28/2/11

Dilluns, 28 de febrer de 2011
BERENAR DE CARNAVAL

Gran festa de Disfresses amb el grup de manualitats.
Unes nenes contentes i felices, la Marta i la Carla nervioses perquè tot sortís bé, unes disfresses molt boniques, unes coques i pastissos boníssims gràcies a les mames col•laboradores, xocolata desfeta per tothom i de nou felicitats petites per guardar en el record de tothom.
Gràcies.




DILLUNS DE CARNAVAL 2011

27/2/11

Diumenge, 27 de febrer de 2011
DILLUNS DE CARNAVAL
Som els de 6è, els emissaris de Sa Majestat Carnestoltes, el Rei de la gresca i al xerinol•la. És un Rei de debò que mana uns dies i altres no.
Carnestoltes, Carnestoltes, el món volta a l’inrevés. Vinga! Us convidem a fer el poca-solta per les classes i els carrers.
Sa Majestat ens ha manat que amb el nas pintat, el dilluns, a l’escola hauràs d’anar.
Pel dimarts molt bé s’ho ha pensat: una sabata o bamba de cada color i un mitjó diferent portaràs.
Pel dimecres vol fantasia, la cara ben pintada amb tota harmonia: gotes de pluja, Arc de Sant Martí i purpurina a desdir.
El dijous Gras un bon entrepà de truita portaràs i te’l menjaràs ben mudat amb un mocador, llaç o barret al cap.
El divendres Sa Majestat molt content es posarà si l’acompanyem en la gran Rua que l’Escola del Carme farà.
Visca el Carnaval.

25/2/11

Divendres, 25 de febrer de 2011
TALLER DE CONFECCIÓ
Aquest ha estat aquesta tarda el nostre taller improvisat.
Ens hem organitzat molt bé i hem acabat tota la feina.
Les disfresses ja estan totes tallades a punt de ser repartides i lluir-les el divendres a la Rua.
MOLTES GRÀCIES a totes les mares que heu vingut a donar un cop de mà, us ho agraïm de tot cor.
També gràcies a tots els que per motius de feina no heu pogut venir però ens ho heu fet saber.
El treball en equip no té fronteres.
Ja veureu com farem molt de goig.







23/2/11

Dimecres, 23 de febrer de 2011
LA DISFRESSA D'ENGUANY
La disfressa ja està en marxa i el Carnestoltes també.
Dilluns ja va arribar la tela, són molts metres que cal comprar i sempre ens fa patir que tot arribi a temps. El que porten al cap també ho tenim controlat.
De què és aquest any?
Primer de tot us he de dir que és molt original i divertida. Heu de saber que tant si plou com si fa sol podrem sortir ja que anirem protegits si fa un bon xàfec o un sol esplendorós.
No l’heu de cosir. Us ho donarem tot a punt per posar-la.
El que sí demanem és ajut per venir a tallar la tela.
Si hi ha alguna mama, o papa o àvia, que tingui traça en tallar i pugui venir a ajudar, amb tisores i cinta mètrica, aquest divendres a les 15:00 hores, serà benviguda.
M’ho comenteu a la porta i així ens organitzem.

22/2/11

Dimarts, 22 de febrer de 2011
ESTUDIAR?
Els nens fan els deures normalment. No tenim massa lluita en aquest aspecte. De fet la lluita la teniu a casa.
El que no fan els nens és estudiar. Hi ha pocs que ho facin.
L’hàbit d’estudi cal començar-lo a 2n de primària, a molt estirar a 3r.
Un lloc tranquil, una taula i una cadira còmode, una bona llum, la televisió tancada i l’ordinador fora de la vista són imprescindibles a l’hora d’estudiar. Seure davant del llibre. Fer una lectura silenciosa, repetir-ho en veu alta. Per últim cal preguntar allò que han estudiat tot aprofitant l’hora del bany, el sopar, el moment d’anar a dormir o de camí cap a l’escola.
Per què els nens no estudien? Feu-vos la pregunta.
Massa activitats extraescolars? Poc ambient a casa? Massa soroll?
Avui llegia que els nens i els adolescents inverteixen una hora i mitja al dia a les xarxes socials. Ara està clar el motiu de la falta d’estudi.
Visiten pàgines web gens infantils i res educatives. Quan un nen està davant de l’ordinador es porta bé, juga i no molesta. Però recordeu que no estudia.

