31/8/08

Dilluns, 1 de setembre de 2008
UN NOU CURS
Un nou curs sempre és un nou repte i malgrat que a algú li soni carrincló, sempre el començo amb alegria i il·lusió.
Jo no entès mai això de la síndrome post-vacacional, què voleu que us digui.
Evidentment demà, quan soni el despertador, no donaré salts d’alegria, tindré son i em farà mandra retornar a les obligacions laborals però d’aquí a necessitar un psicòleg o agafar una depressió hi ha un llarg camí.
Jo ja he tingut la meva dosi suficient de sol (ja sabeu que no m’agrada massa), de sorra de la platja, d’anar tot el dia amb banyador, portar el cabell mullat i caminar amb xancletes.
He sopat a la fresca, menjat tot tipus de gelat, provat les paelles de tots els meus parents i he compartit l’apartament amb la família.
Fins i tot he fet de cangur d’un gosset encantador que em seguia a tot arreu com si jo fos el líder de la seva camada.
Les vacances s’han acabat però sempre ens queda el record del que hem viscut, al cap i a la fi, com diu el meu pare, d’aquí quatre dies Nadal!
Però aquesta etapa ha acabat i malgrat que ho he passat molt bé m’agrada mirar endavant i viure plenament el nou curs que comencem.
Tal i com vaig llegit una vegada: no ploris per què s’ha acabat, somriu per què ha passat.
Sigueu benvinguts.