31/1/08

Dijous, 31 de gener de 2008
POLI-MESTRA
Estava omplint la Fitxa de pre-inscripció i quan va arribar a l’apartat on demanava la professió, la seva dona li va preguntar: -què hi poso? I ell va respondre: -Politòleg!
Vaig pensar que es deuria dedicar a la sociologia o a la política.
El tracte afable i cordial de la nostra primera entrevista, va fer que em decidís a preguntar-li què era ben bé ser “politòleg”. Em va dir quina era la seva tasca concreta actualment i va acabar dient: de totes maneres un politòleg pot fer de tot.
Aquell dia jo havia tingut una jornada especialment complicada i vaig pensar, amb ironia, que jo era una Poli-mestra.
Avui, atrafegada durant tot el dia, he recordat la conversa i m’he tornat a atorgar la professió de Poli-mestra.
Tot el dia fent fotos de classe en classe, serrant fustes per les pancartes, trobar frases boniques de Música, buscar la manera de que les maraques que hem fet sonin fort, dibuixar els barrets, repartir les disfresses, posar les fotos en el pen-drive per donar-les el més aviat possible a l’informàtic (si posen les fotos de Carnaval durant la Quaresma ja no tenen gràcia), repassar les autoritzacions de tothom...
Però el millor de tot és que aquest títol de Poli-mestra, també em permet admirar tot tipus de corbates (força lletges, per cert) que m’ensenyen orgullosos, comprovar mil maneres diferents de fer una truita per esmorzar tot veient com obren l’entrepà amb molt de compte. I sobretot em permet veure els seus ulls il·lusionats i feliços quan, al final de dia, entro a la classe per repartir la disfressa que demà portaran.
Ens veiem a la Rua.

30/1/08

Dimecres, 30 de gener de 2008
CARNAVAL!!!
Entre sumes i restes. Lectures i còpies.
Tot continuant aprenent el color blau i la lletra E.
Preguntant taules de multiplicar i lliçons de natura i socials.
La rutina a l’escola continua però el Carnestoltes ha deixat el seu rastre i de tant en tant la disbauxa i la xerinola ha entrat a les classes.
Ho voleu veure?
Si entreu al Web de l’escola http://www.xtec.cat/escoladelcarme serà com tenir una petita finestra des d’on podeu veure com viuen el Carnaval els nostres nens i nenes.

29/1/08

Dimarts, 29 de gener de 2007
CATOSFERA LITERÀRIA
A la primavera, per Sant Jordi, sortirà un llibre que serà la Primera Antologia de la catosfera de Blogs literaris en català.
Vaig presentar el blog de l’escola a concurs, on un jurat valorava, entre altres coses, la qualitat dels textos.
Avui m’han notificat que he estat seleccionada per formar part d’aquesta edició.
El post que vaig presentar, i que sortirà en el llibre si no hi ha altres suggeriments, serà el que vaig escriure el dia 1 de novembre de 2006.
http://lamevaescola.blogspot.com/2006/11/dimecres-1-de-novembre-2006-ella-s.html
Estic molt contenta.
El blog ha permès apropar l’escola a tots els que hi formeu part. També ha permès mostrar una realitat escolar a tots aquells que no hi formeu part.
El vostre suport diari m’anima a continuar cada dia.
Gràcies a tots. Sense vosaltres no hagués estat possible.

28/1/08

Dilluns, 28 de gener de 2008
UNA TARDA A LA BIBLIOTECA
Són gairebé les set del vespre. Ha estat un dilluns amb els “mals de cap” normals.
Avui hi ha Claustre i he sortit un moment per veure com anava el futbol dels petits.
Tornava a l’escola a punt per tancar.
He sentit que de lluny em cridaven. La primera espontaneïtat s’ha tornat vergonya a mesura que s’apropava, però estava contenta de veure’m.
El seu germà arrufava les celles, això de trobar-me pel carrer, fora de l’escola, no li fa massa gràcia.
Tots quatre, el papa, la mama, la nena i el nen, venien de passar una estona a la Biblioteca.
Havien compartit contes, històries, descobriments...
És molt encoratjador veure famílies que esgarrapen temps al temps. Massa vegades deixem de fer coses importants per fer coses urgents.
Recordeu gaudir d’estones amb els vostres fills, recordeu no corre tant, recordeu col·leccionar moments i felicitats petites. Ja sé que us ho he dit altres vegades però us ho repetiré per fer-vos memòria. La velocitat de cada dia no ens deixa veure el paisatge que ens envolta.
Malgrat les males noticies sobre l’ensenyament, la falta d’educació i la desmotivació dels mestres, que cada dia surt a la premsa, hem de seguir treballant, ni que tan sols sigui per a una família que torna de passar una tarda a la Biblioteca.
Aquesta ha estat la meva felicitat petita d’avui.