21/2/11

Dilluns, 21 de febrer de 2011
NOU MESTRE
S’incorpora a l’escola un nou mestre, el Marc.
Comença fent una substitució però, si tot va com està previst, el tindrem en el Claustre a partir del proper trimestre.
Aires nous, noves il•lusions i nous reptes.
Aquests nous projectes m’agraden. Acostumo a ser valenta amb els canvis, tot i que he de confessar que a vegades em costa fer el primer pas. Un cop l’he fet no hi ha qui m’aturi.
Hi ha qui diu que quan una cosa funciona no cal canviar-la. Altres diuen que renovar-se o morir. Jo penso que canviar les coses per avançar i aprendre sempre és bo i positiu.
Em fa il•lusió aquesta nova incorporació. L’entusiasme se m’encomana amb facilitat sempre.
Benvingut a l’escola.

20/2/11

Vuitè Cap de Setmana de 2011
EL CONTE DEL CAP DE SETMANA: EL SECRET DE LA VIDA
"Al cel no hi ha cap pissarra on Déu hagi escrit el teu propòsit, la teva missió a la vida.
La teva missió a la vida és la que t'assignis. la teva vida serà com la creïs, i ningú no la jutjarà, ni ara ni mai.
Has d'omplir la pissarra de la teva vida amb el que vulguis.
Si l'has omplert amb el llast del passat, esborra-la. Elimina totes les coses passades que no et facin servei i agraeix que et trobes a un nou començament.
Disposes d'una pissarra neta i pots tornar a començar, aquí i ara. Troba la felicitat i viu-la.
Fes les coses que més t'agraden i que et facin feliç.
El Secret és al teu interior.
Quan et lliuris a la felicitat, atrauràs un reguitzell de coses felices, perquè estaràs irradiant felicitat.
El poder és tot teu."
Extret del llibre "El Secret" R. Byrne

19/2/11

Divendres, 18 de febrer de 2011
"LLORANDO POR GRANADA"
Divendres, per la tarda, vaig fer la sortida gairebé uns cinc minuts més tard.
Just quan anava a obrir vaig sentir música a la classe de 6è.
De primer moment no vaig fer cas malgrat que ja eren gairebé les cinc de la tarda. És típic i normal que la Srta Rosa apuri fins l’últim minut i més, les seves classes.
El que em va cridar l’atenció és que no era una cançó d’anglès. Estava sonant “Llorando por Granada”. Molt encuriosida vaig entrar a veure què passava.
- Què escolteu? Aquesta cançó fa “mil” anys que no l’escoltava.
- Hem estat explicant a Socials la pèrdua de Granada per Boabdill i ara escoltàvem aquesta cançó que en parla. Em van contestar gairebé tots a l’uníson.
De seguida em vaig posar a cantar-la amb ells, rient i intentant ballar al ritme àrab de la música.
La gràcia de ser Directora i mestra de Música a la vegada em permet tenir aquesta dualitat amb els meu alumnes: en un segon em poden veure cantant i passar a la seriositat més estricte. Ells estan acostumats. Són llicències que em permeto i que m’agraden.
Val a dir que vaig estar tota la tarda amb la cançoneta al cap i recordant la primera vegada que vam entrar a l ‘Alhambra amb la meva filla Marta. Li vaig explicar que Boabdil, l’últim rei de Granada, va perdre la ciutat en una batalla contra els Cristians. Quan marxava cap l’exili es va girar plorant a mirar per última vegada l’Alhambra i la seva mare li va dir:
Plora com una dona el que no has sabut defensar com un home.
La frase li va impactar molt i la va estar repetint durant tota la visita i el viatge.
Aquestes anècdotes només ens serveixen després per saber coses que ens fan guanyar al Trivial, com la cançó que van sentir, però anem omplint el bagatge de coneixements dels nens amb les eines, anècdotes i recursos de tot tipus. A l’ensenyament tot s’hi val.

