Divendres, 29 de juny de 2007

MATRIOSKAS

Aquest matí no ha començat gaire bé. Mentre que un dels monitors estava esmorzant a la cafeteria de la cantonada li han robat la motxilla.
Quan s’ha donat ha baixat corrents per Vallespir i en un banc del carrer s’ha trobat la seva motxilla amb la jaqueta a dintre i les Matrioskas que portava per ensenyar als nens. Evidentment no estava ni la cartera ni el mòbil.
Però el dia continua i els nens no esperen, per tant avui hem viatjat simbòlicament fins a Rússia.
Els hi ha fet molta gràcia veure les famoses Matrioskas, nines que es van introduint unes dintre de les altres fins arribar a la més petita, i han fet aquests bonics murals.

Dijous, 28 de juny de 2007

Mentre que uns gaudeixen del joc a l’aire lliure, altres es dediquen a ser gran pintors.

Dijous, 28 de juny de 2007
ANEM AL PARC
Barcelona no és una ciutat on hi hagi gaire parcs que estiguin amb uns mínims de condicions acceptables. Suposo que això ho saben molt bé els pares que cada dia porten els seus fills a jugar a un carrer sense sortida on no es pot fer res més que corre amunt i avall sense parar.
Triar un parc a on puguem anar, a peu, és complicat.
Els problemes amb els que em trobo són diversos: o no hi ha ombra, o no hi ha un tancat pels petits, o no es pot jugar a pilota, o no hi ha font, o està molt brut, o hi ha tot tipus de fauna urbana (em refereixo a personatges que prefereixo tenir allunyats dels nens), o hi ha gossos, o ens trobem amb àvies que es pensen que el parc és seu.
Això dels avis ens passa cada any. Sempre n’hi ha una que cada dia porta al seu nét a jugar, on està molt tranquil·la fins el moment que arribem nosaltres amb les nostres gairebé 100 criatures, i avui no ha estat una excepció.
Es passen l’estona rondinant que aixequem pols i que són massa grans per estar allà, deixant a banda que no volen compartir les joguines del seu nét.
Una vegada un avi va trucar a la Guàrdia Urbana, no és broma, comunicant que hi havia uns nens que molestaven i que no deixaven jugar al seu nét.
Quan va arribar el Guàrdia l’avi, indignat, li va dir que nosaltres ocupàvem massa espai en el parc, al sentir això no em vaig estar de contestar-li:
- què es pensa què porto elefants?
El Guàrdia Urbà es va posar a riure i va donar mitja volta deixant l’avi malhumorat per la resta del matí.
Anècdotes a part podeu veure a les fotos que ens ho hem passat d’allò més bé.

DIMECRES, 27 DE JUNY DE 2007

LES NOVES TECNOLOGIES EM PERSEGUEIXEN

Tot treballant el centre d’interès de l’esplai, que és La Volta al Món, els monitors els hi explicaven com ens podem orientar.
La idea era explicar la Rosa del Vents, els punts cardinals i la brúixola. Tots escoltaven amb interès la situació del Nord, el Sud... la posició del Sol...
A fi de que participessin activament en l’explicació, i poder valorar què havien entès, en un moment donat, els hi van preguntar:
- que faríeu servir per orientar-vos per anar d’una punta a l’altra del món?
La resposta no es va fer esperar:
- un GPS!!!

Dimarts, 26 de juny de 2007

SOFISTICACIÓ EN PISTOLES D'AIGUA

La sofisticació més increïble arriba en forma de pistoles d’aigua, la diversió la tenim assegurada.
Recordo que jo tenia una pistola d’aigua d’un sol color i feta tota d’una sola peça. Malgrat tot ens divertíem igual, l’essència del joc consisteix en mullar-se uns als altres, perseguir-se i riure sense parar. De totes formes no sé com reaccionarien els nens si demà no els hi deixés aquestes super pistoles i els hi donés la més senzilla que trobés a les botigues. Es divertirien igual? o en canvi dirien: quin rotllo, amb això no podem jugar!

