30/10/08

Dijous, 30 d'octubre de 2008
REALITATS DIFERENTS
Avui una persona, en un comentari al blog, em preguntava si jo creia que el fet de ser castellanoparlant influïa directament en el fracàs escolar.
La meva primera resposta ha estat un no rotund. Però una pregunta tan complicada mereix una resposta meditada i pensada.
Jo tinc unes idees molt clares sobre educació i ensenyament. Aquestes idees són personals i basades, sobretot, en la meva experiència i amb el que he viscut. Recordeu que sóc néta, filla, neboda i germana de mestres.
Avui, i apartant-me del tema que ens ocupa, llegia a la premsa que ara els psicòlegs ja no defensen els grups de reforç organitzats per capacitats i nivells dels alumnes. Caram!!! Els hi ha costat prou!!!
Jo no he portat a terme mai a l’escola aquesta discriminació de grups.
Nosaltres separem els grups de desdoblament per ordre de llista, mai per nivell acadèmic.
Un nen de primària no mereix ser discriminat i posat en un nivell més baix que la resta de companys. Cal donar una oportunitat, demanar el màxim esforç, lluitar fins al final i intentar aconseguir els millors resultats.
Tampoc sóc gens partidària de fer currículums especials per a nens amb dificultats. Evidentment estic parlant de nens sense diagnòstic clar d’una deficiència psíquica.
Tornant al castellà, com a llengua materna, us he de dir que una cosa és que un nen sigui castellanoparlant però que el seu entorn sigui català,(veu televisió, llegeix i els seus pares entenen el català), o bé que el seu entorn sigui totalment castellà (fora de l’escola no té cap vincle social ni cultural amb aquesta llengua)
Són coses molt diferents.
Jo tinc a l’escola nens castellanoparlants absolutament brillants, sense cap dificultat d’aprenentatge i nens catalans amb greus problemes d’aprenentatge.
Malgrat tot, sempre parlo segons la meva experiència i també he de dir que, a la nostra escola, no tenim cap alumne que faci menys de dos anys que s’hagi incorporat al sistema educatiu, provinent d’altres països, ni cap alumne que no entengui ni parli català.
Aquesta és la nostra realitat escolar, la que jo conec i amb la qual em baso per donar les meves opinions o per compartir les meves experiències.
Del que passa fora només en sóc observadora.

29/10/08

Dimecres, 29 d'0ctubre de 2008
TERCER DE PRIMÀRIA
Un dels cursos més complicats de tota la Primària és el tercer.
És un curs difícil i feixuc.
Els nens han d’aprendre moltes coses. Les lliçons són llargues i ja no en tenen prou amb les explicacions que escolten a la classe, ara cal estudiar i això és difícil.
Abans la majoria d’exercicis es contestaven en el mateix llibre. Ara cal copiar l’enunciat i respondre correctament en un full.
A tot això hem d’afegir que gairebé a cada hora tenen una mestra diferent, que dóna la seva matèria i demana i exigeix els seus propis continguts.
La feina s’acumula. Ja no els tractem com a nens petits. Cal exigir d’ells un alt rendiment, esforç, concentració i treball.
Jo no tinc la solució a la realitat escolar que han de viure els nostres alumnes, però si que us puc donar unes pautes que us poden ajudar a ajudar-los a ells.
- Paciència. Carregueu-vos de paciència. Cada vespre heu de mentalitzar-vos que hi ha uns deures per mirar, una agenda per controlar i una lliçó per preguntar.
- Complicitat. Intenteu que l’estona que esteu ajudant-los sigui el menys crispada possible. Tots estem cansats i amb ganes de quedar-nos tranquils al sofà però els vostres fills necessiten el vostre ajut i suport.
- Implicació. Pregunteu el que han fet, escolteu-los i interesseu-vos per la seva feina. Feliciteu els bons resultats i feu propostes de millora pels resultats menys bons.
- Bon humor. Ja que no tenim altra opció fem-ho amb el millor dels nostres somriures. De què serveix enfadar-vos cada vespre?
- Esperança. Aquesta feina que heu de fer ara té un final. No durarà tota la vida. Com més aviat us hi poseu més aviat aprendran a fer-la sols.