17/2/11

Dijous, 17 de febrer de 2011
BLAU
Blau, blau, blau és el vestit que porto
Blau, blau, blau és tot el que jo tinc
Perquè m’agrada el blau de la mar
I el meu amic és mariner

Quan mireu aquestes fotos heu d’imaginar que només es sent a la Isabel i a la Sheila dient ben fort:
- Blau, blau, blau
- Quin color és??????????
- Blau, blau, blauuuuuuuuuuu

Quan algú diu “blau” totes dues aplaudeixen sorollosament. Si les veiéssiu per un forat us divertiríeu molt. Els nens les miren fixament, sort que no ens diuen el què pensen. (Demà em mataran per haver explicat això)

Fa un parell de cursos que estàvem les tres en la mateixa escena.
Jo fent fotos i elles dues pintant amb els nens i repetint sense parar:
- Blau, blau, blau
- Quin color és???????
- Blau, blau, blauuuuuuuuuuuu
Això es repeteix tota la llarga estona que estan pintant. De sobte la Isabel pregunta a un petit:
- Quin color és?
El nen se la mira amb cara de no entendre res
- Quin color és?
Al final el nen respon:
- AZUL!!!!!!!!!!!!!!



Dimecers, 16 de febrer de 2011
UNA JOIA
A primera hora del matí estava reunida programant un taller de lectura pels nens, amb una noia de l’Editorial Ballart.
Estàvem treballant i de sobte la noia em diu: quina il•lusió em fa entrar en aquesta escola i fer els tallers aquí. La conec de tota la vida, de passar-hi, d’anomenada... i sempre he pensat que aquesta escola era com una JOIA de les que ja no en queden. Té un caliu especial.
Fantàstica manera de començar el dia he tingut avui.
Ahir llegia en una revista d’ensenyament que el gran pedagog de fama internacional Francesco Tonucci, deia que per tenir una bona escola no calen ni grans espais, ni invertir amb tecnologia punta. El que calia eren mestres amb vocació i ben preparats, recolzats per pares disposats a treballar AMB el mestre i no CONTRA el mestre. D’aquesta manera els resultats es veurien en els alumnes de manera immediata.
Nosaltres tenim mestres implicats i pares que es recolzen, per això tenim aquestes joies de nens i aquesta joia d’escola.

15/2/11

Dimarts, 15 de febrer de 2011
PINTANT I ESCOLTANT
Grans artistes fent un dibuix lliure.
La dificultat consisteix en prémer ben fort la cera al paper i utilitzar el màxim de colors possibles.


Gran músics coneixent el triangle mentre sona de fons “El Danubi Blau”.



Pintem, toquem i escoltem.





14/2/11

Dilluns, 14 de febrer de 2011
MÀSCARES

Si una cosa és divertida i al mateix moment impressiona és fer una màscara de la teva cara amb benes de guix.
Això és el que han fet avui el grup de manualitats.
Imagineu que et posen tota la cara amb benes mullades, fredes i que de mica en mica el guix es va secant i comença a tibar.
Val a dir que aquestes agosarades artistes han estat molt valentes i han fet unes màscares impressionats però... espereu a veure-les pintades.
Quan les tinguin acabades us ensenyarem el resultat, quedareu impressionats.
De moment ho han passat genial, tot i estar una mica espantades.
Feia gràcia quan anaven dient:
- Marta, tu també has fet màscares a la teva cara?
- Siiiiiiiiiiiii, quan era petita m’agradava molt fer-ho,
- No es quedarà enganxat això, oi?
- Si es queda enganxat què passa?

