Dijous, 31 de maig de 2007
EXTRAESCOLARS
Aquests dies, a les escoles, estem immersos en els festivals i classes obertes de les activitats extraescolars (també estem immersos en les convivències, acabant els llibres, fent tapes, fent àlbums, acabant controls, acabant les competències bàsiques orals... però no us vull encomanar la desesperació de final de curs)
Tornant a les activitats extraescolars , malgrat els tòpics i la mala fama, jo en sóc partidària sempre i quan es facin amb sentit comú, de manera pedagògica i molt lúdica.
Penso que fer un parell d’aquestes activitats està bé i és molt formatiu. És important deixar un dia, o dos, lliures a la setmana però aquestes activitats acaben de completar el dia i dóna als nens un ampli ventall de coneixements complementaris o la possibilitat d’afeccionar-se a un esport.
Podeu combinar l’anglès amb la natació, o la rítmica i la natació, o l’esport i la natació. Ja notareu de seguida la meva prioritat per la natació, és de vital importància que molt aviat aprenguin a nedar.
De totes maneres sempre és millor tenir els nens fent activitats extraescolars abans de deixar-los estirats davant la televisió, o corrent com a bojos per un carrer o placeta, tot aprenent a barallar-se, a insultar-se i a descontrolar-se mentre que gairebé ningú els controla.
31/5/07
30/5/07
Dimecres, 30 de maig de 2007
PSICÒLEGS
La gent que em coneix a fons sap la mala relació que tinc sempre amb els psicòlegs infantils.
Porto molts anys a la docència i us puc dir que mai un psicòleg ha aconseguit fer-me canviar d’opinió. Quan una persona té problemes sóc partidària del psiquiatre, per iniciativa pròpia mai envio un nen al psicòleg.
Això d’anar a una consulta del psicòleg a pintar i a fer classes de reforç ho pot fer un mestre, un pedagog... algú proper a una escola.
Crec, amb absoluta convicció, que un psicòleg infantil SEMPRE hauria de ser i tenir experiència com a mestre, si més no treballar dintre d’un centre escolar a jornada complerta.
La realitat de les aules només la coneixem els mestres que estem un mínim de 6 hores diàries amb els nens, no pas un psicòleg que hi està una hora a la setmana.
Quan jo vaig començar a fer de mestra tots els nens que tenien problemes i, anaven adreçats a un psicòleg, els hi deien que tenien dislèxia. Això de la dislèxia ja ha passat de moda. Ara els hi diuen que són superdotats!!!
En aquests moments la vagància, la malaeducació, la falta de respecte als mestres i als companys, treure malament els controls i no fer res de res es diu que es superdotació.
Com definirien els psicòlegs als alumnes que tenim responsables, brillants, treballadors i educats???
PSICÒLEGS
La gent que em coneix a fons sap la mala relació que tinc sempre amb els psicòlegs infantils.
Porto molts anys a la docència i us puc dir que mai un psicòleg ha aconseguit fer-me canviar d’opinió. Quan una persona té problemes sóc partidària del psiquiatre, per iniciativa pròpia mai envio un nen al psicòleg.
Això d’anar a una consulta del psicòleg a pintar i a fer classes de reforç ho pot fer un mestre, un pedagog... algú proper a una escola.
Crec, amb absoluta convicció, que un psicòleg infantil SEMPRE hauria de ser i tenir experiència com a mestre, si més no treballar dintre d’un centre escolar a jornada complerta.
La realitat de les aules només la coneixem els mestres que estem un mínim de 6 hores diàries amb els nens, no pas un psicòleg que hi està una hora a la setmana.
Quan jo vaig començar a fer de mestra tots els nens que tenien problemes i, anaven adreçats a un psicòleg, els hi deien que tenien dislèxia. Això de la dislèxia ja ha passat de moda. Ara els hi diuen que són superdotats!!!
En aquests moments la vagància, la malaeducació, la falta de respecte als mestres i als companys, treure malament els controls i no fer res de res es diu que es superdotació.
Com definirien els psicòlegs als alumnes que tenim responsables, brillants, treballadors i educats???
29/5/07
Dimarts, 29 de maig de 2007
IRONIES DIÀRIES
Tots em miren amb cares indiferents mentre els hi dic molt contenta:
- Ara escoltarem una preciosa ària de Puccini
La indiferència continua a les seves cares mentre jo intento transmetre entusiasme:
- Es diu “O mio babbino caro”
Indiferència i silenci mentre engego el CD. Comença a sonar la música i de sobte a molts se’ls il·lumina la cara.
M’agrada la reacció que tenen i m’animo molt pensant que gaudiran tant com jo. Aquesta ària és una de les meves preferides i mentre l’escolto els meus pensaments s’allunyen i penso que és molt agradable transmetre aquesta passió als meus alumnes, potser algú s'afeccionarà a l'òpera... ells continuen somrient.
Quan la música acaba els hi comento:
- ja veig que us ha agradat molt, és bonica oi?
He baixat dels núvols ràpidament quan han dit:
- Senyoreta! És la música del Mr. Bean!!!
(Per als profans com jo us vull aclarir que a la pel·lícula del Mr. Bean hi ha un moment que sona aquesta peça)
Hauré de conformar-me pensant que tant és el mitjà d’aprenentatge si aquest dóna el seu fruit. Ho continuaré intentant.
IRONIES DIÀRIES
Tots em miren amb cares indiferents mentre els hi dic molt contenta:
- Ara escoltarem una preciosa ària de Puccini
La indiferència continua a les seves cares mentre jo intento transmetre entusiasme:
- Es diu “O mio babbino caro”
Indiferència i silenci mentre engego el CD. Comença a sonar la música i de sobte a molts se’ls il·lumina la cara.
M’agrada la reacció que tenen i m’animo molt pensant que gaudiran tant com jo. Aquesta ària és una de les meves preferides i mentre l’escolto els meus pensaments s’allunyen i penso que és molt agradable transmetre aquesta passió als meus alumnes, potser algú s'afeccionarà a l'òpera... ells continuen somrient.
Quan la música acaba els hi comento:
- ja veig que us ha agradat molt, és bonica oi?
He baixat dels núvols ràpidament quan han dit:
- Senyoreta! És la música del Mr. Bean!!!
(Per als profans com jo us vull aclarir que a la pel·lícula del Mr. Bean hi ha un moment que sona aquesta peça)
Hauré de conformar-me pensant que tant és el mitjà d’aprenentatge si aquest dóna el seu fruit. Ho continuaré intentant.
28/5/07
Dilluns, 28 de maig de 2007
FASTENER
Ha portat, per fer el seu àlbum, un fastener vell, rovellat i ja utilitzat.
A la pregunta de la mestra del per què estava en aquestes condicions ha contestat: és que hem desmuntat l’àlbum del trimestre passat, l’hem llençat i així hem aprofitat el fastener.
Aquest blog el llegeixen menors d’edat, per tant no escriuré fil per randa el pensaments que en aquests moments se m’acudeixen.
Estic d’acord en què no podem guardar-ho tot però llençar la feina del trimestre passat, per aprofitar el fastener, em sembla absolutament desmotivador per la pobra criatura que ha treballat tant i tant.
