Dimecres, 11 d'abril de 2012
DIBUIX AL NATURAL I ANIVERSARI FELIÇ
Volia parlar amb un nen de tercer i he anat a la classe.
He obert la porta però he vist que estaven treballant molt bé, concentrats i en silenci i no he volgut destorbar.
Quan he tancat de nou la porta he pensat que acabava de veure una poma sobre la taula.
A mig passadís he pensat: una poma??? A la tarda???
Intrigada he obert la porta de nou i quan he mirat bé he vist una poma a cada taula.
- Què feu?
- Dibuixem del natural!!!
- Ohhh que interessant!!! Com us queda??? Ohhh i amb carbonet!!!
L’experiència bé valia un post i unes fotos.
Més tard una petita ha vingut a oferir-me galetes ja que era el seu aniversari.
- Srta, pots agafar una o dues galetes. (Sempre deixen molt clar la quantitat)
- Ummm que bones! Jo les agafaré de xocolata. Quants anys fas?
- Sis!!! M’ha respost amb un ampli somriure i fent malabars amb els dits per mostrar-m’ho i que no caigués la caixa per terra.
- Caram!!! Gairebé m’atrapes
Somriure amb complicitat
- De què rius, Olga?
- És que mai t'atraparé!!!
- Ah no???
- No, perquè jo en faré més però tu també!!!
El somriure burleta del profe que ens escoltava tot corregint ha fet que dónes per acabada la conversa que no prometia en que jo sortís ben parada.
Ha marxat rient, contenta i feliç i dient a l’Alexandra que l’acompanyava: on anem ara?
Les seves rialles s’han barrejat amb el nostre comentari: Què boniques són!!!