soñar
Que una noche la tristeza
se irá sin avisar
y así sabrás
LO BELLO QUE ES VIVIR