Si no voleu guardar-ho tot, per motius d’espai, sempre es pot refer l’àlbum del curs amb els fulls que més els hi ha costat, els controls, els escrits més originals o els dibuixos més bonics... però llençar-ho tot...
Les coses tenen el valor que tu els hi vulguis donar. Valorar la feina dels nens és un primer pas a treballar per estimar allò que fan, sentir-se orgullosos i pensar que no anirà a parar tot en un cubell d’escombraries.
Shakespeare va dir: “conservar alguna cosa que m’ajudés a recordar-te seria admetre que et puc oblidar”, és evident que ell oblidarà fàcilment tot el que ha aprés a l’escola.
FASTENER
Ha portat, per fer el seu àlbum, un fastener vell, rovellat i ja utilitzat.
A la pregunta de la mestra del per què estava en aquestes condicions ha contestat: és que hem desmuntat l’àlbum del trimestre passat, l’hem llençat i així hem aprofitat el fastener.
Aquest blog el llegeixen menors d’edat, per tant no escriuré fil per randa el pensaments que en aquests moments se m’acudeixen.
Estic d’acord en què no podem guardar-ho tot però llençar la feina del trimestre passat, per aprofitar el fastener, em sembla absolutament desmotivador per la pobra criatura que ha treballat tant i tant.
Si no voleu guardar-ho tot, per motius d’espai, sempre es pot refer l’àlbum del curs amb els fulls que més els hi ha costat, els controls, els escrits més originals o els dibuixos més bonics... però llençar-ho tot...
Les coses tenen el valor que tu els hi vulguis donar. Valorar la feina dels nens és un primer pas a treballar per estimar allò que fan, sentir-se orgullosos i pensar que no anirà a parar tot en un cubell d’escombraries.
Shakespeare va dir: “conservar alguna cosa que m’ajudés a recordar-te seria admetre que et puc oblidar”, és evident que ell oblidarà fàcilment tot el que ha aprés a l’escola.
27/5/07
Diumenge, 27 de maig de 2007
A QUI CORRESPONGUI...
La Marta ha acabat el Batxillerat Tecnològic amb Matrícula d’Honor.
Aquest repte l’ha aconseguit, sens dubte, gràcies al seu esforç i constància. Al seu costat sempre ha tingut a la seva família recolzant-la però principalment ha tingut als seus mestres i professors.
Tots i totes formeu part del que avui és ella, des de la primera mestra, quan tenia 1 any, a l’Escola del Carme, que li cantava i l’acaronava, fins als professors, a Maristes Les Corts, que tant i tant li han exigit, ara que té 17 anys.
Sempre he deixat treballar als professors que ha tingut, sempre he dipositat en ells tota la meva confiança i mai els he desacreditat davant d’ella, al contrari.
Amb algú no he estat massa d’acord, altres els he admirat, altres són ara amics meus, altres m’han ensenyat a mi, i altres m’han fet veure les coses de manera diferent, però tots ells han dedicat professionalitat, coneixements, temps, paciència, premis i càstigs, lectures intenses, deures inacabables, exàmens difícils, problemes matemàtics totalment inintel·ligibles i una llarga llista de fets, vivències i alegries amb la meva filla.
L’èxit d’ella és també el vostre.
La vida no la determina un sol èxit, ni tan sols un fracàs aïllat, però, tal i com em van dir una vegada, un mestre sempre ha de confiar que l’aprenentatge pot canviar el caràcter d’un noi i així el destí d’una persona.
Us dono les gràcies a tots.
A QUI CORRESPONGUI...
La Marta ha acabat el Batxillerat Tecnològic amb Matrícula d’Honor.
Aquest repte l’ha aconseguit, sens dubte, gràcies al seu esforç i constància. Al seu costat sempre ha tingut a la seva família recolzant-la però principalment ha tingut als seus mestres i professors.
Tots i totes formeu part del que avui és ella, des de la primera mestra, quan tenia 1 any, a l’Escola del Carme, que li cantava i l’acaronava, fins als professors, a Maristes Les Corts, que tant i tant li han exigit, ara que té 17 anys.
Sempre he deixat treballar als professors que ha tingut, sempre he dipositat en ells tota la meva confiança i mai els he desacreditat davant d’ella, al contrari.
Amb algú no he estat massa d’acord, altres els he admirat, altres són ara amics meus, altres m’han ensenyat a mi, i altres m’han fet veure les coses de manera diferent, però tots ells han dedicat professionalitat, coneixements, temps, paciència, premis i càstigs, lectures intenses, deures inacabables, exàmens difícils, problemes matemàtics totalment inintel·ligibles i una llarga llista de fets, vivències i alegries amb la meva filla.
L’èxit d’ella és també el vostre.
La vida no la determina un sol èxit, ni tan sols un fracàs aïllat, però, tal i com em van dir una vegada, un mestre sempre ha de confiar que l’aprenentatge pot canviar el caràcter d’un noi i així el destí d’una persona.
Us dono les gràcies a tots.
25/5/07
Divendres, 25 de maig de 2007
UN NOU MÓN
Avui hem escoltat, amb els de 3r., la simfonia de Dvorak “El nou món”.
Tota la simfonia és absolutament preciosa però els hi he fet escoltar el 2n moviment que és el més conegut.
Mentre la sentíem els hi explicava com ens podíen imaginar un nou món, quines coses els hi agradaria tenir si tinguéssim el poder de canviar alguna cosa i això és el que han escrit, amb la innocència dels seus 8 anys:
- un gran mar d’aigua dolça
- parcs d’atraccions gratuïts
- que els pares mai es desenamoressin
- molta música com la que estem sentint ara
- veure des de la meva finestra de casa les estrelles
- que no fes tanta calor a Barcelona
- que els animals i els cavalls visquessin amb tranquil·litat
- que tothom rigués amb els pallassos
- que el Nadal agradés a tothom
- que tothom creies sempre amb el reis Mags i el Ratoncito Pérez
UN NOU MÓN
Avui hem escoltat, amb els de 3r., la simfonia de Dvorak “El nou món”.
Tota la simfonia és absolutament preciosa però els hi he fet escoltar el 2n moviment que és el més conegut.
Mentre la sentíem els hi explicava com ens podíen imaginar un nou món, quines coses els hi agradaria tenir si tinguéssim el poder de canviar alguna cosa i això és el que han escrit, amb la innocència dels seus 8 anys:
- un gran mar d’aigua dolça
- parcs d’atraccions gratuïts
- que els pares mai es desenamoressin
- molta música com la que estem sentint ara
- veure des de la meva finestra de casa les estrelles
- que no fes tanta calor a Barcelona
- que els animals i els cavalls visquessin amb tranquil·litat
- que tothom rigués amb els pallassos
- que el Nadal agradés a tothom
- que tothom creies sempre amb el reis Mags i el Ratoncito Pérez
24/5/07
Dijous, 24 de maig de 2007
SUBSTITUCIONS
Ahir vaig anar a substituir a la Teacher a la classe dels Peixos (P3) i els óssos (P4).
Aquestes alçades de curs els nens i les nenes ja tenen les rutines i els hàbits molt ben apresos i si ho intentes canviar no ho accepten fàcilment i et van rectificant.