No patiu. Totes les nenes tenen la cara sencera i les màscares s’estan assecant. Pintades seran espectaculars.


12/2/11

Setè cap de setmana de 2011
EL CONTE DEL CAP DE SETMANA
Simpàtica reflexió de com anar superant els problemes dia dia, un darrere l'altre.

11/2/11

Divendres, 11 de febrer de 2011
CARNAVAL
S’acosta Carnaval i ja gairebé ho tenim tot a punt.
Tots amb la nostra disfressa, jo la primera, anirem a la Rua el divendres, 4 de març.
Quina serà la nostra disfressa aquest any?
S’accepten apostes. Qui ho encerti tindrà l’honor de portar el nostre Carnestoltes.

10/2/11

Dijous, 10 de febrer de 2011
MÀGIA
- Què esteu fent?
- Màgia!!!
- Com? Què voleu dir?
- Mira... pleguem un paper, el retallem per les puntetes, el despleguem i ... mira que surt!!!
- Ohhhh que bonic que us queda.
- Ens fas fotos?
- I tant!!!
- Ho fem bé, oi?, ens ha quedat molt bonic. És MÀGIA.

El més bonic és tenir 5 anys i meravellar-se tot retallant un paper i fent una composició.
Però encara és més bonic tenir bastants anys més i seguir meravellant-se davant la màgia quotidiana i senzilla.
La màgia m’entusiasma i em fascina. Ells em donen màgia i jo m’alimento d’ella.
La màgia és força, és il•lusió. Amb ella em moc i sóc capaç de moure muntanyes.
Màgia és saber fer gran una cosa petita. És el plaer d’aconseguir un somriure. Màgia és sentir-se bé malgrat estar al mig d’una turmenta o a ple sol.
La màgia són ells, sou vosaltres, ets tu.




9/2/11

Dimecres, 9 de febrer de 2011
EXÀMENS AL SETEMBRE
La Consellera Rigau té intenció de introduir de nou l’examen de recuperació del setembre.
El reforç a l’estiu, diu, és un element clau contra el fracàs escolar.
Jo penso que més aviat és un pedaç. Recuperar uns quants nens en aquesta segona oportunitat incrementarà l’estadística d’aprovats però el que realment interessa és saber si aquests nens superen així els coneixements que cal tenir i fa canviar els hàbits escolars.
Si no s’estudia durant el curs difícilment es farà a l’estiu quan tothom està més relaxat, la gent fa vacances i les rutines familiars canvien.
Tothom necessita vacances i recuperar energies. Els nens i nenes amb dificultats d’aprenentatge i que s’hagin d’examinar al setembre no pararan mai. Aniran els 12 mesos de l’any amb els llibres a sobre, amb un munt de deures i avorrint l’estudi a tothora.
Tindran ànims d’estudiar si no ho han fet quan les classes seguien el seu curs normal?
Si amb el mestre davant no han aprovat els exàmens, sols a casa, entendran els conceptes?
Caldrà que les famílies paguin professors particulars?
Fent una altra lectura me n’adono que potser recordar als estudiants que si no aproven no tindran vacances i es passaran l’estiu amb llibres de text i deures farà que alguns reaccionin i treballin.
També és possible que els pares pateixin davant la possibilitat de quedar-se ells sense vacances i d’aquesta manera s’impliquin més amb els resultats acadèmics durant el curs.
Sigui com sigui no ho veig clar i caldrà veure, el curs vinent, que passa. De tota manera a la nostra escola no ens toca d’aprop, perquè aquesta reforma no inclou als nens de Primària.

8/2/11

Dimarts, 8 de febrer de 2011
COMPLICITAT
Una de les diversions d’aquests petits "Peixos" és cridar-me divertits, quan em veuen amb la càmera, i amagar-se a la caseta o a la “cova” del pati.
D’aquí quatre dies ens barallarem plegats per que estudiïn, facin deures, es comportin i siguin responsables i honestos. De moment gaudim el moment i em dediquen aquests somriures còmplices que tant m’agraden.