Dimarts, 26 de juny de 2007
TRET DE SORTIDA
Ja hem donat el tret de sortida a l’esplai. La veritat és que el dia ha passat molt i molt ràpid, entre mig d’aventures d’indis amb els més petits i pintant samarretes amb els grans.
Encara hi ha tot el professorat a l’escola, els mestres no tenim tres mesos de vacances, com molts diuen, en tenim un de descans i un de vacances. (Polèmica en safata de plata)
Per tant hi ha encara feina a fer amb el traspàs d’informació de les tutores, les propostes de millora, la memòria i els informes.
Per cert, no ha calgut repetir cap nota, és a dir, no em vaig equivocar en cap dels 12.500 nombres entrats, de ben segur les mostres de suport em van animar en la feina.

Dilluns, 25 de juny de 2007
ESPLAI A L'ESCOLA
Comencem l’esplai, o casal, d’estiu.
Aquests dies l’ambient escolar canvia del tot. Els mestres són substituïts per monitors que estan disposats a jugar tot el dia a ple sol, a fer tot tipus de tallers i a mullar-se per refrescar-se.
Un dels avantatges que tenim aquest mes és que no ens haurem d’enfadar ni pels deures, ni per la feina, ni pel silenci dins l’aula. Tots estem més relaxats.
El dia és llarg, la calor feixuga i les activitats a fer són moltes i diverses.
Aquests dies m’ho miro una mica des de la barrera, hi sóc, ho controlo tot però intento donar més marge que durant el curs, gairebé són mitges vacances.
La nostra societat, tal i com la tenim muntada, necessita els esplais. Són poques les àvies que s’enduen els néts al poble i hi ha massa nens que estan tot el dia pel carrer, aprenent res de bo, i avorrint-se la major part del temps. Per tant, durant quatre setmanes, estarem tots a punt per fer moltes coses, intentarem divertir-nos el millor possible i a descontrolar-nos poc amb els horaris.
Evidentment el dia estarà ple de noves vivències per tant, continuaré amb la meva cita diària en el blog.

Divendres, 22 de juny de 2007

Els Pollets fan bàsquet
Aliens a la revetlla, a la coca, a les notes i als informes, a l’estrès de final de curs... els nostres Pollets s’entrenen tot jugant a bàsquet.
Seria genial tenir dos anys!!!

Dijous, 21 de juny de 2007
12.500 NOMBRES
La feina de la paperassa no m’agrada gens. Aquests dies els mestres estem immersos en omplir papers i més papers, en juntes d’avaluació, en reunions de traspàs d’informació, memòries i propostes de millora.
Com enyoro posar les notes de tota la vida, ja sabeu, l’excel·lent, el notable, el suficient, l’insuficient...
Cada frase que surt als informes té un número que les mestres han triat entre una llarga llista de possibilitats la que s’adiu més al rendiment i a la personalitat dels nens i jo he d’entrar, un per un, aquests nombres a l’ordinador.
Acabo de fer una estimació: posem que cada nen té unes 50 frases per informe, si són 250 informes això vol dir que he de teclejar uns 12.500 nombres.
Caram!!! (ho diria més fort però no quedaria políticament correcte) de sobte em sento més cansada que mai.
Espero que llegiu atentament els informes, valen el seu temps en or.

Dimecres, 20 de juny de 2007
PUC REPETIR?
Vaig, amb els de P5, cap a la classe que tindran el curs vinent. Estan emocionats i riuen gairebé histèricament. Un cop allà els nens i les nenes de 1r. es senten grans i se’ls miren amb superioritat. L’escena és divertida.
A l’entrar a la nova classe els de P5 han callat i ho miren tot.
Jo animo a que els hi expliquin tot el que faran:
- Qui comença a explicar que faran a 1r?
- Tres cal·ligrafies, diu un més agosarat
- I sumes i restes portant, diu un altre
- I lectoescriptura
Ara ja estan més animats i parlen tots al mateix moment. Els de P5 estan una mica més espantats
- Tindreu molts llibres
- De català, castellà i anglès
- I de Mates, el Medi, Música, Plàstica
- En total 10 llibres
- I fareu ètica
- I molts fulls cada dia
Em miro als petits i cada cop tenen els ulls més oberts, fins i tot n’hi ha un que respira fons, és un dels més belluguets i està molt quiet, sense saber massa bé que fer.
Decideixo calmar la situació tot dient que, malgrat la feina, també els hi hem d’explicar que s’ho passaran molt bé i aprendran moltes coses. Crec que els deixo convençuts.
Quan han arribat a la seva classe un dels petits ha anat directament a la seva senyoreta i molt seriós li ha dit:
- Senyoreta, l’any que ve puc tornar a fer P5?