Vaig començar repartint els colors però enseguida em van dir: els colors els reparteix l’encarregat! Ja en veieu recollint i cridant els encarregats.
Uns quants no havien acabat d’esmorzar però jo els hi vaig repartir la feina igualment, enseguida van protestar: els que no acaben d’esmorzar han d’anar a la pissarra fins que acabin perquè sinó embruten la fitxa.
No era l'horari habitual d'anglès, per tant anaven preguntant: quan donarem menjar als peixos? Quan anirem al pati? Quan farem la fitxa del llibre?
Mentrestant a una li molestava l’etiqueta de la samarreta, un altre m’explicava no sé pas quina història, un altre em deia que l’elefant que havia dibuixat no m’havia quedat massa bé, a part dels que tenien pipi i els que s’aixecaven de sobte per abraçar-me...
Amb tot i això vam fer la fitxa i van aprendre una cançó amb anglès, però el més divertit ha estat aquest matí que quan m’han vist m’han cridat: Hola Teacher-Senyoreta Montserrat!!!.
SUBSTITUCIONS
Ahir vaig anar a substituir a la Teacher a la classe dels Peixos (P3) i els óssos (P4).
Aquestes alçades de curs els nens i les nenes ja tenen les rutines i els hàbits molt ben apresos i si ho intentes canviar no ho accepten fàcilment i et van rectificant.
Vaig començar repartint els colors però enseguida em van dir: els colors els reparteix l’encarregat! Ja en veieu recollint i cridant els encarregats.
Uns quants no havien acabat d’esmorzar però jo els hi vaig repartir la feina igualment, enseguida van protestar: els que no acaben d’esmorzar han d’anar a la pissarra fins que acabin perquè sinó embruten la fitxa.
No era l'horari habitual d'anglès, per tant anaven preguntant: quan donarem menjar als peixos? Quan anirem al pati? Quan farem la fitxa del llibre?
Mentrestant a una li molestava l’etiqueta de la samarreta, un altre m’explicava no sé pas quina història, un altre em deia que l’elefant que havia dibuixat no m’havia quedat massa bé, a part dels que tenien pipi i els que s’aixecaven de sobte per abraçar-me...
Amb tot i això vam fer la fitxa i van aprendre una cançó amb anglès, però el més divertit ha estat aquest matí que quan m’han vist m’han cridat: Hola Teacher-Senyoreta Montserrat!!!.
22/5/07
Dimecres, 23 de maig de 2007
RESPONEN A PILOTES FORA
Els motius pels quals, de tant en tant, aturem una mica el joc de futbol al pati són molts.
Us puc assegurar que si els jugadors del Barça i de l’Espanyol posessin el mateix ímpetu que els vostres fills jugant al pati, en aquests moments aquests dos equips no es trobarien en les circumstàncies en les que es troben.
Juguen com si la victòria fos una qüestió personal, suen tant que és impossible tornar a la classe, seure calmats i molt menys escoltar el que els hi estem explicant, es barallen i es lesionen constantment. Evidentment tot això es treballa a ètica però a vegades cal frenar les coses, donar un respir i parar-se a reflexionar.
Els nens i les nenes han de tenir models clars i aprendre a conviure amb diferents maneres d’actuar i amb persones diferents.
Si volem una escola amb normes d’educació, bon comportament, treball acurat i ambient de concentració no podem estar, els mestres, tot el dia com a pares carinyosos i permissius, aquest no és el nostre paper.
Algú ha d’haver que tingui més mal geni, cal que es preocupin si se’ls crida al despatx de la Directora i cal tenir en compte que hi ha algú que té més força per adreçar aquests petits ferotges, a vegades encantadors, però a vegades amb problemàtiques complicades.
Jo sóc més inflexible en les normes però per això tinc aquest magnífic equip de mestres que saben portar-los hora a hora i dia a dia, que cedeixen una mica i jo sovint faig veure que no ho veig, però sempre sóc allà.
Malgrat tot la majoria m’estima molt i venen corrents a fer-me un petó quan em veuen pel carrer.
RESPONEN A PILOTES FORA
Els motius pels quals, de tant en tant, aturem una mica el joc de futbol al pati són molts.
Us puc assegurar que si els jugadors del Barça i de l’Espanyol posessin el mateix ímpetu que els vostres fills jugant al pati, en aquests moments aquests dos equips no es trobarien en les circumstàncies en les que es troben.
Juguen com si la victòria fos una qüestió personal, suen tant que és impossible tornar a la classe, seure calmats i molt menys escoltar el que els hi estem explicant, es barallen i es lesionen constantment. Evidentment tot això es treballa a ètica però a vegades cal frenar les coses, donar un respir i parar-se a reflexionar.
Els nens i les nenes han de tenir models clars i aprendre a conviure amb diferents maneres d’actuar i amb persones diferents.
Si volem una escola amb normes d’educació, bon comportament, treball acurat i ambient de concentració no podem estar, els mestres, tot el dia com a pares carinyosos i permissius, aquest no és el nostre paper.
Algú ha d’haver que tingui més mal geni, cal que es preocupin si se’ls crida al despatx de la Directora i cal tenir en compte que hi ha algú que té més força per adreçar aquests petits ferotges, a vegades encantadors, però a vegades amb problemàtiques complicades.
Jo sóc més inflexible en les normes però per això tinc aquest magnífic equip de mestres que saben portar-los hora a hora i dia a dia, que cedeixen una mica i jo sovint faig veure que no ho veig, però sempre sóc allà.
Malgrat tot la majoria m’estima molt i venen corrents a fer-me un petó quan em veuen pel carrer.
Dimarts, 22 de maig de 2007
PILOTES FORA
Sempre hi ha algú que ha de posar normes i ser més estricte i aquest paper és el que faig a l’escola.
Cada dia un grup de 6è. ve a demanar una pilota al Sr. Pinyol per jugar al pati.
És molt divertit veure’ls venir ja que si em veuen a mi dissimulen (jo sempre els hi dic que no).
Venen a poc a poc, i mig treuen el cap per la porta del despatx, si està el Sr. Pinyol canvien la cara i contents li demanen una pilota, i ell sempre en té alguna per deixar-los, però si en veuen a mi marxen enseguida.
La veritat és que em fa gràcia l’escena, ja que es repeteix cada dia durant tot el curs.
Avui un de més agosarat al veure’m a mi em diu:
- Senyoreta, ens deixes una pilota per jugar?
Mentre els companys que l’acompanyaven, sempre venen en grup, li deien fluixet: no, no li demanis a ella que et dirà que no.
PILOTES FORA
Sempre hi ha algú que ha de posar normes i ser més estricte i aquest paper és el que faig a l’escola.
Cada dia un grup de 6è. ve a demanar una pilota al Sr. Pinyol per jugar al pati.
És molt divertit veure’ls venir ja que si em veuen a mi dissimulen (jo sempre els hi dic que no).
Venen a poc a poc, i mig treuen el cap per la porta del despatx, si està el Sr. Pinyol canvien la cara i contents li demanen una pilota, i ell sempre en té alguna per deixar-los, però si en veuen a mi marxen enseguida.