Penseu que tot el que esteu fent és una inversió de futur. Tots recollim allò que sembrem. Ànims, per sort, de ben segur, cap de vosaltres té més de tres fills, per tant, us ha de quedar energia suficient per treure endavant els estudis primaris dels vostres fills.

28/10/08

Dimarts, 28 d'octubre de 2008
LLETRES I NOMBRES
Avui he rebut un mail molt curiós i que vull compartir amb vosaltres.
Parla de les lletres i els nombres.
Les lletres poden parlar per elles mateixes d’aquesta manera:
- poden ser úniques: ADN
- sòbries: AA
- donar plaer: G
- ser un paràmetre: IQ
- tenir molt de pes: KG
- al·lucinants: LSD
- profundes: OM
- sempre tenen alguna cosa més a dir: PD
- implacables: RIP
- poden ser de gran ajuda: SOS
- explosives: TNT
- et poden marcar de per vida: VIH
- aliviar-te: WC
- grandesa: XL
- explicites: XXX
- marcar el final: Z

Llegir és comunicar-se.

Us heu preguntat mai per què els nombres aràbics, que són els que utilitzem, són així?
Estan basats en els àngles que tenen. L’1 té un angle, el 2 en té dos, el 3 en té tres... el 0 no en té cap.

Curiositats matemàtiques
1 x 9 + 2 = 11
12 x 9 + 3 = 111
123 x 9 + 4 = 1111
1234 x 9 + 5 = 11111
12345 x 9 + 6 = 111111
123456 x 9 + 7 = 1111111
1234567 x 9 + 8 = 11111111
12345678 x 9 + 9 = 111111111
123456789 x 9 + 10 = 1111111111


1 x 1 = 1
11 x 11 = 121
111 x 111 = 12321
1111 x 1111 = 1234321
11111 x 11111 = 123454321
111111 x 111111 = 12345654321
1111111 x 1111111 = 1234567654321
11111111 x 11111111 = 123456787654321
111111111 x 111111111 = 12345678987654321

27/10/08

Dilluns, 27 d'octubre de 2008
PSICOMOTRICITAT FINA

A l’etapa d’educació Infantil és molt interessant treballar la Psicomotricitat fina.
Són activitats que consisteixen a fer moviments amb precisió realitzats pel dit, la mà i el braç.
Els nens han d’adequar la coordinació mà-ull i per això cal fer aquest tipus d’exercicis.
Dominar la psicomotricitat fina és fonamental per aconseguir, més tard, l’habilitat grafomotriu necessària per a una bona lletra, i una bona coordinació manual.
A l’escola ho treballem però també pot ser interessant fer-ho a casa.
Us dono algunes idees que us poden ajudar a aconseguir aquest objectiu, bàsic en l’etapa infantil i molt necessari en els primers cursos de primària.
Es pot treballar de moltes maneres però podeu:
- fer collarets amb boles petites tot passant-les per un fil
- trencaclosques i puzzles de tot tipus
- retallar
- ensenyar a fer nusos i llaços
- fer boletes de paper de seda
- enganxar papers de diaris
- estripar paper
- ajudar a la cuina a remenar, aixafar, decorar...

Ja podeu començar a deixar una estoneta els jocs d’ordinador i retornar a aquelles activitats, quemalgrat les noves tecnologies, no podem mai deixar aparcades.

26/10/08

Diumenge, 26 d'octubre de 2008
L'APRENENT DE BRUIXOT
Quan uns nens riuen d’aquesta manera mentre veuen el Mickey Mouse… res està perdut.

