26/10/08

Diumenge, 26 d'octubre de 2008
L'APRENENT DE BRUIXOT
Quan uns nens riuen d’aquesta manera mentre veuen el Mickey Mouse… res està perdut.

Quan vaig fer aquesta foto estaven veient Fantasia (1940), una petita joia que ens va deixar Walt Disney.
El fragment que els hi vaig posar va ser “L’aprenent de bruixot” amb música de Dukas.
Jo no els hi dic mai que anem a veure un vídeo, sempre els hi dic que anem a “escoltar” música amb imatges.
Aprofito les imatges per què aprenguin a escoltar música sense avorrir-se, en aquest cas en concret volia que escoltessin els instruments de vent que sonen majestuosament, mentre que el pobre Mickey Mouse, trapella i simpàtic, intenta que les escombres facin la seva feina.
Quan va acabar volien tornar-ho a veure, i els hi vaig passar un cop més. Van demanar veure més estona però un dels recursos que utilitzo sempre és deixar-los amb ganes de més, i així esperen la propera classe de música amb molta més il·lusió.
Estaven embadalits, entusiasmats, divertits... mirant una pel·lícula dels anys 40!
Fins i tot l’Aina va caure del banc quan va sortir el bruixot amb cara de pocs amics.
Veuen violència a les series de televisió, lluites gratuïtes, els hi agraden els dibuixos amb acció... però aconseguim que gaudeixen amb sensibilitat i innocència.

Aquesta és una felicitat petita que em regalen a l’escola aquests petits dimoniets.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina cara d'alegria i de passar-ho bé que fan tots plegats!!! Quina sort que tenim de poder veure aquests moments i que comparteixis aquestes felicitats petites amb nosaltres. M'encanta veure el meu "angelet" en plena classe de música, tot i que ell ja ens va explicar que ho havien passat molt bé veient la peli del Mickey i l'anecdota de l'Aina que va caure del banc.
Gracies per donar-nos aquesta oportunitat.
Jordi Martinez

Anònim ha dit...

El millor regal per a qualsevol de nosaltres és el somriure espontani i natural dels nostres fills. Una vegada mes, MOLTISSIMES GRACIES!
Lourdes

Anònim ha dit...

aquest blog es genial!!!

Anònim ha dit...

Jo no vaig assistir (llàstima perque tot i ser gran, m'hagués passat com l'Aina) però quan tots els meus lleonets tornaven de la classe de música estaven impressionats...

He observat durant aquestes últimes setmanes que els divendres esperen amb gran entusiasme que arribi l'hora de música, els hi encanta. Durant tota la setmana repassen entre ells, a les estones lliures, les cançons.

Anònim ha dit...

Sembla mentida que d'unes mateixes imatges tots reaccionem diferent, fitxeu-vos tots, hi ha qui riuen, i altres estan embobats, a mi sempre m'agradat molt veure la cara de reacció de les persones, es ben cert quan es diu que la cara es el reflejo del alma, d'una manera o d'un altra esta clar que has conseguit el teu propósit.
Francesca