La veritat és que em fa gràcia l’escena, ja que es repeteix cada dia durant tot el curs.
Avui un de més agosarat al veure’m a mi em diu:
- Senyoreta, ens deixes una pilota per jugar?
Mentre els companys que l’acompanyaven, sempre venen en grup, li deien fluixet: no, no li demanis a ella que et dirà que no.
Evidentment els he dit que no i al trobar al Sr. Pinyol ell els esperava amb la pilota a la mà que molt aviat han penjat, també com cada dia.
21/5/07
Dilluns, 21 de maig de 2007
BLOQUEIG
Avui estic bloquejada. Això de treballar el dissabte ha fet que comences la setmana no massa fina.
Tinc un munt de temes per comentar: una xerrada que vaig assistir la setmana passada, la mala educació, un tema d’ètica que una mare m’ha proposat, les meves classes de música, la graduació de 6è., la pluja...
Les idees s’acumulen al meu cap però cap pren forma per ser explicada de manera clara, per tant demà serà un altre dia...
BLOQUEIG
Avui estic bloquejada. Això de treballar el dissabte ha fet que comences la setmana no massa fina.
Tinc un munt de temes per comentar: una xerrada que vaig assistir la setmana passada, la mala educació, un tema d’ètica que una mare m’ha proposat, les meves classes de música, la graduació de 6è., la pluja...
Les idees s’acumulen al meu cap però cap pren forma per ser explicada de manera clara, per tant demà serà un altre dia...
20/5/07
Diumenge, 20 de maig de 2007
CIVISME DE NOU
Un cop més vull fer menció del telèfon del civisme (900.226.226) i encoratjar-vos a utilitzar-lo.
Vam demanar una paperera pel passatge de la Saleta i en menys d’una setmana ja la teníem instal·lada.
El dilluns de la setmana passada, a l’obrir l’escola, em vaig trobar davant mateix de la porta uns enormes plafons de fusta que tapaven el fanal, ocupaven mitja vorera i ens dificultava l’entrada i la sortida dels nens.
A mig matí els partits polítics, en plena campanya electoral, ja havien omplert els plafons amb els seus cartells propagandístics i també, cal dir-ho, el terra de cola enganxifosa.
Vaig trucar al telèfon del civisme explicant la situació i el dimecres un camió va venir a retirar els plafons.
Una mare que va veure com ho retiraven em va preguntar si havia demanat jo que ho traguessin i davant la meva resposta afirmativa em va comentar:
- suposo que has dit que portin els plafons a reciclar, no?
Utilitzo el telèfon del civisme però no sóc la Mare de Déu de Lourdes! (De moment)
CIVISME DE NOU
Un cop més vull fer menció del telèfon del civisme (900.226.226) i encoratjar-vos a utilitzar-lo.
Vam demanar una paperera pel passatge de la Saleta i en menys d’una setmana ja la teníem instal·lada.
El dilluns de la setmana passada, a l’obrir l’escola, em vaig trobar davant mateix de la porta uns enormes plafons de fusta que tapaven el fanal, ocupaven mitja vorera i ens dificultava l’entrada i la sortida dels nens.
A mig matí els partits polítics, en plena campanya electoral, ja havien omplert els plafons amb els seus cartells propagandístics i també, cal dir-ho, el terra de cola enganxifosa.
Vaig trucar al telèfon del civisme explicant la situació i el dimecres un camió va venir a retirar els plafons.
Una mare que va veure com ho retiraven em va preguntar si havia demanat jo que ho traguessin i davant la meva resposta afirmativa em va comentar:
- suposo que has dit que portin els plafons a reciclar, no?
Utilitzo el telèfon del civisme però no sóc la Mare de Déu de Lourdes! (De moment)
18/5/07
17/5/07
Dijous, 17 de maig de 2007
DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS
Divendres, dia 18, és el Dia Internacional dels Museus, per tant en molts d’ells, s’organitzen activitats especials.
Aquest any, com a novetat que podrem gaudir, el dissabte a la nit, de 19:00 a 24:00, alguns Museus estaran oberts, oferint així la possibilitat de veure’ls de manera diferent a la que és habitual.
Si voleu més informació entreu en aquesta WEB http://barcelona.vivelaciudad.es/2007/05/16-dia-internacional-de-los-museos
DIA INTERNACIONAL DELS MUSEUS
Divendres, dia 18, és el Dia Internacional dels Museus, per tant en molts d’ells, s’organitzen activitats especials.
Aquest any, com a novetat que podrem gaudir, el dissabte a la nit, de 19:00 a 24:00, alguns Museus estaran oberts, oferint així la possibilitat de veure’ls de manera diferent a la que és habitual.
Si voleu més informació entreu en aquesta WEB http://barcelona.vivelaciudad.es/2007/05/16-dia-internacional-de-los-museos
16/5/07
Dimecres, 16 de maig de 2007
LA SÍNDROME DE L’EMPERADOR
Avui a “El Periódico” hi havia un article molt interessant sobre els mal tractes de fills a pares, els quals són cada cop més habituals, i es denomina síndrome de l’emperador.
Aquests nois no són nens malalts, no pateixen cap psicopatia, ni consumeixen drogues, ni tan sols formen part de famílies desestructurades. Ells creuen que els seu pares no tenen cap poder sobre ells i no manifesten cap sentiment afectuós.
Aquestes agressions comencen sobre els 7 anys, a vegades abans. Tot comença amb insults lleus, després amb desobediència general, mentides... i a l’arribar a l’adolescència a les empentes, amenaces, puntades, bufetades...
A l’article també es comentava la tendència actual dels pares per facilitar la vida als nens. Hi ha pares obsessionats (jo ho he vist varies vegades) en eliminar tots els obstacles que poden anar sorgint en la vida dels seus fills. Tot els hi solucionen, no els volen renyar, aleshores creixen sense capacitat de tolerar la frustració i la insatisfacció. És molt important ensenyar a aprendre a resoldre els propis conflictes, ja que sinó qualsevol problema o la prohibició de qualsevol fet els hi provoca agitació, que es transforma en violència per evitar l’esforç.
Us convido a la reflexió personal a cadascú de vosaltres, no us penseu que això només li passa al veí.
LA SÍNDROME DE L’EMPERADOR
Avui a “El Periódico” hi havia un article molt interessant sobre els mal tractes de fills a pares, els quals són cada cop més habituals, i es denomina síndrome de l’emperador.
Aquests nois no són nens malalts, no pateixen cap psicopatia, ni consumeixen drogues, ni tan sols formen part de famílies desestructurades. Ells creuen que els seu pares no tenen cap poder sobre ells i no manifesten cap sentiment afectuós.
Aquestes agressions comencen sobre els 7 anys, a vegades abans. Tot comença amb insults lleus, després amb desobediència general, mentides... i a l’arribar a l’adolescència a les empentes, amenaces, puntades, bufetades...
A l’article també es comentava la tendència actual dels pares per facilitar la vida als nens. Hi ha pares obsessionats (jo ho he vist varies vegades) en eliminar tots els obstacles que poden anar sorgint en la vida dels seus fills. Tot els hi solucionen, no els volen renyar, aleshores creixen sense capacitat de tolerar la frustració i la insatisfacció. És molt important ensenyar a aprendre a resoldre els propis conflictes, ja que sinó qualsevol problema o la prohibició de qualsevol fet els hi provoca agitació, que es transforma en violència per evitar l’esforç.