24/1/08

Dijous, 24 de gener de 2008
CARNAVAL!!!
Gairebé no ens hem refet del Nadal que ja entrem de ple al Carnaval.
Els nens i nenes de 6è. ja han preparat el pregó i el llegiran avui a totes les classes a fi de preparar aquesta festa la setmana que ve.
Preneu bona nota, el pregó diu així:
Per Carnaval tot si val: gresca, festa i disbauxa.
Com que és una festa esbojarrada, el Carnestoltes demana:
- El dilluns vindrem tots sense ulls!!! Nooo, que és broma però com que rimava... El dilluns amb davantal farem la classe tal com cal.
- Si el dimarts vols triomfar, una sabata diferent portaràs i la cara et pintaràs.
- El dimecres si no vols estar refredat, posa’t una cinta o barret al cap
- El Dijous Gras per esmorzar una truita ben gran et menjaràs, amb corbata o corbatí ho gaudiràs pel matí
- I el divendres tots a la Rua de l’escola... molta festa i xerinola.

Quina és la disfressa d’aquest any??? S’accepten apostes... qui ho endevini, premi segur.

23/1/08

Dimecres, 23 de gener de 2008
AVE MARIA
Quan vaig a fer la sortida dels nens de futbol, a Maristes, normalment em quedo al vestíbul d’entrada esperant-los i no entro fins el pati a buscar-los.
Gairebé cada dia, van taral·lejant la cançó d’en David Bisbal: “Ave Maria, cuando serás mía?...”
No he entès mai perquè surten cantant aquesta cançó i normalment els hi dic: - però què canteu?
De fet no he rebut mai resposta. Fins avui era una d’aquelles incògnites que no s’entenen.
Aquesta tarda he arribat molt d’hora i, per no esperar-me al vestíbul, he anat fins al pati. M’estava entretenint distretament mirant les aules, els murals... i al girar-me he vist la porta de la petita capella que tenen.
Els nens hi passen per davant fins arribar on jo els espero.
M’he fet un fart de riure jo sola. Per fi he descobert perquè cada dia surten amb la cançoneta al cap.
Al mig de la gran porta i amb lletres enormes he llegit: Ave Maria.

22/1/08

Dimarts, 22 de febrer de 2008
BOL TIBETÀ
Heu vist mai un bol tibetà?
És una mena de cassola sense nanses que, quan es frega per fora amb una baqueta, produeix un so harmònic molt agradable.
Si li dones un cop sec el so dura molta estona i, al posar el dit a sobre del bol, notes la vibració amb una mena de pessigolleig molt divertit.
Els tibetans l’utilitzen per la relaxació i la concentració però els meus alumnes, de 3 i 4 anys, l’han trobat tan divertit i emocionant que els ha esverat força.
La Música permet fer aquest tipus d’experiència a la classe, ha estat una manera molt lúdica d’entendre les qualitats del so, d’adonar-nos que el so “viatge” i de discriminar un so molt agut d’un de molt greu.

HEM PENJAT AL WEB FOTOS DEL PROJECTE CAMERUN.

21/1/08


Dilluns, 21 de gener de 2008
PROJECTE CAMERUN (1a. part)
A l’escola hem tingut la oportunitat d’engegar un Projecte d’intercanvi cultural amb una escola del Camerun.
És una prova pilot que anirem enfilant a mesura que passi el curs i després d’analitzar les primeres experiències.
El que volem aconseguir, a part de que coneguin altres realitats escolars, és fer-los adonar de les grans diferències que existeixen entre els dos països.
Aprofitarem per conèixer diferents cultures, tradicions, jocs, geografia, costums... i que al Camerun hi ha altres coses interessants a part de l’Eto’o.
Els hi hem fet arribar dibuixos nostres i tenim fotos dels nens i les nenes d’allà.
De moment hem explicat encara poca cosa però les anècdotes han estat divertides.
A la classe de 1r., la Dolors els hi va explicar que allà no tenien televisió i els va encoratjar a no veure-la durant una tarda.
L’endemà van fer una posada en comú i els resultats van ser diversos.
La majoria no va engegar la televisió (ens ho creurem) i van dedicar l’estona a jugar o llegir. Alguns van confessar que no havien resistit i al final la van engegar.
Una mare em va trucar per donar-me un encàrrec i em va comentar que ja tenien ganes que el nen anés a dormir per engegar per fi la televisió!!! Quina tarda més llarga que se’ls hi va fer, tot i que aplaudia la iniciativa.
Un pare es va quedar sense veure el futbol.
La més divertida va venir de la Patricia. Va assegurar no haver vist la televisió en tota la tarda però quan li vam preguntar que havia fet va respondre molt seriosa:
- vaig posar un vídeo de les Brats!!!