Quan vaig fer aquesta foto estaven veient Fantasia (1940), una petita joia que ens va deixar Walt Disney.
El fragment que els hi vaig posar va ser “L’aprenent de bruixot” amb música de Dukas.
Jo no els hi dic mai que anem a veure un vídeo, sempre els hi dic que anem a “escoltar” música amb imatges.
Aprofito les imatges per què aprenguin a escoltar música sense avorrir-se, en aquest cas en concret volia que escoltessin els instruments de vent que sonen majestuosament, mentre que el pobre Mickey Mouse, trapella i simpàtic, intenta que les escombres facin la seva feina.
Quan va acabar volien tornar-ho a veure, i els hi vaig passar un cop més. Van demanar veure més estona però un dels recursos que utilitzo sempre és deixar-los amb ganes de més, i així esperen la propera classe de música amb molta més il·lusió.
Estaven embadalits, entusiasmats, divertits... mirant una pel·lícula dels anys 40!
Fins i tot l’Aina va caure del banc quan va sortir el bruixot amb cara de pocs amics.
Veuen violència a les series de televisió, lluites gratuïtes, els hi agraden els dibuixos amb acció... però aconseguim que gaudeixen amb sensibilitat i innocència.

Aquesta és una felicitat petita que em regalen a l’escola aquests petits dimoniets.

23/10/08

Dijous, 23 d'octubre de 2008
LES FOTOS DE NADAL
La pluja, que tant m'agrada, només em molesta en tres ocasions.
La primera és quan he de fer la sortida. Els paraigües no em deixen veure les cares dels pares i mares i això em neguiteja. No sé massa bé qui hi ha a la porta.
La segona és que plogui quan he de portar les files de Futbol i Natació. És molt complicat anar amb fila amb paraigües i nens.
La tercera és que plogui el dia que ve el fotògraf. L’any passat també va ploure i això complica molt un dia complicat de per si.
He de recordar les coses més inversemblants que us podeu imaginar:
- fer la foto amb la jaqueta
- fer la foto sense la jaqueta
- que es tregui les ulleres
- que no se les tregui
- el cabell fora de la cara
- sobretot, vigila que tingui el cabell davant, a la cara
- que se la faci amb el cosí
- que no se la faci amb el cosí
- germans de la mateixa mare junts però si tenen pares diferents també cal fer la foto per separat
- nadons riallers que no riuen
- gent que no recorda que avui fèiem la foto i porta els nens amb xandall i cal posar-los jerseis dels companys
- nens que porten un parell de jerseis per què jo esculli quin pot quedar millor amb el fons blau
- el que plora desconsoladament
- el que no vol que se li vegi l’ortodòncia

Us asseguro que no he exagerat gens. Totes aquestes coses m’han passat avui.

Ahhhh i el despistat que no s'ha fet la foto per què no l'he cridat directament pel seu nom!!!

22/10/08

Dimecres, 22 d'octubre de 2008
FEM MÚSICA AMB ELS CARGOLS
La Isabel fa la música a la classe dels Cargols.
Canten, ballen, aprenen a distingir les qualitats del so…
Avui he anat a veure totes aquestes coses que m’explica que fan i un cop més una imatge val més que mil paraules.


21/10/08

Dimarts, 21 d'octubre de 2008
ASSUMIR EL QUÈ FEM
Gairebé cada dia, per la tarda, quan faig la sortida, s’acosta una mare o un pare i em diu:
- Pot entrar a buscar els deures que s’ha deixat?
- Pots donar-li el xarop que no el porta a la cartera?
- Diu que no troba la jaqueta, que no està penjada al seu lloc, la pots buscar?
- Pot tornar a entrar que ha oblidat.......???

La meva resposta és sempre la mateixa: que vingui ell i m’ho demani.
Avui un pare, davant la meva enèrgica negativa a no deixar a entrar la nena, si no m’ho demana ella, em diu: què més et dona, ja t’ho he dit jo!
Dons no, no és el mateix. La sobreprotecció no es bona consellera. Els nens s’acostumen a no donar la cara, a no demanar les coses, a no fer-se responsables i així no anem en lloc.
Quan jo els hi faig una pregunta no accepto mai un no sé o un no ho recordo per resposta.
Deixeu que siguin ells els que parlin quan se’ls hi pregunta, que siguin ells que demanin el que necessiten, que aprenguin a fer-ho amb educació i que solucionin els problemes del dia a dia ells sols.
Si no han fet els deures que s’espavilin. Si han perdut el carnet de la biblioteca que es quedin sense llibre. Deixeu que assumeixin els seus errors..
Tots els nostres actes porten conseqüències i cal que en siguin plenament responsables d’allò que fan.
Si ens fan pena fracassarem en l’educació perquè ells abusaran de la nostra manca d’autoritat.