Us convido a la reflexió personal a cadascú de vosaltres, no us penseu que això només li passa al veí.
15/5/07
Dimarts, 15 de maig de 2007
LLANTERNES
Tornant a la circular de les convivències, sempre hem d’especificar que les llanternes que porten els nens funcionin i portin piles noves. En principi el comentari pot semblar repel·lent, fins i tot estrany, però heu de creure que puc dir que el 75% no funcionen o porten les piles gastades.
Un dels moments més màgics de les convivències és quan tenen l’oportunitat d’agafar les llanternes. Amb tota la il·lusió la van a buscar per caminar per la foscor, per il·luminar-se els uns als altres, l’emoció és immensa, fins i tot la por del misteri i a l’obrir la llanterna... no funciona. En aquells moments veig la frustració més profunda en les seves cares quan això els hi passa.
Les encenen quan haurien de dormir i això forma part de la diversió.
Un any, cansada ja de que no dormissin i les encenguessin per despertar als companys, les vaig confiscar. Vaig agafar totes les llanternes que s’obrien i les vaig col·locar en una taula. Poc m’imaginava que un petit, molt entremaliat, s’amagués sota la taula i es dediqués a desmuntar-les totes. Al cap d’una estona la taula era plena de piles, bombetes, interruptors, vidres... tot fora de lloc. Vaig aconseguir que s’adormissin però ens vam passar una bona estona intentant muntar tota la desfeta. Tot sigui dit de pas no ens vam sortir del tot bé.
Recordeu posar als vostres fills una bona llanterna amb les piles noves. Les coses més insignificants per a vosaltres són les més importants per a ells.
LLANTERNES
Tornant a la circular de les convivències, sempre hem d’especificar que les llanternes que porten els nens funcionin i portin piles noves. En principi el comentari pot semblar repel·lent, fins i tot estrany, però heu de creure que puc dir que el 75% no funcionen o porten les piles gastades.
Un dels moments més màgics de les convivències és quan tenen l’oportunitat d’agafar les llanternes. Amb tota la il·lusió la van a buscar per caminar per la foscor, per il·luminar-se els uns als altres, l’emoció és immensa, fins i tot la por del misteri i a l’obrir la llanterna... no funciona. En aquells moments veig la frustració més profunda en les seves cares quan això els hi passa.
Les encenen quan haurien de dormir i això forma part de la diversió.
Un any, cansada ja de que no dormissin i les encenguessin per despertar als companys, les vaig confiscar. Vaig agafar totes les llanternes que s’obrien i les vaig col·locar en una taula. Poc m’imaginava que un petit, molt entremaliat, s’amagués sota la taula i es dediqués a desmuntar-les totes. Al cap d’una estona la taula era plena de piles, bombetes, interruptors, vidres... tot fora de lloc. Vaig aconseguir que s’adormissin però ens vam passar una bona estona intentant muntar tota la desfeta. Tot sigui dit de pas no ens vam sortir del tot bé.
Recordeu posar als vostres fills una bona llanterna amb les piles noves. Les coses més insignificants per a vosaltres són les més importants per a ells.
14/5/07
Dilluns, 14 de maig de 2007
WALKMAN
En aquests moments em sento una mica... com dir-ho? potser lluny de les noves tecnologies.
Avui hem donat els papers de convivències on informàvem de totes les coses que es poden portar i les que no.
Com us podeu imaginar, des de l’era de l’ordinador, les circulars es recuperen d’un any per altre, i es van canviar puntualment segons les necessitats del moment, però avui, tal i com ara us explicaré, no ens adaptat a la modernitat.
Hem informat als pares de les coses que no es podien portar, i anomenava els mòbils, la game boy, els jocs electrònics, i (horror) els walkmans!!!
En cap moment he vist res d’estrany fins que, un cop repartides les circulars, un grup de nens han vingut molt contents a dir-me:
- aleshores podem portar MP3?
La meva resposta ha estat immediata:
- és que no llegiu? diu ben clar que no es poden portar Walkmans!
La pregunta també ha estat immediata:
- què són els walkmans?
He quedat força perplexa de la pregunta però era hora de plegar i he sortit del pas dient que no es podia portar res que servis per escoltar música individualment, ja que això no fomentava la convivència.
A l’arribar a casa li he comentat a la meva filla (ella forma part de la nova era de les noves tecnologies) el que havia passat i, també la seva resposta ha estat immediata:
- però com pots dir walkman? Si ni tan sols es fa servir el Discman!
Què voleu que us digui, a mi m’agradava més utilitzar el cassette, fins i tot el disc de vinil.
WALKMAN
En aquests moments em sento una mica... com dir-ho? potser lluny de les noves tecnologies.
Avui hem donat els papers de convivències on informàvem de totes les coses que es poden portar i les que no.
Com us podeu imaginar, des de l’era de l’ordinador, les circulars es recuperen d’un any per altre, i es van canviar puntualment segons les necessitats del moment, però avui, tal i com ara us explicaré, no ens adaptat a la modernitat.
Hem informat als pares de les coses que no es podien portar, i anomenava els mòbils, la game boy, els jocs electrònics, i (horror) els walkmans!!!
En cap moment he vist res d’estrany fins que, un cop repartides les circulars, un grup de nens han vingut molt contents a dir-me:
- aleshores podem portar MP3?
La meva resposta ha estat immediata:
- és que no llegiu? diu ben clar que no es poden portar Walkmans!
La pregunta també ha estat immediata:
- què són els walkmans?
He quedat força perplexa de la pregunta però era hora de plegar i he sortit del pas dient que no es podia portar res que servis per escoltar música individualment, ja que això no fomentava la convivència.
A l’arribar a casa li he comentat a la meva filla (ella forma part de la nova era de les noves tecnologies) el que havia passat i, també la seva resposta ha estat immediata:
- però com pots dir walkman? Si ni tan sols es fa servir el Discman!
Què voleu que us digui, a mi m’agradava més utilitzar el cassette, fins i tot el disc de vinil.
11/5/07
Divendres, 11 de maig de 2007
MOSTRA DEL COMERÇ
Demà, al carrer Galileu, hi haurà la Mostra de Comerç.
Totes les botigues sortiran al carrer i haurà un munt d’activitats, des de les 11:00 del matí, amb pallassos i animació, xocolatades, música, tast de vins...
L’entarimat estarà ubicat davant de la Xemeneia del Vapor Vell.
A les 12:00 les nenes de l’escola que fan Rítmica i Funky ens faran un ball.
Us hi esperem a tots.
Anunciar-vos també, que el dissabte de la setmana vinent, dia 19, la Mostra de Comerç es farà al Carrer Vallespir.
MOSTRA DEL COMERÇ
Demà, al carrer Galileu, hi haurà la Mostra de Comerç.
Totes les botigues sortiran al carrer i haurà un munt d’activitats, des de les 11:00 del matí, amb pallassos i animació, xocolatades, música, tast de vins...