Està clar que no els he convençut massa.

Dimarts, 19 de juny de 2007
FINAL DE CURS
Gairebé no queden fulls per treballar, les bates els hi queden petites, els àlbums s’apilen a les prestatgeries a punt d’anar cap a casa, en els murals no llueixen dibuixos, no queda pegament i el que queda ja no enganxa, els colors són tan petits que és impossible pintar, les notes posades, l’alegria a la cara dels nens per les vacances, l’esgotament a les cares de les mestres i l’espant a la cara dels pares quan pensen en dies interminables que queden per endavant.
Demà farem el traspàs de material d’una classe a l’altra. Això els hi agrada molt de fer-ho. Hem de portar els arxivadors, els diccionaris, les tisores i alguna cosa més a un curs superior. És emocionant entrar a la classe que ens tocarà el curs vinent, sempre la troben, al començament, més bonica que la que han tingut durant el llarg curs.
Els de 1r. aniran al pis de dalt i els de 4r. baixen al de baix.
Hi haurà plors amb els de 6è., llargues abraçades i s’acomiadaran com si mai es tornessin a veure.
No m’agraden els acomiadaments, mai m’acomiado de ningú, per tant no ho faré demà.
Us diré Bona Tarda, com cada dia, quan faig la sortida i continuaré amb la meva feina, encara que us sembli mentida, hem de preparar, a partir de demà mateix, l’escola per obrir el proper curs.

Dimarts, 19 de juny de 2007
FESTA I GRADUACIÓ
Ahir vam fer la Graduació dels nens i les nenes de 6è.
Sempre és una festa emotiva i molt bonica.
Un cop van marxar els pares i familiars ens vam quedar a sopar a l’escola amb ells. Quin soroll!!!
Després vam fer la Discoteca. Quin soroll!!!
La nostra és una societat molt sorollosa.
Volien la música molt forta i ells encara cridaven més. Em vaig passar la Cloenda dient-los que cridessin més quan cantaven però les seves cançons de la Disco les cantaven a cor que vols. Les mestres no podíem ni parlar ja que no ens sentíem.
Vaig estar tot el vespre pensant que d’un moment a l’altre entrarien els Mossos per la porta del menjador preguntant que passava.
Però no, no van aparèixer, per sort i a les 23:00 en punt obríem la porta i els retornàvem sans i estalvis, molt i molt suats, molt i molt contents als seus pares.
Ara estan a Port Aventura.
Espero que el dia d’ahir i el d’avui i tots els que han passat a l’escola els hi quedi a la memòria i formi part dels seus millors records.

