30/6/10

Dimecres, 30 de juny de 2010
CASAL
Portem tres dies de casal a tope.
Els que estan a Primària no paren: esport, esport i més esport...la Sònia, entrenadora, no els deixa descansar un instant.
Quan no fan esport fan jocs esportius amb la Pilar, o comparteixen les joguines que porten de casa.
Ahir van fer un trencaclosques gegant, amb l’Anna, del personatge Dr. Ciència, la mascota que ens presentarà tallers i experiments que farem.
A part esgarrapem una estoneta del temps per fer una miqueta d’anglès.
El P3 i P4 fan també moltes activitats al voltant de la ciutat.
Per la tarda han organitzat un gran ball. Avui tocava joguines però han demanat, a l’Elsa, seguir amb el ball que van començar ahir. Ho van passar molt i molt bé i han volgut repetir.
Demà és dia 1 i ja comença l’altra monitora, l’Eva, que ens porta noves activitats per fer.
Tots estem embolicats pintant samarretes.
Dimecres, 30 de juny de 2010
PROVES DE 6È

Avui ja hem pogut accedir a l’aplicació per descarregar els resultats de les proves de 6è d’enguany.
Faig públics els resultats.
El grau d’assoliment que hem aconseguit a l’escola està per sobre de la mitjana de Catalunya.
Tot i que jo considero que aquestes dades són molt relatives, poc fiables i gens relevants, el fet d’estar per sobre de la mitjana no em passa per alt i m’ho miro amb bona cara.
Les propostes de millora de l’escola són molt exigents cada curs escolar, i no deixaran de ser-ho pel fet d’haver obtingut aquests resultats satisfactoris.
No hem de baixar mai la guàrdia i treballar amb el nivell d’esforç i exigència que ens caracteritza.
Malgrat tot és molt encoratjador veure que l’esforç de tot el claustre, i de les famílies que ens ajudeu, dóna resultats.
Aquests han estat els resultats:

LLENGUA CATALANA
COMPRENSÍÓ LECTORA
Catalunya: 70.9% Nivell mig-alt
Escola: 76.2% Nivell mig-alt

EXPRESSIÓ ESCRITA
Catalunya: 65.7% Nivell mig-alt
Escola: 76.5% Nivell mig-alt


LLENGUA CASTELLANA
COMPRENSIÓ LECTORA
Catalunya: 70.2% Nivell mig-alt
Escola: 71.4% Nivell mig-alt

EXPRESSIÓ ESCRITA
Catalunya: 63.5% Nivell mig-alt
Escola: 81% Nivell mig-alt


LLENGUA ANGLESA
COMPRENSIÓ ORAL
Catalunya: 67% Nivell mig-alt
Escola: 76.2% Nivell mig-alt

COMPRENSIÓ LECTORA:
Catalunya: 64.4% Nivell mig-alt
Escola: 66.7% Nivell mig-alt


MATEMÀTIQUES
NUMERACIÓ I MESURA:
Catalunya: 76.6% Nivell mig-alt
Escola: 84.3% Nivell mig alt

28/6/10

Dimarts, 29 de juny de 2010
AIXÒ COMENÇA...
Prepareu els Motors… això comença.

Avui ha estat el primer dia de casal.
Tenim tres programacions. Cada dia estructuraré el blog segons aquests tres grups:
Pollets i Cargols: estiu amb jocs i diversió
P3 i P4: Barcelona, la meva ciutat
P5 i Primària: Científics i esport...
Avui hem presentat els temes i demà penjarem les programacions i horaris, així cada dia sabreu les activitats.
Benvinguts al nostre estiu!!!

27/6/10

Dilluns, 28 de juny de 2010
CASAL D'ESTIU
Benvinguts al casal d'estiu més divertit de tots.
Ens espera diversió, jocs, excursions, escalada, esport, tallers... i molta gresca.
El millor Casal el tenim a la nostra escola.
Comencem!!!