L’entarimat estarà ubicat davant de la Xemeneia del Vapor Vell.
A les 12:00 les nenes de l’escola que fan Rítmica i Funky ens faran un ball.
Us hi esperem a tots.
Anunciar-vos també, que el dissabte de la setmana vinent, dia 19, la Mostra de Comerç es farà al Carrer Vallespir.
10/5/07
Dijous, 10 de maig de 2007
POLLS!!!
Avui he fet una cosa a l’escola que haig de fer massa sovint i que és molt desagradable. M’he posat uns guants i he començat a revisar els caps de tots els nens i les nenes d’un parell de classes.
Hi ha polls a totes les escoles, és una plaga molt difícil de controlar i de solucionar. La majoria de vegades estan en els caps més nets però jo crec que això és un tòpic ja que si no dubtes dels teus hàbits higiènics, no tens cap problema en venir a l’escola i dir que el teu fill té polls, en canvi quan hi ha mancances en aquest aspecte, la gent prefereix callar per no ser culpats d’anar o portar el cabell no del tot net, aleshores no ens assabentem i el desastre és estrepitós.
Els polls són insectes que s’alimenten de sang humana i s’instal·len en els cabells.
Viuen uns 35 dies i posen uns 10 ous al dia (feu càlculs i veureu que passa al cap d’una setmana amb només un poll que tingueu al cap). S’encomanen per contacte directe o per compartir pintes i gorres, ni volen ni salten.
Un poll no pot viure fora del cap humà i es mora en menys de 24 hores sinó s’alimenta, és per això que no es fumiguen les escoles contra els polls. L’espai físic de l’escola (taules, peluix, llitets, estris d’educació física, material...) estan nets de polls, de manera natural, tots els dilluns.
La meva experiència a l’escola em permet dir-vos els següents consells:
- per eliminar-los del tot, després d’utilitzar els productes farmacèutics, el millor és mullar en excés el cabell amb alcohol i tapar-lo durant dues hores amb un gorro de plàstic
- després de rentar el cabell, un cop esbandit, posar un raig de vinagre de poma ja que protegeix molt i no fa malbé el cabell
- la colònia de vainilla també és molt efectiva ja que l’olor els hi molesta
- un bany de color també evita molt el contagi
- venir a dir-ho a l’escola
POLLS!!!
Avui he fet una cosa a l’escola que haig de fer massa sovint i que és molt desagradable. M’he posat uns guants i he començat a revisar els caps de tots els nens i les nenes d’un parell de classes.
Hi ha polls a totes les escoles, és una plaga molt difícil de controlar i de solucionar. La majoria de vegades estan en els caps més nets però jo crec que això és un tòpic ja que si no dubtes dels teus hàbits higiènics, no tens cap problema en venir a l’escola i dir que el teu fill té polls, en canvi quan hi ha mancances en aquest aspecte, la gent prefereix callar per no ser culpats d’anar o portar el cabell no del tot net, aleshores no ens assabentem i el desastre és estrepitós.
Els polls són insectes que s’alimenten de sang humana i s’instal·len en els cabells.
Viuen uns 35 dies i posen uns 10 ous al dia (feu càlculs i veureu que passa al cap d’una setmana amb només un poll que tingueu al cap). S’encomanen per contacte directe o per compartir pintes i gorres, ni volen ni salten.
Un poll no pot viure fora del cap humà i es mora en menys de 24 hores sinó s’alimenta, és per això que no es fumiguen les escoles contra els polls. L’espai físic de l’escola (taules, peluix, llitets, estris d’educació física, material...) estan nets de polls, de manera natural, tots els dilluns.
La meva experiència a l’escola em permet dir-vos els següents consells:
- per eliminar-los del tot, després d’utilitzar els productes farmacèutics, el millor és mullar en excés el cabell amb alcohol i tapar-lo durant dues hores amb un gorro de plàstic
- després de rentar el cabell, un cop esbandit, posar un raig de vinagre de poma ja que protegeix molt i no fa malbé el cabell
- la colònia de vainilla també és molt efectiva ja que l’olor els hi molesta
- un bany de color també evita molt el contagi
- venir a dir-ho a l’escola
9/5/07
Dimecres, 9 de maig de 2007
TELEVISIÓ
És un programa de tarda. La presentadora, molt bufona, no para de riure les seves pròpies gràcies, que tot sigui dit de pas, les porta escrites en un guió. S’aixeca del tamboret constantment a fi de que tots observem la seva minúscula faldilleta (o pantalonet no ho he acabat de distingir del tot).
El seu timbre de veu no és agradable d’escoltar, crida massa, però el que diu encara és pitjor. No parla un català gaire correcte i les paraules malsonants són constants.
En el programa han presentat cinc vídeos relacionats amb l’alcoholisme, el sexe, carreres de cotxe pel mig de la ciutat que acaba amb accident i el d’un actor famós borratxo que està estirat per terra menjant-se una hamburguesa sense cap mena d’educació bàsica, mentre el grava la seva filla de 16 anys.
Els vídeos són desagradables i grollers, no tan sols per les imatges que contenen, sinó per la manca de qualsevol valor ni principi.
Demà, a l’escola, algú correrà pel pati com un boig atropellant tot el que troba pel davant imitant el vídeo que ha vist avui, un altre es farà el borratxo parlant atropelladament per fer riure, un altre s’estirarà a terra i es menjarà l’entrepà com un perfecte marrà i un altre repetirà les paraules que la presentadora, tan bufona i espontània, ha dit en un programa de tarda en la televisió pública del nostre país... i nosaltres els haurem de renyar explicant que aquestes conductes, tan naturals per televisió, són una manca d’educació i comportament.
Mentrestant hem d’avaluar l’expressió oral i escrita dels alumnes de tot Catalunya, per arribar a la conclusió que el nivell escolar és un desastre i les mancances són immenses, fet que podríem saber obrint la televisió a les 18:00 hores.
TELEVISIÓ
És un programa de tarda. La presentadora, molt bufona, no para de riure les seves pròpies gràcies, que tot sigui dit de pas, les porta escrites en un guió. S’aixeca del tamboret constantment a fi de que tots observem la seva minúscula faldilleta (o pantalonet no ho he acabat de distingir del tot).
El seu timbre de veu no és agradable d’escoltar, crida massa, però el que diu encara és pitjor. No parla un català gaire correcte i les paraules malsonants són constants.
En el programa han presentat cinc vídeos relacionats amb l’alcoholisme, el sexe, carreres de cotxe pel mig de la ciutat que acaba amb accident i el d’un actor famós borratxo que està estirat per terra menjant-se una hamburguesa sense cap mena d’educació bàsica, mentre el grava la seva filla de 16 anys.
Els vídeos són desagradables i grollers, no tan sols per les imatges que contenen, sinó per la manca de qualsevol valor ni principi.
Demà, a l’escola, algú correrà pel pati com un boig atropellant tot el que troba pel davant imitant el vídeo que ha vist avui, un altre es farà el borratxo parlant atropelladament per fer riure, un altre s’estirarà a terra i es menjarà l’entrepà com un perfecte marrà i un altre repetirà les paraules que la presentadora, tan bufona i espontània, ha dit en un programa de tarda en la televisió pública del nostre país... i nosaltres els haurem de renyar explicant que aquestes conductes, tan naturals per televisió, són una manca d’educació i comportament.