Diumenge, 17 de juny de 2007
PETARDS
Acabo de llegir al diari la nova normativa Europea que prohibeix la compra i la utilització de petards a menors de 12 anys.
Jo, personalment, no la trobo exagerada. Quan arriba aquesta època em posa molt nerviosa anar sentint petards per tot arreu i canviar de vorera quan veig a quatre noiets manipulant, sense cap tipus de control, petards de tota mena.
No estic pas en contra de tirant-ne per la revetlla, ho he fet quan era petita i n’he comprat cada any a la meva filla. Li he ensenyat totes les mesures de precaució que cal tenir i a manipular amb cura aquest material, però sempre sota la nostra vigilància.
Ahir a quarts de 10 del vespre vaig veure una colla de nens d’uns 10 anys, potser menys i tot, que estaven tirant petards en una plaça del barri. Evidentment estaven sols i si a hores d’ara no estan a l’hospital és perquè estic convençuda que tots els nens tenen un àngel de la guarda. No entendré mai com els pares poden estar tranquil·lament a casa mentre els seus fills estan sols en una plaça tirant petards indiscriminadament. Els porten a les butxaques, els posen a les ampolles i a dintre de totxanes, fan explotar bitxos i es persegueixen tirant-se’ls.
No crec que la nova normativa solucioni el problema dels pares irresponsables però, si més no, quan a partir d’ara ho veiem, podrem denunciar-ho i intentar que hi hagi menys accidents.
Si voleu més informació entreu aquesta pàgina de Revetlles amb precaució, http://www.gencat.net/interior/esc/docs/esc_revetlles.htm, on donen consells per la manipulació de petards.

Dijous, 14 de juny de 2007
CLOENDA DE 6È
Quan arriba aquesta època, entre el garbuix d’àlbums i notes, també preparem la Cloenda dels de 6è. i l’entrada a l’ESO.
Avui els hi he repartit els crèdits variables. Per alguns ha estat molta alegria veure que no han de fer cap crèdit de reforç i que podran triar el que més els hi agradi, per altres les coses no han anat tan bé, però amb esforç ho podran millorar el 2n trimestre.
Any rere any sempre em sap greu quan tanquem una altra Promoció. Hi ha famílies, dels que acaben aquest any, que fa 23, ó 18 ó 14 anys que estan vinculades a l’escola, tres d’ells són fills d’antics alumnes, i altres encara tenen germans petits que voltaran amb nosaltres.
Si els repasso un per un recordo, de tots, alguna cosa del dia que els van venir a matricular, o del dia que vaig fer l’entrevista a P2.
Alguns ens han omplert de joia, altres ens han donat molts problemes, altres ens estimen molt, altres no tant, uns són alumnes brillants i altres força matussers. Amb algunes famílies he tingut algun que altre conflicte, amb altres molt bona relació, amb altres una mica de tot. Els hem renyat, els hem estimat, ens han tret de polleguera, hem curat genolls i hem eixugat llàgrimes.
Tantes i tantes coses hem passat junts que és difícil anomenar-les totes, només desitjo que recordin l’escola com a seva i que les mestres que han tingut fins ara els hi hagin donat l’oportunitat de créixer com a homes i dones de bé.
Bona sort a tots.

Dimecres, 13 de juny de 2007
LA POESIA A L'ESCOLA
Cada cop que entro a la classe dels Óssos, P4, em diuen el mateix: sabem un poema, vols que te’l diguem? I jo, sempre, els hi contesto: i tant, a veure com el dieu.
Bon dia, dia
Bon dia, cel
Bon dia, terra,
Bon dia, mar
Bon dia, sol
Bon dia, vent
Bon dia, vela
Bon dia, ocells
Bon dia, flor
Bon dia, tu
Bon dia, jo,
Bon dia, dia (Joana Raspall)

Quan l’han acabat em diuen: nosaltres hem fet una versió nova, la vols sentir?
I aleshores hi poso encara més atenció:
Bona nit, nit
Bona nit, lluna
Bona nit, estels
Bona nit, núvols
Bona nit, cel
Bona nit, bruixes
Bon nit, bruixots
Bona nit, llum
Bona nit, foscor
Bona nit, mosquit
Bona nit, nit

Un cop han acabat els hi dic: m’agrada més la versió que heu fet vosaltres! I contents, continuen treballant.
Em sembla que això ja ho hem repetit unes tres o quatre vegades, però m'agrada veure'ls tan motivats.