20/10/08

Dilluns, 20 d'octubre de 2008
SEGURETAT A INTERNET
Fa dies escoltava a uns de 5è com presumien de la gent que coneixien pel MSN.
Altres parlaven de tot el que es podia trobar al google, ni punt de comparació amb un diccionari, deien.
Un de 6è em comentava que al you tube troba videos molt divertits i forca “marranos”
Aquest tema és molt preocupant.
Potser no som prou conscients del perill que els nostres fills i filles tenen a casa, amb l’ordinador i en la privacitat de la seva habitació.
A vegades alguns pares m’han comentat: no passa res, total parla amb amics de la seva edat. I tu com ho saps això del cert?, els hi dic.
Aquest tema em preocupa molt i és per això que he contactat amb l’Oficina de Relació amb la Comunitat de la Comissaria del cos de Mossos d’Esquadra de Sants.
Ells realitzen conferències preventives i informatives adreçades a pares i mares.
És una realitat que la utilització d’Internet s’ha estès amb gran èxit entre la infància i la joventut, bàsicament com a mitjà de recerca d’informació i d’utilització de nous sistemes de comunicació i interrelació amb altres persones. Aquesta bona acollida ha comportat canvis substancials en els hàbits de vida de nens i joves.
Cada cop es fa més necessari trobar espais fiables d’informació i comunicació a causa de la gran quantitat d’informació errònia i els abusos d’alguns usuaris de la xarxa.
Evidentment, i vull que quedi clar, els aspectes beneficiosos d’Internet pesen molt més que els aspectes negatius, tot i que aquests no es poden ignorar.
Jo personalment hi trobo molts avantatges, la prova més clara és que escric el blog i penso que és un dels mitjans de comunicació més interessants que ha tingut l’escola.
Però degut a l’amplitud del tema i la seva importància, farem una conferència per informar-vos sobre LA SEGURETAT A INTERNET.
Us informarem sobre la seguretat en l’ús d’Internet, en especial per part dels menors i adolescents, i alhora identificar quines són les pràctiques no recomanables, facilitant unes pautes i consells preventius perquè l’ús d’aquest mitjà es desenvolupi dins d’un entorn el més segur possible pel menor.
L’objectiu principal és informar de les activitats nocives, il·lícites i dels riscos actuals de la xarxa per evitar pràctiques de les quals podrien ser víctimes menors.
Encara que els vostres fills siguin petits és important que comenceu a estar informats del que us trobareu d’aquí molt poc.
Anoteu aquesta data a l’agenda: Dimarts, 18 de novembre, a les 19:00 hores. Conferència a l’escola sobre la Seguretat a Internet.

19/10/08

Diumenge, 19 d'octubre de 2008
SEGON ANIVERSARI
Avui celebrem el segon aniversari d’aquest blog!!!
No m’agrada massa fer memòria de les coses que faig. A mi m’agrada viure el dia a dia, gaudir de les oportunitats que se’m presenten i aprofitar-les al màxim.
Però avui és obligat donar un cop d’ull enrere i ens trobem amb 522 post escrits. Gairebé 70.000 visites, amb un promig de 150 visites diàries.
Ha entrat gent del Regnet Unit (1465), EE.UU. (727), Països Baixos (431), Sudamèrica (335), d’Itàlia, la India, Canadà, Suècia...
Gràcies al blog he pogut participar en el llibre de La Catosfera Literària i en el llibre Dedicatòries que sortirà aviat a la llum. Fins i tot una universitària ha fet un estudi de postgrau on parlava d’aquest blog.
Avui m’he preguntat per què l’escric i la resposta ha estat: escric principalment per què m’agrada escriure, per què m’agrada compartir la meva experiència de mestra amb totes aquelles persones que els hi vingui de gust entrar, comentar, opinar i participar. També escric per què estimo l’escola i compartir allò que estimes amb la gent, que hi formeu part o no, és gratificant.
Escric per què vosaltres també hi sou. Heu escrit, entre tots, gairebé 2500 comentaris!!!
Altres, menys agosarats, no escriviu però em comenteu que també us agrada llegir-me i que entreu cada dia.
De moment penso seguir explicant anècdotes, pensant nous projectes, opinant sobre ensenyament, sobre educació i tot allò que vagi sortint.
Si voleu seguir compartint una estona cada dia amb mi sereu benvinguts.
MOLTES GRÀCIES PER SER-HI.