Mentrestant hem d’avaluar l’expressió oral i escrita dels alumnes de tot Catalunya, per arribar a la conclusió que el nivell escolar és un desastre i les mancances són immenses, fet que podríem saber obrint la televisió a les 18:00 hores.
8/5/07
Dimarts, 8 de maig de 2007
FINAL JOCS FLORALS
A final d’aquest mes sabrem el resultat dels Jocs Florals de Les Corts. De moment no us puc posar els escrits que van guanyar a l’escola, ja que els hem de presentar amb pseudònim i no els puc fer públics fins que s’hagin entregat els premis.
Fa dos anys vam guanyar els Jocs Florals de poesia de la ciutat de Barcelona.
La Raquel, que llavors feia 6è. de Primària, va escriure aquest bonic poema, a veure que us sembla.
SOLEDAT
Arribo a casa
Estic sola
Surto a la terrassa
Miro el veí
Com si en un precipici estigués
Ningú sap què em passa
Ningú em sent
Ningú m’abraça
Vull que m’escoltin
La gent creu que sóc una carcassa
Dura...
Sense sentiments...
Dura...
Com la porcellana d’una tassa
Definitivament estic sola
Sé com se sent una capsa
Vista i tocada, però no estimada
Igual que jo...
Ningú pregunta què em passa
Després d’escriure això tots ens vam preocupar de com se sentia la nena i si veritablement, el que havia escrit, era un reflex d’ella mateixa, però aviat vam veure que només era una bonica poesia escrita en un moment melancòlic d’una pre-adolescent d’onze o dotze anys.
La seva mamatieta havia fet una bona tasca amb ella, no ho he dubtat mai.
FINAL JOCS FLORALS
A final d’aquest mes sabrem el resultat dels Jocs Florals de Les Corts. De moment no us puc posar els escrits que van guanyar a l’escola, ja que els hem de presentar amb pseudònim i no els puc fer públics fins que s’hagin entregat els premis.
Fa dos anys vam guanyar els Jocs Florals de poesia de la ciutat de Barcelona.
La Raquel, que llavors feia 6è. de Primària, va escriure aquest bonic poema, a veure que us sembla.
SOLEDAT
Arribo a casa
Estic sola
Surto a la terrassa
Miro el veí
Com si en un precipici estigués
Ningú sap què em passa
Ningú em sent
Ningú m’abraça
Vull que m’escoltin
La gent creu que sóc una carcassa
Dura...
Sense sentiments...
Dura...
Com la porcellana d’una tassa
Definitivament estic sola
Sé com se sent una capsa
Vista i tocada, però no estimada
Igual que jo...
Ningú pregunta què em passa
Després d’escriure això tots ens vam preocupar de com se sentia la nena i si veritablement, el que havia escrit, era un reflex d’ella mateixa, però aviat vam veure que només era una bonica poesia escrita en un moment melancòlic d’una pre-adolescent d’onze o dotze anys.
La seva mamatieta havia fet una bona tasca amb ella, no ho he dubtat mai.
7/5/07
Dilluns, 7 de maig de 2007
CONCERT DE VIOLÍ
La Paula, quan tenia 4 anys, va demanar un violí. Li van regalar però aviat es va adonar que, per poder-lo tocar, calia fer classes. Aleshores va demanar poder fer classe de violí i no ha parat d’estudiar des de llavors.
Avui ens ha fet una interpretació per les classes del Parvulari.
Ho ha fet molt bé i tots han quedat força admirats de sentir un violí en directe.
Qui sap!!! potser hem estat uns dels primers en sentir a una de les millors intèrprets de violí que donarà, en un futur, el nostre país.
CONCERT DE VIOLÍ
La Paula, quan tenia 4 anys, va demanar un violí. Li van regalar però aviat es va adonar que, per poder-lo tocar, calia fer classes. Aleshores va demanar poder fer classe de violí i no ha parat d’estudiar des de llavors.
Avui ens ha fet una interpretació per les classes del Parvulari.
Ho ha fet molt bé i tots han quedat força admirats de sentir un violí en directe.
Qui sap!!! potser hem estat uns dels primers en sentir a una de les millors intèrprets de violí que donarà, en un futur, el nostre país.
6/5/07
3/5/07
Divendres, 4 de maig de 2007
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Les competències bàsiques són unes proves estandarditzades que ens tramet el Departament d’Ensenyament i que, la setmana vinent, hauran de passar tots els alumnes (2n, 4rt i 6è de Primària i ESO) de Catalunya.
Els àmbits que s’avaluen són els lingüístics, és a dir, la comprensió i l’expressió oral i escrita, tant en català, castellà i anglès.
En teoria, el resultat d’aquestes proves haurien de servir per donar elements que permetin la reflexió per millorar la qualitat de l’ensenyament. En la pràctica porten un excés de feina al professorat per llegir tot el funcionament (no exempt d’errades), per passar les proves orals individualment (utilitzant fins i tot un cronòmetre) fora de l’aula, per passar les proves escrites, per corregir-ho tot i després per fer la tramesa al Departament; tot això sense oblidar el funcionament habitual de les classes.
Els resultats obtinguts no són públics, a fi d’evitar un rànking entre escoles.
Les proves són tan generalitzades que s’ajusten poc a les diferents realitats de totes les escoles i vivim uns temps de moltes realitats diferenciades.De totes maneres ja que ens toca passar-les, un cop tinguem els resultats en el mes de Juny, entre mig dels àlbums, les convivències, les classes obertes de les extraescolars, les notes finals, la graduació... ens seurem a fer la reflexió
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Les competències bàsiques són unes proves estandarditzades que ens tramet el Departament d’Ensenyament i que, la setmana vinent, hauran de passar tots els alumnes (2n, 4rt i 6è de Primària i ESO) de Catalunya.
Els àmbits que s’avaluen són els lingüístics, és a dir, la comprensió i l’expressió oral i escrita, tant en català, castellà i anglès.
En teoria, el resultat d’aquestes proves haurien de servir per donar elements que permetin la reflexió per millorar la qualitat de l’ensenyament. En la pràctica porten un excés de feina al professorat per llegir tot el funcionament (no exempt d’errades), per passar les proves orals individualment (utilitzant fins i tot un cronòmetre) fora de l’aula, per passar les proves escrites, per corregir-ho tot i després per fer la tramesa al Departament; tot això sense oblidar el funcionament habitual de les classes.
Els resultats obtinguts no són públics, a fi d’evitar un rànking entre escoles.
Les proves són tan generalitzades que s’ajusten poc a les diferents realitats de totes les escoles i vivim uns temps de moltes realitats diferenciades.De totes maneres ja que ens toca passar-les, un cop tinguem els resultats en el mes de Juny, entre mig dels àlbums, les convivències, les classes obertes de les extraescolars, les notes finals, la graduació... ens seurem a fer la reflexió
2/5/07
Dijous, 2 de maig de 2007
MENTIDES
Avui, després de renyar a un nen de 7 anys, quan m’he girat d’esquena, m’ha tret la llengua. Un dels avantatges (o inconvenients) de treballar amb nens petits és que als dos segons tots els que l’han vist, i els que no també s’han afegit a l’acusació, l’han delatat.