22/6/10

Dimarts, 22 de juny de 2010
CURS ACABAT
Hem acabat.
Val a dir que gairebé la meitat continueu en el casal d’estiu, i encara ens queda tot el mes de juliol per anar treballant. De manera diferent, és cert, però vinculats com sempre a l’escola.
Avui vull destacar especialment la classe dels Óssos que deixen el parvulari.
Tot un repte.
Al setembre ja no diran Bon Dia a la Srta Elena, tot un clàssic. Caldrà fer una fila, entrar amb ordre i dir Bon Dia a la Srta Montserrat.
Ja no seran els grans de l’edifici, passen a ser el més petits.
Alguns han passat quatre anys de la seva vida, de fet TOTA la seva vida, a la nostra Llar d’infants i ara fan aquest canvi.
Anirà perfecte, no ho dubteu.
Malgrat tot el que han viscut al carrer Vallespir ja forma part de la història i de ben segur es mereix aquests aplaudiments, que aquest matí hem dedicat.

I no m'oblido del nostre P5 que passen a ser:NENS DE PRIMÀRIA


21/6/10

Dilluns, 21 de juny de 2010
CLOENDA

Cloenda de natació.

Cloenda de patinatge.

Cloenda de futbol.

És el que té el mes de juny: tot es va acabant.

Ara, quan veig els resultats, em sap greu que s’acabi un altre curs.

Quina pena fa veure les classes sense dibuixos penjats, amb els àlbums apilats per portar a casa, amb el material per repartir...

Un curs que s’esmuny sense remei amb un munt d’hores de treball, esforços que donen el seu fruit, agendes velles i trencades, llibres utilitzats, material gastat i entrevistes al despatx.

Més alegries que disgustos, sense cap dubte.

Com diu el poeta: caminante no hay camino... se hace camino al andar.

Sens dubte hem caminat plegats i recordeu que els meus nens canten la cançó: a mi m’agrada passejar... per on hi ha floretes... i jo tinc 251 floretes precioses a l’escola.




Els hi vaig prometre que aniríem a berenar al McDonalds el dia que guanyessin el seu primer partit.

No ha pogut ser però són el millor equip del món. Si més no són el meu PRIMER equip i avui els he portat a dinar.



18/6/10

GRADUACIONS!!!
Vull dir moltes coses i no sé per on començar.
Mentre que ordeno les idees i gaudeixo de la felicitat del dia d’ahir, he pensat que res millor que compartir amb tots vosaltres tot allò que ahir ens vareu dir.

GRADUACIÓ DE P5





Els pares i mares ens vau fer el millor regal amb aquestes paraules llegides ahir a la Graduació:

Situat a la vall d’Espí hi havia un petit castell habitat per fades. Era setembre del 2005 quan un grup de petits nens, que amb prou feines s’aguantaven dempeus, feien la seva primera entrada al Castell.
A fora quedaven un grup de pares amb els ulls vidriosos i un nus a la gola.
Les fades que vivien al castell entregaven tota la seva paciència i il•lusió per ensenyar als nens a volar.

Començava el dia al creuar la porta, on no podia faltar mai el “Bon dia” a la Reina de les Fades, la Srta Elena. Va ser el primer que els nostres nens van apendre.

Un cop dintre els esperava molta feina i també molta diversió. Durant cinc anys han aprés la màgia dels colors, les formes, els nombres, les lletres, els trucs de les sumes i de les restes, han jugat, cantat i ballat...
Han aprés a conviure, compartir i respectar. Han estimat a les seves fades i els seus companys. I les seves fades els han estimat a cadascun d’ells.

Les fades amb la seva vareta màgica han canviat bolquers, rentat mocs, eixugat llàgrimes, fins i tot els hi ha tret alguna denteta... I també amb gran tendresa han abraçat, petonejat i acaronat els nostres nens quan aquests ho han necessitat.