20/1/08

Divendres, 18 de gener de 2008
EXCURSIÓ A CAN CANADELL
Quan tornen d’excursió els nens de ciutat sempre arriben amb més bon color.
Tot i està cansats i força bruts fan tots molt bona cara i, normalment, porten les galtes ben vermelles.
L’excursió va anar d’allò més bé.
Si més no, veure cavalls, cabres, ovelles i natura sempre és una bona experiència pels barcelonins.
Em van explicar que havien fet mató. Van bullir la llet i quan estava ben calenta van tirar suc de llimona. Després ho van colar i ja van tenir el mató a punt.
Es van estranyar, tal i com em van comentar, que no havien utilitzat la llet directament de la cabra per fer el mató, sinó que havien utilitzat llet amb tetrabrik.
Em va fer molta gràcia el comentari. Els nostres petits habitants d’una gran ciutat estan molt mentalitzats de que a comarques tot és més natural però cal recordar-los que no per això hem d’oblidar els requisits mínims de sanitat.
Els hi vaig dir que menjar mató fet directament de la llet munyida els hi hagués fet mal a la panxa però, després de veure l’aspecte que tenia el mató que van portar, no preguntaré a ningú com els hi va sentar el mató després de menjar-lo a casa.

18/1/08

Els nens i les nenes que estan d’excursió al Canadell ja han arribat bé.
A veure com els hi surt l’elaboració del mató.

17/1/08

Dijous, 17 de gener de 2008
EDUCACIÓ EN VALORS
Ahir em van preguntar quina era la meva escala de valors a l’hora de prendre decisions a l’escola.
La resposta “correcte” hagués estat dir la generositat, la tolerància, la sinceritat... una llarga llista, en un ordre aleatori, segons el moment.
Tots tenim una escala de valors però no podem dir en quin ordre col·loquem cada un.
El que realment compta és el que transmetem al nostre fill o filla. Podem inculcar però ells només ho veuran si nosaltres ho apliquem.
A casa cal trobar uns criteris coherents i clars. Ja podem dir que ha de ser sincer si nosaltres no ho som massa. Que sigui generós i tolerant si tampoc ho som del tot.
No crec que calgui programar i estudiar quins valors volem ensenyar, potser el que hauríem de pensar és si ens agrada el que veu en nosaltres.
Els pares i les mares som, per als nostres fills, un referent, un model i el seu rumb.
Si aconseguim una bona comunicació i respecte, acceptar aquests valors serà més fàcil per a la família, sobretot quan siguin adolescents.
L’escola transmet uns valors més teòrics i els ajuda a veure diferents maneres d’entendre la societat, les persones, l’entorn... i aleshores poden comparar i decidir.
Només així educarem en valors. Una frase que està de moda i que, de ben segur, els nostres avis ho feien de manera més espontània i eficient.

16/1/08

Dimecres, 16 de gener de 2008
CONVERSES
Un petit de tres anys em diu:
- Saps què? Demà és el meu cumple
- Ah si? Que bé! I quants en fas?, li dic

Després d’un llarg silenci…
- Ara no me’n recordo..
- Quants en tens ara?, li pregunto

Torna el silenci...
- No me’n recordo...
- Apa seu que començarem la classe de Música.

Al cap d’una estona, a mitja cançó, torna cap a mi.
- Saps què? Demà no és el meu cumple. No me’n recordo quan és.
- Mira, ja n’hi ha prou. Si no m’escoltes tampoc te’n recordaràs de la cançó que estem aprenent.
- Si que me’n recordo
- Ah si? Quina cançó és?