Dimarts, 12 de juny de 2007
LA FACILITAT DE L'AGRAIMENT
En David Montilla, un company blocaire, ha escrit un post sobre el meu, nostre, blog. M’ha fet molta il·lusió i el vull compartit amb tots vosaltres. El podeu llegir a la següent adreça: http://www.lescaboriesdenmontilla.blogspot.com (11 de juny)
Felicitar a la gent és un art difícil i sempre l’he reivindicat.
Jo penso que la bona educació és basa, en parts iguals, en l’admiració per la feina ben feta i amb la crítica constructiva per aquelles coses que hem de millorar.
És més fàcil criticar que admirar, i també és més fàcil callar abans d’anar a donar les gràcies.
Jo, personalment, tinc la mateixa facilitat per enrabiar-me com per premiar allò que m’agrada i no em costa massa dir-ho. Dir-li a un pare o a una mare que el seu fill és un encant, o que la seva filla és molt autònoma, o que per fi ja sap llegir... em dóna una satisfacció personal difícil d’explicar.
Amb els meus alumnes em passa el mateix. M’agrada dir-los que ho han fet bé, que estic contenta amb ells de la mateixa manera que els puc renyar o castigar.
Entre l’estrès que vivim una petita nota d’agraïment, un somriure, unes gràcies, un petit detall... poden donar la felicitat i fer el dia a dia més fàcil.
Recordo, l'any passat, que a l’acabar, a finals de juliol, el curs i el casal d’estiu, absolutament cansada i derrotada, una petita de sis anys va venir a desitjar-me bon estiu, em va fer un petó i em va donar un paquetet amb sals i sabó de bany amb una nota que deia: gràcies per tot, ara et toca relaxar-te. Aquesta petita mostra de solidaritat em va fer la mestra més feliç del món.
Sóc així, no hi puc fer més.

Poc a poc anem pujant les fotos al fotoblog. Hi ha classes que en tenen moltes i altres molt poques. No es va poder organitzar d’una altra manera, és complicat vigilar, atendre als nens, ensenyar-los coses i fer fotos... preneu la bona voluntat.
També hi ha el vídeo que sempre es veu més la realitat. Espero que ho gaudiu.
http://escoladelcarme.myphotoalbum.com

Dilluns, 11 de juny de 2007
CONVIVÈNCIES A LA CIUTAT
Bon dia des de l’escola!!! Fa un dia esplèndid!!!
Tots ja estem immersos en la realitat quotidiana de cada dia. Enrere queden les convivències i la natura. Ens queda una setmaneta molt enfeinada amb els àlbums, les notes i el final de curs.
Tot anant en metro per Barcelona em vaig trobar amb uns escolars que deurien tenir uns 8 anys. Segurament per deformació professional no vaig poder evitar preguntar d’on eren i que feien per Barcelona. Em van comentar que estaven de convivències, ja que eren de la vora de Taradell.
Convivències a Barcelona!!! No m’acabo d’imaginar anar a veure la Catedral o la Sagrada Família en lloc de terrejar i divertir-se per la muntanya.
Evidentment els nens de poble estan en contacte amb la natura cada dia, de ben segur que no intenten escoltar una òliba com a fet extraordinari i molt menys confonen un porc senglar amb un lleó (els nostres petits ho van fer) però venir a Barcelona de convivències em costa molt veure on pot estar la diversió.
Llanternes pel Passeig de Gràcia, motxilles per Rambla Catalunya, jugant en una placeta dura... no ho veig massa clar.

Dissabte, 9 de juny de 2007
Si planifiques per una any: sembra blat.
Si planifiques per una dècada: planta arbres.
Si planifiques per una vida: educa persones.
Lao Tse

LA DIRECCIÓ I L’EQUIP DE MESTRES QUE HAN ANAT DE CONVIVÈNCIES DÓNA LES GRÀCIES A TOTS ELS PARES I MARES QUE HEU DIPOSITAT LA VOSTRA CONFIANÇA EN NOSALTRES.

FOTOS

Intentarem muntar un Photoblog per a penjar les fotos que hem anat fent.

Us mantindrem informats.