Malgrat la pressió dels seus companys ell ho ha negat tota l’estona. No he volgut allargar-ho més ja que he cregut que no valia la pena, ni tan sols recordava per què l’havia renyat de bon començament, per tant li he dit que no ho tornés a fer i he continuat amb la classe.
Més tard l’he trobat per l’escala i m’ha demanat disculpes, per tant era culpable.
Una altra nena portava la bata arrugada i sense rentar ja que no l’havia deixat al cabàs de la roba bruta el divendres i la seva mare, cansada de repetir cada setmana el mateix, ha decidit no dir-li res a veure si per fi agafava responsabilitat. El cas és que jo estava al corrent del que havia passat a casa i amb intenció li he preguntat que com era que portava la bata tan arrugada, la resposta ha estat immediata: és que la mama no ha tingut temps de rentar-la, m'ha dit.
Quan li he fet repetir, i davant la meva cara d’admiració, ha dit enseguida que era culpa seva per no posar la bata a rentar.
Aquests casos són quotidians tant a l’escola com a casa.
Oblideu-vos de la frase: el meu fill no diu mentides!
El vostre fill o filla s’arregla les coses per sortir vencedor, si més no per intentar no tenir problemes.
A l’escola la culpa sempre és dels pares i a casa la culpa sempre és de la mestra.
El dia que entenguem aquest instint de supervivència i d’autoprotecció serà el moment en que ell s’adonarà de que no va pel bon camí, mentre això no passi enrederà a pares i mestres i anirà a pitjor.
MENTIDES
Avui, després de renyar a un nen de 7 anys, quan m’he girat d’esquena, m’ha tret la llengua. Un dels avantatges (o inconvenients) de treballar amb nens petits és que als dos segons tots els que l’han vist, i els que no també s’han afegit a l’acusació, l’han delatat.
Malgrat la pressió dels seus companys ell ho ha negat tota l’estona. No he volgut allargar-ho més ja que he cregut que no valia la pena, ni tan sols recordava per què l’havia renyat de bon començament, per tant li he dit que no ho tornés a fer i he continuat amb la classe.
Més tard l’he trobat per l’escala i m’ha demanat disculpes, per tant era culpable.
Una altra nena portava la bata arrugada i sense rentar ja que no l’havia deixat al cabàs de la roba bruta el divendres i la seva mare, cansada de repetir cada setmana el mateix, ha decidit no dir-li res a veure si per fi agafava responsabilitat. El cas és que jo estava al corrent del que havia passat a casa i amb intenció li he preguntat que com era que portava la bata tan arrugada, la resposta ha estat immediata: és que la mama no ha tingut temps de rentar-la, m'ha dit.
Quan li he fet repetir, i davant la meva cara d’admiració, ha dit enseguida que era culpa seva per no posar la bata a rentar.
Aquests casos són quotidians tant a l’escola com a casa.
Oblideu-vos de la frase: el meu fill no diu mentides!
El vostre fill o filla s’arregla les coses per sortir vencedor, si més no per intentar no tenir problemes.
A l’escola la culpa sempre és dels pares i a casa la culpa sempre és de la mestra.
El dia que entenguem aquest instint de supervivència i d’autoprotecció serà el moment en que ell s’adonarà de que no va pel bon camí, mentre això no passi enrederà a pares i mestres i anirà a pitjor.
1/5/07
Dimecres, 1 de maig de 2007
NORMES BÀSIQUES
En els EE.UU. han elaborat el següent informe que us adjunto, per ajudar als pares a aconseguir unes normes de bon comportament i educació entre els seus nens i joves. Suposo que ho han fet degut al estrepitós fracàs educatiu que ténen actualment allà i que, si continuem així, no trigarà en arribar a les nostres aules. Dóneu-li una ullada, no està de més fer una petita reflexió dels nostres actes i maneres d'actuar.
1. Dadle todo cuanto desee: así crecerá convencido de que el mundo entero le debe todo.
2. Reídle todas sus groserías, tonterías y salidas de tono: así crecerá convencido de que es muy gracioso y no entenderá cuando en el colegio le llamen la atención por los mismos hechos.
3. No le déis ninguna formación espiritual: ¡ ya la escogerá él cuando sea mayor!
4. Nunca le digáis que lo que hace está mal: podría adquirir complejos de culpabilidad y vivir frustrado; primero creerá que le tienen manía y más tarde se convencerá de que la culpa es de la sociedad.
5. Recoged todo lo que vaya dejando tirado: así crecerá pensando que todo el mundo está a su servicio; su madre la primera.
6. Dejadle ver y leer todo: dejad que su espíritu se recree con cualquier porquería. Pronto dejará de tener criterio recto.
7. Padre y madre discutid delante de él: así se irá acostumbrando, y cuando la familia esté ya destrozada lo encontrará de lo más normal, no se dará ni cuenta.
8. Dadle todo el dinero que quiera: así crecerá pensando que para disponer de dinero no hace falta trabajar, basta con pedir.
9. Que todos sus deseos estén satisfechos al instante: comer, beber, divertirse,…¡de otro modo podría acabar siendo un frustrado!
10. Dadle siempre la razón: son los profesores, la gente, las leyes… quiénes la tienen tomada con él.
NORMES BÀSIQUES
En els EE.UU. han elaborat el següent informe que us adjunto, per ajudar als pares a aconseguir unes normes de bon comportament i educació entre els seus nens i joves. Suposo que ho han fet degut al estrepitós fracàs educatiu que ténen actualment allà i que, si continuem així, no trigarà en arribar a les nostres aules. Dóneu-li una ullada, no està de més fer una petita reflexió dels nostres actes i maneres d'actuar.
1. Dadle todo cuanto desee: así crecerá convencido de que el mundo entero le debe todo.
2. Reídle todas sus groserías, tonterías y salidas de tono: así crecerá convencido de que es muy gracioso y no entenderá cuando en el colegio le llamen la atención por los mismos hechos.
3. No le déis ninguna formación espiritual: ¡ ya la escogerá él cuando sea mayor!
4. Nunca le digáis que lo que hace está mal: podría adquirir complejos de culpabilidad y vivir frustrado; primero creerá que le tienen manía y más tarde se convencerá de que la culpa es de la sociedad.
5. Recoged todo lo que vaya dejando tirado: así crecerá pensando que todo el mundo está a su servicio; su madre la primera.
6. Dejadle ver y leer todo: dejad que su espíritu se recree con cualquier porquería. Pronto dejará de tener criterio recto.
7. Padre y madre discutid delante de él: así se irá acostumbrando, y cuando la familia esté ya destrozada lo encontrará de lo más normal, no se dará ni cuenta.
8. Dadle todo el dinero que quiera: así crecerá pensando que para disponer de dinero no hace falta trabajar, basta con pedir.
9. Que todos sus deseos estén satisfechos al instante: comer, beber, divertirse,…¡de otro modo podría acabar siendo un frustrado!
10. Dadle siempre la razón: son los profesores, la gente, las leyes… quiénes la tienen tomada con él.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)