Llarg silenci...
- “Martí, el Dofí"! Em diu tot rialler i amb cara de triomf

Quina sort que tenen en recordar més fàcilment les cançons que la seva edat, he pensat. Això sí que és prioritzar amb simplicitat.
Els meus pensaments entraven perillosament en el món filosòfic quan el soroll de la classe m’ha fet tornar a la realitat. Els he fet callar.
He tornat a engegar el CD mentre intentava recordar quina cançó estava ensenyant, al mateix moment que jo si que recordava perfectament la meva edat.

15/1/08

Dimarts, 15 de gener de 2008
ABBY
L’Abby és hindú. Treballa de mestre a la India i ha vingut a passar les vacances a Barcelona.
El seu hobby és fer figures amb paper de seda.
Amb tires de paper plegades, sense pega, i tallant estratègicament, aconsegueix fer autèntiques meravelles.
Avui ens ha vingut a fer una demostració pels més grans de l’escola.
Hem quedat tots amb la boca oberta veient el que anava sortint.
Quan ha fet la rosa, les mestres que estàvem mirant, hem pensat enseguida que ja teníem el treball de Sant Jordi per aquest any, però em temo que haurem de practicar bastant per aconseguir els mateixos resultats que l’Abby.
Les fotos són la seqüència d’una de les flors que ens ha fet.
Jutgeu vosaltres mateixos.
Penjarem alguna foto més al web.










14/1/08

Dilluns, 14 de gener de 2008
L'EDUCACIÓ A L'ESCOLA
Aquest matí pujava les escales ràpidament per donar un encàrrec i m’he trobat amb el Marc que, tot deixant-me passar, em diu:
- passa, passa Senyoreta...
Més tard anava carregada amb quatre aparells CD nous que hem comprat i la Marta de seguida ha volgut ajudar-me per repartir-los a les classes.
Estava al vestíbul de sortida al pati amb unes visites i han passat els de 6è., gairebé tots han saludat dient “Bona tarda”.
Porto la fila, pel carrer, amb ordre. Tots van parlant tranquil·lament i saben on s’han de parar.
Tot plegat gens malament per uns nens de Primària.
Les mestres no sempre prediquem al desert...

13/1/08

Diumenge, 13 de gener de 2008
PLAY O PARXÍS?
L’altre dia, a la ràdio, el locutor del programa em va demanar que defenses el joc tradicional, la lectura i la imaginació davant dels jocs electrònics (Ds, Play, Wii...)
No vaig voler entrar en el debat, el programa era pels nens i jo volia que hi participessin ells activament i per això vaig traspassar la pregunta a ells.
En realitat el que jo crec és que qualsevol tipus de joc ha de ser divertit, estimulant, creatiu... però també cal que sigui sociabilitzador.
Jugar amb altres persones, de la mateixa edat o d’edats diferents, permet introduir noves idees, competència, estratègia, acceptació de normes... un seguit d’actituds molt importants per la formació integral de tots plegats.
No tots els jocs compleixen totes les funcions necessàries per tant, és interessant tenir un ampli ventall de possibilitats.
El més important és, com sempre, el sentit comú. Els extrems sempre són dolents. No cal que el nostre fill sigui l’únic en no tenir Play, el que cal és ensenyar-li a dosificar les coses.
Un temps per llegir, un altre per xerrar, un altre per la pilota, un altre pel joc simbòlic, una estoneta a la Play i una altra estoneta al parxís.
Hi ha temps per tot? De ben segur que si.

10/1/08

Dijous, 10 de gener de 2008
ANEM A LA RÀDIO
Avui hem anat a Com Ràdio amb els nens, les nenes, els pares, les mares i fins i tot alguna àvia de 5è.
Hem visitat les instal·lacions, els estudis, la sala d’informatius... i després hem fet un programa en directe.
Penso que ha estat una experiència interessant i instructiva.
La ràdio és una desconeguda per a molts nens i ha estat una bona manera de conèixer-la.
El programa, Digues COM, s’emetia en directe a les 20:00 del vespre i espero que hagi quedat prou bé. El penjarem a la web i podreu jutjar vosaltres mateixos.
Hem parlat una mica de tot i de res en concret, però el conductor del programa, Miquel Giménez, els ha fet reflexionar una mica sobre la lectura i els jocs de la Play, la DS i la Wii. Sort que ahir em van explicar, els petits de 2n., les diferències que hi ha entre elles.
Unes de les coses que m’he adonat és que alguns nens són força diferents en presència dels pares. Exterioritzen un caràcter més fort i menys paciència. Evidentment altres es manifesten tal i com són sempre, encantadors i educats.
Amb la Tutora, la M. Dolors, ens ha quedat força clar que hem de treballar, a classe, més valors com la generositat, la tolerància i la paciència. Ho tindrem en compte.