LES MESTRES A CONVIVÈNCIES
Com a Directora de l’escola vull felicitar, des d’aquí, tota la feina que han fet aquests dies l’equip de mestres que han estat amb els vostres fills i filles.
Us puc assegurar, com a testimoni, que han treballat les 24 hores del dia.
Han repartir esmorzars, preguntant un per un que els hi venia més de gust, han curat genolls, han programat les activitats més adients, els hi ha tallat la carn a trossets petits, els han vigilat de dia i de nit, s’han aixecat mil vegades, durant la nit, a veure qui tossia, qui somiava o si tots dormien.
Els han mimat quan calia o renyat si era necessari.
Han fet els àpats molt ràpid, inclús de peu, per poder estar pendents de tots.
Han vigilat que anessin prou abrigats, amb la gorra posada pel sol i els han comptat a tot hora.
Han fet de mames.
Han fet llargues excursions, han empassat pols, ballat i riure amb ells.
Ara que no em senten, a l’arribar, els hi agradarà notar les vostres mostres de suport i agraïment.
Gràcies.

6a. CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
Una nit una mica agitada tot anant a l'Hospital degut a una gastroenteritis i un cop en una cella. (Les famílies corresponents ja estan avisades).
De totes formes tots molt bé, Discoteca els grans, Conte de la Vaca Carlota i passeig de nit.
Avui han fet una excursió per fer un herbari.
Al migdia ens espera una enorme paella per dinar.
Pregunten si ens quedarem més dies o si soparem a la casa.

IMPORTANT:
Heu de tenir en compte que estan molt cansats, vindran dormint a l'autocar i al baixar és probable que els petits plorin o no us vulguin explicar res de res. No us preocupeu. Poseu-los a la dutxa i a dormir, demà ja us explicaran moltes coses.

5 ª CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
Aquesta tarda els més grans han anat al "super tubogan gegant". Arriben amb la roba de recanvi mullada, però l'experiència ha valgut la pena.
Els petits, en canvi, han estat a l'hort inspeccionant els enciams, els tomàquets, les cebes...
Han fet galetes (de la recepta d'en Sam) i han quedat tan bones que se les han acabades totes i no n'han pogut guardar per menjar a casa. Durant la tarda han muntat un gran circuit d'Indiana Jones.
Ara, els més grans s'estan preparant per al sopar i la disco. Els més petits esperen impacients el sopar i el conte de la nit.

4ª CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
Aquesta nit han nascut 10 conills i 5 ànecs i al matí ens hem trobat amb aquesta grata sorpresa.
Durant el dia han plantat cigrons i han construït unes cabanes pels pirates. En el camp ens hem trobat amb el Sam, l'espantaocells, que en ha explicat una bona recepta per fer galetes.
Continuen sense plorar i menjant com uns reis.

Dijous, 7 de juny de 2007
3a. CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
Bon dia des de Palautordera!!! Fa un dia esplèndid.
La nit ha estat llarga: pipis, sed, tos, moltes rialles i emocions.
Sobre les 2:00 tothom dormia per fi.
Ahir a la nit l'excursió amb llanternes va ser un èxit: totes funcionaven!!!
Vam intentar escoltar les òlibes però no vam tenir massa èxit.
Ara estan esmorzant i començarem les activitats del matí.
Les dents netes, crema solar per tot arreu i força genolls pelats... forma part d'estar amb contacte amb la natura.
Ningú plora (no m'he fixat si ho feia alguna senyoreta) i ningú demana la mama.
No patiu!!!

2ª CRÒNICA CONVIVÈNCIES

Tot genial, perfecte.
Avui els diversos grups han anat a veure els cavalls, els pollets i ha estar amb la natura.
Alguns afortunats han trobat ceràmica en jaciments arqueològics i tots s'han divertit jugant en un itinerari de pirates molt entretingut.
Hem celebrat tots junts un aniversari i la casa ens ha felicitat perquè feia temps que no es trobaven amb nens tan "bon menjadors" que s'ho acabessin tot.
A la entrada de la casa hi ha una pedra màgica la qual et concedeix un desig sempre i quan la toquis cada vegada que passes per davant.
Us deixo que ara anem a fer una excursió amb les llanternes. La nit és llarga!