Han estat Pollets amb les fades Isabel i Gemma, Cargols amb la Maria i la Mònica, peixos amb la Núria, óssos amb l’Àngels i aquest any que ja han passat al castell gran, han estat Lleons amb la Marta.
A les motxilles ja no hi hem posat bolquers, xumets ni pitets, sinó llibres i estoigs de nens grans.
Els nostres Lleons han gaudit de la música amb la Montserrat i la seva capsa d’angelets, han descobert una nova llengua amb la Teacher Dolors, han aprés a coordinar millor els moviments del seu cos amb la Pilar i tot d’una les lletres d’han ordenat formant paraules i ja són capaços de llegir els seus propis contes gràcies a la Candi.
I ara un pas més, ja hem arribat a primària, on sabem que els pròxims sis anys aquests menuts estaran ben protegits pels cavallers del castell (el Sr Pinyol i en Jordi)

És juny del 2010, els nens entren al Castell gran tot dient “Bon dia” a la Princesa de les Fades, la Srta Montserrat, i a fora, queda un grup de pares tranquil i molt molt molt agraït.


PARES I MARES DELS LLEONS


GRADUACIÓ DE 6È

El nostre més sincer agraïment a l'Escola. A totes les senyoretes, des de P1 fins a 6è, per tots els valors inculcats i per lo molt que ens han cuidat durant aquests anys.
A la Direcció: la Srta Elena (que segueix igual que el primer dia), al Sr Pinyol (amb més paciència que un sant), al Jordi (aire fresc al col·legi) i a la Srta Montserrat (l'ànima de l'escola), tots ells ens han ajudat a fer-nos crèixer com a persones.
Amb tota l'estima del món esperem que tingueu present el nostre pas per les nostres vides.
Us recordarem sempre.

PARES I AMRES DE 6È

14/6/10

Dilluns, 14 de juny de 2010
BETES I FILS
A primera hora del matí baixava cap el parvulari i pensava: si l’àvia Elena hagués obert una botiga de betes i fils en comptes d’una escola, jo ara estaria venen tranquil•lament cintes i sedalines... i no tindria la meitat de problemes.
Envoltada en aquests pensaments he entrat al parvulari.
No he fet fotos, tot i saber que fa dies que no en teniu. Us prometo una tanda de fotografies abans que acabi el curs.
He començat la meva ronda.
Els meus Pollets favorits han cridat només veure’m: Bon dia!!! Això ho deien els que parlen... els que encara no ho fan (espero que el Jofre i l’Abril em parlin abans d’acabar el curs) aixecaven els seus bracets per saludar-me.
Els Cargols em criden.
No els miro i faig veure que no m’interessen. La millor recompensa de fer això és la seva espontaneïtat quan veuen que no els hi faig cas.
Just al moment que els abraço semblen ossets de peluix. L’Eric em persegueix.
Els Peixos m’expliquen el cap de setmana. Sé que l’àvia Remedios ha fet un pastís, tot i no sé el seu aniversari, i sopeta de Nadal, tot i que estem en plena primavera.
Els Óssos treballen.
Tan grans que semblen aquí però el curs vinent, a l’edifici de primària, els veurem ben petits.
El Marc m’ha dit mil vegades: et vaig veure pel carrer i et vaig dir hola, te’n recordes?
Si, Marc, ho recordo. A mi em fa molta il•lusió que em crideu.
Aquest comentari ha portat conseqüències agradables durant tot el dia.
Al migdia el Martí, quan m’ha vist des de l’altra acera, ha fet un gran crit: Hola Srta Montserrat!!!
Gairebé l'ha sentit la seva mare des de la feina. A l’àvia no li han fet massa gràcia els seus crits al mig del carrer però a mi molta il•lusió.
L’Anna m’ha cridat des de l’altra punta del carrer.
He entrat a l’escola i pensava: si l’àvia Elena hagués obert una botiga de betes i fils jo ara estaria igualment feliç en una escola.

12/6/10

Divendres, 11 de juny de 2010
TANTES A COSES FER... FELIÇMENT

Miro... i cada persona al meu davant porta un secret amagat.

Sento ... i cada soroll va repetint que ara encara depèn tot de mi.

La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
no em puc estar aturat.