9/1/08

Dimecres, 9 de gener de 2008
MENJAR A L'ESCOLA
A primera hora del matí em diuen que doni dieta per dinar a un nen perque no està bé de la panxa. Cap problema.
Per aquelles casualitats estic al passadís quan ell baixa al pati, ben carregat amb un brik enorme de suc de varies fruites i un entrepà de xoriço! Us ho dic de veritat.
- On vas amb això? Li pregunto
- Al pati. Em respon molt sorprès
- Però tu no estaves malament de la panxa?
- Si. Aquesta nit he vomitat...
- Com és que portes suc? (aleshores, mirant l’entrepà, he vist el xoriço vermell que sobresortia pels costats) ... i xoriço?, he afegit.
- És l’únic que m’agrada!!!
He estat a punt de donar-li una explicació del que cal menjar quan s’està malalt de la panxa però m’ho he repensat ja que el destinatari correcte no era ell.
Tenim al nostre abast molts mitjans per saber com menjar sa i equilibrat i, malgrat tota la informació, hi ha gent que prefereix no tenir una discussió diària amb el seu fill sobre els hàbits alimentaris sans.
Els nens que dinen a l’escola tenen un ventall més ampli de gustos i estan més acostumats a menjar de tot. Això és un avantatge i un inconvenient.
L’avantatge és que tenen una dieta equilibrada i molt variada, però l'inconvenient és que les famílies, sabedores d'això, no s’amoïnen massa a l’hora de sopar i estalvien problemes. Evidentment és més còmode donar allò que els hi agrada i acabar la festa en pau.
Cal garantir també el menjar sa i variat a casa per poder portar a terme una bona educació dietètica, evitar l’obesitat i el colesterol.

A mig matí ha vomitat l’esmorzar.

4/1/08

Divendres, 4 de gener de 2008
REIS
Malgrat tot, no hi ha una nit més màgica que la Nit de Reis.
Avui un amic em deia que a casa seva, tots ja adults, havien decidit que els Reis passessin de llarg... quina ximpleria!!!
Jo demà faré que tothom, a casa, deixi la seva sabata a la vista i així l’endemà la trobaran plena de dolçaines, que no menjaran, però que fan il·lusió.
Els Reis, de ben segur, hi passaran i deixaran paquets, preciosament embolicats, amb regals plens dels millors desitjos.
Avui, tot donant algunes de les disfresses de la cavalcada de demà, he recuperat el meu esperit nadalenc.
Quina sort embriagar-se amb tanta facilitat d’uns ulls infantils brillants i d’una il·lusió.
Em miren i em somriuen. No tenen més ulls per obrir.
Gaudiu de la Nit i torneu-vos tots Reis Mags ben carregats de petits moments.
No us perdeu la mirada dels nens a l’obrir el regal que esperen i regaleu-vos, vosaltres mateixos, els millors desitjos de felicitat, ja que aquesta és un camí no pas un destí.
Bons Reis!!!

3/1/08

Dijous, 3 de gener de 2008
ACABEM...
Un dels encants de les festes de Nadal és que em fan tanta il·lusió que arribin com que s’acabin.
M’agrada el Pre-Nadal a l’escola i el Nadal pròpiament, però el dia 30 ja estic una mica neguitosa, el dia 1 força cansada i la feina d’ajudant de patge ja em col·lapse del tot.
Acabo avorrint fermament les Nadales, els turrons se m’assequen a la cuina, el pessebre té pols, l’arbre em fa nosa i els guarniments de Nadal ja començo a trobar-los “horteres” i lletjos.
Cada cop hi ha més tiquets i menys euros a la meva cartera.
No he sentit a parlar mai de la depressió post-nadal. La gent té ganes de tornar a la normalitat, fet que no passa a l’estiu. Volem menjar verdura, fruita i beure aigua fresca.
Ens queda però la traca final: la cavalcada de Reis.
Us espero a tots la Nit de Reis. Si em veieu em crideu que us donaré caramels.