Dimarts, 4 d'octubre de 2011
DE NOU ESFORÇ
Aquests nens que veieu darrera la carpeta són de tercer. Estaven fent el seu primer examen d’aquest curs.
El tercer és sens dubte el curs més complicat de la primària.
Això no vol dir que a partir d’ara, i un cop superat, tot seran flors i violes. El que vol dir és que comença el camí de l’esforç i de la superació per part dels nens i un camí de sacrifici pels pares.
Els nens han d’esforçar-se en solucionar els seus propis problemes a l’aula.
Per part dels pares cal enfrontar-se a no caure en la temptació de resoldre a cada moment els problemes dels seus fills.
Els pares patim quan els fills s'esforcen i no aconsegueixen el que es proposen.
Sentim la temptació de resoldre'ls el problema, però aquest esforç que fan és precisament el que cal educar, perquè hauran de viure amb ell tota la vida.
Fins i tot mantenir una amistat en el temps comporta esforç.
El problema no és que els nens busquin qualsevol drecera per aconseguir el mínim esforç, això ho hem fet tots.
El que és inexplicable és que els pares no es comprometin a potenciar la cultura de l’esforç.
És cert que no n'hi ha prou amb l'esforç, però sense esforç no aconseguirem mai res.
L’esforç és el mitjà.
També és veritat que el declivi de la cultura de l'esforç va lligat a un paternalisme mal entès que cada cop és més preocupant.
No volem que el nen hagi d'esforçar-se en accés, ens fa por que s'angoixi i li posem un paracaigudes abans de llançar-se i mai no fa el salt.
Fem veure que sap quan no sap, li amaguem els defectes i els errors, l'aplaudim i potenciem la falsedat que tot va bé i que amb el temps ja s'adonarà que les coses costen d'assolir.
De moment diguem-li que sigui feliç, pensem erròniament.
Cal posar-los davant de reptes nous, perquè hagi de trobar solucions per ell mateix.
I sobretot cal ajudar al mestre i estar al seu costat.
Recordeu??? Estem al mateix bàndol.