16/10/08

Dijous, 16 d'octubre de 2008
LA TARDOR DE VIVALDI

Aquesta tarda,a l’hora de plàstica, els Lleons feien pintura a ritme de la música de Vivaldi.
Quan he pujat a veure’ls ja estaven acabant l’activitat però els he trobat tan macos que he decidit fer unes fotos, fins i tot un mini vídeo ja que sentir la música mentre pintaven era la gràcia.
Malgrat que molts ja havien acabat els hi he dit: feu veure que pinteu, com si encara no haguéssiu acabat.
Però jo no comptava amb l’espontaneïtat sincera dels nens.
No han vist massa clar això de tornar a pintar per sortir al vídeo, sobretot l’Arnau que just quan els estava gravant em diu:
- pintem de veritat???
- Si, si... dissimula, li he contestat jo molt baixet
Actors no seran però artistes de ben segur.
Si ho voleu veure entreu al web. http://www.xtec.cat/escoladelcarme/

15/10/08

Dimecres, 15 d'octubre de 2008
LA PARAULA ESCRITA
Fa temps una mare em comentava que la relació amb el seu fill era molt difícil.
Gairebé no es deien res i quan es parlaven era per barallar-se i dir-se mútuament tot tipus de retrets.
Li vaig comentar que utilitzes el llenguatge escrit ja que l’oral no funcionava.
Em va mirar amb cara de no entendre massa el que deia i li vaig explicar que intentés manifestar els seus sentiments, les emocions, els consells i les inquietuds per escrit.
Hi ha coses que són més fàcils d’escriure que no pas de dir.
Si no t’escolta, escriu-li una carta amb el que li vulguis dir.
Avui he retrobar a la mare angoixada i em comentava que l’escriptura funcionava i ajudava a millorar la relació amb el seu fill.
Encara hi ha un mur entre nosaltres, em deia, però llegeix el que li escric, ho guarda i ho rellegeix. Tot i que fingeix indiferència a vegades em contesta i intento entendre el que em diu.
Penso que l’escriptura és una bona manera de poder comunicar-se.
Agafeu un full en blanc, penseu què voleu escriure, què voleu transmetre.
Escriviu tot allò que és important per vosaltres i voleu que se sàpiga però que us costa dir o, si més no... escriviu un blog!!!

14/10/08

Dimarts, 14 d'octubre de 2008
EXPERIMENTEM!!!
Tots hem aprés, a l’escola, que el vent és aire en moviment.
Els nostres Peixos ho van poder experimentar d’aquesta manera tan divertida.

Si bufem fort la pilota hauria de moure's però no sempre els experiments funcionen.
Deixa’m a mi que potser ho aconseguiré
La meva bufera és més forta que la vostra
Ummm la saliva em fa males passades
No m’agrada això d’experimentar amb el vent
A nosaltres si!!!
Tot vola!!!

11/10/08

Divendres, 10 d'octubre de 2008
LA DITA DE LA SETMANA
Ensenyaràs a volar, però no volaran el teu vol.
Ensenyaràs a somiar, però no somiaran el teu somni.
Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida.
Malgrat tot, en cada vol, en cada vida, en cada somni perdurà sempre la petjada del camí
ensenyat.

9/10/08

Dijous, 9 d'octubre de 2008
PASSEIG PER LA TARDOR (I)
La tardor mediterrània, suau i tranquil·la, ens permet fer classes al pati.
En la seva època Aristòtil, dialogava i feia pensar als seus alumnes pels patis. Nosaltres, de moment, intentem que els nostres óssos aprenguin, si més no, a escoltar. Mai se sap que sortirà de tota aquesta colla de personetes que veieu feliços a la seva escola.