Dilluns, 7 de gener de 2011
TREBALLEM EN SILENCI
Així de treballadors estan els nostres nens i nenes, concentrats i fent la feina ben feta.




Hàbits essencials d’aconseguir de ben petits.
Aquest ambient de treball cal fomentar-lo també a casa quan fan els deures.
Els nens han de tenir un espai propi.
Una taula neta de papers i sense joguines. Una bona llum i el màxim de silenci possible. Cal que la televisió estigui tancada quan es fan els deures i s’estudia la lliçó.
Reviseu cada dia els seus deures i les agendes.
Preguntar la lliçó és una bona manera de crear vincles i ampliar els coneixements que han adquirit a l’escola.
Aquests hàbits seran molt útils al llarg de tots els seus estudis posteriors però si no els adquireixen a Infantil i al començament de la Primària més tard tot es complica.





5/2/11

Sisè cap de setmana del 2011
COMPARTIM HISTÒRIES I REFLEXIONS, CONTES I CANÇONS
Tot i que el conte d’avui parla de compartir una Coca-cola, (de fet jo no tinc res en contra d’aquesta multinacional i en sóc consumidora habitual) i que el grup que en va escriure la versió original és Oasis i són un parell de germans irrespectuosos, insolents, descarats i amb poca educació, he de reconèixer que la cançó és molt bona.
El missatge que han posat en el vídeo, que no és la lletra de la cançó, m’agrada molt.
Per això aquest cap de setmana és el que vull compartir amb vosaltres.



3/2/11

Dijous, 3 de febrer de 2011
CONCEPTES, PROCEDIMENTS I ACTITUDS
Aquesta setmana ha estat "setmana de despatx". Això vol dir que he passat més temps al despatx amb reunions, entrevistes, ordinador i burocràcia que dins les aules. Quan passa això el blog se’n ressent i el meu estat anímic també.
Ahir un pare em preguntava perquè calia recitar les taules de multiplicar i donar tanta importància a l’operativa. Ho trobava una pèrdua de temps i una feina inútil quan d’aquí molt poc el seu fill agafarà una calculadora per multiplicar tot i que serà capaç de fer una llarga equació i un logaritme neperià.
Vaig pensar que potser la resposta podia interessar a molts de vosaltres.
Cal aprendre a sumar, a restar i les taules de multiplicar perquè el que de veritat interessa és el procediment.
Si volem que els nens sàpiguen fer coses en un futur cal treballar els procediments, és a dir, la manera de fer les coses.
Un procediment és un conjunt d’accions ordenades i orientades cap a una meta a aconseguir.
Amb l’aprenentatge de procediments aconseguim que els nens aprenguin a fer coses quotidianes, senzilles, inútils potser, importants segons com es miri i necessàries per la seva educació integral. El nen, i tots nosaltres, oblidarà les taules, les poesies, els noms dels rius, les característiques dels minerals i els valors de les notes musicals de ben segur però l’esforç, el treball, l’ús de la memòria, la rutina, l’ordre i el procés d’aprenentatge quedarà gravat i això és el que volem aconseguir.
No hem d’oblidar que cal treballar de la mateixa manera el concepte, el procediment i l’actitud.
Per exemple, el concepte és aprendre les lletres, el procediment és saber ajuntar-les per formar paraules amb sentit i entendre el que llegim, l’actitud és estimar la lectura, tenir cura dels llibres i ser respectuós i tenir una gran admiració pels nous coneixements que ens poden donar els llibres.
Cal aprendre les taules, cal repetir-les de memòria, cal preguntar-les a diari, cal copiar-les si no les saben... i cal fer tot això perquè els nens d’infantil i primària estan en un procés d’aprenentatge on tan important és repetir les coses com intentar tirar amb una pilota peces de fusta.
Esforç, repetició i treball amb això aconseguirem disciplina, recursos i resultats. És així de senzill. És així de complicat.
Però per guanyar només conec una paraula: esforç.