1ª. CRÒNICA DE CONVIVÈNCIES
A l’arribar s’han distribuït les habitacions i han fet la visita d’inspecció per conèixer la casa.
Ha plogut una miqueta però la Sala-Disco ha solucionat el problema per començar a fer els jocs i les activitats.
Ara ja ha sortit el sol però no patiu, no es cremaran, els hi encanta posar-se la crema solar i cada mitja hora se la posen uns als altres.
El Ratoncito Pérez haurà de fer un viatget cap a Palautordera, ja que ha caigut una dent. De ben segur que trobarà la casa i no es perdrà.
Ningú plora.
Han dinat tots molt bé macarrons, pollastre amb patates i poma. Us imagineu que és pelar 150 pomes?

Dimecres, 6 de juny de 2007

SANS I ESTALVIS TOTS A PALAUTORDERA.

Dimarts, 5 de juny de 2007
AL·LÈRGIES I CONVIVÈNCIES
Tinc la sensació que cada cop hi ha més al·lèrgies entre la nostra població infantil.
Tot demanant, per marxar de convivències, les al·lèrgies que pateixen els nens ens hem trobat de tot:
- al pol·len
- a les faves
- al gluten
- a les plomes de les gallines
- al pèl dels conills
- al llegum
- a les ametlles
- a les nous
- al pinso de les gallines
- a la pols
- a les picades dels mosquits
- a la lactosa
Aquestes són les que recordo ara per ara de memòria.
Recordo un any que una nena, de sobte, es va començar a inflar molt i molt. Varem anar d’urgències al metge del poble i mentre esperàvem per entrar a la consulta la nena s’anava desinflant.
Un cop a dins ja estava absolutament normal. El metge ens va tractar una mica de profes histèriques però us puc assegurar que la nena estava molt inflada.
Un cop a Barcelona els pares tampoc s’ho acabaven de creure, entre rialles, ens miraven força estranyats. Mai li havia passat i mai més li va tornar a passar.
L’ensurt va quedar només per a nosaltres.

Dilluns, 4 de juny de 2007
CONVIVÈNCIES
Aquesta setmana és la de convivències. Ja voldria ser a divendres, la veritat. No és que no m’agradi anar-hi però pateixo sempre que tenim nens a fora de l’escola.
Una de les sensacions millors que sempre tinc és quan veig girar els autocars pel carrer Joan Güell, en aquells moments torno a recuperar la tranquil·litat al cent per cent i per fi tanco el mòbil.
Aquest any em fan especial il·lusió ja que m’he combinat la feina i aniré, si més no, a fer fotos.
Les convivències et brinden la possibilitat de conèixer als nens en un altre àmbit, fora de l’escolar i adonar-te de molts aspectes de la seva personalitat que, de vegades, queden una mica amagats dintre de l’escola.
S’ha de ser especial i estimar molt la teva feina per anar amb més de 150 criatures, durant tres dies, i estar amb elles les 24 hores del dia.
La confiança que dipositen els pares i les mares en l’escola és molt gratificant i les mestres que hi anem en som molt conscients del que això representa.
Us donem les gràcies per confiar amb l’escola i deixar que els vostres fills i filles gaudeixin amb nosaltres.

Divendres, 1 de juny de 2007
IRONIES DIÀRIES 2a PART
Començo la classe tot dient que avui parlarem, i escoltarem, uns instruments que no trobem habitualment en l’orquestra.
Als meus petits alumnes els hi agrada molt veure fotos d’instruments i escoltar-los, per tant començo, molt entusiasmada amb un públic molt receptor, amb les meves explicacions.
Primer parlarem de l’arpa. La majoria sap de que els hi parlo i em comenten coses. Després li toca el torn al clavicèmbal que tots coneixen molt gràcies a l’any Mozart.
Per acabar parlo de l’orgue. Silenci. Els explico el funcionament. Silenci. Pregunto si algú ha vist algun orgue. Silenci. Comencem l’audició.
- Ah si!!! Exclamen al sentir-lo. És l’instrument que toca el pop en la pel·lícula Pirates del Carib!!!