Els Cargols, mentrestant, intenten omplir amb paper de seda, la gran fulla de la tardor.



Continuarà...

8/10/08

Dimecres, 8 d'octubre de 2008
LLIBRES D'ESCOLARITAT
L’era dels Llibres d’Escolaritat ha acabat.
A partir d’aquest curs no hi ha cap nen a Catalunya que en tingui, i els que el tenen obert cal tancar-lo i arxivar-lo. Hem rebut un Manual d’instruccions per saber com ho hem de fer.
A l’escola podríem trobar llibres de l’època de la postguerra, i no exagero.
El Llibre d’escolaritat era un petit quadern on quedava anotat tot l’historial acadèmic de l’alumne. Tots el tenim.
Allà hi sortien totes les notes que havíem tret des del 6 anys fins que arribàvem a la Universitat.
Al llarg del temps hem tingut llibres de diferents formats, mides i colors.
Se’ls hi donava una gran importància. No et podies equivocar a l’omplir-lo, ni cometre cap equivocació sense afegir després la diligència corresponent.
Calia, durant uns anys, portar-los al Departament i allà els revisaven amb lupa. Cap errada hi podia sortir.
No es podia entregar a la família, ja que era un document que passava d’escola a escola i un cop finalitzada l’estapa educativa se’l donava a l’interessant no sense abans signar en un llibre de registre.
Si algú el perdia era un drama. Calia fer mil papers, presentar centenars de certificats i posar, fins i tot, un anunci al DOG.
Això ha acabat. Ara els nens tenen només un Expedient Acadèmic que cal baixar-se d’Internet. Omplir-lo amb no sé quin programa que haurem d’aprendre a funcionar. Enviar-lo no sé per quin mitjà. Tancar els llibres que hem començat a omplir.
De fet no sé de que em queixo. La Generalitat sempre posa fàcil les coses als mestres.

7/10/08

Dimarts, 7 d'octubre de 2008
EL MILLOR DE LA TARDOR

L’estació més bonica de l’any és la tardor.
No fa ni fred ni calor. Les cançons també son més maques ja que no són tan carrinclones com les de la primavera.
No hi ha al·lèrgies, ni gairebé refredats i la llum té uns matisos preciosos.
M’agraden les classe decorades a la tardor (penjaré fotos al web de totes les classes, només necessito una mica de temps)
Els millors colors també són els de la tardor.
La muntanya està en el millor moment per passejar, per anar a buscar tos els seus fruits.
Aviat celebrarem la castanyada, menjarem castanyes, moniatos i panellets.
Una de les excursions que més els hi agrada és precisament la de la castanyada.
El curs acaba de començar i tots estem en plena energia.
Puc fer les classes de música dels més petits al pati i això és un luxe que només ens regala la tardor, ja que a l’hivern fa fred i a l’estiu fa massa calor.
Heu anat al Montseny aquesta època de l’any??? Us ho recomano. Una sortida familiar per buscar tot allò que estudien a l’escola (cargols, bolets, castanyes, glans...), per veure en directe
els colors i per gaudir, simplement, de la tardor.
Dilluns, 6 d'octubre de 2008
PENSAMENTS INCONNEXES

Ahir va ser el Dia Internacional dels Mestres, la veritat és que jo em vaig assabentar a la nit, no ho vaig recordar gens.
Crec que ningú, o gairebé ningú, ho va recordar. No ho vaig llegir ni a la premsa.
Jo no entenc gens això dels dies internacionals i si serveix per res.
Cada dia és el dia Internacional d’alguna cosa... no hi veig el sentit.

Avui hem intentat que els Lleons miressin a traves d’unes ulleres en 3D. Em sembla que no han vist gaire res però era divertit veure’ls posar-se les ulleres amb il·lusió i intentar veure el moviment.

Els de 5è han estat tot el dia amb les finestres tancades ja que es dediquen a tirar les coses més inversemblants per la finestra. Avui han conegut, de fet ja el coneixien, el meu geni i la meva disciplina, imprescindible la majoria de vegades i necessària sempre.

