Diumenge, 30 d'agost de 2009
NI QUE NOMÉS FOS...


Refaig la maleta de tornada.
Tinc ganes de tornar. Estic contenta d’entrar a la ciutat i retrobar el que hi vaig deixar.
Vaig trobant la gent coneguda i ens saludem amb alegria. Tots estem morenets i descansats. Els nens em criden pel carrer amb alegria continguda i altres amb vergonya.
Ni que només fos per sentir l’escalfor de la sorra als peus, tot anant a buscar la fredor de l’aigua que embolcalla el meu cos.
Ni que només fos per gaudir de quan el Sol es pon tot passejant.
Ni que només fos per mirar la Lluna i recordar i pensar amb tu.
Ni que només fos per seure tranquil•lament a la fresca, cap el tard, tot jugant autèntiques fortunes de plàstic i gaudir de la companyia dels amics i la família.
Ni que només fos en pensar en tenir mil projectes nous pel proper curs.
Ni que només fos... per viure de nou un estiu més.