Hi ha tantes coses a fer i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.

Parlo... i cada paraula dóna pas a una nova possibilitat.

Per molts camins que tombi sempre n'hi haurà mil més per tombar.

10/6/10

Dijous, 10 de juny de 2010
XICRANDES
Les xicrandes del barri han florit i jo encara ni ho he vist. Ahir m’ho van dir.
El seu color és el meu preferit. Cap altre color em transmet aquestes sensacions de pau, tranquil•litat i felicitat.
No sóc afeccionada a les plantes ni a les flors. No tinc paciència. El sol fet de pensar que enterrat a la terra puc trobar alguna cosa que es mou per si sola ja em desmotiva com a jardinera.
A part de que no tinc mesura amb l’aigua: o em passo o no arribo.
La feinada em té tancada dins l’escola però a fora la primavera segueix el seu camí sense esperar-me.
El final de curs és com una cursa d’obstacles on el cotxe que conduïm va a cent per hora.
No sóc bona jardinera però si que sóc bona conductora. És més, tinc fama de ser-ho.
La manca de temps fa que el blog se’n resenteixi.
Malgrat tot aquets cap de setmana passejaré entre mig de xicrandes del meu color preferit. De ben segur em donaran la força per acabar el curs, continuar amb el blog i no abandonar als meus amics ni la gent que m’estimo.
Deures per fer.

7/6/10

Dilluns, 7 de juny de 2010
EXPERIÈNCIA EN DIRECTE
Hem tingut la possibilitat de que la Maria José vingués un matí a l’escola.
La Maria José és una noia molt polivalent amb molts recursos i moltes idees.
Carregada amb la seva flauta travessera i el seu clarinet ha arribat a l’escola.
Els de 1r han gaudit d’una classe de música diferent.
Ha estat molt divertit intentar fer sonar un clarinet que se’m resistia, davant les rialles dels meus alumnes.
La flauta travessera també m’ha donat problemes i només he aconseguit arrencar un so llastimós. Decididament els instruments de vent no són el meu fort. Tinc altres habilitats però bufar no és el meu fort.
Sigui com sigui els nens han pogut veure en directe aquests instruments i això sempre és una bona experiència.



Després ha anat a la classe de 3r.
Allà hem transformat un tetrabik i una caixa de cartró en un moneder. Ho han passat molt bé.
Un taller original que els ha demostrat que estem envoltats de deixalles que són aprofitables, només cal tenir una mica d’imaginació.



Gràcies Maria José per compartir el matí amb nosaltres

2/6/10

Dimecres, 2 de juny de 2010
PRÀCTICA
Estem a la recta final, tal i com us deia, però l’activitat a l’escola no s’atura.
Els de 6è han fet avui una pràctica de medi natural.
Han barrejat diferents elements i han observat quin tipus de mescles resultava: homogènies o heterogènies.
Han analitzat els canvis de color, textures, reaccions...
La veritat és que s’han divertit molt i després han fet la fitxa.
Han estat tranquils i comunicatius.
Quan he anat a fer les fotos estaven tots ben concentrats en els resultats que obtenien i m’anaven cridant per mostrar-me i explicar-me tot el que havien barrejat.

L’espontaneïtat que mostraven i l’entusiasme era encomanadís.
Els trobarem a faltar però, encara que ells encara no s’ho creuen massa, també ens trobaran a faltar el curs vinent,
Dimarts, 1 de juny de 2010
JUNY
Ha començat el Juny i amb ell la recta final de curs.
En aquestes alçades ja podem dir que tot el que no hem aconseguit fins ara, difícilment s’aconseguirà amb el que queda de curs.
Més aviat al contrari. Ara ja estan cansats, fa massa calor, acabem llibres i tots respirem la fi de curs.
El que cal ara és conservar l’ordre el màxim possible, perfilar conceptes i no donar el curs per acabat fins que no sigui el dia 22, a les 13:00 hores en punt.
Queda feina a fer però està tan concentrada en poc temps, que ara és la pitjor època pels mestres.
Paciència...