Nostàlgia és el que sento quan em miro els de 6è i penso que aquest curs acabaran.

Monitors nous que comencen a l’escola... aires nous, idees noves, nous projectes... nova energia que s’encomana.

Cada dia hauria de ser el Dia Internacional dels Bons Propòsits i del Positivisme. Si més no el Dia Internacional de les felicitats petites.

5/10/08

Divendres, 3 d'octubre de 2008
"ME'N VAI..."
Ensenyar anglès a nens de 2 anys és una tasca complicada. Molts d’ells encara no parlen bé el català i ja els introduïm en una altra llengua.
Aprenen les paraules tot sentint-les repetir constantment a la Teacher i això, a vegades, pot provocar algun que altre error sonor.
La Teacher diu les paraules de manera molt expressiva, a fi de que als nens els hi quedin i fa que les repeteixin amb el mateix to de veu.
Per tant a l’entrar a la classe diu:
- Hello!!! De manera clara i forta
Els nens ho repeteixen.
Al marxar de la classe diu, ben fort, clar i fent cantarella: - Bye, bye!!!

L’anècdota divertida va passar quan se li va preguntar a un petit: com es diu hola amb anglès??
Ell va contestar tot imitant: H E L L O!!!!
I a la pregunta i com es diu adéu?, llavors el nen, ben convençut, tot fent la cantarella del bye bye, va contestar ME’ N V A I!!!

2/10/08

Dijous, 2 d'octubre de 2008
LA LLEI DEL TALIÓ
Quan algú em comenta que li diu al seu fill: tu no comencis mai una baralla però si et peguen t’hi tornes!!!, sempre penso que alguna cosa no funciona quan hem de tornar a la llei del talió (ull per ull, dent per dent).
Cap societat, ni menys cap escola, pot funcionar amb aquest lema.
Potser direu que al cap i a la fi és una qüestió de supervivència, però es tracta d’una venjança i aquesta no és mai digne de cap persona.
Hem d’ensenyar que no podem retornar tots els cops que ens donen, però clar no ens podem quedar de braços plegats davant una ofensa i anar reben de totes bandes.
Tampoc podem fer que triomfi la maldat.
Quina solució ens queda? Només el diàleg i la desaprovació de l’atac injust, tot fent-los veure que no ens podem convertir en la persona els actes de la qual condemnem.
El que agredeix ha d’adonar-se que, malgrat tot, no té la victòria ja que aquests actes li portaran conseqüències.
Cal ensenyar als nens que si un acte el considero injust no l’he de reproduir per part meva. Si condemno una acció no la reproduiré.
Aconseguir no caure en la venjança és molt difícil però tenim tota una vida per intentar-ho.

1/10/08

Dimecres, 1 d'octubre de 2008
REUNIONS DE PARES I MARES: PROVA SUPERADA
Ja hem acabat totes les reunions de les famílies i podem fer una valoració molt positiva.
L’endemà d’una reunió, em comentava avui una mestra, hi ha un ambient molt motivador a l’escola. I té raó.
És interessant poder explicar allò que fas, que la gent t’escolti i s’interessi en col·laborar.
El que és curiós és que any rere any les mestres sempre expliquem el mateix i indiscutiblement els pares sempre pregunten el mateix.
Hem fet reformes educatives, hem canviat els noms a les coses i hem incorporat nous mètodes però el que ens preocupa, generació darrera generació, és sempre el mateix.
El que no és igual és la nostra actitud real a l’hora de fer front molts dels problemes que ens preocupen.
Volem que el nostre fill sigui educat però tenim por a que se’l castigui, o se’l recrimini massa.
Volem que aprengui molt però no ens agrada que portin massa deures.
Volem rutines, ordre i control però deixem que se’ns descontrolin en qualsevol moment.
La lluita diària és difícil però ningú ens ha dit que fos fàcil.
De totes maneres el sol surt cada dia, especialment sobre la nostra escola plena de nens i nenes que són el futur, i malgrat tot emprenem la lluita diària amb esperança i convicció de que ho fem de la millor manera possible amb la vostra col·laboració i recolzament.